Càpsula Salut2030

Salut i comunitats sostenibles

La qualitat de vida és més gran en pobles i ciutats que impulsen polítiques saludables a través de la planificació urbana

Les ciutats i pobles pensades i dissenyades amb la perspectiva de la salut de les persones són més sostenibles

L’OMS estima que un 24% de la càrrega de morbiditat i un 23% de la mortalitat son atribuïbles a l’entorn físic en què vivim

L’entorn urbà està relacionat amb la incidència i la prevalença d’algunes de les principals causes de morbimortalitat: el sobrepès i l’obesitat, els problemes de salut mental, les lesions externes, les malalties respiratòries i les malalties cardiovasculars. Els cinc factors sobre els quals l’urbanisme influeix de manera directa i que tenen una afectació sobre la salut són l’activitat física, la contaminació de l’aire, el soroll, l’efecte illa de calor i la disponibilitat de zones verdes (Habitatge i urbanisme - ASPCAT).

Les persones passem més del 90% del nostre temps en ambients interiors (casa, feina, espais socials i d’oci,...) i les condicions dels edificis (la ventilació, la il·luminació, el soroll, la temperatura, la humitat, els materials constructius, el confort del mobiliari, el funcionament dels electrodomèstics...) poden repercutir en la salut física i mental.

L’evidència científica mostra que els edificis tenen impacte sobre quatre dels grups de problemes de salut més importants: les malalties cardiovasculars, respiratòries, la salut mental i les lesions per causa externa, a banda d’altres patologies concretes, com la síndrome de l’edifici malalt.

L’habitatge és el nostre entorn més immediat i les condicions de vida que proporciona repercuteixen directament en la salut mental i física de les persones que hi viuen. Les situacions d’inseguretat residencial, amuntegament, infrahabitatge, insalubritat o manca de subministraments bàsics augmenten la probabilitat de presentar patologies com depressió, ansietat, intents de suïcidi, malalties respiratòries i cardiovasculars i un estat general de mala salut percebuda.

La planificació urbanística, la qualitat dels edificis i l’accés a un habitatge digne són factors determinants de la salut de les persones

Per això, cal assegurar l'accés de totes les persones a habitatges i a serveis bàsics adequats, segurs i assequibles, i millorar els barris marginals (fita 11.1).

El nou mapa de la mortalitat a Espanya, elaborat amb dades de 26 ciutats que concentren el 25% de la població, descriu la distribució geogràfica de la mortalitat per 15 causes analitzades i revela grans desigualtats entre els barris d'una mateixa ciutat. El risc més gran de morir per les causes analitzades es concentra als barris més pobres; per càncer de pulmó, malaltia pulmonar obstructiva crònica i sida, en els homes; per diabetis en les dones; i per cirrosi i càncer d'estómac en ambdós sexes.

Més enllà de les patologies, l’entorn físic, social i econòmic dels barris influeix sobre la qualitat de vida de les persones a nivell de benestar i convivència: el fracàs escolar, la solitud de les persones grans i altres tipus d’exclusió social són determinants claus de la salut.

El valor de l’espai públic per garantir la qualitat de vida als barris s’ha accentuat amb el context pandèmic que hem viscut i s’ha evidenciat la necessitat de recuperar-lo i adaptar-lo perquè estigui al servei de totes les persones i aporti confort, seguretat, aire net, llocs agradables per fer activitat física o relacions socials... a tots els barris, sense diferències. Això suposa apostar per una urbanització inclusiva, integrada, sostenible i participativa (fita 11.3): una planificació de l’espai públic sostenible amb l’entorn que proporcioni a la ciutadania entorns saludables i oportunitats per millorar les seves condicions socials.

Un exemple d’aquest canvi en l’urbanisme de les ciutats cap a un model més sostenible i adaptat a les persones són les superilles a Barcelona, un model de transformació dels carrers de tota la ciutat, amb l’objectiu de recuperar per a la ciutadania una part de l'espai que actualment ocupen els vehicles privats i convertir-lo en un espai públic saludable.

