Història de l'espai Francesca Bonnemaison
Aquest Espai, que des de 1941 gestiona la Diputació de Barcelona, recull l'herència de les iniciatives de Francesca Bonnemaison, en honor de la qual porta el seu nom. Alberga diverses institucions des de les quals es fomenta la participació activa de les dones en tots els àmbits de la cultura, i s'impulsen polítiques d'igualtat d'oportunitats adreçades al conjunt de la ciutadania dels pobles i ciutats de la demarcació de Barcelona.
Edifici
El cos central de l'edifici, que correspon a la Casa Cordelles, construcció noble del segle XVI o XVII, amb sortida al carrer de Sant Pere més Baix, va ser construït per a ús residencial i reformat pel mestre d'obra Josep Fontseré i Mestres l'any 1857. Posteriorment, el 1922, se'n va reformar la part que dóna al carrer de Verdaguer i Callís. Els darrers anys, l'interior ha estat remodelat en diferents ocasions per adaptar-lo a les necessitats de les institucions que acull.
Francesca Bonnemaison
Francesca Bonnemaison (Barcelona, 1872-1949) fou la filla única d'un matrimoni de la burgesia catalana, comerciants de professió, casada amb Narcís Verdaguer i Callís, advocat i polític catalanista. A través d'aquest matrimoni va accedir als cercles de la intel·lectualitat i la política barcelonines.
Així, pren la iniciativa de proposar la creació d'una biblioteca per a dones, amb la idea de millorar el nivell cultural de la dona treballadora. Era l'any 1909: naixia la Biblioteca Popular de la Dona, la primera d'Europa. L'èxit del projecte va provocar que un any més tard es fundés l'Institut de Cultura, centre que oferia conferències i classes sobre temes tan diversos com ara feminisme, taquigrafia, costura, delineació o educació física.
La Biblioteca Popular de la Dona i l'Institut de Cultura s'acaben bruscament amb la Guerra Civil.
Per saber-ne més: Francesca Bonnemaison. Educadora de ciutadanes de Dolors Marin (Barcelona,2004)
