Barcelona (provincia) - Informe económico local de la provincia de Barcelona

La recuperació de l’activitat econòmica i del mercat de treball després dels moments més crítics de la crisi econòmica s’ha mantingut durant aquest darrer any 2019. El bon comportament dels indicadors analitzats dels darrers anys han suposat una recuperació destacada, però la majoria d’ells encara no s’ha recuperat els nivells previs a la crisi, tot i que es comencen a apropar. De fet, l’evolució socioeconòmica durant l’any 2019, que és positiva en termes generals, resulta més moderada que els anys anteriors. S’ha reduït la taxa d’atur, i ha augmentat tant l’ocupació com els llocs de treball. El PIB català es manté a l’alça (1,9%), similar a l’espanyol (2,0%), i per sobre de la Zona Euro (1,2%). 

A la província de Barcelona, el nombre d’empreses va créixer mínimament l’any 2021 (0,1%), els ocupats registrats un 1,7%,  i el llocs de treball un 1,8%. En termes absoluts, els subsectors dels serveis de tecnologies de la informació, l’administració pública i les activitats sanitàries lideren el creixement de llocs de treball, amb més de 5 mil llocs més cadascun d’ells. La població aturada registrada s’ha reduït el -0,7%, especialment entre les dones (-1,2%). Gràcies a l’augment de la població ocupada i la reducció de l’atur, la taxa d’atur davalla fins el 10,3%, la taxa més baixa des de l’any 2008. 

 

Població ocupada registrada resident a la província. IVT 2021

 

Població aturada registrada resident a la província. IVT 2021

L’any 2019 l’economia mundial ha avançat un 2,9%, set dècimes menys que el 2018, segons les estimacions del Fons Monetari Internacional (FMI). Això suposa la continuació del procés de desacceleració que es va encetar l’any anterior. Aquest alentiment s’ha observat tant entre les economies avançades (del 2,2% el 2018 a l’1,7% el 2019) com a les economies en desenvolupament (del 4,5% el 2018 al 3,7% el 2019). Els principals factors explicatius de la desacceleració de l’activitat econòmica durant el 2019 han estat fruit de la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, les tensions geopolítiques a diferents regions del món i la inestabilitat d’alguns països emergents —com és el cas de l’Índia-, la crisi del sector industrial, la incertesa causada pel Brexit, així com la consolidació de moltes economies en una posició més madura del cicle econòmic.

Respecte a les economies avançades, Japó és dels pocs països que aconsegueix evitar la tònica d’alentiment, amb un creixement del 0,7% (0,4 p.p. més que l’any  anterior), gràcies al bon ritme del consum privat. Per contra, destaca la desacceleració del creixement de la zona euro, que passa de l’1,9% a l’1,2%, i que ha estat especialment intensa a Alemanya (-0,9 p.p.), però també notable a la resta de països de la Unió Monetària (-0,5 p.p. a Itàlia i -0,4 p.p. a Espanya, Portugal o França). 

El creixement mundial es continua ralentint per segon  any consecutiu el 2019.

Fora de la Unió Europea, les dades tampoc són massa encoratjadores, com són les taxes de creixement al Canadà —que es redueix fins a l’1,6%— i als Estats Units que es redueix 0,6 p.p. fins al 2,3% el 2019, una moderació que es dona com a conseqüència del retorn a una orientació fiscal neutral i l’impuls cada vegada menor derivat del relaxament de les condicions financeres. Quant a les economies emergents, la intensitat de l’alentiment és heterogeni segons la regió i el país. A Àsia, l´Índia redueix el seu ritme de creixement 1,9 p.p. fins al 4,2% —degut a la desacceleració de la demanda interna— i la Xina, en 0,5p.p. fins al 6,1%. A Europa, la taxa de creixement del PIB a Rússia cau en -1,2 p.p. respecte l’any anterior fins a l’1,3% el 2019, i a Turquia -1,9p.p. fins al 0,9%. Per últim a Amèrica Llatina el creixement per al 2019 es contrau 1p.p. fins al 0,1%.

