NOTA IMPORTANT: LA INFORMACIÓ S’HA RECOPILAT A PARTIR DE LES DARRERES ESTRENES EN DIVERSOS TEATRES I ENTITATS, PERÒ NO HI HA CAP SEGURETAT QUE LES OBRES ESTIGUIN ACTIVES I DISPONIBLES  I SIGUIN PROGRAMABLES.

Produccions de La Voz Ahogada Projecte Escènic

La Voz Ahogada projecte escènic és la companyia fundada a Barcelona l’any 2017 pels actors de teatre i de televisió Iván Campillo i Mireia Clemente i actualment compta amb un equip artístic format per artistes de referència com les actrius Laura Sancho o Mònica Mas, el coreògraf Máximo Hita, l'artista visual Teresa Calvo o el músic Jorge Sarraute. La companyia té com a objectiu la recerca i la difusió de la memòria històrica mitjançant les arts escèniques i les activitats pedagògiques. Col·laboren amb entitats memorialistes com l’ACEPF o l’Amical Brigades Internacionals de Catalunya, amb historiadors, testimonis reals i altres agents de participació ciutadana. Han realitzat muntatges com "La Voz Ahogada. Un homenatge a Miguel Hernández" (Teatro del Barrio), "Una nova primavera. La història de les Brigades Internacionals" (Sala Mirador), "La Lola. Memorias de una mujer republicana" (Sala Fènix), “Dones lliures” (La Model) o "En Bangkok también hay ratas", guanyadora del primer premi La Filadora 2021.

Web: www.lavozahogada.com

Contacte i contractació:

Francesc Ribot  hola@lavozahogada.com Tel 649995558

Júlia Blay. Comunicació La Voz Ahogada. contact@lavozahogada.com Tel: 608 54 96 79

La companyia ofereix 4 produccions teatrals i una lectura dramatitzada, que es descriuen a continuació.

Una nova primavera. La història de les brigades internacionals

Producció: La Voz Ahogada Projecte Escènic Autoria: Iván Campillo

Direcció: Iván Campillo Durada: 1hora i 20 minuts

Idioma: principalment en català amb fragments en anglès, francès, italià, suec, alemany i castellà (amb subtítols).

Espectacle de teatre documental que explica el fet de les brigades internacionals, aquells homes i dones voluntàries provinents de més de 50 països que van venir a lluitar contra el feixisme a la guerra civil espanyola. Algunes dones provenien de moviments feministes i van desafiar les lleis dels seus països per venir aquí, de voluntàries.

Si bé l’obra està formada per multitud de petites històries de brigadistes, el fil conductor és la història de Maria i Stig, una de les moltes històries d’amor que van sorgir entre brigadistes internacionals i dones espanyoles. Maria i Stig es van conèixer a l’Hospital Militar de Mataró el 1938, quan ell, que havia vingut com a conductor d’ambulàncies al 1937, li van encarregar traslladar els ferits cap a Catalunya a causa de l’avançada de les tropes feixistes. Maria treballava com a infermera a l’hospital i entre ells va néixer una història que va vèncer la separació per la marxa dels brigadistes, la segona guerra mundial i 40 anys de dictadura franquista. Els dos van refer la seva vida, però mai van deixar de pensar l’un en l’altre. Després de la mort de Franco, Stig viatja a Espanya des de la seva Suècia natal i es veuen durant una tarda. Finalment, als anys 90 es tornen a trobar.

L'obra compta amb testimonis sonors que van estar amb els brigadistes internacionals, i altres testimonis referencials de les brigades. Tanmateix apareixen personatges com Hemingway, Antonio Machado, o Fanny Edelman.

L'obra es representa en 7 idiomes (català, castellà, francès, anglès, alemany, suec i italià) sent l’idioma principal el català (o castellà si s’actua fora de Catalunya), amb subtítols per a la resta dels idiomes.

La obra inclou el cèlebre discurs de La Pasionaria de comiat de les Brigades Internacionals a Barcelona l’1 de novembre de 1938 *

Més informació: Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=egLocFNn7qM

* També es pot contractar, per a actes i homenatges, la recitació del discurs de la Pasionaria, a càrrec de l’actriu Mireia Clemente

Dones lliures. La Trinitat i la lluita per la democràcia als últims anys de la dictadura

Producció: La Voz Ahogada Projecte Escènic Autoria: Iván Campillo

Durada: 1 hora i 20 minuts

Idioma: Català (alguns fragments en castellà)

Dones lliures descriu, partint del relat autobiogràfic de les seves protagonistes, la convulsa situació en el tardofranquisme i la lluita per les llibertats i la democràcia per part de les dones que la van dur a terme. Aquelles dones valentes, que, en el temps de la clandestinitat, van recollir el testimoni de les que, abans que elles, havien patit pel sol fet de ser dona, per voler

pensar lliurement i per creure en valors com la llibertat i la democràcia en una època de silenci, de repressió, d’injustícies i de falta de llibertats. A través dels ulls i els records de les dones protagonistes, l’obra comença posant en escena alguns dels fets més significatius d’aquells anys, com les tortures a la comissaria de la Via Laietana, la Caputxinada del 1966, l’estat d’excepció del 1969 o l’assassinat d’Antonio Ruiz Villalba el 1971, fent esment a les dones que ho van viure i que van participar activament en la lluita. Dues actrius donen vida a l’ampli ventall de dones que van passar per la presó de la Trinitat durant aquells anys.

Dossier: https://docplayer.es/210086200-Dones-lliures-la-trinitat-i-la-lluita-per-la-democracia- als-ultims-anys-de-la-dictadura.html

Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=m7yLT0NHnQE

En Bangkok también hay ratas. Les lluites veïnals de les dones als barris obrers de Barcelona

Producció: La Voz Ahogada Projecte Escènic (2021) Autoria, direcció i dramatúrgia: Iván Campillo

Actors: Mireia Clemente, Laura Sancho/Mònica Mas i Iván Campillo Durada: 80-90 min

Idioma: castellà i català

És un projecte escènic híbrid que combina escenes de teatre amb projeccions visuals, música i humor. El nom fa referència a la resposta que va donar el llavors alcalde franquista Joaquín Viola a una comissió de veïns de la Verneda, que s’havien queixat per la brutícia i la insalubritat al barri. Durant una hora i mitja ens fem partícips de les peripècies de la Rosi i la Mari, dues emigrants que protagonitzen els moviments veïnals de la Barcelona dels seixanta i dels setanta, que han seguit vius fins a dia d'avui. La Rosi i la Mari arriben a Barcelona amb les seves famílies en aquells trens lents i massificats de trist record per a tota una generació d’emigrants. Després de viure la duresa de les zones de barraquisme com la Perona o Capitán Arenas, es troben a les Viviendas del Gobernador. Allà comença la seva amistat, que les mantindrà unides per sempre en la lluita per la justícia social i les millores dels seus barris. Amb els anys, es convertiran en dues líders veïnals, una a Nou Barris i l’altra a Sant Martí, i estaran presents en totes les conquestes aconseguides gràcies a les concentracions, vagues, manifestacions i protestes al llarg dels anys 60 i 70 a Barcelona.

Basada en els testimonis de més d’una vuitantena de persones, l’obra posa l’èmfasi en el retrat i la memòria democràtica de les dones dels barris obrers, repassant tant la història de la immigració i de les lluites veïnals com la de les lluites sindicals (com la tancada de dones de Motor Ibérica), i reflectint, en definitiva, la lluita per les llibertats democràtiques, socials i nacionals.

L'obra ha estat guardonada amb el primer premi Filadora 2021. Més informació: https://bit.ly/3y7Op9s

Vídeo: https://youtu.be/wIDkOGrufQE

Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=rwroTVzjla0

La Lola. Memorias de una mujer republicana

Dramatúrgia i direcció: Iván Campillo Actriu: Mireia Clemente

Idioma: castellà Durada: 1h

«La Lola» recorda, als seus 100 anys, tota una vida de lluita. Amb un sentit de l'humor i una alegria desbordants, ens explica com va sofrir pel fet de ser dona, per voler pensar lliurement, i per creure en valors com la llibertat i la democràcia en una època de silenci, de repressió i d'injustícies.

El viatge de Lola va des d'un poble petit de Múrcia fins al Burgos franquista, i del barri del Camp de la Bota fins al Mercat del Poblenou a Barcelona; sempre amb un somriure, sempre alegre, contagiant a tothom la seva força i les ganes de viure. El seu itinerari vital ve marcat per la solidaritat i la lluita social, en temps de dictadura, lluitant per aconseguir la democràcia, jugant- se la vida vivint en clandestinitat a Barcelona, i acollint una neboda a qui la seva família rebutjava i maltractava per ser «marimacho». Ja en democràcia, i en els 2000, es mobilitza per aconseguir habitatge i drets per a les persones migrades d'altres països. Una vida d'activista.

