Càpsula Salut2030

Aigua i salut

L’aigua és font de vida i l’accés a l’aigua potable i al sanejament és essencial per a la salut

La protecció de la salut inclou la vigilància i el control sanitari de les aigües per evitar riscos per a la salut

L'aigua és un component essencial per a les funcions vitals del cos humà. Entre el 50% i el 75% de la nostra massa corporal és aigua. El cervell humà conté fins un 80% d'aigua i els músculs fins un 75%.

L’aigua ajuda a mantenir la temperatura corporal en condicions òptimes i evita la deshidratació. També elimina les toxines i els productes de rebuig del cos i permet el transport dels nutrients dels aliments a les cèl·lules a través del sistema limfàtic.

Cada dia perdem aigua a través de la transpiració, l'orina, l'alè i les deposicions, especialment en dies de calor i amb la pràctica esportiva. Per tant, és necessària la ingesta adequada d’aigua per reposar aquestes pèrdues. Tenint en compte els factors que poden influir en les necessitats diàries d’aigua (edat, pes, activitat física, temperatura ambient, etc.), és recomanable una ingesta mínima d’aigua de 30 ml/Kg/dia.

Font: Ingesta adequada de beguda i aigua total segons edat i sexe. Domestic water quantity, service level and Health. 2020 [OMS]

D’altra banda, l’aigua és imprescindible per a mantenir una higiene personal i de la llar adequades i evitar problemes de salut associats a condicions higièniques insuficients, abastaments d’aigua insalubres o sistemes de sanejament deficients.

L’OMS estima que el 80% de totes les malalties infeccioses al món està associat a l’aigua en males condicions.

Les malalties provocades per un accés inadequat a l’aigua i al sanejament són múltiples, tenen un gran abast entre la població i un impacte important sobre la salut. Se solen dividir en diferents categories: transmeses per l’aigua (com el còlera i les infeccions diarreiques causades per la ingestió d’aigua contaminada amb excrements o per tòxics presents en l’aigua), d’origen aquàtic (causades per la ingestió d’aigua amb paràsits), provocades per contacte amb aigua contaminada (amb els ulls o la pell), causades per insectes vectors que es reprodueixen en ambients aquàtics, com el dengue o la malària, o associades al manteniment i higiene de les instal·lacions d’aigua, que poden afavorir la proliferació de bacteris com la legionel·la i la transmissió de malalties com la legionel·losi, per inhalació.

Font: Classificació de les malalties relacionades amb l’aigua. Domestic water quantity, service level and Health. 2020 [OMS]

Al món hi ha almenys 2.000 milions de persones que utilitzen una font d'aigua per a consum humà contaminada amb excrements. La contaminació microbiana d’aquesta aigua suposa el risc més gran pel que fa a salubritat i transmissió de malalties com el còlera, altres diarrees, la disenteria, l’hepatitis A, la febre tifoide i la poliomielitis. Les diarrees són les malalties més freqüents relacionades amb l’aigua contaminada.

L'aigua de consum humà microbiològicament contaminada causa 485.000 morts per diarrea cada any al món [OMS].

Un 88% de les malalties diarreiques són producte d’un abastament d’aigua insalubre i d’un sanejament i una higiene deficients. La millora de l’abastament d’aigua pot reduir entre un 6% i un 21% la morbiditat per diarrea i la millora del sanejament un 32%. Els hàbits d’higiene poden reduir el nombre de casos de diarrea fins a un 45% i la millora de la qualitat de l’aigua de boca mitjançant el tractament de l’aigua domèstica, com ara la cloració en el punt de consum, pot reduir entre un 35% i un 39% els episodis de diarrea [Som Aigua. Enginyeria Sense Fronteres].

