Cultura - Política - 24/05/2017 10:49 h. - Beatriu Sanchís
La Diputació de Barcelona recorda al segon president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch
La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, ha inaugurat aquest matí el seminari: “Josep Puig i Cadafalch i la Mancomunitat” que té lloc al vestíbul de Can Serra, seu de la corporació. A la inauguració també ha intervingut la catedràtica d’Història de l’Art a la UB i co-comissària de l’Any Puig i Cadafalch, Mireia Freixa.
Durant la presentació del seminari la presidenta Conesa ha destacat «l’aposta real de Puig i Cadafalch per al patrimoni i la cultura catalana, amb una autèntica visió de país. Una figura amb una personalitat polièdrica que va saber adaptar-se a les dificultats i de gran influència».
En aquesta línia, Conesa ha volgut recordar com gràcies a aquest tipus de seminaris, de caire acadèmic i científic «es genera un coneixement que dóna una idea equilibrada de com avancem com a país».
Mercè Conesa ha subratllat també la feina conjunta que s’està desenvolupant amb la Generalitat de Catalunya en diferents temes, com per exemple, «la commemoració de personatges i figures rellevants per a la nostra societat com Josep Puig i Cadafalch i com aquests projectes conjunts es desenvolupen gràcies a la consolidació d’una societat madura que avança de manera imparable cap el futur»
En paral·lel, Mireia Freixa, ha donat les gràcies a la corporació pel suport i organització del seminari i ha subratllat «la influència de Puig i Cadafalch, amb les seves llums i ombres, però sempre amb un paper rellevant»
Al llarg de tot el dia d’avui té lloc al vestíbul de Can Serra, seu de la Diputació de Barcelona, el seminari “Josep Puig i Cadafalch i la Mancomunitat”. Aquesta jornada s’organitza amb motiu del centenari de la seva presa de possessió de la presidència de la Mancomunitat de Catalunya, i del 150è aniversari del seu naixement.
L’Any Puig i Cadafalch commemora el 150è aniversari del seu naixement i els 100 anys com a president de la Mancomunitat de Catalunya. Puig i Cadafalch és una de les figures destacades de Catalunya com a arquitecte, urbanista, restaurador, historiador de l’art de projecció internacional, a més de polític durant el període 1917-1923 com a president de la Mancomunitat.
El seu llegat abasta des de les nombroses edificacions a Barcelona i el Maresme, restauracions com la de la Seu d'Ègara, el conjunt monumental de les esglésies de Terrassa, o l’impuls a les excavacions arqueològiques d’Empúries, fins als estudis de prestigi internacional en història de l’art i les classes a Barcelona, París i Harvard, entre d’altres.
L’organització d’aquest Any és a càrrec de les institucions i de representants de la societat civil catalana.
Josep Puig i Cadafalch va néixer a Mataró el 17 d’octubre de 1867 i va morir a Barcelona el 23 de desembre de 1956. Va estudiar arquitectura i ciències exactes. Entre 1892 i 1896 va ser arquitecte municipal de Mataró, on destaquen obres com la casa Coll i Regàs o la seva casa d’estiueig a Argentona. Després va construir nombrosos cases a Barcelona per a l’alta burgesia, com la casa Amatller i la casa Terrades o de les Punxes. Va participar en projectes com l’obertura de la Via Laietana, l’urbanització de Montjuïc i l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. La seva obra transita entre els moviments del Modernisme, el Noucentisme i el nou urbanisme.
El van nomenar doctor honoris causa per les universitats de Barcelona, la Sorbona, Friburg, Touluse i Harvard, on va fer classes, tant en la seva faceta d’arquitecte com en la d’historiador de l’art, especialment d’art romànic i gòtic. Va ser president de la Mancomunitat de Catalunya entre 1917 i 1923, quan el cop d’estat de Primo de Rivera va revocar la institució catalana. Durant aquesta etapa va impulsar l’ensenyament -amb l’Institut d’Educació General-, l’agricultura, la xarxa viària, a més de projectes culturals com la recuperació de les excavacions arqueològiques d’Empúries. Va haver d’exiliar-se durant la Guerra Civil entre 1937 i 1942.
Destaca també per la seva prolífica obra escrita. L’any 2006 es va recuperar el seu arxiu professional i polític, amb nombrosos dibuixos, plànols, dissenys etc. que havien estat cinquanta anys amagats a les golfes de la seva casa al carrer Provença, fons que ara custòdia l’Arxiu Nacional de Catalunya.
<< Tornar al llistat de notes de premsa
Desitgeu rebre les notes de premsa a la vostra adreça electrònica? Subscriviu-vos-hi
