Contaminació acústica
Es defineix el soroll com el so no desitjat que interfereix en l'activitat humana i que pot produir danys en la salut de les persones. L'oïda humana està preparada per rebre sons de la natura on, tret de fenòmens puntuals com ara les tempestes, no es registren sorolls superiors a 60 decibels (dB). Malauradament, aquests valors es superen de manera habitual a les nostres ciutats a causa del soroll del trànsit, principalment.
Actualment és considera que la contaminació sonora a les ciutats constitueix un greu problema de salut pública. Les darreres dades publicades per l'OMS situen la contaminació acústica deguda al trànsit a Europa com a segon factor ambiental causant de malaltia, només superat per la contaminació atmosfèrica. Es calcula que un 40% dels seus ciutadans estan sotmesos a nivells de soroll derivat del trànsit superiors a 55 dB i que més del 30% n'està exposada durant la nit.
Tot i que el reconeixement del soroll ambiental com a perill per a la salut és relativament recent, existeixen moltes investigacions que relacionen el soroll ambiental amb processos de morbiditat.
Entre les repercussions en la salut que s'han identificat tenim totes les relacionades directament amb el deteriorament de la funció auditiva, com poden ser la fatiga auditiva (descens temporal de la capacitat auditiva), la hipoacúsia permanent (pèrdua d'audició) o els acúfens (sorolls subjectius produïts per l'oïda interna). Altres estudis suggereixen que l'excés sonor pot afectar la resta de l'organisme a través del sistema nerviós i endocrí produint alteracions en el ritme cardíac i vasoconstricció perifèrica, interferint els processos digestius o provocant un increment de la tensió muscular. Finalment, el soroll té efectes sobre la salut psíquica i social de les persones ja que pot produir afectar la comunicació i el comportament provocant estrès, agressivitat, alterar el descans nocturn, dificultar la concentració, etc.
Existeixen evidències de la relació entre l'exposició crònica al soroll del trànsit i les malalties coronàries i els resultats d'alguns estudis alerten sobre els efectes que l'excés de soroll dels ambients urbans pugui tenir tant en la salut física dels infants com en les funcions cognitives.
L'OMS va publicar l'any 2011 un estudi que avalua l'impacte del soroll en la salut on es quantifica per primer cop la càrrega de malaltia relacionada amb el soroll ambiental a la regió europea i la situa en una pèrdua de més d'un milió anual d'anys de vida sana.
- WHO Global standard for safe listening venues events ('Norma global per a l'escolta segura a locals i esdeveniments d'entreteniment'). OMS, març 2022. (en anglès)
- Informe sobre radiofreqüències i salut (2016-2019). Comitè Científic Assessor en Radiofreqüències i Salut (CCARS) Abril 2020
- Estudi de l'Agència Europea de Medi Ambient: Soroll ambiental a Europa 2020. (en anglès).
- Estudi de l'OMS sobre la càrrega de malaltia atribuïble al soroll ambiental a Europa, 2011 (en anglès).
- Guia de l'OMS per a Europa sobre soroll nocturn, 2009 (en anglès).
- Environmental Noise Guidelines for the European Region (2018).
- Guia Ruido y salud. Observatorio de Salud y Medio Ambiente. Junta d'Andalusia.
- Contaminació acústica. Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat
- Exposició al soroll. Departament de Treball. Generalitat de Catalunya
- Soroll i vibracions. Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST)
- El soroll. Regió Europea. OMS
- Suport que es presta als municipis en matèria del control del soroll ambiental i altres recursos d'interès. Gerència dels Serveis de Medi Ambient. Diputació de Barcelona
- ECODES. Salud y Medio Ambiente.
- Web del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya que recull la normativa d'aplicació en la gestió ambiental de la contaminació acústica i els models d'ordenança tipus reguladora del soroll i les vibracions, en els que ha col·laborat l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.