L’economia espanyola continua en expansió, però amb un ritme força més moderat que anys anteriors.

En aquest context, el 2019 l’economia espanyola ha crescut un 2,0%, quatre dècimes menys que l’any anterior, però continua sent una de les que més creix de les principals economies europees i 0,8 punts percentuals per sobre de la mitjana de la zona euro.

Malgrat aquesta desacceleració, el 2019 és el cinquè any que l’economia espanyola creix a taxes iguals o per sobre el 2,0%. Aquests resultats s’han recolzat en el creixement de la demanda interna —que tot i que el seu creixement es desaccelera 1,2p.p. fins a l’1,5% continua sent el motor del creixement econòmic. Tots el components de la demanda registren un augment, però la despesa pública és l’únic que accelera el seu creixement respecte a l’any anterior i a més és el que registra el creixement més elevat, un 2,2%. La demanda externa neta ha fet una lleu aportació positiva al creixement, com a resultat d’una desacceleració pronunciada del creixement de les importacions de béns i serveis i una lleu acceleració de les exportacions, en un context de desacceleració del comerç mundial.

El creixement de l’economia catalana ha continuat moderant-se el 2019, i creix una dècima menys que l’espanyola.

El 2019, l’economia catalana ha continuat en expansió, però ha moderat el ritme de creixement respecte als quatre anys precedents. En el conjunt de l’any el PIB català ha crescut un 1,9%, segons dades de l’Idescat, una dècima menys que l’economia espanyola i sis dècimes menys que l’any anterior. Tot i això, l’economia catalana ha crescut per sobre de la mitjana de països de la zona euro. Aquesta evolució de l’activitat econòmica s’ha vist reflectida al mercat laboral amb uns  creixements menys intensos de l’ocupació i una reducció menys notable de la taxa d’atur que anys anteriors, i en un teixit empresarial que pràcticament s’estanca.

Aquest creixement del PIB s’ha aconseguit gràcies a les aportacions positives tant de la demanda interna com l’externa. 

La demanda interna continua sent el motor principal del creixement econòmic català el 2019, amb una contribució al creixement del PIB de l’1,4 punts percentuals. En taxes de creixement interanual, la demanda interna s’ha desaccelerat del 2,5% el 2018 a l’1,6% el 2019. Aquest alentiment és el resultat d’una disminució del ritme de creixement del consum privat i la inversió, mentre que el consum públic s’accelera de l’1,4% al
2,4%. Quant al sector exterior, continua contribuint favorablement a l’economia —amb aportació positiva al creixement de 0,5 punts—, com a resultat d’un creixement de les exportacions que s’acceleren 0,6 p.p. fins als 3,6%, i aquest se situa per sobre del de les importacions (que rebaixen el seu augment més de 3 punts fins a l’1,1).

Pel que fa als components de l’oferta, els serveis i la construcció presenten un balanç positiu de l’activitat durant el 2019 (amb un creixement del 2,7% i el 2,3%, respectivament); per contra, es contrauen la indústria (-0,3%) i l’agricultura (-3,1%). Tanmateix, els dos sectors que han experimentat una evolució positiva han desaccelerat el ritme de creixement, la construcció en major proporció (-2,5 p.p.) que els serveis (-0,1 p.p.). Si es té en compte el pes relatiu de cada sector, els serveis continua sent el sector tractor del creixement el 2019. Dels 1,9 p.p. del creixement global, 1,8 punts s’expliquen per la millora de l’activitat en els serveis, mentre que l’aportació positiva de la construcció ha estat de 0,1 p.p i la indústria ha restat al creixement 0,05 dècimes.

La demanda interna continua sent el principal motor de creixement econòmic català el 2019. Dels components de l’oferta, destaca l’increment relatiu dels serveis, un 2,7%. 