L’obra vol recordar a dones com Lola, no com a nostàlgia sinó com un exercici de reflexió per a estar alerta en uns moments en els quals el feixisme torna a créixer i posa en perill els drets i les llibertats pels quals tanta gent, i per descomptat, tantes dones com ella, van lluitar per a aconseguir.

Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=KrRwHT5Y6dM

Lectura dramatitzada de fragments del llibre «Coratge sota el foc» de Helena G. Vancells.

A càrrec de Mireia Clemente

Aquest llibre explica les històries de vint valentes dones nord-americanes que van arriscar la vida a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Com a dones, les seves contribucions per salvar vides sovint han estat ignorades, minimitzades o oblidades. Les seves veus es reuneixen aquí perquè puguem entendre les seves experiències, les seves motivacions per al voluntariat i la importància del seu treball. En molts aspectes, les seves lluites encara es reflecteixen en les que s’enfronten les dones avui, especialment amb l’actual ascens global de l’extrema dreta.

Aquest magnífic llibre reforça paper de les dones que van participar de les Brigades Internacionals, i a la seva contribució, dones procedents de molts països, moltes d’elles ja fugien de la persecució dels règims dels seus països, i altres moltes van venir amb la decisió de combatre i foragitar el feixisme que ja estava fent-se lloc a Europa.

El reconeixement merescut i imprescindible a aquestes dones, i al moviment internacionalista per les llibertats, que un dia va ser l’esperança dels pobles, ens increpa a aprofundir en el seu paper professional, humanístic, i intel·lectual. En allò que les va moure a posar per davant la causa antifeixista, deixant al darrera la comoditat de les seves vides professionals i familiars. O com el cas de moltes d’elles que ja coneixien el rostre del feixisme, venir a combatre’l des de les trinxeres i la rereguarda.

Anomenar-les pels seus noms, restituir-les a les pàgines de la història, assenyalant les seves fites i la seva imprescindible contribució a la causa espanyola per la llibertat i els drets civils, es un deure que com a dones i com a societat no podem defallir.

Produccions de la companyia Therkas Teatre

Companyia a càrrec d’Esther Lázaro, constituïda al 2012, que es caracteritza pels seus muntatges de petit format que busquen el contacte amb el públic, la major proximitat amb l’espectador. No està formada per un grup fix de persones, sinó que l’elenc i l’equip varien segons les necessitats de cada projecte. Una de les seves línies de treball més sòlides és la del teatre de la memòria en relació amb els fets que marcaren l’esdevenir del segle XX.

Web: http://therkasteatre.blogspot.com/p/montajes.html

Contacte:    therkasteatre@gmail.com;    eslazsa@gmail.com    (management:    Esther  Lázaro)

Les traces del silenci

Producció: Therkas Teatre

Autoria, dramatúrgia i producció executiva: Esther Lázaro Direcció: Alba Saura Clares

Interpretació: Rosa Aguado i Esther Lázaro Espai escènic i il·luminació: Sergi Corbera Espai sonor i música original: Álvaro Imperial

Darrera producció de Therkas Teatre (2021) que porta als escenaris una investigació històrica: el tràfic d’infants durant el franquisme i en el context de les riuades del 1962.

Una historiadora i una arxivera protagonitzen aquesta història, que busca compartir amb el públic una recerca real per plantejar un debat de memòria i de reparació dels crims del franquisme, en un cas en què les seves protagonistes encara són vives i encara esperen justícia. Les traces del silenci és una obra que hibrida teatre de la memòria i teatre documental a partir d’una investigació relacionada amb la riuada del 1962 i una de les seves conseqüències més silenciades: el tràfic d’infants. Entre les 1.000 víctimes, entre morts i desapareguts, que va deixar la coneguda com «la riuada del Vallès» el setembre de 1962, s’hi comptaven nens i nenes dels quals mai se’n van trobar els cossos. Malgrat que amb prou feines hi ha proves materials d’aquests fets, tot apunta que darrere d’aquestes desaparicions no sempre hi havia la fúria  de

l’aigua, sinó la mà d’un mecanisme governatiu corrupte que va aprofitar la tragèdia per repartir infants en adopció a famílies adeptes al règim franquista, sense molestar-se a comprovar si aquests nens i nenes eren realment orfes.

Web: http://therkasteatre.blogspot.com/p/montajes.html Fitxa:    http://teatreolia.cat/les-traces-del-silenci/

Fitxa catàleg ODA: https://escenari.diba.cat/cataleg-fitxa?id=934520 Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=trQdPZRx5gE

De algún tiempo a esta parte

Producció: Therkas Teatre Autoria: Max Aub

Direcció, escenografia, vestuari i interpretació: Esther Lázaro Il·luminació: Ricard Freixas

Caracterització: Alba Setó Idioma: castellà

Format: Representació teatral o lectura dramatitzada. Durada: 80 o 60 ‘

Monòleg dramàtic sobre l’Holocaust i l’expansió dels discursos de l’odi que narra l’existència angoixant d’una dona d’ascendència jueva a la Viena de 1938, després de l’Anschluss, l’annexió d’Àustria a l’Alemanya nazi, la vigília de la Segona Guerra Mundial. L’Emma, la protagonista, parla amb el seu marit mort i li explica com ha esdevingut víctima i espectadora dels canvis que s’han produït, mentre recorda altres moments més feliços del passat, amb ell i el seu fill Samuel. Tot i haver estat escrita el 1939, aquesta peça és d’una actualitat rotunda: ens alerta del perill dels discursos de l’odi i de les complicitats que desperta a la societat. L’obra ha estat considerada per la crítica un dels millors monòlegs escrits durant el segle XX. I és que Max Aub, emblemàtic autor de l’exili republicà espanyol de 1939, crea un text impecable, fort, brutal, estremidor, impactant, visual, angoixant, profund, humà... viu!

Web: http://therkasteatre.blogspot.com/p/montajes.html

Produccions d’Acròbates Cultura

Acròbates Cultura és un projecte de gestió cultural que neix l’any 2018 al Baix Llobregat amb la missió de crear, gestionar, estudiar i difondre cultura de proximitat. Gestionen i impulsen projectes culturals originals i de qualitat, i de tot tipus. En matèria de memòria democràtica, per exemple, han desenvolupar una ruta literària sobre Maria-Mercè Marçal, per encàrrec de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Ofereixen, entre altres productes, dos espectacles basats en textos literaris i de poesia.

Per a més informació: web https://acrobatescultura.com/ Contacte: info@acrobatescultura.com

«A l’ombra dels fusells. Dones que creen la història»

Amb Maria Jover i Carla Vidal

Guió i selecció de textos: Vanessa Martín Durada: 50’

És un recorregut per textos de dones que van viure la Guerra Civil i l’exili. Entrevistes, discursos, poemes, diaris, vivències que relaten el dia a dia d’aquestes dones, les seves inquietuds, desitjos, mancances, voluntats, pors, anhels… Dones que van crear malgrat el temps històric que van viure, que han deixat petjada en tots nosaltres, el seu llegat a les futures generacions: Mercè Rodoreda, Frederica Montseny, Gloria Fuertes, Clementina Arderiu, Ernestina de Champourcin, Teresa Pàmies, Àngela Figueras Aymerich o Concha Méndez, entre d’altres. I d’altres dones anònimes, com Encarnació Martorell, Emèrita Arbonés, Eulàlia Berenguer, Leticia de Miquel o Lourdes Rodés…

Descarrega el dossier: A l’ombra dels fusells dones que creen la història

Més informació i contractació: Vanessa Martín. info@acrobatescultura.com Tel. 660 12 01 01

«La paraula: exili de l’exili. Maria Mercè Marçal»

Amb Mercè Sampietro i Eduard Iniesta Idea original: Vanessa Martín

Durada: 60’

Espectacle amb textos de Maria Mercè Marçal, dona ferma i lluitadora, desacomplexada i militant, que forjà amb les paraules la vida i amb la poesia el món. L’obra recupera l’escriptora i les seves vivències i li retorna la paraula clara i melodiosa

Descarrega el dossier: La paraula Exili de exili. MMM- AcrobatesCultura

Més informació i contractació: Vanessa Martín. info@acrobatescultura.com Tel. 660 12 01 01

Altres companyies

Mort a les cunetes

Un homenatge a les víctimes de la repressió franquista

Autoria: David Pintó i Joan Valentí “Nan” Direcció: David Pintó

Intèrprets: Joan Valentí “Nan” i Martí Marsal (acordió) Escenografia i vestuari: Albert Pascual “Pascu”

Tècnic: Arnau Alcoverro Durada: 60’

El muntatge narra la història de la fossa de Can Maçana, a El Bruc: l’assassinat de nou republicans de Súria i Valls de Torroella que van ser trets de la presó de Manresa, la mitjanit del 9 de febrer

de 1939, per un escamot de guàrdies civils, i la fuga d’un d’ells que ho va poder explicar. Tot i les excavacions practicades anys enrere, no s’ha localitzat la fossa. L’espectacle es composa de cinc monòlegs: tres homes i dos dones que narren la seva experiència en el lloc del seu afusellament. Un actor interpreta els 5 personatges, acompanyat d’un músic acordionista. Tot plegat crea una atmosfera per explicar la repressió sistemàtica del franquisme, l'ideari falangista, els emboscats, “el Valle de los Caídos”, els camps de concentració... amb el missatge de que “la guerra no ha acabat, no haurà acabat fins que totes les famílies puguin enterrar els seus morts". Un espectacle colpidor, que emociona i amb dosis d'humor. 110 bolos des de l’estrena, l’hivern de 2018!

