Relatoria del IV Fòrum sobre Medi Ambient i Món Local
La Diputació de Barcelona va celebrar els passats 19 i 20 de febrer de 2019 el seu IV Fòrum de Medi Ambient. Aquest cop va ser al Món Sant Benet (Sant Fruitós de Bages). Es comptava amb diversos espais, tres concretament: Reflexionem (on es va celebrar un acte de reconeixement als 10 anys del Pacte d'Alcaldes i l'Assemblea general de la Xarxa de Ciutats i Pobles per a la Sostenibilitat i tres plenaris sobre transició energètica, adaptació i resiliència i economia circular i verda), Connectem (on es va poder sentir i compartir iniciatives i experiències entorn les temàtiques ambientals plantejades) i Treballem (on es va poder ‘jugar’ entorn els Objectius de Desenvolupament Sostenible-ODS).
En aquest context, vaig rebre l’encàrrec de dinamitzar la xarxa social ‘twitter’, preparar les presentacions de l’Espai Reflexionem, realitzar la cloenda del Fòrum i elaborar les relatories dels esmentats plenaris. A continuació comparteixo aquesta darrera tasca amb el suport gràfic dels dibuixos de Yorgos Konstantinou (una magnífica manera de relatar dos dies intensos en imatges plenes de contingut). Que a més, en l’últim moment, m’ha enviat una il·lustració meva de quan feia la cloanda del Fòrum. Gràcies Yorgos!
Primera jornada: 19 de febrer de 2019
10 anys Pacte Alcaldes
El dia 19 de febrer, a Món Sant Benet (Sant Fruitós del Bages), després d’una rebuda cinematogràfica sota el paraigües del FICMA, vam poder sentir a 10 alcaldes i alcaldesses de municipis signants del Pacte d’alcaldes pel Clima i l’Energia. D’aquesta manera vam poder sentir de primera mà un resum de les accions realitzades en aquests 10 anys del Pacte. Sembla que el número 10 no és casual.
Recordem que aquest pacte l’han subscrit 248 municipis que representen el 97% de la població de la demarcació de Barcelona per reduir el 40% de les emissions de GEH abans del 2030.
Plenari 1: Els passos de la transició energètica
Després d’un saborós esmorzar on hem pogut aprofitar per saludar-nos i comentar les darreres novetats, ha començat el primer Plenari sobre transició energètica. S’ha generat un debat intens amb idees clau com:
Hem parlat de terminologia, passant de parlar de canvi climàtic a xoc climàtic. Calen paraules menys toves. També ens hem plantejat deixar de parlar de transició per introduir el terme disrupció energètica.
Tots els ponents i les ponents han coincidit en la necessitat de passar a l’acció en clau d’urgència i en la necessitat de canviar el model de consum. No es tracta únicament de trobar la manera de generar energia d’una manera més eficient i neta, sinó de consumir-ne menys. Cal doncs redefinir les activitats humanes més enllà de les seves fonts d’energia.
També s’ha insistit en què el ciutadà segueix sense estar apoderat, immers en un model d’informació asimètrica: 7 de cada 10 persones de les que atenem no saben què tenen contractat a les factures de llum i gas.
També s’ha parlat del preu de l’energia i de pobresa energètica.
Plenari 2: Adaptació i resiliència
L’adaptació i la resiliència van ser el tret de sortida del segon Plenari. En aquest cas es va mostrar realment com el canvi climàtic que estem accelerant amb la nostra activitat esdevé en un fenomen que ens afecta de manera transversal i que ha permès convocar en una mateixa taula de debat a professionals que es dediquen a la salut ambiental, la gestió forestal, l’estratègia ambiental, la pau, els conflictes i les desigualtats socials. Visions ecosistèmiques i humanes que ha quedat clar que trobin la manera d’entendre’s per avançar vers un futur millor per a tothom. Alguns titulars?
El canvi climàtic figura com la sisena amenaça a la seguretat per la UE. Esdevé en un multiplicador de les amenaces que ens envolten: catàstrofes naturals, pobresa, crisis humanitària, estabilitat política, etc.
El Pla Clima esdevé l’estratègia climàtica de Barcelona i una mostra clara de la transversalitatd’aquesta problemàtica. Un pla de plans que endreça i interrelaciona les estratègies municipals per l’eficiència energètica, la descarbonització de l’economia, el residu zero, l’economia social i solidària, la gestió integral de l’aigua, etc. I com a denominador comú, les persones al centre, especialment aquelles més vulnerables als efectes del canvi climàtic.
Segona jornada: 20 de febrer de 2019
19a Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
En aquesta a 19a Assemblea la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat ha ratificat l’acord d’adhesió a l’Observatori Catalunya Circular i al Pacte per a l’adaptació al canvi climàtic.
També s’ha aprovat la ‘Declaració de Sant Fruitós de Bages. Les ciutats i els pobles davant el repte de l’Agenda 2030’ i Inma Pruna ens ha explicat com des de la Diputació s’assumeixen els ODS2030 i es donarà suport als municipis, i com s’ha fet un exercici per lligar tot allò que ja es fa amb els ODS.
Salvador Gausa explica com des de les agendes locals es pot assolir un canvi global, després de l’exercici d’Inma Pruna d’identificar com accions locals tenen un impacte global. Josep Planas ens diu com des de @mediambientcat es va fer un Acord de Goven en el qual es compromet a tirar endavant la pròpia estratègia 2030 i crear un grup interdepartamental per tirar això endavant, per assolir els objectius en cadascun dels ODS2030.
I per acabar amb aquesta 19a Assemblea, hem comptat amb les experiències de membres de la Xarxa responent a tots els ODS per mostrar com ja s’està molta feina.
Plenari 3: Economia circular i verda
El paper del món local a l’Economia circular i verda. En una conversa enriquidora i amb totes les cartes sobre la taula s’ha plantejat que la ciutadania no acaba d’estar preparada per assumir hàbits de consum circular. Per tant cal insistir en l’educació global. Però més enllà d’això, cal complicitat pública-privada i també fiscalitat per evitar que el mercat s’ompli de productes poc durables.
El model econòmic dominant actualment basat en extreure, fabricar, usar i llençar ha de deixar pas a una economia circular capaç de generar valor amb una menor dependència de recursos naturals sota una visió sistèmica i holística que integri tota la cadena de valor. I hem d'entendre l'economia circular com un model econòmic orientat a l’assoliment de sistemes de producció i consum més eficients i resilients, que preservin els recursos dins d’un cicle continu i n’optimitzin el seu valor.
Cloenda final:
- 2 dies intensos amb 3 espais on hem treballat, connectat i reflexionat de manera conjunta sobre la transició energètica, l’adaptació al canvi climàtic i l’economia circular, en el marc del Pacte d’Alcaldes per l’Energia i el Clima i dels Objectius pel Desenvolupament Sostenible 2030.
- Hem plantejat que cal actuar ja amb una visió transversal que ens permeti sumar forces i complementar esforços. Com ja he dit, ara toca col·laborar, no competir.
- Però ja hem fet molta feina, el que cal ara és un relat global que ho lligui tot, que li doni un sentit clar així com significat i força vers la ciutadania.
- Tot en uns espais on des del joc i la posada en comú de projectes, s’han posat en pràctica tots aquests valors amb els que volem enfocar els següents anys de les nostres estratègies municipals.