Gràfic 1

Aportacions dels sectors al decreixement del PIB de l'any 2021 (en precentatge)

La població a la demarcació de Barcelona (província) creix per quart any consecutiu i se situa en 5.664.579 persones, segons dades de l’INE a 1 de gener del 2019. Així, la població augmenta en més de 55.000 persones, un 1% (ritme superior al dels tres anys anteriors) i continua la tendència positiva encetada l’any 2016. Barcelona és la segona demarcació que menys creix demogràficament a Catalunya, per davant de Tarragona (0,5%); però com aquest augment és pràcticament el mateix que al conjunt del Principat, el pes poblacional de la demarcació es manté en el 73,8%. 

 

Gràfic 2

Taxes de variació de la població total, 2012-2019 (en percentatge)

El 2019 la població de la demarcació torna a créixer per quart any consecutiu i amb més intensitat, gràcies a la població estrangera.

 

Gràfic 3

Piràmide d'edats de la província de Barcelona, 2019-2029 (en percentatge)

El creixement de la població a la demarcació de Barcelona ha estat gràcies al de la població amb nacionalitat estrangera, que accelera el seu creixement per quart any consecutiu (8,1%), desprès d’anys de retrocés (2010-2015), mentre que la població espanyola disminueix lleugerament (-0,1%). Val a dir que les nacionalitzacions d’estrangers han comportat un augment del 3,4% en el percentatge d’espanyols nascuts a l’estranger (11.386 persones), però no ha compensat la disminució dels espanyols nascuts a Espanya (-16.085). El nombre total d’estrangers se situa en 803.709 persones el 2019, xifra només superada per la del 2010, 805.487 persones. Això també es tradueix en un augment de la taxa d’estrangeria de 0,9 p.p. fins al 14,2%, tot i això continua sent la més baixa de les quatre demarcacions catalanes.

En paral·lel, es comptabilitzen 244.596 persones inscrites a la demarcació que han emigrat a l’estranger, xifra que s’ha duplicat des del 2010, segons les dades del padró d’espanyols residents a l’estranger (PERE) a 1 de gener del 2019.

Segons les projeccions de població de l’Idescat (escenari mitjà), en cas de mantenir-se les tendències demogràfiques actuals la població de la demarcació augmentaria un 5,6% fins a 5.963.736 persones el 2029 i tendiria a un patró en què s’estreny la proporció de població compresa sobretot entre els 30 anys i els 49 anys i en el tram dels més joves (de 0 a 14 anys); per contra, la proporció s’ampliarà a partir dels 50 anys, tal com es pot veure en la figura piramidal. Per aquest motiu, l’índex d’envelliment augmentaria de forma considerable, del 117% el 2019 al 153,9% el 2029.

 

Gràfic 4

Taxes de variació interanual del Valor Afegit Brut (VAB) (en percentatge)

En un context nacional de consolidació de l’activitat, el VAB real de la demarcació de Barcelona va experimentar un increment del 2,9% el 2018 (darrera dada provincial disponible), quatre dècimes menys que l’any anterior i tres dècimes més que el del conjunt de Catalunya, segons les darreres dades de l’Anuari econòmic comarcal, del BBVA CX. Aquest creixement del VAB ha estat el més elevat de les quatre comarques catalanes, però el menys intens des del 2015. Per sectors, destaca el notable dinamisme de la construcció (5,0%), mentre que la indústria es desaccelera (1,4%), i el ritme de creixement dels serveis pràcticament es manté (3,1%). 

El nombre d’afiliats a la Seguretat Social i el teixit empresarial ha augmentat per sisè any consecutiu des del 2007, però a un ritme inferior al dels 4 anys anteriors.

En línia amb la desacceleració de l’activitat, el mercat de treball ha registrat uns resultats positius el 2019, d’acord amb la tònica iniciada a finals del 2013, però a un ritme menys intens que anys anteriors. Les dades confirmen que es continua creant ocupació i reduint el nombre de persones aturades, tot i que amb menor ritme que anys anteriors. Així, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), el 2019 l’ocupació a la demarcació s’ha situat en 3,4 milions de persones en mitjana, xifra que representa un 2,3% més que l’any anterior, i cada cop està més a prop de les xifres precrisi (3,56 milions el 2008). 