Les dades posen de manifest que l’accés segur a l’aigua neta i a un sanejament adequat és un factor determinant per reduir la mortalitat, la morbiditat i, en general, millorar la qualitat de vida de les poblacions. Als països en desenvolupament es posa de relleu aquesta evidència, ja que han experimentat una important millora de la salut pública de la seva població arran dels avenços en els sistemes d’abastament i sanejament de l’aigua. Els països desenvolupats com el nostre compten amb abastaments de qualitat i rigorosos sistemes de potabilització, vigilància i control analític, que permeten que l'aigua arribi amb nivells de qualitat i seguretat suficients als punts de consum, però això no implica que totes les llars disposin d’un accés segur, suficient i assequible a l’aigua, ja que el nivell socioeconòmic n’és un factor determinant.

L'any 2010, l'Assemblea General de les Nacions Unides va reconèixer explícitament el dret humà a l'abastament d'aigua i al sanejament. Totes les persones tenen dret a disposar de forma continuada d’aigua suficient, salubre, físicament accessible, i d’una qualitat acceptable, per a ús personal i domèstic. És una condició indispensable per a la salut i la qualitat de vida garantir l'accés universal i equitatiu a l'aigua potable, a un preu assequible per a totes les persones (fita 6.1).

El 2020, el 74% de la població mundial (5.800 milions de persones) utilitzava un servei de subministrament d'aigua per a consum humà gestionat de manera segura: situat al lloc d'ús, disponible quan es necessita i no contaminat.

Diversos contaminants poden arribar a les aigües subterrànies i superficials a conseqüència de l'activitat humana, ja sigui domèstica, industrial, agrícola o ramadera, per les males condicions del sanejament. Per això, una vegada garantides les condicions d’abastament, cal aconseguir l'accés equitatiu a serveis de sanejament i higiene adequats per a totes les persones, amb especial atenció a les necessitats de les dones i nenes, així com a les persones en situacions vulnerables (fita 6.2).

El sanejament ha aconseguit reduir una gran part de les malalties infeccioses que produïen gran càrrega de malaltia i mortalitat infantil, però la gestió inadequada de les aigües residuals urbanes, industrials o agrícoles encara pot causar la contaminació de l'aigua de consum humà per agents químics o biològics. La presència de compostos nitrogenats, especialment nitrats, és el problema de contaminació més important a les aigües subterrànies de Catalunya, principalment causat per l’activitat agrícola i ramadera (aplicació en excés de fertilitzants nitrogenats i amoniacals i dejeccions ramaderes). El principal efecte sobre la salut de la contaminació per nitrats són les malalties circulatòries, causades per una alteració de l’hemoglobina en sang.

Actualment, un 39,9% de la superfície total de Catalunya està declarada com a vulnerable a la contaminació per nitrats d’origen agrícola i afecta a 466 municipis, és a dir, un 49,2% de tots els municipis catalans [ACA. Zones vulnerables a la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries 2022].

Font: ACA. Zones vulnerables a la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries

Paral·lelament, també pot ser determinant per a la salut la presència natural de productes químics a l’aigua, com ara l'arsènic, que pot provocar càncer; el fluorur, que afavoreix a l’aparició de malalties que afecten l’esmalt dental i la deformabilitat dels ossos i articulacions; o el plom que es pot desprendre de les canonades, un metall pesat tòxic sobretot per als nens, que pot ocasionar lesions en el sistema nerviós i diversos problemes físics.

En definitiva, cal millorar la qualitat de l'aigua mitjançant la reducció de la contaminació, l'eliminació dels abocaments i la reducció al mínim de la descàrrega de materials i productes químics perillosos, la reducció a la meitat del percentatge d'aigües residuals sense tractar, i un augment substancial a escala mundial del reciclat i de la reutilització en condicions de seguretat (fita 6.3).

L’aigua és essencial per a la salut humana, però també ho és per a la resta d’éssers vius i és imprescindible per a mantenir tots els ecosistemes en bon estat i satisfer les necessitats bàsiques de les poblacions. Alhora, és un recurs limitat i, per això, la gestió sostenible de l'aigua és clau per al desenvolupament econòmic, en concret, per activitats com l'agricultura, la pesca, la indústria, el transport o la generació d'energia.