Millor Espectacle i Millor Actor de la 24a Mostra de Teatre de Barcelona 2019 Per a més informació: https://molotov.cat/mort-a-les-cunetes/

Fitxa catàleg ODA i contacte: https://escenari.diba.cat/cataleg-fitxa?id=724421 Teaser: https://www.youtube.com/watch?v=unsbJyw9Z40

Contacte i contractació: Tel.: 670 06 15 89, nanvalenti@gmail.com (Joan Valentí)

Molotov

Vida i mort de Cipriano Martos Jiménez, militant antifranquista

Autoria: David Pintó i Joan Valentí “Nan” Direcció: David Pintó

Intèrprets: Joan Valentí “Nan” i Montse Pelfort Audiovisuals: Dan Ortínez

Dibuixos: Jordi Bulbena Tècnic: Arnau Alcoverro Durada: 70’

Un colpidor muntatge teatral que reviu la història de Cipriano Martos, assassinat a la caserna de la Guàrdia Civil de Reus el 17 de setembre de 1973. Ara fa 50 anys! Està basat en el llibre Caso Cipriano Martos, del periodista Roger Mateos, que reconstrueix la història d’aquest militant antifranquista que fou detingut arran de la distribució d’octavetes a la sortida de la fàbrica Punto Blanco d’Igualada. La causa oficial de la mort va ser la ingesta d’un còctel Molotov en el transcurs d’un interrogatori a la caserna de la Guàrdia Civil de Reus. La família no va ser avisada ni de la detenció ni de l’interrogatori, i, un cop mort, no se’ls va permetre veure el cos, que va ser enterrat secretament en una fossa comuna del cementiri de Reus. Fins l’any 2023 no es va exhumar el seu cos , que va ser lliurat solemnement a la família. L'espectacle, d'escenes híbrides, (amb monòlegs, projeccions audiovisuals, manipulació d'objectes, cançons en directe...) homenatja a  aquest fill  de camperols pobres andalusos i parla de la repressió franquista,       les migracions a Espanya, la clandestinitat dels militants, l'engany de la «Transición», la Llei d’Amnistia, la impunitat policial, la lluita antifeixista... Un còctel de memòria i teatre!

Web: www.molotov.cat

Teaser: https://youtu.be/UfuZLnE5w38

Contacte i contractació: Tel.: 670 06 15 89; nanvalenti@gmail.com (Joan Valentí)

La primera

i les mestres de la república

Autoria: David Pintó i Joan Valentí “Nan” Direcció: David Pintó

Intèrpret: Joan Valentí “Nan” Veu Nativitat: Pepa Arenós Veu home: Jaume Ferrer Música en off: Martí Marsal Audiovisuals: Dan Ortínez Tècnic: Arnau Alcoverro Durada: 75’

Espectacle sobre la desconeguda història de Nativitat Yarza Planas, la primera dona elegida com a alcaldessa a les eleccions de gener de 1934, al municipi de Bellprat (Anoia). Va viure a la Pobla de Claramunt des de l'estiu d'aquell mateix any fins al 1939. A més de la seva destacada tasca política, Yarza va ser una coneguda mestra, exercint la docència a diverses localitats de Catalunya com Santa Margarida de Montbui, Pontons, Vilada, Malla, Vilanova del Camí, Igualada o Cabrera de Mar. Després de l'esclat de la Guerra Civil, va participar com a miliciana, i a rel de l'ocupació franquista de Catalunya, es va exiliar a França, on va viure fins a la seva mort el 1960, amb vuitanta-set anys. Anys després de perdre el rastre de la seva tia, els fills de Mariano Yarza Planas reben una carta a Barcelona des de França en la qual els anuncia que retorna de l’exili. La família la va a rebre a l’estació de França però només hi troben les seves maletes. Uns anys més tard, un dels fills dels nebots de la Nativitat, rescata les velles maletes de l’oblit i ens en descobreix el seu contingut. A través de monòlegs, lectures, manipulació d’objectes, projeccions i música, l’actor ens anirà descobrint la vida, les idees i el pensament d’aquesta mestra rural que inculcava valors de llibertat i justícia social als seus alumnes. Un espectacle teatral que homenatja a la primera alcaldessa de Catalunya, la mestra, activista feminista i miliciana Nativitat Yarza. També és un homenatge a les mestres de la República, sobretot les que van desaparèixer en el dur exili, que no constaven enlloc. Un muntatge molt feminista, emotiu i impactant i un homenatge a les primeres a trencar barreres.

Teaser: https://youtu.be/bDkWbtoG7jk

Contacte i contractació: Tel.: 670 06 15 89: nanvalenti@gmail.com (Joan Valentí)

La maleta de la Núria Parera

Producció: Teatre Nu

Guió: Víctor Borràs i Joan Valentí “Nan” Direcció: Víctor Borràs

Intèrprets: Joan Valentí “Nan” Escenografia i attrezzo: Teresa del Junco Durada: 55’

Una maleta que passa de mà en mà, testimoni silenciós de vides diferents que transcorren al llarg del segle XX: les colònies tèxtils, l’Exposició Universal del 29, la revolució  obrera,  la Guerra Civil, l'exili, els camps de concentració, la Segona Guerra Mundial, el «fes l'amor i no  la

guerra», la lluita antifranquista, la «Transición», Barcelona '92... I les migracions -volgudes o obligades- que no s'aturaran. Al cap i a la fi, qui no té dret a omplir una maleta amb el somni d'una vida millor? Un espectacle teatral per a tots els públics

Enregistrament d'una funció per a instituts: https://youtu.be/HO6HLTXNuRo

Reportatge a l'INFO K :https://www.ccma.cat/tv3/sx3/histories-duna-maleta/video/6198465/ Contacte i contractació: Tel.: 670 06 15 89: nanvalenti@gmail.com (Joan Valentí)

Papers de la guerra

Idea Lluc Castells
Textos: Pepe Castells i Pubill
Direcció Pau Vinyals i Rita Molina Vallicrosa  
Dramatúrgia Pau Vinyals

Amb Pau Vinyals, Jordi Castells i Josep Castells
Veu en off Rita Molina Vallicrosa

Escenografia i vestuari: Lluc Castells
Espai sonor i música: Arnau Vallvé
Producció executiva: Marta Márquez i Júlia Simó Puyo
Elements escenogràfics: Taller d’escenografia Castells
Amb el suport de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i  Cardedeu_INSPIRANTCULTURA.

Durada: 75’

Idioma: català

A Can Castells corrien uns dietaris i unes cartes que ningú havia obert mai. Ara ho han fet i volen explicar la seva història. Són una finestra al paisatge silenciós i també silenciat de la nostra memòria, un acte d’amor i de revisió a través d’una família de teatre. El 7 de desembre del 1937 en Pepe Castells i Pubill va haver de deixar la companyia amorosa de la seva mare i germans per anar a la guerra. La seva història no deu ser tan diferent de la que van viure molts joves catalans. Però ell, dos mesos més tard, a l’estació de La Puebla de Híjar, va decidir començar a escriure un diari que per la seva família es convertiria en un misteri fins al dia de la seva mort. Molts soldats que van viure la Guerra Civil Espanyola van tancar amb pany i clau les seves vivències deixant un silenci imperdonable per qualsevol societat, que es va instaurar amb el “pacto del olvido”, encara present avui en dia. Com un d’ells, en Pepe també va segellar com va poder els seus dietaris, dibuixos i correspondències amb cinta de pintor. Aquesta és la història d’un net que busca el seu avi al mig d’una guerra, llegint les seves paraules en veu alta. O la d’un pare que escolta el seu fill mentre pinta un teló de fons, el paisatge de la guerra viscuda pel seu pare. Perquè els Castells, una família de teatre i mestres de l’ofici de construcció d’escenografies, volen compartir el privilegi d’haver trencat el seu silenci, fruit d’haver pogut llegir els dietaris que duien el nom de la seva família. El silenci de tots aquells que han hagut d’amagar la nostra història. Aquest espectacle és un homenatge a tots ells i una oportunitat per fer memòria a través del teatre.