Anàlogament, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social segons la residència (població ocupada registrada) i segons la seu de l’empresa (llocs de treball), també han seguit una evolució positiva per cinquè any consecutiu (l’1,7% i l’1,8%, al quart trimestre, respectivament), però de menor magnitud que anys precedents. El creixement relatiu ha estat més elevat entre els assalariats (2,1%) que en els autònoms (0,2%), entre la població estrangera (7,7%) que en l’espanyola (0,7%), i entre els més grans de 55 anys (6,2%) que en la resta de trams d’edat.

 

Gràfic 5

Taxes de variació interanual de la població ocupada registrada Província de Barcelona (en percentatge)

 

Gràfic 6

Subsectors d’activitat amb més guany de llocs de treball. Província de Barcelona, 2019(absoluts)

 

Gràfic 7

Subsectors d’activitat amb més pèrdua de llocs de treball. Província de Barcelona, 2019 (absoluts)

El nombre de llocs de treball ha crescut a tots els grans sectors econòmics el 2019, excepte a la  indústria (-0,6%). Els serveis, amb un creixement del 2,2%, contínua sent sense dubte l’element tractor de les afiliacions segons la seu de l’empresa, amb una aportació neta del 85% a l’augment dels llocs de treball a la demarcació. Les afiliacions a la construcció es desacceleren (1,8%) després de quatre anys consecutius sent el sector amb un creixement en termes relatius més elevat. Finalment, els llocs de treball a l’agricultura han augmentat un 0,7%. 

Pel que fa als subsectors, hi ha hagut un creixement dels llocs de treball en gairebé dos terços de les branques (en 58 d’un total de 88), però les cinc que han crescut més en termes absoluts pertanyen al sector terciari (vegeu el gràfic 7) i quatre de les cinc que han crescut menys al sector de la industrial.

D’altra banda, l’evolució de les afiliacions de les cinc branques principals de serveis i de la indústria amb més pes relatiu en l’estructura productiva de Barcelona —que proporcionen feina al 34,6% i al 6,5% del total de l’ocupació de la demarcació, respectivament— ha estat positiva per a totes en el primer cas, i només en dues del segon cas.

 

Gràfic 8

Taxes de variació interanual dels llocs de treball i empreses (en percentatge)

 

Gràfic 9

Taxa d’atur estimat (en percentatge)

 

Gràfic 10

Variació anual de la població aturada registrada (en percentatge)

En aquesta mateixa línia, el 2019, el nombre d’empreses de la demarcació ha crescut per sisè any consecutiu però amb menor intensitat, un 0,1% segons les dades de la Seguretat Social. Tanmateix, les empreses només augmenten al sector de la construcció (2,7%) i al primari (0,8%). El teixit empresarial als serveis pràcticament es manté (augmenta en 18 empreses, un 0,01% en termes relatius). En canvi, el nombre d’empreses a la indústria ha registrat una disminució del -1,8%.

Paral·lelament a la conjuntura favorable però menys intensa de l’ocupació i del teixit empresarial el 2019, el nombre de persones aturades registrades a la demarcació de Barcelona ha disminuït per setè any consecutiu (un -0,7% al desembre i un -2,1% de mitjana anual), però de manera menys important que en els anys precedents. Així, el nombre de persones aturades registrades a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) s’ha anat reduint durant el transcurs de l’any  fins a situar-se en 282.332 persones aturades a finals del 2019, el mínim des del 2008. Com a conseqüència d’això, juntament amb l’augment de la població activa estimada (1,2%), la taxa d’atur registral decreix per setè any consecutiu, fins al 10,3% el 2019, 0,2 p.p. menys que l’any anterior. Així mateix, segons l’EPA, la taxa d’atur estimada al quart trimestre s’ha reduït per setè any consecutiu fins al 10,5% (la mateixa que al conjunt de Catalunya), la taxa més baixa que es registra a la demarcació des de finals del 2008, just abans de la crisi.

