TRANSITARlab, orientar-se en un món canviant
Claudia Rius
Una cadira. Aquesta ha sigut la companya de viatge dels TRANSITARLabs, sis laboratoris on la Gerència de Serveis d’Educació de la Diputació de Barcelona ha reunit agents actius del món educatiu, cultural i institucional de la província i els han fet reflexionar sobre les seves confluències, relacions i propòsits, per tal de conversar i generar nous punts de vista. Tot al voltant d’un lema i d’un projecte molt més gran, Transitar, orientar-se en un món canviant, una exposició itinerant que es va inaugurar a l’Arts Santa Mònica durant el gener del 2019.
Al llarg de sis sessions que van començar al novembre del 2018 i que han acabat a l’abril de l’any següent, les trobades de TRANSITARLab s’han desenvolupat arreu del territori, passant dos cops per Barcelona i un per Granollers, Sant Vicenç dels Horts, Vic i El Prat del Llobregat. Aquestes han volgut demostrar que el fet d’orientar-se no és només necessari quan som joves i ens trobem en moments de transició dins del sistema educatiu, sinó que afecta totes les persones al llarg de la seva vida, sobretot avui en dia. No en va, darrerament s’utilitza tant el concepte “reinventar-se”.
I què té a veure una cadira amb tot això? Va ser en el final del primer TRANSITARLab quan l’artista Pep Aymerich va agafar un tronc, el va dividir en una desena de trossos de fusta i va crear un seient davant dels ulls dels participants. Un seient que en un primer moment va servir per reflexionar sobre el temps, l’esforç, el valor de les eines i la capacitat transformadora de l’ésser humà, i que més tard ha servit de nexe de connector de totes les trobades. Sempre fent acte de presència, la cadira demostra que els laboratoris fan camí i que els seus participants van acumulant experiències i coneixements.
Però l’espectacle de Pep Aymerich, anomenat senzillament Cadira, ha sigut només una de les moltes aportacions que han fet persones expertes de diferents àmbits de la cultura i l’educació en el marc del TRANSITARLab. Cada sessió ha comptat amb professionals que han explicat els seus projectes i expressat els seus dubtes, com ara la Laia Colell de l’associació A Bao A Qu, entitat que introdueix la creació a escoles i instituts de la mà de cineastes, fotògrafs, artistes i altres creadors, que el primer dia ja parlava de la importància de tenir “experiències transformadores”.
Tota la idea de Transitar, orientar-se en un món canviant, tant de l’exposició que ha tingut lloc a l’Arts Santa Mònica com dels laboratoris, beu del concepte de transformació. Quin sentit tindria trobar-se, reflexionar i compartir aprenentatges, si no és per evolucionar cap a millor? I quin sentit té voler fer un canvi en positiu si no comencem a treballar-ho des dels nostres respectius àmbits laborals? “Segons com mires el futur, vius el present”, destacava Albert Soler, un dels representants del projecte Etcètera de Granollers, que va participar en el TRANSITARLab dut a terme en aquesta ciutat.
Pels laboratoris en qüestió també hi han passat altres professionals com Cristina Gómez, directora de formació d’El Llindar, una escola de Cornellà del Llobregat especialista en joves que han abandonat els seus estudis; l’Esther Omella del Bibliolab, un conjunt de serveis innovadors que reben el suport de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, o Juan Carlos Navarro, de l’Ajuntament del Prat, que va explicar que en el marc del projecte Interseccions “el primer que vam decidir va ser entendre el ciutadà com un subjecte actiu que construeix cultura, no com un subjecte passiu que la consumeix”.
Als TRANSITARLabs tampoc ningú ha pogut ser passiu, perquè els seus organitzadors, Gemma Guasch i Josep Asunción, junt amb els joves artistes Helena Izquierdo i Carles Castaño, han ideat una dinàmica per a cada sessió, sempre al voltant d’un concepte clau. En la sessió de l’autoconeixement, els participants van construir cases on situar els seus anhels i pors; en la dels ecosistemes, van dissenyar escenaris reals a partir de fitxes situades en un tauler; en la sessió de la resiliència, cada participant escrivia en un paper una experiència laboralment bona i una de dolenta i buscava quin aprenentatge n’havia extret; en la del llegat, tothom pintava la silueta de la seva mà i després es discutien els llegats individuals i comunitaris; en la dels paisatges educatius, cadascú feia un repàs per la seva formació present, passada i futura, que es debatia en comú; i en la darrera trobada, la de l’entorn, tothom analitzava els projectes en què treballava i com aquests connectaven l’entorn i generaven canvis.
L’objectiu de totes les dinàmiques dels TRANSITARLabs ha sigut el mateix: buscar les interseccions que uneixen les persones que treballen en cultura i educació, i demostrar que aquests dos mons estan en constant evolució. “La intenció d’aquesta jornada no és donar cap resposta concreta, sinó facilitar relacions, connectar espais i persones, propostes i idees, i a partir d’aquestes connexions generar camins, itineraris i trànsits que ens portin cap on volem anar”, deia Jordi Plana, gerent de Serveis d’Educació de la Diputació de Barcelona, en la segona jornada que va tenir lloc a Granollers. I continuava amb la mateixa reflexió a Vic: “Necessitem moltes orientacions, molts raonaments al damunt de la taula, per poder pensar i connectar les nostres experiències i coneixements”.
Els laboratoris també han comptat amb persones que, més enllà d’explicar els seus projectes, han volgut transmetre coneixement als participants d’una forma amena. Per exemple, en el tercer TRANSITARLab, el músic i actor Andreu Rifé i el dissenyador Curro Claret van mantenir un diàleg amb la periodista Gemma Ventura, d’on van sortir lliçons com aquesta, molt relacionada amb el missatge que han intentat transmetre els laboratoris sessió rere sessió: “Tinc la sensació que molts dels projectes que acaben són fruits de molts altres projectes que s’han quedat a mitges: hem de saber que aquests que queden entremig no moren, sinó que ens permeten caminar i ens alimenten”.
Mentrestant, la cadira anava acompanyant les intervencions i, callada, s’ho mirava tot des d’algun racó de la sala. Callada? Bé, no sempre, perquè un dels moments més especials del TRANSITARLab va ser quan a Sant Vicenç dels Horts, els participants van comunicar-se amb aquest seient de fusta. Va ser dins d’una conferència dinàmica d’Andrea de Pasqual, coordinadora general de Pedagogías Invisibles (Madrid), experta en mediació cultural, formació i comissariat d’esdeveniments. Focalitzada en visió de gènere, Andrea de Pasqual va advocar per la “reflexivitat de segon ordre”: intentar pensar més enllà dels límits. I com va demostrar que això era possible? Demanant a tots els participants que es reunissin al voltant de la famosa cadira i li fessin preguntes: “T’agradaria estar a un altre lloc?”, “Et sents guapa?”, “Què has fet per estar dalt d’una tarima?”.
I així, connectant persones i projectes, dialogant i proposant escenaris possibles, els laboratoris del TRANSITARLab han arribat a la seva fi. “Res del que fem aquí s’assembla al que fem normalment”, avisava Jordi Plana a la primera jornada. Així ho han pogut comprovar els agents participants, que s’han deixat endur per les dinàmiques de cada sessió i han aconseguit tant conèixer altres persones del territori com obtenir recursos per a millorar els seus projectes i el seu rol individual en tots ells, entre d’altres guanys. En total, un viatge de sis parades que ha reflexionat sobre el nostre paper dins d’una realitat canviant, en la qual sempre és reconfortant retrobar el diàleg per continuar creixent.