Aquestes iniciatives tenen un impacte positiu en la qualitat de vida del veïnat; aporten benestar, tranquil·litat, qualitat del son, reducció del soroll, reducció de la contaminació i interacció social i mobilitat. Aquests efectes, segons l’evidència científica, poden contribuir a prevenir trastorns de salut crònics, com les malalties cardiovasculars o respiratòries, la diabetis, l’obesitat, el càncer, la depressió o l’ansietat.

Els espais verds són considerats imprescindibles per l’OMS pels beneficis que reporten al benestar físic i emocional de la població

Segons l’OMS, les ciutats han de disposar, com a mínim, d'entre 10 i 15 m2 d'àrea verda per habitant. No obstant, s’aconsella que aquesta relació pugui arribar a valors entre 15 i 20 m2 de zona verda útil.

En el 61% dels municipis de Catalunya es supera el valor de 20m² de superfície de zona verda/habitant i només en el 17% hi ha dèficit de zones verdes. En termes de població les xifres canvien, ja que el 51% dels municipis catalans tenen menys de 1.000 habitants i dels 23 municipis amb més de 50.000 habitants, amb gran concentració de població, 9 tenen superfície de zones verdes inferiors a 10m²/hab.

Zones verdes Catalunya

Font: Anàlisi sistemes zones verdes. Espais lliures. Observatori del Territori. Generalitat de Catalunya.

El 43% de la població de Catalunya no disposa de la superfície de zona verda recomanada per l’OMS i un 29% disposa de més de 20 m²SV/hab (Observatori del Territori)

Per garantir l'accés universal als espais verds i afinar l’indicador de superfície de ZV/habitant, l’OMS també estableix la meta que hi hagi un espai verd d’almenys mitja hectàrea a una distància de no més de 300 metres en línia recta des de cada domicili.

Viure a prop de zones verdes augmenta l’esperança de vida, disminueix el risc de mortalitat prematura per qualsevol causa i es relaciona amb nombrosos beneficis sobre la salut (reducció de l’estrès, millora de la salut mental, disminució del risc de malalties cardiovasculars, síndrome metabòlica, etc.), a banda de fomentar la pràctica d’exercici físic i la cohesió social (The Lancet Planetary Health, Novembre 2019).

El rànquing de les ciutats europees en funció de la mortalitat atribuïble a la manca d'espais verds, elaborat per l’ISGlobal a partir de l’anàlisi de més de 1.000 ciutats de 31 països europeus, ha conclòs que entre totes elles podrien evitar fins a gairebé 43.000 morts prematures cada any si complissin amb la recomanació de l'OMS pel que fa a proximitat residencial a espais verds.

A Catalunya s’ha demostrat que el risc de patir un ictus isquèmic, el més habitual dels accidents cerebrovasculars, es redueix un 16% en aquelles persones que tenen zones verdes a menys de 300 metres de casa seva, segons un estudi de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques, l'Hospital del Mar, l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i l’ISGlobal.

Les zones verdes també van tenir un efecte en l’impacte de la COVID-19 a les ciutats. El nombre de contagis, hospitalitzacions i morts per COVID-19 va ser menor a les ciutats amb més zones verdes i menys contaminació atmosfèrica, segons un estudi de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i la Societat Italiana de Medicina Ambiental (SIMA) a vuit ciutats espanyoles i deu d’italianes. Segons les dades espanyoles, el 2021 cada increment d'1 km2 de zones verdes urbanes per cada 100.000 habitants va evitar fins a 7 infeccions, 1 hospitalització i 35 morts per COVID-19.

Més enllà de la població adulta, l’efecte de l’entorn urbà en la salut també s’ha demostrat en la població infantil. Segons un estudi de l'ISGlobal que va avaluar l’exposició de 1.581 nens de 6 a 11 anys de diferents països europeus a 32 aspectes de l’entorn dels domicilis particulars i les escoles (la densitat de trànsit a la carretera més propera, la presència d’espais verds o blaus,...) i l’associació amb els seus hàbits saludables (l’activitat física fora de l'horari escolar, el transport actiu com caminar o anar amb bicicleta, les conductes sedentàries i les hores de son), en el cas dels infants que viuen en llocs amb més espais verds també creixia el transport actiu i les hores de son, mentre que el sedentarisme es reduïa.