Taxes de variació interanual de la població aturada registrada. Província de Barcelona (en percentatge)

 

Gràfic 11

Taxes de variació interanual de la població aturada registrada. Província de Barcelona (en percentatge)

El 2019, la població espanyola ha augmentat lleugerament per tercer any consecutiu (0,6%). Tanmateix, poc més de la meitat de províncies, 29, experimenta un creixement relatiu d’habitants. Al capdavant de la llista per segon any consecutiu es troba les Illes Balears (1,8%), li segueixen Guadalajara i Tenerife (1,4% ambdues). Mentre que Sòria, La Corunya i Burgos mantenen el nombre d’habitants respecte a l’any anterior. Per contra, les divuit províncies en què hi ha una disminució poblacional les taxes més pronunciades es registren a Zamora (-1,2%) i Lleó (-0,8%). La demarcació de Barcelona amb un augment de l’1,0%, se situa com a la quinzena província on més ha crescut el nombre d’habitants en termes relatius. Quant a la població estrangera, totes les províncies espanyoles registren un creixement (6,4% de mitjana), excepte a Ciudad Real (-0,1%). Barcelona, amb el 8,1% se situa com a 8a. província amb un increment més elevat. Les províncies amb un increment relatiu més elevat de la població amb nacionalitat estrangera, i per sobre del 9%, són La Corunya (10,5%), Saragossa (10,4%) i Navarra (9,2%). Per contra, Zamora (0,9%) i Jaén (1,6%) presenten les taxes més baixes de creixement.

En línia amb la consolidació econòmica, el 2019 les persones ocupades registrades a la Seguretat Social han crescut a totes les províncies espanyoles, excepte a sis, però de forma menys intensa que l’any anterior a gairebé totes les províncies. Osca, Màlaga i València són les províncies amb un increment més elevat i per sobre del 3%. Barcelona s’ha situat com a 20a. província amb un major increment relatiu de l’ocupació, amb un creixement pràcticament igual a la mitjana del conjunt d’Espanya (un 1,7% i 1,8%, respectivament). Entre les províncies que disminueixen el nombre d’ocupats destaca Jaen (-1,9%) i Ciudad Real (-1,2%), les altres quatre (Còrdova, Badajoz, Càceres i Palència) disminueixen de forma més minsa (entre el -0,6% i el -0,2%). Zamora és la única província que manté estable el nombre de persones ocupades registrades. És convenient dir, però, que hi ha una discrepància rellevant entre els ocupats registrats a la S.S. i les xifres que estima l’EPA.

 

El nombre d’empreses ha disminuït a 20 províncies el 2019 respecte a l’any anterior, segons el Directori Central d’Empreses (DIRCE) de l’INE. A la demarcació de Barcelona, el teixit empresarial ha augmentat de forma molt minsa un 0,3% anual, 1,4 dècimes menys que el 2018 i 0,5p.p. menys que la mitjana espanyola (0,8%), fet que la situa com a 25a. província on més augmenta relativament el teixit empresarial el 2019. Les reduccions més intenses i per sobre del -2% s’han registrat a Àlaba (-2,4%) i la Rioja (-2,3%), i els increments més positius a Tenerife (4,2%) i Las Palmas (3,4%). La Corunya i Astúries mantenen pràcticament el nombre d’empreses respecte a un any enrere.

 

Paral·lelament, el nombre de persones aturades registrades a finals de 2019 ha crescut a quinze províncies, a tres es manté estable i a la resta ha disminuït, però amb diferent intensitat, que va des del -0,2% a Càceres fins al -7,1% a Zamora. Barcelona amb un -0,7%, se situa a 0,5 dècimes de la mitjana espanyola (-1,2%), i com la 30a província que més disminueix. Entre les províncies que incrementen el nombre d’aturats destaquen relativament Guadalajara (5,3%) i Ciudad Real (4,6%). Consegüentment, la taxa d’atur estimada ha disminuït a 30 de les províncies, (a Barcelona un 0,9 p.p fins al 10,5%). La taxa d’atur encara és present amb força heterogeneïtat entre les províncies espanyoles, des del 27,6% a Ceuta al 7,2% a Sòria. La demarcació de Barcelona s’ha situat en la franja intermitja entre les províncies espanyoles amb menys taxa d’atur (en ocupar la posició 18a. de menys a més) i més de tres punts percentuals per sota de la mitjana espanyola (el 10,5% enfront del 13,8%, respectivament). En el mapa 1 es visualitza geogràficament com en general totes les províncies amb taxes d’atur més elevades (per sobre 15%) encara es concentren del centre cap al sud de la península, i entre aquestes les taxes més elevades per sobre del 20% es posicionen sobretot al sudoest, i les taxes més baixes se situen al nord de la península.