Mes informació (estrena a la Pla Perla 29 Biblioteca de Catalunya):  https://www.youtube.com/watch?v=jYOYXzF8e9I

Contacte i distribució. Cassandra Projectes Artístics. Júlia Simó Puyo  Tel. 619 829 602  c/e: julia@cassandraprojectes.com

Memòria de les oblidades

Producció: Rosa Andreu - Marambagrup Autoria: Tecla Martorell i Ferran Barrios Direcció: Joan Pascual

Interpretació: Rosa Andreu i Ferran Barrios (música) Durada: 75 min

Un cop acabada la Guerra Civil espanyola, el règim franquista inicia una etapa de repressió entre els considerats contraris. Milers de persones marxaran a l’exili, mentre que altres patiran el control, la humiliació, els judicis sense cap mena de garantia, les deportacions, els empresonaments i les morts. Quatre dones, la Maria, l’Annita, la Dolores i la Teodora, seran jutjades, condemnades i —seguint la política de dispersió de presoners de la maquinària franquista— traslladades al Convent de les Oblates de Tarragona, convertit en presó. Soles, allunyades de les seves famílies i suportant dures condicions carceràries, acabaran els seus dies enterrades a la fossa comuna del cementiri de Tarragona.

Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=-PjwoGo2vt8

Notícia / vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=e8EquV4_feU Contractació:

Management: luisnoestadisponible1956@gmail.com (Lluís). Tel.: 610 26 53 35 Fitxa catàleg ODA i contacte: https://escenari.diba.cat/cataleg-fitxa?id=690072

Winnipeg. El vaixell de Neruda

Producció: companyia La Jarra Azul - Puça Espectacles, SL Autoria: Laura Martel

Direcció: Norbert Martínez Durada: 65’

El vaixell Winnipeg fou llogat per Pablo Neruda a França per evacuar més de 2.000 refugiats de la Guerra Civil espanyola a Xile a la recerca d’una nova vida. El 3 de setembre de 1939 arribava al port de Valparaíso. L'espectacle mostra les diferents etapes d'aquest episodi històric: la Guerra Civil, el pas de la frontera i l'exili, els camps de refugiats a Argelers i, finalment, el Winnipeg i l'exili a Xile. L’obra pretén ser un cant a la llibertat i a l’esperança, i vol donar veu, des d’una mirada actual, a la història de tots aquests exiliats i exiliades que es fan dir «els fills de Neruda», tot recuperant un fet històric que, a diferència d’altres fets semblants, sembla haver quedat onejant, perdut, en la fràgil memòria espanyola.

Més informació. Vídeos:

https://www.youtube.com/watch?v=xwjc_xm0FeE; https://www.youtube.com/watch?v=UH4LrXh7Sz0; https://www.youtube.com/watch?v=4JzXrnpSEc4

Fitxa catàleg ODA i contacte: https://escenari.diba.cat/cataleg-fitxa?id=787509

36 + 1

Producció: Inútils Mots -teatre de la paraula-

Autoria: Ricard Creus/Maria Pla

Dramatúrgia, concepció escènica, espai sonor i interpretació: Maria Pla

Durada: 50’ min

Totes les guerres són la mateixa guerra, i el primer que aniquilen les guerres és la quotidianitat. Malgrat tot, tant en la guerra com en l'opressió, la vida floreix a cada esquerda dels enderrocs. Aquest és un espectacle basat en 36 poemes a partir del 36, de Ricard Creus (Barcelona 1928 - Anglès 2021) que ens parla en primera persona del dia a dia de la guerra, de la postguerra i de la lluita silenciosa que va portar a la recuperació de les llibertats. Una proposta propera perquè connecta emocionalment amb el nostre passat més recent, però distanciada en la forma per una teatralitat essencializada que l'allunya del costumisme i la fa universal. 36+1 defuig l'estètica bèl·lica i els testimonis traumàtics, ens parla des de l'experiència íntima i no pas des dels esdeveniments polítics i militars. Si primer el relat és marcadament emocional, a poc a poc el discurs es va fent més polític i filosòfic; no ens trobem, doncs, davant d'una narració nostàlgica sinó d'una constatació vital.

Contacte i distribució: Inútils Mots; artxart@ilimit.cat. Tel.: 675669065 (Òscar Intente)

Fitxa catàleg ODA i contacte:  https://escenari.diba.cat/cataleg-fitxa?id=692601

Sobre la Tirania

Producció: Companyia Globus Autors: Carles Grau i Timothy Snyder Direcció: Carles Grau

Aj. de Direcció: Montserrat Morera Interpretació: Òscar Intente Durada: 60 Minuts

Aquest espectacle està dedicat a la defensa dels valors democràtics, contra els desafiaments per la llibertat que estan apuntant en aquest primer quart del segle XXI. Al segle passat molts països

d’Europa van caure en l’autoritarisme i el feixisme. Un actor (Òscar Intente), que pot ser un professor, un conferenciant, o un psiquiatre, explica què podem aprendre del tràgic segle XX que ens pugui ser útil ara al segle XXI en defensa de la democràcia.

Amb l’ajut de les imatges d’un projector vintage, l’espectacle analitza els mecanismes d’aquesta evolució cap a l’autoritarisme, i crida els espectadors a detectar-los i combatre’ls sent agents i protagonistes de la història.

Més informació (vídeos)

https://youtu.be/P_7gtWHgHIQ; https://youtu.be/qD0NUrzpf14

Contractació: Carles Grau. Director de la Companyia Globus. carlesgrau@ub.edu Tel: 689001973

Quanta, quanta guerra

Producció: Farrers Brothers i Cia

Autoria: Mercè Rodoreda Adaptació: Biel Rossell i Pep Farrés Direcció i espai escènic: Pep Farrés

Repartiment: Biel Rossell i Biel Serena Composició musical i espai sonor: Biel Serena

Obra presentada el 2013 al Tantarantana teatre, inspirada en el text original de Mercè Rodoreda, dirigida pel Pep Farrés i protagonitzada pel Biel Rossell, que interpreta el paper d'Adrià Guinart, que decideix, des del desig de viure aventures en el context de la Guerra Civil, fugir de casa seva per lluitar-hi.

Web, teaser i condicions : https://www.farresbrothers.com/ca/espectacle/27/Quanta,%20quanta%20guerra Dossier: https://www.farresbrothers.com/images/pdf/1626691375.pdf

Contacte: quantaquantaguerra@gmail.com; oficina@farresbrothers.com; tel. 633 29 94 33 (Martí)

La Tornada, contes i músiques de la guerra civil i la posguerra

De Xavi Demelo i Marcelo Arnal

Basat en el llibre  «La Tornada» de Xavier Demelo

Espectacle debat sobre la guerra civil i la postguerra que posa el focus en les coses quotidianes que varen passar abans, durant i després del conflicte bèl·lic. Es molt adequat per a instituts i per a públics joves i adolescents. Combina poesia, cançons, lectures, testimonis i anècdotes sobre la vida quotidiana d’aquells anys. La proposta consta de quatre parts: la guerra, la repressió i l’exili, la postguerra i un debat amb els participants.

Fitxa:

https://xavidemelo.com/wp-content/uploads/2021/12/XAVI-DEMELO-LA-TORNADA_2021.pdf Web Xavier Demelo www.xavidemelo.com

Contacte: Espectacles  Xavi Demelo info@xavidemelo.com Tel. i whatsapp 653 24 63 40

Una llauna rovellada

Narradora: Assumpta Mercader i Solà

L’actriu, titellaire, escriptora i narradora de Malgrat de Mar Assumpta Mercader protagonitza una gira per les biblioteques de la demarcació de Barcelona amb l’espectacle «Una llauna rove- llada», que explica, per mitjà de diversos objectes, diferents episodis de la Guerra Civil. Una llamborda Stolpersteine –cedida pel Memorial Democràtic–, una llauna trobada en una trinxera de la batalla de l’Ebre, una ploma, un filferro puat, una mantellina i fotografies antigues servei- xen a Mercader per evocar vivències reals de joves de la Lleva del Biberó o per contextualitzar com vivien les dones que van quedar a la rereguarda. També s’ha vist en instituts de secundària

Més informació: https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2298656-la-guerra- civil-narrada-a-les-biblioteques.html

Contacte i contractació: hola@assumptamercader.cat  Tel.  645 988 985

Sacs. Contes per la pau

Narradora: Assumpta Mercader i Solà

L’actriu, titellaire, escriptora i narradora de Malgrat de Mar Assumpta Mercader evoca la cultura de la Pau amb un projecte de foment de la lectura entre els infants, sobre memòria, cultura de la pau i valors democràtics, mitjançant la narració de contes, i amb la literatura com a eix verte- brador. Una variant de la proposta ha estat representat a les biblioteques de les Terres de l’Ebre amb l’espectacle Batalla per la memòria. Llegir per recordar, que evoca la batalla de l’Ebre

Informació : SACS contes per la pau - Assumpta Mercader

Més    informació:     https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2298656-la-guerra- civil-narrada-a-les-biblioteques.html

Contacte i contractació: hola@assumptamercader.cat  Tel.  645 988 985

Poemas del holocausto

Projecte: Rafa Mora i Moncho Otero (Versos sobre el Pentagrama) Moncho Otero: guitarra i veu

Rafa Mora: guitarra i veu Manu Clavijo: violí i veu Idioma: Castellà

Espectacle poètic-musical amb lectura de poemes musicalitzats, principalment referits a l’Holocaust. Es tracta de poemes escrits en camps de concentració, en guetos o després de ser alliberats, per persones que van ser perseguides, empresonades o assassinades als camps d’extermini nazis simplement per la seva condició de jueus, gitanos, homosexuals, sacerdots i cristians de diferents esglésies, o per ser espanyols republicans que fugien del franquisme i van lluitar en la Segona Guerra Mundial contra la barbàrie, el terror i la injustícia. Escriure poesia en aquestes circumstàncies és un acte d’heroïcitat en si mateix. «Poemes de l’Holocaust» és un sincer homenatge a aquelles persones que van patir la persecució i l’extermini i un crit  perquè

mai més es torni a repetir un succés tan terrible en la nostra història. Noms com Amat Piniella, Halina Birembaum, Jaime Vandor, Paul Celan, Papusza, Moshe Ha Elion o León Felipe van deixar la seva empremta mitjançant la seva poesia a la qual han posat música i han transformat en cançons Rafa Mora i Moncho Otero.