Per tot això és imprescindible proporcionar accés universal a zones verdes i espais públics segurs, inclusius i accessibles, en particular per a les dones i els infants, les persones grans i les persones amb discapacitat (fita 11.7) i, també, protegir i salvaguardar el patrimoni cultural i natural del món (fita 11.4), ja que la pèrdua de la biodiversitat i dels ecosistemes té un impacte directe en la qualitat de l’entorn i el patrimoni cultural és un instrument de generació de coneixement i cohesió social clau per al benestar de les comunitats.

La contaminació s’ha convertit en un problema de salut pública de primer ordre a les principals ciutats del món i és una de les amenaces ambientals més grans per a la salut humana

Segons el darrer informe de la Comissió de Contaminació i Salut de The Lancet Planetary Health (juny 2022) l’exposició a la contaminació de l’aire causa 9 milions de morts prematures cada any i augmenta la pèrdua de milions d’anys de vida saludable. A Barcelona, la contaminació de l'aire provoca més de 350 morts prematures a l’any, i suposa un problema de salut especialment rellevant per a la població més vulnerable (Agència de Salut Pública de Barcelona).

Font: Diputació de Barcelona. Secció d’informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia a partir de l’ informe de la Comissió de Contaminació i Salut de The Lancet Planetary Health (juny 2022).

Les noves directrius de l'OMS del setembre del 2021 recomanen nivells de qualitat de l'aire més restrictives per a 6 contaminants, principalment originats del trànsit rodat, la indústria i la combustió de les calefaccions domèstiques, pels efectes de l'exposició sobre la salut: partícules (PM), ozó (O₃), diòxid de nitrogen (NO₂) diòxid de sofre (SO₂) i monòxid de carboni (CO).

Segons una avaluació d'impacte en la salut liderada per l'ISGlobal (2021), les ciutats europees podrien evitar fins a 166.000 morts prematures anuals si aconseguissin reduir els nivells de diòxid de nitrogen (NO₂) i partícules fines en suspensió (PM₂,₅) fins els nivells recomanats a les noves pautes de l’OMS; 114.000 morts més que amb els nivells de referència anteriors, segons un estudi publicat a The Lancet Planetary Health (2021). A la conurbació de Barcelona, una reducció dels nivells de contaminació fins als nous llindars evitaria, cada any, 659 morts prematures a la ciutat i incrementaria l'esperança de vida de la ciutadania en 52 dies (Salut i medi - Àrea Metropolitana de Barcelona).

La vigilància de les concentracions de contaminants en l’aire és de particular rellevància per a la salut pública.

L’exposició al gas diòxid de nitrogen (NO2) a curt termini pot provocar irritació dels ulls i afectar el sistema respiratori. Les exposicions a llarg termini es relacionen amb un increment dels símptomes de bronquitis en infants asmàtics.

Els efectes per a la salut de les partícules PM10 i PM2,5 poden ser un desenvolupament pulmonar més lent, bronquitis, asma agreujada i malalties respiratòries cròniques en els infants, i en els adults la cardiopatia isquèmica, l’accident cerebrovascular i el càncer de pulmó. Les partícules més fines (PM₂,₅) són les més perilloses per a la salut, perquè penetren fins a l’interior del sistema circulatori i arriben al torrent sanguini, podent afectar altres òrgans. També hi ha evidència d’altres efectes com la diabetis, les afeccions neurodegeneratives i resultats adversos relacionats amb l’embaràs com el baix pes en néixer, el part prematur i el naixement de nounats petits per a la seva edat gestacional. El 2013, la contaminació de l'aire lliure i les partícules van ser classificades com a cancerígenes per l'Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) de l'OMS.