El deute viu dels ajuntaments ha disminuït a totes les províncies l’any 2018 (última dada disponible) respecte a l’anterior, en un -12% de mitjana en el conjunt estatal, excepte a Biscaia, Àlaba i Jaén. La demarcació de Barcelona ha registrat un deute per persona de 438,2€ el 2018, un -7,8% menys que l’any anterior, i se situa com al 33a província amb una major reducció.

Mapa 1

Taxa d’atur estimat, per províncies. Quart trimestre del 2019

La província de Barcelona comprèn dotze comarques:* Alt Penedès, Anoia, Bages, Berguedà, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Moianès, Osona, Vallès Occidental i Vallès Oriental. 

La concentració més elevada de la població es dona al Barcelonès (el 40,2% del total de la població de la demarcació), tot i que és la comarca amb menys territori (145,8 km2). A continuació la segueixen les quatre comarques que l’envolten, el Baix Llobregat, el Maresme i les dues del Vallès. Aquestes cinc comarques concentren el 86,4% de la població de la demarcació i són, juntament amb el Garraf, les que tenen una densitat d’habitants per quilòmetre quadrat superior a la mitjana de la demarcació (733 habitants per quilòmetre quadrat). Per contra, la comarca del Moianès és la menys poblada de la demarcació (amb poc més 13.600 habitants), seguida del Berguedà (amb 39.240 habitants).

 

Mapa 2

Nombre d’habitants. Província de Barcelona, 2019 (en percentatge sobre el total)

 

Mapa 3

Variació anual del nombre d’habitants. Província de Barcelona, 2019 (en percentatge)

 

Mapa 4

Nombre d’empreses. Província de Barcelona, 2019 (en percentatge sobre el total)

 

Mapa 5

Variació anual del nombre d’empreses. Província de Barcelona, 2019 (en percentatge)

Quant a l’evolució de la població, totes les comarques de la demarcació han augmentat el nombre d’habitants l’any 2019, un 1,0% en conjunt. Tanmateix, per comarques el creixement ha oscil·lat entre el 0,3% de l’Alt Penedès i l’1,6% d’Osona. A totes les comarques, l’augment demogràfic de la població estrangera ha estat superior al de l’autòctona en termes relatius, i en termes absoluts l’augment ha estat també superior en el Barcelonès, l’Alt Penedès i el Berguedà. El creixement de la població estrangera ha oscil·lat entre el 3,2% de l’Alt Penedès i l’11,8% del Berguedà. En canvi, la població de nacionalitat espanyola ha disminuït per segon any consecutiu al Barcelonès (-0,6%) i el Bages (-0,003%), i també a l’Alt Penedès (-0,1%). A les restants nou comarques el creixement de la població autòctona ha estat molt minso i no ha superat el 0,8% (entre el 0,1% del Baix Llobregat o el Vallés Occidental, i el 0,8% de l’Anoia) i explicat fonamentalment per la nacionalització d’estrangers.

El 2019 la població augmenta a totes les comarques barcelonines, un 1,0% en el conjunt de la demarcació.  