Els efectes del canvi climàtic sobre l’aigua es fan visibles, sobretot, en forma de sequeres, inundacions o tempestes. Des de finals de 2020 s’està registrant a Catalunya un llarg període de sequera i aquest escenari planteja la necessitat de ser encara més eficients en els usos de l’aigua per compensar els seus efectes sobre la disponibilitat d’aigua a mig i llarg termini, ja que es reduiran les pluges, les nevades i, en conseqüència, també els cabals del rius.

A la província de Barcelona, per a l’any 2050 es preveu una reducció dels recursos hídrics: del 12% dels recursos superficials de les conques del Ter i Llobregat i del 9% dels recursos subterranis de la conca del Llobregat, Besòs i aqüífers locals.

En aquest context de sequera, l’estalvi d’aigua a nivell domèstic és imprescindible. A Catalunya, l’any 2021, els ciutadans vivien, de mitjana, amb menys de 120 litres diaris, igual que a la província de Barcelona, on només es superaven en 3 comarques i en cap d’elles es superaven els 200 litres diaris [dades ACA].

La mitjana de consum d’aigua a Catalunya es situava en 117 litres per habitant i dia (2021), lluny encara dels 100 litres que l’OMS considera suficients per cobrir totes les necessitats de les persones.

A les ciutats i zones urbanes, com s’observa a l'àrea metropolitana de Barcelona, els blocs de pisos, amb habitatges més petits, afavoreixen un estalvi més gran.

La ciutat de Barcelona és una de les que menys aigua gasta d'Europa.

Font: ACA. Dades cartogràfiques: ICGC

 

Més enllà de les mesures d’estalvi a nivell domèstic, la disminució de la disponibilitat d’aigua derivada dels efectes del canvi climàtic genera en algunes poblacions la necessitat d’adequar les infraestructures per a garantir la disponibilitat i qualitat de l’aigua per a tota la ciutadania (dessalinitzadores per aprofitar l’aigua del mar, estacions potabilitzadores amb nous tractaments...). L’aigua regenerada és també una bona alternativa per a usos industrials, municipals, agrícoles i ambientals, així com per al reg de camps de golf i la recàrrega d’aqüífers. En èpoques de poques pluges, pot ser molt recomanable per mantenir els cabals dels rius i les reserves d’aigua.

A Catalunya s’aboca al mar o als trams finals dels rius poc més del 50% de l’aigua depurada i se’n reutilitza gairebé un 10% [ACA]

Aquesta inversió en tractaments alternatius pot revertir en un encariment de la factura de l’aigua, generant situacions de “pobresa hídrica” entre la població, amb possibles afectacions sobre la salut per manca d’aigua de consum, d’higiene personal o de la llar. El 2016, un 8,9% de les llars de l’Àrea Metropolitana de Barcelona estaven en una situació d’hidrovulnerabilitat [Canvi climàtic i salut a la ciutat de Barcelona- ASPB].

En aquest sentit, cal fomentar la utilització eficient dels recursos hídrics a tots els sectors, i assegurar la sostenibilitat de l'extracció i del subministrament d'aigua potable per tal de fer front a l'escassetat d'aigua i reduir substancialment el nombre de persones que no hi tenen accés (fita 6.4). Això inclou una gestió integrada dels recursos hídrics a tots els nivells (fita 6.5) i posar especial atenció en els models de gestió de l’aigua, perquè la tendència creixent a la privatització de la gestió de l’aigua (a Catalunya, el 80% de l’abastament de l’aigua és de gestió privada) no posi en risc els drets humans a l'aigua potable i al sanejament de les persones més pobres.

Els ambients d'aigua dolça són indispensables per a les persones per les múltiples funcions que fan: subministrament d'aigua potable, moderació climàtica i refugi de biodiversitat, entre moltes altres. I són els ecosistemes més amenaçats del planeta, segons l'informe Living Planet Report 2020 del Fons Mundial per a la Natura (WWF) i al nostre territori per l’informe Estat de la Natura a Catalunya 2020.