Efectes contaminació salut. ISGlobal

Font: Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)

D'altra banda, un augment del CO2 atmosfèric afavoreix l'activitat biològica de les plantes i la fotosíntesi, observant-se un increment de la intensitat de la floració i, per tant, un augment de pol·len a l'atmosfera i de les reaccions al·lèrgiques.

La càrrega de malaltia atribuïble a la contaminació atmosfèrica es situa a l’alçada d’altres riscos importants per a la salut, com la dieta poc saludable i el tabaquisme (ISGlobal)

És imprescindible, per tant, reduir l'impacte ambiental negatiu per càpita de les ciutats, amb especial atenció a la qualitat de l'aire, així com a la gestió dels residus municipals i d’altre tipus (fita 11.6).

De tota la càrrega de malaltia que s'atribueix a una mala planificació urbana, el soroll del trànsit representa el 36%. L’Agència Europea del Medi Ambient estima que a Europa una de cada cinc persones estan exposades a nivells de contaminació acústica perjudicials per a la salut i el trànsit rodat és la font principal de soroll ambiental.

El soroll del trànsit és la segona causa ambiental d’efectes adversos per a la salut a Europa després de les partícules contaminants de l’aire (ISGlobal)

Segons un estudi de l’ISGlobal que ha avaluat els nivells de soroll procedents dels vehicles en 749 ciutats europees i el seu impacte potencial en la salut, prop de 60 milions de persones adultes estan sotmeses a nivells de soroll de vehicles perjudicials per a la salut i complir amb les recomanacions de l'OMS en matèria de soroll permetria evitar cada any més de 3.600 morts per cardiopatia isquèmica.

Soroll. ISGlobal

Font: Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)

L’exposició prolongada al soroll del trànsit rodat es relaciona amb una sèrie d'efectes perjudicials per a la salut: alteracions de la son, malalties cardiovasculars i metabòliques, efectes adversos en néixer, deteriorament cognitiu, estrès, trastorns de depressió i ansietat o altres malalties cròniques.

A Barcelona, el 57 % de la població està exposada a nivells de soroll de trànsit iguals o superiors als que l'OMS considera perjudicials per a la salut (Agència de Salut Pública de Barcelona)

En conseqüència, més de 210.000 persones pateixen afectació emocional, psicològica i social severa i més de 60.000 un trastorn greu del son a causa de l’exposició continuada al soroll de trànsit viari.

La circulació dels vehicles de motor privats és una de les principals responsables de la pol·lució i del soroll ambiental de les nostres ciutats i les polítiques de transport estan incorporant l’objectiu de la descarbonització de mobilitat, en favor d’una mobilitat verda, col·lectiva i compartida.

El transport actiu, a banda de contribuir a reduir les emissions de CO₂, té nombrosos beneficis per a la salut i efectes demostrats de reducció de la mortalitat prematura.

Un estudi de la Universitat Estatal de Colorado i l’ISGlobal (2021), va estimar per primera vegada els beneficis per a la salut d'un canvi generalitzat cap a l'ús de la bicicleta per al transport urbà en 17 països dels cinc continents. Els resultats mostren que podrien evitar-se fins a 205.424 morts prematures a l'any si els 17 països inclosos en l'estudi aconseguissin nivells elevats d'ús urbà de la bicicleta per a l'any 2050.

Potenciar l’ús de la bicicleta en 17 països podria evitar fins 205.000 morts prematures cada any

La població no farà el salt a la bicicleta i als mitjans de transport actius fins que no siguin segurs, quan hi hagi una xarxa de carrils bici segurs tant per a ciclistes com per a vianants, que permetin a la població desplaçar-se de porta a porta. Això comporta afegir infraestructura ciclista a les carreteres interurbanes existents i carrers arterials, pacificar petits carrers residencials; implantar sistemes de bicicletes compartides en les grans ciutats; facilitar opcions de transport públic que permeti combinacions amb els viatges amb bicicleta; reduir zones d’aparcament al centre de les ciutats; reduir les limitacions de velocitat a les ciutats,...