Pel que fa al teixit empresarial, el nombre de comptes de cotització de la Seguretat Social ha augmentat a set de les dotze comarques el 2019. Les comarques on ha disminuït el nombre de comptes de cotització han estat el Vallès Occidental (amb 135 comptes menys), seguida del Barcelonès (-80), el Vallès Oriental (-21), el Moianès (-16) i l’Alt Penedès (-7). El creixement relatiu de les comarques que han augmentat el nombre d’empreses ha estat molt modest i ha oscil·lat entre el 0,2% del Bages i l’1,2% del Garraf. Així, en conjunt el teixit empresarial ha crescut de forma molt minsa, un 0,1%. Aquestes dades estan força allunyades del període 2014-2016, quan a la província l’augment estava a l’entorn del 2,5% i el creixement era generalitzat a totes les comarques.

Les empreses del sector terciari han crescut a la meitat de les comarques, entre el 0,1% del Bages i l’1,4% del Garraf. Cinc de les sis comarques que han disminuït el nombre d’empreses de serveis coincideixen amb les cinc que han registrat una pèrdua del teixit empresarial en el seu conjunt: Barcelonès, Vallés Oriental, Vallés Occidental, Alt Penedès i Moianès. Osona és la única comarca que tot i disminuir el nombre d’empreses al sector serveis (-0,3%) no ho fa en el còmput global (0,3%). El teixit d’empreses industrials el segon en importància en termes absoluts, —excepte al Garraf i al Barcelonès, on és el sector de la construcció— només ha augmentat a dos comarques (0,4% a Osona i 7,0% al Moianès). A la resta de comarques, la disminució del nombre d’empreses industrials ha oscil·lat entre el -0,4% del Garraf o Bages i el -3,9% del Berguedà. En canvi, les empreses de la construcció creixen a totes les comarques excepte al Moianès (-4,8%), entre l’1,1% del Garraf i el 8,4% de l’Alt Penedès. Finalment, les empreses del sector primari creixen a set comarques.

El 2019 el nombre d’empreses disminueix a cinc comarques: el Vallès Occidental, Barcelonès, el Vallès Oriental, el Moianès i l’Alt Penedès.

La dimensió mitjana de les empreses ha crescut lleugerament a totes les comarques el 2018, llevat del Berguedà i Garraf, i ha oscil·lat entre els 12,6 treballadors per empresa al Barcelonès i els 5,9 del Garraf. La dimensió mitjana al conjunt de la demarcació de Barcelona ha augmentat lleugerament d’11,3 a 11,5 persones ocupades per empresa. 

L’any 2019 els llocs de treball han disminuït a tres comarques i es trenca l’evolució de creixement generalitzat comarcal de cinc anys consecutius.

Mapa 6

Variació anual de la població ocupada registrada. Província de Barcelona, 2019 (en percentatge)

 

Mapa 7

Variació anual dels llocs de treball. Província de Barcelona, 2019 (en percentatge)

 

Mapa 8

Variació anual de la població aturada registrada, 2019 (en percentatge)

 

Mapa 9

Taxa d’atur registrat, desembre 2019 (en percentatge)

L’any 2019, la població ocupada registrada (afiliats a la Seguretat Social segons la residència dels treballadors) ha augmentat de forma generalitzada a totes les comarques respecte a l’any anterior. Les taxes de variació oscil·len entre l’1,2% d’Osona i el 2,9% del Moianès. A totes les comarques el creixement relatiu ha estat superior entre la població estrangera que a l’espanyola i entre les persones de 55 o més anys que a la resta de trams d’edat (a excepció del Moianès, en què el creixement relatiu de les persones menors de 30 anys ha estat una mica superior al de 55 o més anys). Cal destacar també que el nombre de persones ocupades ha crescut a totes les comarques entre els menors de 30 (excepte el Berguedà) i els trams de 45 a 54 anys i el de 55 o més; en canvi ha disminuït a totes entre la població ocupada entre 30 i 44 anys.

