Càpsula Salut2030
Salut, producció i consum responsable
Els sistemes de producció i consum sostenibles redueixen els efectes nocius dels residus en la salut de les persones
La promoció de la salut inclou la perspectiva d’un sistema alimentari sostenible i de proximitat
L’economia circular (fita 12.1 i 12.2) té un gran ventall d’implicacions en la salut sovint poc visualitzades. Les modalitats de producció i consum sostenible són susceptibles de generar importants beneficis en l’estat de salut de la població (conseqüència d'un menor impacte ambiental i de l’estalvi econòmic que pot generar), així com per al sector de la salut (per estalvis derivats de canviar els patrons d'utilització de béns i recursos). Però també hi ha riscos a considerar, derivats de la manipulació de productes químics o plàstics, de la utilització de fertilitzants o biocides, de l’exposició a productes i residus perillosos o de la reutilització de les aigües (Alistair Hunt, Nick Dale y Frank George, Circular Economy and Health: opportunities and risks, OMS. 2018). Per exemple, l'exposició a metalls tòxics, encara que sigui en concentracions baixes, pot ocasionar l'aparició de malalties cardiovasculars.
Circular economy and green economy
Font: EEA. Informe 2/2016: Circular economy in Europe. Developing the knowledge base, 2016.
L’economia circular (fita 12.1 i 12.2) té com a objectiu conservar el valor dels productes, els materials i els recursos (aigua, energia, …) durant el major temps possible reduint al mínim la generació de residus. Es tracta de passar d’un model d’economia lineal basat en “prendre-fabricar-consumir-eliminar” (obsolet pel seu caràcter insostenible), a una nova economia circular basada en el principi de “tancar el cicle de vida” dels productes, serveis, residus, materials, l’aigua i l’energia, que ofereix oportunitats per crear benestar, creixement i ocupació, alhora que es redueixen les pressions ambientals vinculades a l'extracció de recursos, emissions i generació de residus. Uns efectes que impacten directament en la salut humana.
Els avantatges són moltes vegades de caràcter global i a llarg termini (mitigació del canvi climàtic, millora de la qualitat de l'aire), però els riscos tendeixen a estar més localitzats a l'espai i al temps, i a tenir un impacte social destacat, relacionat, per exemple, amb la tendència a situar les activitats de gestió de certs residus en zones de rendes més baixes, perquè la localització residencial en àrees insalubres té també un caràcter distributiu. El cicle de vida dels productes i recursos, per tant, no només admet la perspectiva econòmica i ambiental sinó també la social i comunitària i de salut pública.
L’anàlisi dels consums de materials permet mesurar l’ús de recursos per part de la societat i extrapolar el seu impacte ambiental. La relació entre la població i el total de materials utilitzats per la ciutadania catalana (consum domèstic de materials per habitant) situa Catalunya en 7,3 tones per habitant l’any 2019 (Idescat), xifra amb tendència a l’alça des del 2013, tot i que inferior a la d’Espanya (13,2 tones per habitant (INE)).
El consum de materials té un impacte directe en la generació de residus. A Catalunya, anualment es generen més de 4 milions de tones de residus municipals. Aproximadament, cada ciutadà genera de mitjana 1,44 kg al dia, mentre que la mitjana a la província de Barcelona es situa a 1,27 kg/habitant i dia (any 2020-RESMC Estadística de residus municipals).
Font: Idescat. Compte de fluxos de materials.
La pandèmia de la COVID-19 va tenir un efecte positiu en la generació de residus municipals del 2020 a Catalunya, que es va reduir un 1,8% respecte al 2019 i la recollida selectiva es va incrementar un 0,5%.
Malgrat això, al 2020 la taxa municipal de recollida selectiva va ser del 42,51% a la província de Barcelona, mentre que a Catalunya va ser del 45,9% (dades ARC), en tots els casos sense complir l’objectiu de la UE per al 2020 d’assolir un 50% de reciclatge dels residus municipals (i que tots aquests es destinin a valorització) i més encara del següent horitzó que fixa la UE: del 55 % el 2025 i del 65 % el 2035.
Font: Idescat - Agència de Residus de Catalunya (ARC).
Les polítiques de prevenció, reducció i reciclatge de residus municipals (fita 12.5 i 12.8) són també importants per a la salut pública. La deposició inadequada dels residus sòlids pot causar problemes, com ara la proliferació de vectors de malalties (mosques, mosquits, paneroles, rates), la generació de fums i gasos amb males olors intenses que poden provocar nàusees, maldecaps, insomni, pèrdua de gana, problemes respiratoris, etc, i, sobretot, la contaminació del sòl i de l'aigua per lixiviat (líquid produït com a conseqüència de la descomposició de la matèria orgànica i altres compostos altament tòxics continguts en els residus, com els metalls pesants). En els casos d'abocament de residus als vessants d’una muntanya, per exemple, pot augmentar la inestabilitat del sòl i l'absorció d'aigua de pluja, incrementant el risc d’esllavissades i les possibilitats d’accidents.