El Pla de seguretat viària 2021-2023 presenta objectius específics per a la protecció dels col·lectius més vulnerables. Concretament s’ha fixat com a objectiu reduir un 6% els motoristes i ciclistes víctimes mortals i ferits greus i un 12% les víctimes mortals per atropellament.

L’any 2021 hi va haver 31 víctimes mortals en zones urbanes a la província de Barcelona, un 34% menys que al 2019, però malgrat aquesta davallada, els col·lectius vulnerables (motoristes, ciclistes i vianants) suposen el 70% de les víctimes mortals en zona urbana.

En aquesta línia, cal proporcionar accés a sistemes de transport segurs, assequibles, accessibles i sostenibles per a totes les persones, i millorar la seguretat viària, en particular mitjançant l'ampliació del transport públic, amb especial atenció a les necessitats de les persones en situació vulnerable, dones, nenes, nens, persones amb discapacitat i persones grans (fita 11.2).

La salut és alhora un indicador i un requisit per al desenvolupament sostenible. Els desastres naturals, les epidèmies i el canvi climàtic posen en relleu la relació de les persones amb el seu entorn, sobretot a les ciutats, i la necessitat de reduir de forma significativa el nombre de morts causades per desastres, amb especial protecció de les persones pobres i en situacions de vulnerabilitat (fita 11.5).

Cada vegada és més evident la necessitat d'entorns urbans resilients que puguin protegir i fomentar la salut tant de la població com del planeta.

L’Agenda 2030, a través de l’ODS 11, constitueix un bon compromís per a garantir entorns urbans saludables i sostenibles.

L’ODS 11 “Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles” es focalitza en assegurar l’accés a habitatges i serveis bàsics adequats, segurs i assequibles, i millorar els barris marginals (fita 11.1) i a sistemes de transport segurs, assequibles, accessibles i sostenibles per a tothom (fita 11.2); fomentar la urbanització inclusiva, sostenible i participativa (fita 11.3); protegir i salvaguardar el patrimoni cultural i natural del món (fita 11.4); reduir la mortalitat i les pèrdues per desastres ambientals (fita 11.5) i l'impacte ambiental de les ciutats, en relació amb la qualitat de l'aire, el soroll o la gestió dels residus municipals (fita 11.6); proporcionar accés universal a zones verdes i espais públics segurs, inclusius i accessibles, en particular per a dones, infants, persones grans i amb discapacitat (fita 11.7).

Els indicadors

En aquest marc de relació entre salut i sostenibilitat en la planificació de les ciutats i comunitats, presentem 11 conjunts d’indicadors disponibles per a mesurar possibles riscos per a la salut associats als entorns urbans de la província de Barcelona i el grau d’assoliment de l’ODS 11:

Recurs disponible per al conjunt de municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona consistent en una eina interactiva disponible en línia que permet consultar els principals indicadors de salut local.

Indicadors de salut local. Quadre de comandament

Font: Quadre de comandament d’indicadors de salut pública local. Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública (Accés restringit als municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona)

Concretament, els indicadors més directament associats a les fites de l’ODS11 són els del bloc de socioeconomia (fita 11.1) i trànsit (fita 11.2):

  • Esforç d’habitatge (Esforç econòmic del lloguer)
  • Nombre d’accidents de trànsit ocorreguts al municipi i víctimes
  • Morts i ferits greus en accidents de trànsit al municipi
  • Percentatge de positivitat en les proves d’alcoholèmia al municipi
  • Piràmide poblacional dels accidents de trànsit
  • Tipus d’accidents de trànsit ocorreguts al municipi
  • Tipus de víctimes dels accidents de trànsit (segons sexe i edat)
  • Accidents de trànsit per franja del dia
  • Accidents de trànsit per tipus de vehicle
  • Accidents de trànsit en vehicles de dues rodes

Eina interactiva de gestió i benchmarking dels serveis municipals, disponible en línia a través del Portal d'Informació Econòmica i de Serveis Locals (aplicatiu QVS_INFODADES), que permet mesurar, comparar i avaluar resultats mitjançant indicadors comuns consensuats, formar un grup de treball per intercanviar experiències i impulsar la millora contínua dels serveis municipals, a través d’un conjunt d’indicadors per a l’anàlisi de la gestió del verd urbà com a servei públic local. Hi ha 76 indicadors disponibles per a mesurar la contribució municipal a l’ODS 11. Hi poden participar els responsables de la gestió dels serveis municipals dels ajuntaments de municipis de més de 10.000 habitants.