Per això és també una prioritat per a la salut protegir i restablir els ecosistemes relacionats amb l'aigua, inclosos boscos, muntanyes, aiguamolls, rius, aqüífers i llacs (fita 6.6), per protegir-los i, alhora, promoure’ls per a usos sostenibles i saludables. És el cas del projecte Vies blaves Barcelona, un recorregut al costat de les lleres dels rius Llobregat, Cardener i Anoia al seu pas per la província de Barcelona, que s’ha creat per promoure la custòdia fluvial en terrenys de gestió pública o privada vinculats a les masses d’aigua, per tal d’integrar la restauració ambiental i la participació social. I per a fomentar entorns saludables per a l’oci i la pràctica esportiva.

L’Agenda 2030, a través de l’ODS 6, constitueix un bon compromís per a garantir l’accés universal a l’aigua potable i millorar el cicle de gestió de l’aigua perquè sigui sostenible i enfocat a la millora de la salut pública.

L’ODS 6 “Garantir la disponibilitat i una gestió sostenible de l’aigua i el sanejament per a totes les persones” es focalitza en aconseguir l'accés universal i equitatiu a l'aigua potable a un preu assequible per a tothom (fita 6.1); aconseguir l'accés equitatiu a serveis de sanejament i higiene adequats per a tothom (fita 6.2); millorar la qualitat de l'aigua mitjançant la reducció de la contaminació i l’augment del reciclatge i la reutilització en condicions de seguretat (fita 6.3); augmentar l’eficient utilització dels recursos hídrics i fer front a l'escassetat d'aigua (fita 6.4); dur a terme una gestió integrada dels recursos hídrics (fita 6.5) i protegir i restablir els ecosistemes relacionats amb l'aigua, inclosos boscos, muntanyes, aiguamolls, rius, aqüífers i llacs (fita 6.6).

Els indicadors

En aquest marc d’impacte dels efectes relacionats amb l’aigua en la salut pública, des de la Diputació de Barcelona proposem 10 conjunts d’indicadors per a mesurar possibles riscos per a la salut derivats de la falta o qualitat deficient de l’aigua a la província de Barcelona i el grau d’assoliment de l’ODS 6:

Recurs disponible per al conjunt de municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona consistent en una eina interactiva disponible en línia que permet consultar els principals indicadors de salut local.

Font: Quadre de comandament d’indicadors de salut pública local. Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública (Accés restringit als municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona)

Concretament, els indicadors més directament associats a les fites de l’ODS 6 (6.2 i 6.3):

  • Mortalitat: Principals causes de defunció – vegeu causes associades amb la qualitat de l’aigua.
  • Morbiditat: Principals causes de morbiditat – vegeu malalties associades a l’aigua: transmeses per la ingestió d’aigua contaminada (diarrees...), causades per condicions insalubres de l’aigua (per contacte amb els ulls o la pell) o d‘origen aquàtic (causades pels paràsits de l’aigua contaminada).

Eina interactiva de gestió i benchmarking dels serveis municipals, disponible en línia a través del Portal d'Informació Econòmica i de Serveis Locals (aplicatiu QVS_INFODADES), que permet mesurar, comparar i avaluar resultats mitjançant indicadors comuns consensuats, formar un grup de treball per intercanviar experiències i impulsar la millora contínua dels serveis municipals, a través d’un conjunt d’indicadors per a l’anàlisi del servei d’abastament d’aigua dels municipis, que inclou la captació, la potabilització i el transport de l'aigua fins a les escomeses de les persones usuàries. Al CCI d’abastament d’aigua hi ha 76 indicadors disponibles que poden mesurar la contribució municipal a l’ODS 6 (6.1, 6.4 i 6.5).

Font: Portal d’Informació Econòmica i de Serveis Locals. Diputació de Barcelona. Servei de Programació (Accés restringit als municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona)

Hi poden participar els responsables de la gestió dels serveis municipals dels ajuntaments, consells comarcals o mancomunitats d’entre 10.000 i 300.000 habitants (22 municipis participants en l’edició 2021 del CCI d'abastament d'aigua).