Més informació: https://www.versosobrelpentagrama.com/content/moncho-otero Vídeo de l’espectacle: https://www.youtube.com/watch?v=sKwauMa9xtU

Contacte i contractació: https://www.versosobrelpentagrama.com/content/contacto-y- contrataci%C3%B3n

De vegades la pau

Cia. Cosmogonia Teatre

Autoria i direcció: Josep M. Diéguez

Interpretació: Ivette Callís, Enric Barba, Pau Murner, Iria Roig, Sònia Sánchez i Abel Reyes.

De vegades la pau, obra de teatre publicada el 2009 per Josep M. Diéguez i premiada en el seu moment pel Memorial Democràtic, parteix d'un esdeveniment contemporani com és l'obertura d'una fossa comuna, per generar una mirada enrere en la història recent de dues famílies. Així, assistim a l’enfrontament als carrers d’un petit poble en ple 1936; la venjança personal perpetrada en una presó de dones el 1944; la vaga dels tramvies a la Barcelona del 1951; la Caputxinada del 1966, i les manifestacions populars barcelonines del 1976. La recuperació del passat, vista amb ulls del present.

L’obra s’estrenà el 30 de gener del 2022 al Teatre Eliseu de Roda de Ter. https://teatretsosona.cat/activitats/de-vegades-la-pau-de-cia-cosmogonia/ Contacte: cosmogoniateatre@gmail.com. Josep M. Diéguez: 682 179 747 Twiter de Cosmogonia Teatre: @CosmogoniaT

Domicili inconegut

Som Dos teatre / Dau al Sec Arts Escèniques Interpretació: Josep M. Roviralta i David Serrano Durada: 65 min

Idioma: català

Domicili inconegut és una adaptació inspirada en l’obra Adreça desconeguda de l’escriptora Katherine Kressmann Taylor, escrita el 1938, que planteja una història plena d’actualitat. Dos amics alemanys tenen un negoci d’art als Estats Units. Un d’ells decideix tornar amb la família a l’Alemanya del 1933 i va assumint progressivament els preceptes nazis. L’altre, que és jueu, queda a càrrec del negoci i constata amb astorament i angoixa pregona com tot el seu món està sent destruït amb molt poc temps. Quins són els límits de l’amistat? L’obra és una reflexió sobre els totalitarismes i sobre la manera de fer-hi front. Un cant compromès a la diversitat en tot sentit. Amistat, odi i venjança s’entrellacen en un seguit de cartes trepidants que porten a un final absolutament inesperat.

Més informació:

https://www.teatrebarcelona.com/espectacle/domicili-inconegut?funcio_id=276625 Contacte amb Dau al Sec Arts Escèniques: info@daualsecartsesceniques.cat. Tel.: 936 317 882

Exilio

Espectacle audiovisual i poètic-musical amb veu, música i imatge, amb l’actor Àlex Brendemühl i la guitarrista Nora Buschmann

Direcció i creació audiovisual: Lalo García Producció: Txell Sabartés

Coproducció de l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) i Voodoo Productions

Exilio té l’objectiu d’activar la memòria dels conceptes atemporals de refugi, exili i migració, amb sons, paraules i imatges d’artistes exiliats, principalment de la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial, i també amb material audiovisual que documenta les migracions contemporànies. L’experiència d’Exilio és un recorregut que s’inicia amb el dolor de la guerra, la mort de Federico García Lorca, els relats dels bombardejos en els textos, i la tomba de Machado. Tot plegat, il·lustrat per la duresa dels dibuixos de Josep Bartolí. S’enceta amb imatges dels bombardejos i la desolació de l’èxode cap a França amb els rostres de la derrota, transitant per l’estupor ocasionat per l’exili forçós (Rafael Alberti, José Hierro o Blas de Otero), per passar progressivament a l’acceptació dolorosa de la pròpia realitat (León Felipe, Angelina Muñiz- Huberman o Luis Cernuda). Tot seguit, introdueix imatges d’una Espanya adormida per la dictadura, vivint en una estranya resignació (Jaime Gil de Biedma), de les pel·lícules domèstiques del tardofranquisme i del desig de pau i reconciliació final (Salvador Espriu i María Zambrano), fet que xoca amb les imatges actuals de la realitat de molts exiliats i refugiats.

Més informació:

http://www.solidaritat.ub.edu/exilio-novembre-2021/ https://europeanmemories.net/activities/exilio-2/

Fitxa catàleg ODA i contacte : https://escenari.diba.cat/cataleg-fitxa?id=947985 Contacte: asociacion@iberamerik.org Management: Jordi Pizarro

Més informació: observatori.memories@ub.edu (EUROM). Tel.: (+ 34) 93 403 55 39

Los hijos perdidos de Dios

Cia. La Costilla de Asterion (Producció) Autor: Alexandre Rodríguez I Fons Idioma: valencià i castellà

Durada 135′

Intèrprets: Júlia Barragán, Alexandre Fons, Albert Miró i Júlia Morella Escenografia: Brenda Cabrera

Il·luminació: Andrés Piza

L'obra de teatre «Los hijos perdidos de Dios» és la història d'una família d'esquerres d'Alacant, que va des dels anys quaranta del segle XX fins als nostres dies. El net d'aquesta família, Àlex, i el seu millor amic, Álvaro, són els narradors d'aquesta col·lecció de contes. Tot succeeix a   una

casa: El Bancal. Una propietat dels afores d'Alacant on els avis de l'Àlex s'amagaven quan arribava cada 20 de novembre; fugien de la commemoració de la mort de José Antonio Primo de Rivera, el fundador de la Falange, que se celebrava cada any, durant la dictadura de Franco, a Alacant, ciutat on el van afusellar. Tres generacions han viscut en aquesta casa, la dels avis de l'Àlex, que van sobreviure a la dictadura; la dels pares de l'Àlex, que es van enamorar durant la tèrbola transició; i la de l'Àlex i el seu amic Álvaro, que van viure els bojos 2000, alternant festes massives amb crisis globals i personals contínues. A cada generació trobem tota mena de contes i de narradors: relats infantils i neorealistes de pobresa i misèria; drames socials de postguerra plens de violència i sexe; malediccions mitològiques al desert; relats satírics del món de la faràndula (dignes del Destape); històries d'amor melancòliques i modernes; i anècdotes de borratxera i reggaeton.

«Los hijos perdidos de Dios» és una peça de literatura oral teatralitzada, radical, sobre la memòria, sobre les persones que recorden i les persones recordades és una obra en tres actes: la joventut de tres generacions, la mitologia d’una família d’esquerres  d’Alacant  des  dels  anys 40 fins avui. El desenvolupament de la peça teatral i de la investigació artística va ser al teatre Kaddish (El Prat de Llobregat), on la companyia va fer una residència al 2022. El projecte va comptar amb una subvenció del programa de Memòria democràtica de la Diputació de Barcelona. Es va estrenar al Teatre Kaddish el desembre de 2022 i posteriorment al Teatre Tantarantana el gener de 2023.

Informació sobre l’obra: web de la Cia. https://lacasadeasterioncompany.es/productions.php Contacte: Júlia Barragán Perich. Tel. 673759187 lacasadeasterion14@gmail.com.