Portal d’Informació Econòmica i de Serveis Locals

Font: Portal d’Informació Econòmica i de Serveis Locals. Diputació de Barcelona. Servei de Programació (Accés restringit als municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona).

La mesura de l’esforç econòmic del lloguer i de la compra i la mesura de l’estoc i la qualitat de l’habitatge són alguns dels indicadors de l’INDI_MHAB (Indicadors Municipals d’Habitatge de la província de Barcelona) de l’Observatori Local d’Habitatge de la Diputació de Barcelona, un visor interactiu que ofereix dades municipals d’habitatge.

Indicadors INDI_MHAB Habitatge

Font: INDI_MHAB. Indicadors municipals d’habitatge de la província de Barcelona – Observatori Local d’Habitatge (Diba)

Indi_Mhab permet la generació d’informes per cada un dels municipis, visualitzacions sintètiques de les estadístiques i la descàrrega de dades dels indicadors desagregades a nivell municipal.

Concretament, els principals indicadors de mesura de la contribució a l’ODS 11 (fita 11.1) són:

  • Esforç econòmic del lloguer
  • Esforç econòmic de la compra
  • Habitatges amb certificat energètic
  • Habitatges amb qualificació energètica baixa
  • Edat mitjana dels habitatges
  • Habitatges anteriors a l'aprovació CTE
  • Edificis amb habitatges en mal estat
  • Persones que viuen en edificis en mal estat

El Programa Hermes (sistema d'informació estadística local amb informació socioeconòmica pels 311 municipis de la província de Barcelona) inclou indicadors d’habitatge dins el bloc de Qualitat de vida.

Hermes indicadors

Concretament, els indicadors més directament relacionats amb l’ODS 1:

  • Taxa d'habitatges secundaris
  • Taxa d'habitatges vacants
  • Taxa d'habitatges en lloguer
  • Taxa d'habitatges hipotecats
  • Taxa d'habitatges de menys de 50 m²

MOMOTemp és un sistema de vigilància de la mortalitat diària associada a la temperatura, que s'ha implementat al Centre Nacional d'Epidemiologia, amb l'objectiu de contribuir al Pla nacional d'accions preventives contra els efectes de l'excés de temperatures sobre la salut del Ministeri de Sanitat.

MOMOTemp proporciona alertes de mortalitat associades a un excés o defecte de la temperatura mitjançant l'Índex Kairós, que defineix tres nivells de risc de mortalitat atribuïble a temperatura: nul, moderat i alt. Es presenta per àmbit poblacional (nacional, de CCAA i provincial) i, per tant, hi ha dades disponibles de la província de Barcelona.

Indicadors Kairós mapa

Font: Índex Kairós. Centro Nacional de Epidemiología. Instituto de Salud Carlos III

SITMUN, el sistema d'informació territorial municipal de la IDE Barcelona (Infraestructura de Dades Espacials) permet visualitzar tota la informació cartogràfica disponible per a tots els municipis de la província de Barcelona.