El nombre de llocs de treball (afiliacions a la Seguretat Social segons el compte de cotització de l’empresa) ha registrat un creixement a nou comarques i trenca amb la sèrie de cinc anys consecutius de creixement de les afiliacions a totes les comarques. Les comarques que minven els nombre de llocs de treball són el Garraf (-1,6%), Berguedà (-1,5%) i el Moianès (-0,2%). L’evolució de les afiliacions ha estat més favorable entre les persones assalariades que entre els autònoms a totes les comarques, llevat del Berguedà i el Garraf (en el cas del Berguedà els assalariats han disminuït amb més intensitat que els autònoms, i en el cas del Garraf els assalariats han minvat mentre que els autònoms han augmentat). De fet, el nombre d’assalariats només s’ha reduït en aquestes dues comarques. Pel que fa al autònoms, aquests han disminuït a cinc comarques: el Baix Llobregat (-0,2%), el Berguedà (-0,6%), el Bages (-1,7%), el Moianès (-6,2%) i Osona (-11,8%).

Per sectors, en els serveis les afiliacions han disminuït a dos comarques –el Moianès i el Garraf- i han crescut a la resta de les deu comarques entre el 0,6% del Bages i el 8,4% de l’Alt Penedès. Atès a la seva importància, els serveis han estat el principal factor de creixement de les afiliacions a totes les comarques. Pel que fa a les afiliacions a la indústria, aquestes han minvat a la meitat de les comarques. En canvi, a la construcció, les afiliacions només han disminuït al Berguedà (-15,1%), a la resta de comarques aquestes han augmentat entre el 0,7% del Vallès Oriental i el 9,7 de l’Alt Penedès. Finalment, les afiliacions al sector primari creixen a set de comarques.

Aquesta tendència de creixement més moderat en el mercat laboral ha afectat la variació del nombre d’aturats. Així, l’atur registrat a la demarcació per primer cop des de la recuperació, 2013, no ha disminuït de forma generalitzada a totes les comarques, i ho ha fet en menor intensitat que anys anteriors. En termes relatius, el descens més important s’ha produït al Berguedà (-5,3%) i el descens més moderat s’ha donat al Vallès Oriental o Barcelonès (-0,5%). Per contra, el nombre d’aturats ha augmentat al Bages (1,4%) i el Garraf (0,2%) i s’ha mantingut al Vallès Occidental. Aquesta caiguda del nombre de persones aturades inscrites al SOC a gairebé totes les comarques, juntament amb l’increment de la població activa estimada, ha afavorit la reducció de la taxa d’atur registral a totes les comarques, a excepció del Bages on roman estable en l’11,6%. La comarca amb una taxa d’atur més elevada continua sent l’Anoia, amb el 12,8%, i la més baixa ha estat el Moianès, amb el 8,0%, seguida d’Osona i el Barcelonès (9,5%).

Els beneficiaris de prestacions han augmentat a totes les comarques (9,3% de mitjana). Aquest increment ha oscil·lat entre el 4,5% a l’Anoia i el 15,4% al Moianès. La taxa de cobertura —percentatge de persones desocupades que perceben prestacions sobre el total de persones aturades i demandants (sense tenir en compte els aturats sense ocupació anterior)— ha augmentat a totes les comarques, i ha oscil·lat entre el 61,3% al Bages al 75,8% al Maresme.
Pel que fa a les dades de contractació, aquestes han augmentat a vuit de les comarques de la demarcació de Barcelona el 2019, i ha disminuït al Moianès (-14%), el Garraf (-8%), el Vallés Occidental (-6,4%) i el Vallés Oriental (-2,5%). El creixement dels contractes ha estat de diferent intensitat, i ha oscil·lat entre el 0,3% al Barcelonès i l’11,5% al Berguedà. Així, al conjunt de la demarcació el nombre de contractes signats ha crescut de forma molt minsa, un -0,2% (enfront del 5,6% el 2018, el 6,9% el 2017 o el 9,9% el 2016). Per tipus de contracte, els indefinits han minvat a totes les comarques excepte al Berguedà (-4,9% de mitjana provincial), i els temporals s’han reduït a quatre (0,5% al conjunt de la província).

La taxa d’atur registrada ha disminuït a totes les comarques barcelonines, per setè any consecutiu, llevat al Bages que roman estable.