03/11/2016 14:50 h. - Marisa Díez
Mercè Conesa reclama per al país "un nou model energètic", al I Congrés Català de Pobresa Energètica
El món local i el tercer sector han escenificat aquest migdia un front comú en la lluita contra la pobresa energètica, en el marc del I Congrés Català de Pobresa Energètica, que té lloc, avui i demà, a la Fira de Sabadell. Després de constatar que estem davant d'una situació d'urgència social generalitzada a tot el país, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, ha expressat que «hem d'abordar com a país un nou model energètic», i que «hem d'abordar també la problemàtica de la pobresa d'una forma global, i capacitar les persones; el pagament de factures no és la solució» –ha dit Conesa.
La presidenta de la Diputació de Barcelona ha valorat la trobada del món local i les entitats «per plantar cara a la pobresa energètica» i ha remarcat que «des de la Diputació ja ens hem posat a caminar per lluitar contra una injustícia que pateix la nostra població».
En aquest sentit, ha explicat que la Diputació de Barcelona, amb la finalitat de donar suport als ajuntaments per engegar «accions preventives», té en marxa un programa d'auditories d'estalvi energètic, pel qual «intervindrem –ha dit– en 4.000 habitatges de 212 municipis en el període 2016-2018; amb un estalvi econòmic en subministraments de 301€ anuals de mitjana per llar, i una reducció d'emissions de CO2 de 630 tones anuals», que equival al consum anual de gairebé 200 llars.
Els representants de les 7 institucions organitzadores del Congrés han fet pública, aquest migdia, una declaració institucional per mostrar la unió d'esforços per lluitar contra la pobresa energètica. Hi han participat, a més de Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona; Juli Fernàndez, alcalde de Sabadell; Ada Colau, alcaldessa de Barcelona i presidenta d'AMB; Dolors Sabater, alcaldessa de Badalona; Marta Garcia, presidenta d'Ecoserveis, i Oriol Illa, president de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.
La declaració institucional denuncia que durant els últims 8 anys els indicadors socioeconòmics referents a les desigualtats i la qualitat de vida de la població han empitjorat a resultes de la crisi econòmica iniciada l'any 2008. En són un clar exemple la pobresa material severa, que ha passat d'un 2,3% el 2008 al 6,7% el 2015 (segons l'Idescat), o la taxa d'atur, que se situa en el 15,9% a Catalunya (segons l'EPA).
Segons dades de l'Idescat, el 2015 a Catalunya hi havia 645.000 persones que manifestaven tenir dificultats per mantenir l'habitatge a la temperatura adequada. Aquesta xifra representa un increment de 260.000 persones en tan sols dos anys. Segons dades europees (Eurosurveillance) l'Estat Espanyol és, des de fa uns anys, un dels estats que pateix una mortalitat addicional més alta a l'hivern de tota la Unió Europea.
Els ajuntaments i les entitats han constatat la necessitat de reforçar les actuacions que ataquin les causes de la pobresa energètica: la mala qualitat dels habitatges, l'atur i els baixos ingressos de les unitats de convivència, la disminució de les prestacions socials, el desconeixement de la població a l'hora de gestionar els seus subministraments i l'elevat preu de l'energia.
De fet, coneixedors de les necessitats del veïnat i de la manca de possibilitats de capgirar la seva situació de permanent dependència, els ajuntaments –com a administració més propera a la ciutadania– i les entitats del tercer sector han hagut d'iniciar la resposta a les necessitats immediates però també han hagut d'impulsar serveis de caràcter més preventiu. Alhora, constaten que estem davant d'una situació d'urgència social generalitzada a tot el país, que ha de trobar una resposta sòlida i adequada.
La declaració institucional presentada avui i signada pel món local i entitats socials reclama:
· La màxima implicació de totes les administracions catalanes, les entitats i els col·lectius socials per actuar preventivament contra la pobresa energètica.
· Que l'Estat Espanyol reguli la protecció dels consumidors vulnerables, tal com li exigeixen les directives europees 2009/72/CE i 2009/72/CE relatives al mercat intern de l'electricitat i el gas, respectivament.
· Que no se suprimeixi normativa en favor de la lluita contra la pobresa energètica.
· Que la Generalitat continuï desplegant els procediments pendents en la matèria, incloent mesures que agilitin els protocols d'actuació, establint convenis amb les companyies subministradores d'aplicació a tot el territori i assignant els recursos econòmics necessaris que estableix la normativa.
· Que les empreses subministradores es comprometin a garantir l'accés als subministraments bàsics de tota la població i es coresponsabilitzin en la lluita contra la pobresa energètica, d'acord amb el que estableix la Llei 24/2015.
· Que les institucions públiques dotin de recursos que facin possible una acció pública preventiva en l'àmbit de la pobresa energètica.
· Que s'elabori un diagnòstic real de la situació que permeti acotar el perfil socioeconòmic de les persones afectades, millorar la qualitat de les dades primàries sobre pobresa energètica i identificar més detalladament les relacions de causa-efecte de la pobresa energètica, per tal d'avançar en el diagnòstic de casos de pobresa energètica per part dels agents que treballen directament amb els usuaris.
· Que s'elabori una Estratègia Catalana de Pobresa Energètica que fixi uns objectius mínims a assolir i serveixi de guia per a gestionar la pobresa energètica a tots els nivells d'intervenció (regions, municipis, Tercer Sector) amb una base comuna.
· Que s'ofereixin eines i mecanismes de suport tècnic i assessorament als agents socials que identifiquen i gestionen les situacions de pobresa energètica.
En el marc del I Congrés Català de Pobresa de Pobresa Energètica, des de l'àmbit local i el Tercer Sector es reafirma el compromís per donar suport al veïnat en situació de vulnerabilitat, destinant recursos propis, apoderant usuaris i impulsant iniciatives de suport mutu. Alhora, alerten que la pobresa energètica és una xacra social conseqüència del desenvolupament d'un model constructiu i energètic que només podrem eradicar si trobem solucions conjuntes.
Prop de 450 persones i 95 ponents nacionals, estatals i internacionals participen al I Congrés Català de Pobresa Energètica, que té lloc, avui i demà, a Fira Sabadell.
El I Congrés de Pobresa Energètica, organitzat pels ajuntaments de Sabadell, Barcelona i Badalona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l'associació Ecoserveis i la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, s'ha pensat com un espai de debat i reflexió entorn de la lluita contra la vulnerabilitat energètica i s'ha convocat amb l'objectiu d'oferir solucions a problemes concrets. Ofereix diverses activitats paral·leles, en què es tracten els reptes i dilemes que es presenten al voltant de la problemàtica de la lluita contra la pobresa energètica.
Declaració institucional d'entitats i ens locals sobre la resposta a les situacions de pobresa energètica:
Documents adjunts
<< Tornar al llistat de notes de premsa
Desitgeu rebre les notes de premsa a la vostra adreça electrònica? Subscriviu-vos-hi
Cedim les imatges (vídeo i fotografies) als mitjans de comunicació que vulguin fer-ne ús, sempre que se'n citi la font i exclusivament per a contextualitzar aquesta notícia.
La teva privacitat és la nostra prioritat
Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:
- Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
- Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d'usuari, i aspectes de personalització, com l'idioma de les nostres pàgines.
Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador. - De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, X, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.