Els mapes de vulnerabilitat dels municipis de la província de Barcelona als efectes climàtics extrems formen part de la capa de Medi Ambient-Transició energètica de SITMUN, el sistema d'informació territorial Municipal que permet visualitzar tota la informació cartogràfica disponible per a tots els municipis de la província de Barcelona.
El grau de vulnerabilitat de cada municipi a aquests fenòmens es calcula a partir d’un conjunt de variables ambientals, demogràfiques, socioeconòmiques i territorials i de la capacitat d’adaptació del municipi (instal·lacions i equipaments) i de l’ens local (capacitat d’inversió).

Font: SITMUN: Sistema d’Informació Territorial Municipal – Oficina Tècnica de Cartografia i SIG Local, a partir de dades facilitades per l’Àrea d’Acció Climàtica (Diputació de Barcelona)

Concretament, els indicadors més directament associats a les fites de l’ODS 6:

  • Vulnerabilitat a sequeres i disponibilitat d’aigua (6,4)
  • Vulnerabilitat a tempestes i pluges torrencials (6.6)

Visor informatiu sobre els efectes de la sequera a les conques internes de Catalunya. Permet consultar l'estat de la sequera de cada municipi a través del mapa interactiu a les conques internes de Catalunya. Incorpora el semàfor de la sequera que, en funció del color, permet saber en quin escenari o estat es troba cada municipi i quines mesures d'aplicació l’acompanyen.

Font: Visor de la sequera. Agència Catalana de l’Aigua (ACA)

Visualització interactiva de dades que recull el consum d’aigua per comarques de Catalunya, distingint entre el consum domèstic i el de fonts pròpies i per activitats econòmiques. El consum es calcula a partir del consum facturat del cànon de l’aigua.

Font: Dades obertes de Catalunya

Recurs disponible per als ajuntaments de la província de Barcelona, que permet consultar els resultats de les anàlisis d'avaluació de la qualitat de les aigües de les fonts naturals dels municipis amb l'objectiu de determinar si són aptes per al consum humà i tenen risc per a la salut. Es poden consultar els resultats de les anàlisis al visor web de la plataforma Smart Region-Sentilo. Aquestes dades de seguiment es renoven dues vegades a l’any: primavera i tardor.

Font: Plataforma Sentilo. Gerència de Serveis de Medi Ambient (Diputació de Barcelona)

La plataforma mostra en un mapa interactiu la ubicació geogràfica i la imatge de les fonts naturals analitzades des del 2016 i els darrers resultats analítics. La informació va acompanyada d’una llegenda cromàtica (verd, groc o vermell), que indica la qualitat de les aigües.

Els paràmetres avaluats són: conductivitat a 20 ºC, terbolesa, pH, amoni i nitrat (paràmetres químics) i Escherichia coli, bacteris coliforms, enterorocs i Clostridium perfringens (paràmetres microbiològics). Segons els resultats obtinguts, les aigües de les fonts naturals es classifiquen: sense garantia sanitària (no són sotmeses a desinfecció), no apta per al consum (no s’acompleixen els criteris mínims de potabilitat) i no apta per al consum amb riscos per a la salut (quan se superen els nivells màxims de paràmetres microbiològics).

Algunes fonts compten amb un rètol informatiu que inclou un QR, que permet accedir a la informació disponible al visor web Sentilo.

Sistema d’informació sanitària que recull dades de les característiques de les zones d’abastament i de la qualitat de l’aigua de consum humà de tots els municipis de l’Estat espanyol. Es poden consultar les dades a través d’una aplicació informàtica del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, amb accés lliure per a la ciutadania.

Font: SINAC. Ministeri de Sanitat.

El VISOR2030 de la Diputació de Barcelona posa a disposició dels ens locals i la ciutadania 2 indicadors de base municipal per a mesurar el grau d’assoliment de l’ODS 6 (fites 6.1 i 6.4) als municipis i comarques de la província:

  • Consum diari d'aigua per habitant
  • Preu de l’aigua (€/m3) incloent el preu del subministrament, el cànon de l'aigua i el clavegueram

Es presenten les taules de dades i les visualitzacions gràfiques dels resultats de cada indicador. També s’ofereix un índex sintètic que permet conèixer i comparar el grau d’assoliment de cada municipi en relació amb l’ODS (el 6, en aquest cas) a partir de l’agregació dels resultats dels 2 indicadors, així com la representació geogràfica.