El mar: visió d'uns nens que no l'han vist mai

Direcció: Xavier Bobés i Alberto Conejero

Producció: Teatre Nacional de Catalunya, Xavier Bobés i FITT de Tarragona

Dramatúrgia: Alberto Conejero i Marina Garcés, a partir de textos de les nenes i nens de l’escola de Bañuelos de Bureba, del seu mestre Antoni Benaiges

Intèrprets: Xavier Bobés, Sergi Torrecilla Fotografia: David Ruano, Sergi Bernal Durada: 65’

Aquesta és la història d’una promesa que no es va poder complir, la que va fer un mestre als seus alumnes. El mestre era Antoni Benaiges. Els alumnes eren els nens i nenes de l’escola rural de Bañuelos de Bureba (Burgos). La promesa la va fer un dia d’hivern de l’any 1936. Els va prometre anar a veure el mar. L’any 1934 el jove mestre català Antoni Benaiges havia arribat a l’escola rural de Bañuelos de Bureba. Pocs mesos després paga de la seva butxaca una impremta i un gramòfon. Des de llavors els alumnes publiquen les seves emocions, somnis i pensaments. El gener de 1936, els nens i les nenes publiquen «El mar. Visión de unos niños que no lo han visto nunca». El mestre els promet que aquell estiu els portarà a Catalunya perquè coneguin el mar.

La història d’Antoni Benaiges i els seus alumnes ha inspirat un llibre (Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar), una exitosa exposició produïda pel Museu Marítim de Barcelona , un documental, la present obra de teatre i aviat s'iniciarà el rodatge de la pel·lícula «El maestro que prometió el mar».

Per a més informació: https://www.xavierbobes.com/ca/espectacles/el-mar-visio-duns-nens- que-no-lo-han-vist-mai/

Teaser: https://www.youtube.com/watch?v=XPNX6IzvRzI&t=2s Contacte: Xavier Bobés Tel. 660 84 20 25 xavier@xavierbobes.com. Web: https://www.xavierbobes.com/ca/inici/

Arreu la sorra. Veus i música per a un antifeixisme quotidià

Companyia L’Ampolheta

Arreu la sorra és una adaptació del llibre de Cassandra Mestre Ferrando feta per la companyia L’Ampolheta (nom que rebien els antics rellotges nàutics de sorra), formada per un grup de joves amants de la música, la poesia i el teatre. Mitjançant poesia i música de diversos autors (Mónica Miquel, Vladimir Mayakovski, Maria-Mercè Marçal, Leonard Cohen, Luigi Pintor, Frederic Mompou, Paulo Leminksy, Benjamin Biolay, Chiara Mastroiani, W. H. Auden i Cassandra Mestre Ferrando), es bressolen els records de la Cassandra, memòria d’una família treballadora i republicana en temps del feixisme. Lluita, alegria, misèries i esperances. Un pare líder cooperativista, una mare lluitadora, un germà comunista assassinat al Camp de la Bota, on fou afusellat als 26 anys. També els records de les platges de Torredembarra i del camp de refugiats d’Argelers. L’obra és una de les propostes guanyadores del programa de suport cultural La Filadora.

Projecte impulsat per l’Associació Catalana d’Ex presos Polítics del Franquisme

Gravació íntegra de l’espectacle, estrenat a la presó Model el 25 de novembre del 2021: https://www.youtube.com/watch?v=go3SGIOLxzI

Contacte: expresospolitics@gmail.com. Tel.: 934 812 853

Instruccions per fer-se feixista

Autor/rs: Michela Murgia Adaptació: Sergi Pompermayer Direcció: Miquel Gorriz Intèrprets: Mercè Arànega Producció: Mola produccions Durada: 1 h 10 min

L’assaig de Michela Murgia en el qual es basa aquest espectacle és tota una provocació, un text ple d’ironia sobre la perillosa propagació dels populismes en les nostres societats i sobre l’última reencarnació dels moviments d’ultradreta. Una gran actriu es posa en la pell i fa seus el pensament i la denúncia d’aquesta escriptora i activista italiana amb una gran projecció pública al seu país per convertir-se en la protagonista d’un monòleg que denuncia l’actual onada de feixisme arreu d’Europa i la resta del món.

Més informació: https://www.youtube.com/watch?v=BBdOzgSNr1A Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=rmMaFNbU8dg

Contacte i contractació: Mola Produccions. Anna Rius i Macías molaproduccions@gmail.com. Tel. 607781701

Venim d’un silenci

Companyia de teatre Catorzedabril Direcció: Monica Lucchetti Aloy

L’obra vol mostrar la violència, la crueltat, la misèria, la grisor, la por, però també la lluita i la resistència, al llarg dels quaranta anys de franquisme. La companyia neix a finals de 2005 per l’impuls de l’actor Alfred Lucchetti amb la creació de l’espectacle de música i cançons «Anda, Jaleo, Jaleo». La companyia, que reivindica un teatre per a la recuperació de la memòria històrica, està dirigida actualment per Mònica Lucchetti. «Venim d’un silenci» barreja elements dramàtics amb música, poemes i cançons de la negra nit del franquisme, en un intent d’ajudar a recuperar la memòria d’una època que voldríem oblidar però que no hem d’oblidar. La companyia ha elaborat uns textos dramàtics que serveixen de lligam a moments de la història del franquisme i de cançons i poemes de la resistència (Blas de Otero, Joan Brossa, Chicho Sánchez Ferlosio, Gabriel Celaya, Segimón Serrallonga, Pablo Neruda, Josep Carner, Max Aub, Raimon Pelegero, León Felipe, Ovidi Montllor, Nicolás Guillén, Vicent Andrés Estellés, Rafael Alberti, Joan Vinyoli, Luis Cernuda, Joaquim Horta, César Vallejo, Isidre Molas, Gloria Fuertes, Salvador Espriu, Manuel Altolaguirre, Paul Eluard, Gabriel Ferrater, Lluís Serrahima, Jorge Riechmann, Àngela Figuera Aymerich).

Més informació de la companyia: https://www.facebook.com/grupcatorzedabril/ Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=0bwz6MvKmZM

Contacte: Mònica Lucchetti Aloy monlucch@yahoo.es

Vegeu a l’apartat de «Música i cançons» un altre espectacle d’aquesta companyia: «Anda Jaleo, Jaleo»

Maleïdes guerres (i aquell qui les va fer)

Música: Carles Beltran Cantant: Namina Actriu: Lali Barenys

L’espectacle Maleïdes Guerres (i aquell qui les va fer) és una denuncia a les guerres i a les seves conseqüències a través de textos de personatges com Ovidi Montllor, Joan Oliver (Pere Quart), els Manel i Estallés i de poemes d'Arthur Rimbaud, John Denver, Bob Dylan i Silvio Rodriguez entre d’altres. El músic i compositor Carles Beltran, la cantant brasilero-catalana Namina i l’actriu Lali Barenys pugen a l’escenari per reivindicar la cultura com a arma de construcció massiva.

Més informació: https://www.lalibarenys.com/ca/productes/actriu/maleides-les-guerres; http://www.comedia.cat/ca/comediateca/maleides-guerres; https://maleideslesguerres.blogspot.com.es/

Dossier de l’espectacle i fitxa tècnica: http://www.comedia.cat/proyectos/docu/dossiermlg2018_maquetacion-1-27282.pdf

Contractació: lalibarenys@gmail.com  Tel. 676242327.  Web: lalibarenys.com.

Speer

Autora: Esther Vilar Direcció: Ramon Simó

Espai escènic i vestuari: Duna Homedes

Producció: Amici Miei Produccions/La Gleva Teatre Actors: Pep Munné i Xavier Ripoll

Idioma: Català Durada: 80’

«Speer» és una obra que posa la política i Europa davant del mirall de la seva història recent. Una comèdia amarga de intriga política, basada en la figura d’Albert Speer, el ministre de Hitler destinat succeir-lo al capdavant del III Reich. Després de sortir de la presó, Albert Speer rep un historiador-funcionari de la RDA en el seu antic despatx, un edifici actualment en obres de reforma, on Speer havia desenvolupat el projecte de remodelació de Berlín, rebatejada Germania, com a capital del Reich per a després d’una victòria del nazisme que no es va produir. És un despatx on havia passat llargues hores amb Hitler planificant tots els detalls d’aquesta megalòpolis. De la conversa amb el seu interlocutor, n’emanen reflexions sobre el poder, la barbàrie i la visió i revisió de la història recent que es va entrellaçant amb una trama d’equívocs i enganys.

Dossier: http://www.mfmc.es/uploads/1/0/1/3/101348382/dossier     cat.pdf Notícia / vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=eg2_z1zuQOk

Contacte i distribució: Montse Ferrer 'management' cultural ferrer.montse@gmail.com Tel. 649942885

El gegant del pi

Direcció: Júlia Barceló, Pau Vinyals Autoria: Pau Vinyals

Escenografia: Judit Colomer Figurins: Joan Ros

So: Arnau Vallvé Moviment: Laura Vago

Producció: Amici Miei Produccions Producció executiva: Júlia Simó Puyo Durada: 1h 20

Idioma: català Any: 2022

En Pau és un home de 33 anys. S’acaba de comprar un pis amb la seva dona al barri del Raval de Barcelona. És feliç amb la seva feina i la Judit. S’estimen, es miren amb amor i tendresa mentre van traient de les caixes tots els objectes i els col·loquen al seu lloc: un cartell de Tortell Poltrona, un electrocardiograma, fotos de família feliç; un dinar de Nadal, Setmana Santa, un salt a la

piscina… recorda com estimava el seu avi. El seu avi era franquista. «El gegant del Pi» és un procés de creació per trobar les paraules de tots els silencis que habiten en una família, un poble. És una autoficció de l’herència rebuda. Es pot fugir del passat familiar?