Concretament, els indicadors més directament associats a les fites de l’ODS11 (fites 11.5 i 11.6) són els de la capa de Medi Ambient-Transició energètica i de la capa de Mapes de soroll:

  • Vulnerabilitat a les onades de calor i/o a l’augment de temperatura (fita 11.5)
  • Vulnerabilitat a la pujada del nivell del mar (fita 11.5)
  • Vulnerabilitat a tempestes i pluges torrencials (fita 11.5)
  • Vulnerabilitat a sequeres i disponibilitat d’aigua (fita 11.5)
  • Mapes de soroll (fita 11.6)
  • Instal·lacions de gestió de residus municipals, industrials i de construcció (fita 11.6)
Mapa indicadors SITMUN

Al Portal de dades obertes de Catalunya es pot consultar la superfície d’espais lliures i zones verdes per habitant previstes pel planejament en relació amb els estàndards recomanats per l’ OMS. Les dades provenen del Mapa urbanístic de Catalunya (MUC), que conté les dades de superfície i percentatge de les classificacions del sòl i qualificacions del sòl urbà consolidat agrupades pels municipis de Catalunya.

Imatge Mapa Urbanístic de Catalunya

  • Superfície (en m2 ) d’espais lliures i zones verdes previstes en el planejament vigent per habitant

El VISOR2030 de la Diputació de Barcelona posa a disposició dels ens locals i la ciutadania 3 indicadors de base municipal per a mesurar el grau d’assoliment de l’ODS 11 als municipis i comarques de la província:

  • Preu anual del lloguer en relació amb la renda bruta familiar (fita 11.1)
  • Percentatge de sòl artificialitzat (fita 11.3)
  • Zona verda o espai lliure en sòl urbà per habitant (fita 11.7)

Es presenten les taules de dades i les visualitzacions gràfiques dels resultats de cada indicador. També s’ofereix un índex sintètic que permet conèixer i comparar el grau d’assoliment de cada municipi en relació amb l’ODS (l’11, en aquest cas) a partir de l’agregació dels resultats dels 3 indicadors, així com la representació geogràfica.

Portal d’Informació Econòmica i de Serveis Locals

Font: Visor 2030-Indicadors locals ODS. Servei d'Agenda 2030 i Participació (Diba).

Sistema integrat per dos conjunts d’indicadors anuals per fer el seguiment i l'avaluació del grau de compliment dels ODS a Catalunya:

  • Indicadors ODS de la UE per a Catalunya, d'acord amb els criteris metodològics d'Eurostat
  • Indicadors ODS de les NU per a Catalunya, d'acord amb els criteris metodològics de les Nacions Unides
ODS

Proporcionen dades a nivell de Catalunya que poden servir com a referència del context, però no estan desagregades a nivell municipal o provincial. Concretament, els indicadors actualment disponibles per a l’ODS 11:

  • Proporció de la població urbana que viu en barris marginals, assentaments informals o habitatges inadequats (fita 11.1)
  • Població connectada almenys al tractament secundari d'aigües residuals (fita 11.1)
  • Víctimes mortals en accidents de trànsit (fita 11.2)
  • Total de despeses per càpita destinades a la preservació, protecció i conservació de tot el patrimoni cultural i natural, desglossat per font de finançament, tipus de patrimoni i nivell de govern (fita 11.4)
  • Pèrdues econòmiques directes en relació amb el PIB mundial, danys en la infraestructura essencial i nombre d'interrupcions dels serveis bàsics atribuïts a desastres (11.5)
  • Població resident a llars que consideren que pateixen soroll (fita 11.6)
  • Concentració de contaminació a l'aire per partícules en suspensió (fita 11.6)
  • Taxa de reciclatge municipal de residus (fita 11.6)
  • Població que declara que l'àrea on viu és objecte de delictes, violència o vandalisme (fita 11.7)


Marc d’indicadors estadístics per al seguiment dels objectius i fites de l’Agenda 2030 que forma part del Pla nacional estadístic de l’INE. La plataforma inclou 374 subindicadors corresponents a 148 indicadors dels ODS i es va ampliant.

Conté dades dels indicadors de canvi climàtic a nivell nacional, que poden servir com a referència del context, però no estan desagregades a nivell municipal o provincial.