Font: Visor 2030-Indicadors locals ODS. Servei d'Agenda 2030 i Participació (Diputació de Barcelona)

Sistema integrat per dos conjunts d’indicadors anuals per fer el seguiment i l'avaluació del grau de compliment dels ODS a Catalunya:

  • Indicadors ODS de la UE per a Catalunya, d'acord amb els criteris metodològics d'Eurostat
  • Indicadors ODS de les NU per a Catalunya, d'acord amb els criteris metodològics de les Nacions Unides

Proporcionen dades a nivell de Catalunya que poden servir com a referència del context, però no estan desagregades a nivell municipal o provincial. Concretament, els indicadors actualment disponibles per a l’ODS 6:

  • Població que viu en habitatges sense banyera, ni dutxa, ni vàter amb descàrrega d'aigua per situació de pobresa (6.1)
  • Població connectada almenys al tractament secundari d'aigües residuals (6.2)
  • Espais aptes per al bany amb qualitat de l'aigua excel·lent (6.3)

Marc d’indicadors estadístics per al seguiment dels objectius i fites de l’Agenda 2030 que forma part del Pla nacional estadístic de l’INE. La plataforma inclou 374 subindicadors corresponents a 148 indicadors dels ODS i es va ampliant.

Conté dades dels indicadors de canvi climàtic a nivell nacional, que poden servir com a referència del context, però no estan desagregades a nivell municipal o provincial.

Concretament, els indicadors actualment disponibles per a l’ODS 6:

  • Proporció de la població que utilitza serveis de subministrament d’aigua potable gestionats sense riscos (fita 6.1)
  • Proporció de la població que utilitza: a) serveis de sanejament gestionats sense riscos i b) instal·lacions per al rentat de mans amb aigua i sabó (fita 6.2)
  • Proporció dels fluxos d'aigües residuals domèstiques i industrials tractats de manera adequada (fita 6.3)
  • Proporció de masses d’aigua de bona qualitat (fita 6.3)
  • Nivell d'estrès hídric: extracció d'aigua dolça en proporció als recursos d'aigua dolça disponibles (fita 6.4)

Els reptes que tenim

L’aigua és un bé imprescindible per a la vida i la salut, especialment en els infants, les dones en situació d’alletament, les persones grans i les que pateixen malalties amb febres i diarrees.

L'accés a l'aigua de qualitat és un determinant bàsic per a la vida i la salut de les poblacions.

S'han aconseguit grans avenços pel que fa a l'augment de l'accés a l'aigua neta i el sanejament i la reducció de malalties, però l'ús i la gestió de l'aigua, així com la prevenció de la seva contaminació, han de seguir essent una prioritat per a tots els governs.

I el context climàtic i demogràfic en què vivim intensifica la necessitat d’invertir esforços per fer front als nombrosos factors de risc per a la salut derivats de la disponibilitat i la qualitat de les aigües de consum humà. L'augment de l'escassetat d'aigua, el creixement de la població, els canvis demogràfics i la urbanització ja suposen a hores d’ara un desafiament per als sistemes d'abastament d'aigua.

Les noves solucions per a disposar d’aigua de consum sense dependre de la climatologia són, cada vegada més, indispensables per a garantir l’accés a l’aigua potable a les poblacions. La dessalinització és una d’aquestes tecnologies, implantada a Catalunya amb dues dessalinitzadores al sistema Ter-Llobregat. I la reutilització de les aigües residuals és una altra estratègia en creixement. A Catalunya, l’ACA preveu triplicar el volum d’aigua regenerada en 5 anys, en aquest cas no per a aigua de consum humà però sí per a usos municipals, industrials, agrícoles, lúdics i ambientals. Per tant, si bé no és una font d’aigua de boca, pot tenir múltiples beneficis per a la salut, com ara l’augment de la producció d’aliments de proximitat per la seva utilitat per al reg de les terres de cultiu.