Més informació i vídeo: https://www.teatrebarcelona.com/espectacle/el-gegant-del-pi- tantarantana?_gl=1*vt0stx*_gcl_au*NjUxOTc0Mzg3LjE2OTcyMTgwMDI.&_ga=2.201862481.1 540862582.1697218003-501186855.1697218003

Contacte: Amici Miei Produccions Tel. 625 36 79 27

Innocència

Companyia: D’aquí i d’allà Tex: Marc Vallejo Coreografies: Xavier Bagà

Música: Johann Sebastian Bach

Espectacle produït per la companyia egarenca D’aquí i d’allà que vol donar veu a alguns dels col·lectius que més van patir els efectes de la Segona Guerra Mundial. Ho fa a través de cinc monòlegs de cinc col·lectius diferents que van anar a parar als camps de concentració nazis i que s’intercalen amb quadres de dansa. L’acció se situa al camp d’Auschwitz i serveix com a reflexió sobre com moltes vegades la diferència és un tret que es castiga. El muntatge es va estrenar el 2019

Més informació :

https://malarrassa.cat/cultura/innocencia-teatre-i-dansa-per-emocionar-a-el-social/ https://terrassadigital.cat/el-teatre-alegria-recupera-innocencia/

Contacte:  Xavier Bagà 649878934 bagadansa@gmail.com

Els fusells de la senyora Carrar de Bertolt Brecht

Producció: Cia. AlGalliner Text original: Bertolt Brecht Traducció: Anna Soler

Readaptació Pròleg i epíleg: David Fernández Direcció i dramatúrgia: Albert González

Intèrprets: Montse Vidal, Santi Ricart, Marc Solé, Òscar Castellví, Pep Carpena, Núria Herrero, Pol Berch

Músics en directe: Anna Farriol, Carles Belda

Disseny escenografia, vestuari i il·luminació: Mariona Ubia Fotografia: Roger Benet, Josep Ubia

Disseny gràfic: Gorka Plans Ajudant de direcció: Pol Berch Durada de l’espectacle: 70’

«Els fusells de la senyora Carrar» és una obra ambientada a la Guerra Civil espanyola que tracta el tema de la neutralitat política i que es va estrenar l’any 2019 per a commemorar els 80 anys del final de la Guerra Civil. Fou escrita per Bertolt Brecht el 1937 i s’inspira en un tràgic esdeveniment  de  la  Guerra  Civil  àmpliament  silenciat,  conegut  com  la  «Desbandá»,   una

massacre de la població civil per part de l’exèrcit nacional que tingué lloc a la carretera que uneix Málaga i Almería el febrer del 1937. Hi van morir milers d’innocents degut al bombardeig indiscriminat del bàndol franquista sobre la població civil. Brecht situa el pròleg i l’epíleg a un camp de refugiats de la Catalunya Nord, però la companyia els ha reescrit (a càrrec de David Fernández) i traslladat a l’actualitat, en ple segle XXI. L’obra transcorre en un poblet de pescadors de la costa andalusa, prop de Motril, en plena Guerra Civil Espanyola. La senyora Carrar viu a casa seva amb els seus dos fills. El pare va caure a Oviedo lluitant amb el bàndol republicà. La «tranquil·litat» de la família es veu alterada amb l’arribada de l’obrer Pedro Jaqueras que ha vingut a buscar uns antics fusells de la família per a dur-los al front. Al llarg de la peça veurem enfrontats dos clars posicionaments ideològics: per una banda, els partidaris de la lluita i, per l’altra, els de la no intervenció, Així, Brecht exposa les contradiccions de la neutralitat política a través de la senyora Carrar que no vol perdre els seus fills. Però on Brecht va criticar més el concepte de neutralitat política va ser en el pròleg i l’epíleg originals de l’obra, dues escenes que se situen en un camp de refugiats de la Catalunya Nord. Aquí és on la companyia ofereix una nova versió, fent un paral·lelisme amb la situació política actual catalana.

Web (sobre la companyia): www.algalliner.com Dossier de l’obra

https://drive.google.com/file/d/1Qzam4tD1AhnxZc6wqc3yppsYSa1lho9P/view?usp=sharing. Més informació: https://radiosabadell.fm/noticia/les-contradiccions-o-no-de-la-neutralitat- politica-els-fusells-de-la-senyora-carrar

Contacte i contractació: Companyia de teatre alGalliner Tel. 650 66 52 26 correu@algalliner.com

Producció: Pol Berch Castellví Tel. 699 69 83 87 produccio@algalliner.com

L’enterrador

Cia. Teatro de Dos. Coproducció i distribució: Mediterrània Intèrpret i producció: Pepe Zapata

Dramatúrgia i direcció: Gerard Vázquez

Assessoria espai escènic i il·luminació: Ignasi Camprodon

Cançó de bressol: Alba Carmona, Jesús Guerrero i Juan Casanovas. Composta por Gerard Vázquez

Fotografia: David Ruano; edició fotografia: Yulia Evseeva Disseny gràfic: Satur Herraiz

Tècnic de companyia: Pol Zapata

Producció executiva i artística: Montse Enguita Dossier pedagògic: Jordi Barra

Idioma: disponible en castellà i català Durada: 75’

La oferta consta de dos espectacles o formats diferents i independents, a partir del mateix argument, però amb dramatúrgies i logístiques diferents. Un és un espectacle per sala, un monòleg a càrrec d’un actor (70’). L'altre és per a l’exterior, al carrer, a partir d’uns experiència col·lectiva i immersiva, preferentment nocturna (50’; màxim 50 espectadors). Requereix establir una ruta prèviament determinada, una ruta teatralitzada cap una fossa....

En l’espectacle en sala, un actor prepara el monòleg que representarà davant dels espectadors d’aquí a poc temps. Ho ha escrit ell mateix a partir del que la seva família, nascuda al mateix poble del personatge que interpreta (l’enterrador), li va explicar durant anys sobre el seu avi. L’actor ha anat al teatre per assajar l’obra, sol, abans d’estrenar. El personatge que interpreta ha d’enterrar, com cada dia, els afusellats que han portat al cementiri. L’assaig s’interromp diverses vegades amb trucades telefòniques que el faran dubtar de quina és realment la veritat sobre fets que formen part del monòleg.

Premi al muntatge més Innovador al 24 Festival Internacional de Teatro y Artes de Calle (TAC) de Valladolid,

Web i contractació: https://www.mediterraneagira.com/ca/ex/el-enterrador/

El web ofereix: dossier en pdf, guia de l’espectacle en pdf, material gràfic i vídeo/tràiler. Contacte i contractació: Carme Tierz Tel. 625 091 470  ctierz@mediterraneagira.com

El ring. Espriu vs Ferrater

Direcció i dramatúrgia: Albert Roig

Actors: Dafnis Balduz (Salvador Espriu) i Jaume Madaula (Gabriel Ferrater)

Espectacle poètic inspirada en un fet real. L’abril del 1970, d’amagat de la policia franquista, va tenir lloc el Primer Festival Popular de Poesia Catalana al ring del Price de Barcelona, amb l’assistència de tres mil persones. L’acte va ser filmat i immortalitzat per Pere Portabella. A l’acte hi van recitar Salvador Espriu, Gabriel Ferrater, Joan Brossa, Joan Vinyoli i altres poetes. L’espectacle vol contrastar el to de veu sincer i alhora irònic de Gabriel Ferrater i els cants patriòtics i al·legòrics de Salvador Espriu. Aquests dos poetes hi són representats com un reflex d’ells mateixos. Espriu és el poeta nacional i tot d’una esdevé l’actor que interpreta els titelles de Primera història d’Esther. Ferrater, en canvi, és un poeta modern i cosmopolita, un seductor murri i estereotipat, un galant eteri d’un film italià en blanc-i-negre dels anys 60. Dalt del ring del Price, Espriu va llegir «La pell de brau» i Ferrater la «Cançó del gosar poder», on critica el poder franquista i la burgesia catalana, que se n'aprofitava. Quan van acabar de llegir els seus poemes tot el públic va començar a cridar: «Llibertat! Aministia!». L’espectacle vol ser un homenatge a la paraula i al vers i alhora vol ser una mirada neta, i divertida, dels anys 60.