INE ODS11

Concretament, els indicadors actualment disponibles per a l’ODS 11:

  • Proporció de la població urbana que viu en barris marginals, assentaments informals o habitatges inadequats (fita 11.1)
  • Relació entre la taxa de consum de terres i la taxa de creixement de la població (fita 11.3)
  • Proporció de ciutats que compten amb una estructura de participació directa de la societat civil en la planificació i gestió urbana (fita 11.3)
  • Nombre de morts, desapareguts, ferits, reubicats o evacuats per desastres /100.000 persones (fita 11.5)
  • Pèrdues econòmiques directes atribuïdes als desastres en relació amb el PIB (fita 11.5)
  • Proporció de residus sòlids municipals recollits i gestionats en instal·lacions controlades respecte el total de residus municipals generats (fita 11.6)
  • Nivells mitjans de partícules fines a les ciutats (PM2,5 i PM10) (fita 11.6)

Els reptes que tenim

S’espera que el 68% de la població mundial viurà a les ciutats el 2050, davant del 56% del 2021. Davant d’aquest escenari imminent, per afrontar els reptes que planteja aquesta urbanització sense precedents, cal actuar i posar la salut i el benestar en el centre del disseny urbà.

7 de cada 10 persones viuran en entorns urbans d'aquí a 30 anys

La salut no és només una qüestió de responsabilitat individual d’adoptar hàbits i estils de vida saludables. Cal una responsabilitat col·lectiva, dels governs de tots nivells, a través de polítiques i estratègies que adaptin l’entorn en què vivim a les necessitats de les persones.

El nou Pla de salut 2021-2025 i els plans de salut territorials reconeixen la salut com el resultat de la relació entre les persones i l’entorn físic i social i incorporen una estratègia d’entorns saludables per millorar la capacitat de les regions sanitàries per fer front als reptes emergents de salut pública, els problemes del medi ambient i els determinants socials de la salut en el marc dels ODS.

Les polítiques municipals de salut pública, a través dels plans locals de salut, per exemple, s’han de relacionar i coordinar amb els processos de planificació estratègica urbana i territorial dels municipis, per evidenciar l'impacte que té l'habitatge, l'edificació i l'urbanisme sobre la salut, i fer propostes per avançar en la promoció d'entorns més saludables i sostenibles, tot garantint l'equitat en salut.

En aquest sentit, els plans locals de salut tenen un clar encaix amb les Agendes Urbanes Locals, que són el procés de planificació estratègica urbana i territorial dels municipis basada en la Nova Agenda Urbana, que reafirma el compromís mundial amb el desenvolupament urbà sostenible i contribueix a la implementació i la localització de l'Agenda 2030, especialment l’ODS 11, per aconseguir que els pobles i ciutats siguin espais de convivència amables, acollidors, saludables i sostenibles.

Com poden les ciutats i pobles aconseguir fer un salt endavant irreversible cap a l’urbanisme saludable, inclusiu, resilient i sostenible?

Cal tenir en compte l’estat i les necessitats de salut de la població a l’hora de definir els criteris de planejament:

ISGlobal Criteris per a un planejament saludable i sostenible

Font: ISGlobal. Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut

L'Informe mundial de les ciutats 2022 anima a adoptar el concepte de "la ciutat dels 15 minuts", que promou que les necessitats quotidianes estiguin a l'abast d'un trajecte de 15 minuts a tots els barris.

Mitjançant la creació de barris transitables i compactes, i la integració d'infraestructures verdes, és un model que també pot aportar múltiples beneficis per a la salut, l'equitat i l'adaptació al canvi climàtic.

Ciutat 15 min

Font: Word cities report 2022

El futur que volem inclou ciutats i pobles amb oportunitats per a tothom, accés a serveis bàsics, energia, habitatge, transport i entorns saludables; indrets acollidors que garanteixin qualitat de vida a les persones que hi viuen

Infografia 18 Requisits per a una ciutat saludable i sostenible

Font: Diputació de Barcelona. Secció d’informació i Anàlisi en Salut Pública. Adaptació a partir del Plan Melbourne 2017-2050

Tothom necessita viure en entorns saludables

Amb una planificació urbana i territorial sostenible guanyarem salut

 


Més informació: Espai web Càpsula Salut2030