A nivell agrícola, més enllà de l’ús d’aigua regenerada, també està emergint l’agricultura hidropònica, que es basa en l’ús substrats minerals en lloc de sòl agrícola, fet que permet estalviar aigua i fertilitzants i obtenir uns cultius d’alta qualitat mitjançant el control de les dosis de nutrients. Aquest tipus de cultius es poden desenvolupar en condicions desfavorables, com és el cas de les ciutats, on l’aigua i l’espai són escassos, fet que suposa un gran avantatge respecte a l’agricultura mitjançant reg convencional. És el cas de REGREEN, un projecte pilot d’hort urbà amb reg amb aigua regenerada, que pretén contribuir a l’economia circular a l’àrea metropolitana de Barcelona, donant una segona vida a l’aigua per combatre l’escassetat hídrica i obtenint productes alimentaris de proximitat.

El canvi climàtic comportarà més fluctuacions en la quantitat d'aigua de pluja recollida que faran insuficients els sistemes tradicionals de captació d’aigua i necessàries les fonts alternatives, com ara les aigües residuals. La gestió de tots els recursos hídrics, per tant, haurà d’evolucionar per garantir l'abastament i la qualitat de l’aigua a tota la població. I a nivell local cal seguir actuant en el marc de les competències municipals, en la gestió de les infraestructures de gestió local i, sobretot, en termes de sensibilització de la població de la necessitat de fer un ús racional i sostenible de l’aigua, per la importància que té per a la salut.

Font: Agència Catalana de l’Aigua (ACA) / Delimitació de l’àmbit d’actuació municipal (elaboració pròpia)

De les quatre fases del cicle urbà de l’aigua (abastament en alta, abastament o subministrament en baixa, sanejament en baixa i sanejament en alta), són competència exclusiva dels ens locals les dues del mig, a través de les quals es distribueix l’aigua als punts de consum i es gestiona l’abocament a clavegueram i la canalització de les aigües pluvials. Les fases inicial i final que inclouen la captació i la potabilització, així com el tractament de les aigües residuals són competència compartida entre la Generalitat i els ens locals.

Per tant, els municipis, com a gestors del seu servei d'abastament d'aigua són responsables d'assegurar que l'aigua subministrada a la població sigui apta pel consum en el punt de lliurament al consumidor. La Diputació de Barcelona presta suport material als ajuntaments de menys de 5.000 habitants per exercir aquesta competència obligatòria de Salut Pública.

Els ajuntaments també s’encarreguen, com a responsables del sanejament, del manteniment de les xarxes de clavegueram i de la gestió de l’evacuació de les aigües pluvials i residuals. Això també inclou l’establiment d’unes tarifes assequibles per a la prestació d’aquests serveis a la població, així com les tasques de sensibilització ciutadana per a un bon ús de l’aigua, imprescindible per a una bona salut i, per tant, un bé a valorar i preservar.

En aquest marc de relació de la gestió de l’aigua amb la salut, a nivell local cal actuar coordinadament des dels àmbits municipals del medi ambient i de la salut pública (tant des de la promoció com de la protecció de la salut), per enfocar les estratègies de gestió de l’aigua i de la seva qualitat amb una doble finalitat: garantir la bona salut de la població i, alhora, preservar l’aigua com a bé escàs que és i protegir els ecosistemes relacionats.

Font: Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia

Ha arribat el moment de centrar esforços en l’estalvi en el consum d’aigua, en la creació de xarxes eficients i en l’aplicació de noves tècniques d’aprofitament dels recursos hídrics per a poder satisfer les necessitats de consum humà de l’aigua.

L’aigua és font de vida. L’aigua és un bé escàs

Preservem-la!

Diputació de Barcelona:

Àrea Metropolitana:

ISGlobal – Ajuntament de Barcelona:

Generalitat de Catalunya:

Observatorio de Salud y Cambio Climático

 


Més informació: Espai web Càpsula Salut2030