Necessitats tècniques: Mínim 2 micros, 2 peus de micro, 1 micro d’ambient, 3 focus zenitals i algun reforç general i de contra. Espai: tres focus, dos micros, dos peus, dos personatges, un narrador

Vídeos original de les intervencions dels dos poetes (Film de Pere Portabella) Espriu: https://www.youtube.com/watch?v=X2_3i671vkg&t=45s

Ferrater: https://www.youtube.com/watch?v=FUbKm0u5L9w Contacte: dafnisbalduz@hotmail.com  660 908 088

!Agua!

Compañía: SaludArte

Producció: Compañía SaludArte, Teatro Círculo de Benimaclet i Centre Cívic El Sortidor (quan es va representar a Barcelona. EUROM i AMP Octubre 2023)

Directora: Teresa Urroz Autora: Rosa J. Devesa

Intèrprets: Cybele Buffile, Padi Padilla, Rosa J. Devesa, Ana Mengíbar, Montse Folgado Composició musical: M. Àngels Faus

Escenografia: Ricardo Devesa

Edat recomanada: a partir de 12 anys Durada: 60’

Idioma: castellà

Drama sonor basat en històries reals de dones que varen passar molts anys en les presons de la postguerra i que demostraren que podien aconseguir la solidaritat i l'esforç de totes les seves companyes, ajudar-se unes a les altres, aprendre a llegir i escriure i i fins i tot crear situacions divertides. L’obra està inspirada en el llibre de Tomasa Cuevas «Testimonios de mujeres en las cárceles franquistas» i s’ha reblat amb una llarga investigació que ha aprofundit en la memòria històrica d’aquestes dones. La trama parteix de dues dones que es troben en un espai determinat, uns grans magatzems. Fins aquí tot normal, fins que una arrossega sense motiu aparent a l'altra i la tanca en un lloc on passa una cosa extraordinària. Se succeeixen una sèrie d'esdeveniments que obren els ulls a la dona que hi treballa, que la fan prendre consciència d'on és realment i perquè està passant tot això. S´uneix a aquest duet un tercer personatge, una altra dona, que ens acompanyarà durant tot aquest viatge i al final descobrirem qui és. Sortiran a la llum històries veritables de dones que van estar en aquest lloc i a tants d'altres, que servien com a presons anys enrere.

Fitxa i mes informació: https://saludarteteatro.com/espectaculos/agua/

Dossier: https://saludarteteatro.com/wp-content/uploads/2020/04/DOSSIER-%C2%A1AGUA- 2020-4-6-CAST.pdf

Contacte: SaludArte. Cia. Teatral . info@saludarteteatro.com; saludarte.teatro@gmail.com Tel. 676 465 795 (Rosa)

A(L)buelo

Dramatúrgia i interpretació: Triana Doce Coaching actoral: Alejandra Jiménez Cascón Tècnica en gira: Mariona Signes

Composició musical de banda sonora original: Vicky Blum Veu de banda sonora original: Esther González

Lletres de banda sonora original: Triana Doce Audiovisuals: Marcos Xalabarder

Fotografies: Josep Tobella

‘A(L)buelo’ és una obra unipersonal basada en fets reals. Una història que ens parla de la infància, de la identitat, de la immigració i de les mil maneres que existeixen de transitar el dolor. A través de la tendresa i l’humor coneixerem la vida de Macarena, una jove que se sent desconnectada i sense veu en una ciutat que no és la seva. El descobriment de les cartes que el

seu avi havia escrit a la seva família fa més de mig segle ens desperta aquesta pregunta: és possible reconstruir el record d’algú que ja no hi és tant de temps després

Trailer: (39) Tráiler A(L)buelo, un unipersonal de Triana Doce - YouTube

Contacte: Triana Doce. Actriz, bailarina, creadora  docetriana@gmail.com  Tel.  667948335

Frank

Producció: Teatre Lliure

Autoria i direcció: Clara Manyós i Xesca Salvà Adaptació del conte homònim de Ximo Abadía Durada: 45 minuts.

Idioma: Català i castellà (espectacle amb poc text)

Teatre familiar per a famílies amb nens i nenes a partir de 7 anys. És la història de Franco explicada als infants. Un joc escènic sobre el poder i la història. Va ser estrenada al Teatre Lliure a la primavera 2021. L’obra és l’adaptació escènica de «Frank. La increïble història d’una dictadura oblidada», de Ximo Abadía, un àlbum il·lustrat que explica de manera al·legòrica i amb un dibuix expressionista la història de la dictadura franquista. La intenció del volum, Premi Llibreter 2018, i el de l’espectacle produït pel Lliure, és la de fer entendre al públic infantil què és un règim repressor i quines són les seves conseqüències en les societats humanes. L’espectacle presenta Franco com un governant al qual només li agraden els quadrats; per aquesta raó, persegueix i trepitja la llibertat dels triangles i dels cercles. El muntatge fa entrar les nenes i els nens en el joc a fi de fer-los reflexionar sobre el poder i les dinàmiques dictatorials.

«Frank» és un exercici de memòria històrica i de reflexió molt necessari en un temps en què els nous totalitarismes assetgen la democràcia a mig món.

Més informació: https://www.teatrelliure.com/ca/frank-21-22; https://claramanyos.com/Directora

Programa de ma: https://www.teatrelliure.com/sites/default/files/imce/documents/temp2122/Frank_21- 22_ok.pdf

Tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=ESt9LGxNNcM&t=10s Contacte: claramanyos@gmail.com

Las cartes perdidas. La cárcel y el exilio de las mujeres republicanas

Autora: Amparo Climent Direcció: Amparo Climent

Intèrprets: Amparo Climent, Gloria Vega, Miriam Tejedor, Laura Trillo

Espectacle plantejat des d’una perspectiva de gènere, que posa en valor i denuncia l'atac cap a la dona, pel fet de ser-ho, i proposa un recorregut emocional per la història de la postguerra espanyola, en clar homenatge a aquelles dones, que van patir la violència i la repressió del franquisme. «Les Cartes perdudes» reuneix les vivències de totes elles, comptades en  primera

persona, en una dramatització basada en fets reals i documentats, que cobren vida en aquesta obra. «Les Cartes perdudes» són aquelles que van arribar i es van escorcollar per temor, aquelles que no es van poder enviar, aquelles que mai van arribar al seu destí… són, les que mai no s'haurien d'haver escrit.

Amparo Climent també ha dirigit i realitzat un documental, de 73’, amb el mateix títol Més informació: https://www.ucm.es/encuentros/las-cartas-perdidas

Web d’Amparo Climent. Inclou contacte: https://www.amparocliment.es/inicio/sobre-mi/

El llarg silenci dels botxins

Direcció: Alberto Barruylle Interpretació: Associació Ara Teatre

Adaptació: Alfons Cama i Saballs (sobre la seva novel.la)

Obra teatral, estrenada el 2022 a Tarragona, que adapta la novel·la del mateix títol d’Alfons Cama i Saballs. L’espectacle constitueix una posta en escena de caràcter dramàtic que ens interpel·la sobre el llarg oblit de la memòria, a través de dues històries amagades, originades durant la Guerra Civil espanyola i en un camp d’extermini nazi. Històries entrellaçades explicades amb un marcat caràcter reivindicatiu. Un crit per a trencar un silenci imposat, llarg i profund. A través de la veu d’una narradora, que ha llegit i s’ha vist interpel·lada per la novel·la, se’ns presenten uns personatges que, utilitzant la tècnica del monòleg, ens van explicant les seves vivències, sentiments, pors i descobertes.

Més informació sobre la novel·la: https://www.tripode.cat/el-llarg-silenci-dels-botxins-dalfons- cama i sobre l’autor https://alfonscama.wordpress.com/

Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=yee3XKaX-o4 Contacte: Alfons Cama i Saballs: acs@tinet.cat

Victoria Pujolar i Teresa Pàmies a la Radio

Direcció:  Araceli Bruch Pla

Actrius: Pepa Arenós i Araceli Bruch Durada: 1 hora

L’any 2022 va ser l’any Victoria Pujolar Amat, ja que es va commemorar el centenari del seu naixement (Barcelona, 1921 - Madrid, 2017). Per aquest motiu es va crear una exposició, comissariada per Elvira Altés (vegeu apartat d’exposicions itinerants), i una píndola teatral.     La vida de Victòria Pujolar fou una autèntica aventura. Republicana, antifeixista, comunista i lluitadora convençuda per un món més just, va viure la guerra, la resistència, l’exili, la militància comunista i la clandestinitat, sempre canviant de casa, de poble i de país. Victòria Pujolar en tot aquest periple va criar quatre fills, va ser la veu catalana i femenina de La Pirenaica, la ràdio antifranquista i, mentre vivia a Bucarest, encara va trobar el temps per estudiar la carrera de Belles Arts, aconseguint finalment el seu somni, poder pintar tot allò que vivia. L’obra teatral, que ficciona un diàleg entre Victòria Pujolar i Teresa Pàmies a Radio Pirenaica, es pot acompanyar d’una conferència sobre el personatge, a càrrec d’Elvira Altés