Cada any es produeixen uns 400 milions de tones de residus tòxics (fita 12.4) arreu del món (químics, elèctrics, electrònics, industrials, agrícoles, de la construcció, radioactius, sanitaris,...) amb els corresponents riscos associats per a la salut de les persones. A la província de Barcelona es van generar 332.600 tones de residus perillosos industrials l’any 2019 (d’11.000 empreses).
Els productes perillosos que van a parar als rius i al mar fàcilment passen a la cadena alimentària (plàncton, peixos,...) i si estan presents als aliments poden provocar càncer, malformacions congènites, afeccions a la pell i altres patologies. Els organoclorats (pesticides, dissolvents i PCB) són residus tòxics que poden passar als aliments o a l’aire que respirem i afecten el fetge i els ronyons. D’altra banda, de les activitats d’incineració de residus també es generen dioxines que arriben a les persones per via inhalatòria, dèrmica i oral (el 95% de l’exposició és per via alimentària). L'amiant és un altre producte perillós tradicionalment molt emprat en el sector de la construcció, prohibit des del 2002 però encara molt present en edificis, teulades i canonades. L’exposició a les fibres de l'amiant és molt perjudicial per a la salut; especialment afecta els pulmons i la pleura i pot causar malalties respiratòries i determinats tipus de càncer.
La gestió del cicle de vida dels productes ha pres especial rellevància al sector salut en el context de la pandèmia de la COVID-19. La incorporació de pràctiques sostenibles (fita 12.6) és clau, i especialment urgent en la indústria farmacèutica, així com en la gestió sanitària, en termes de compra pública responsable (fita 12.7). La petjada de carboni associada al cicle de vida del sector de la salut en general, i de la indústria farmacèutica en particular, ha rebut poca atenció en virtut del seu gran impacte positiu en termes de vides salvades, però no és menor que la intensitat d’emissió de la indústria farmacèutica mundial el 2019 (previ a la pandèmia) fos un 13% superior a la de l’automoció (i un 55% l’any 2015), malgrat ser un mercat un 28% inferior (Lotfi Belkhir, Ahmed Elmeligi. Carbon footprint of the global pharmaceutical industry and relative impact of its major players. 2019).
L’organització Healthcare Without Harm (HCWH) sosté que si el sector salut mundial fos un país, seria el cinquè major emissor de gasos d’efecte hivernacle del planeta, amb una petjada equivalent a les emissions anuals de 514 centrals tèrmiques.
Aquest efecte es produeix pel consum d’energia, transport i fabricació dels productes, el seu ús i eliminació. Un 17% de les emissions provenen de les activitats assistencials, un 12% de l’energia utilitzada en tots els processos i un 71% de la producció, transport i eliminació dels béns i serveis complementaris necessaris per al desenvolupament de les activitats assistencials.
Petjada global del sector salut
Font: Informe Health Care's Climate Footprint.
El sector salut és susceptible d’aplicar les mateixes iniciatives d’economia circular que han demostrat el seu èxit en àmbits industrials i de serveis, tot i que està requerint més temps a causa d’aspectes prioritaris com la seguretat del pacient, la higiene o la privadesa de l’historial clínic.
Del total de residus generats per les activitats sanitàries, aproximadament el 85% són residus no perillosos. El 15% restant es considera material perillós que pot ser infecciós, tòxic o radioactiu, com ara els antibiòtics, que s’estima que un 30% dels que s’utilitzen als hospitals no es depura i contamina els rius.
Es calcula que cada any s'administren 16.000 milions d'injeccions a tot el món. La gestió d’aquests residus pot donar lloc a l'emissió de dioxines, furans i partícules després de la incineració dels materials plàstics i no existeixen gaires tecnologies viables que garanteixin la transformació de residus hospitalaris d'una manera efectiva i sense impactes negatius per al medi ambient.
Els últims dos anys, els residus generats per la crisi de la COVID han augmentat considerablement, sobretot atesa la necessitat de producció d’EPI d’un sol ús, que ha incrementat un 40% i de la vacunació massiva. Aquests desaprofitaments mèdics generats en la lluita contra el SARS-CoV-2 “s’han convertit en una amenaça a la salut i el medi ambient” (Global analysis of health care waste in the context of COVID-19, OMS, 2022).
Els més de 8.000 milions de dosis de vacunes administrades a tot el món han produït 144.000 tones de residus addicionals en forma de xeringues, agulles i contenidors de seguretat. S’han produït 140 milions de kits de proves diagnòstiques que poden generar altres 2.600 tones de residus no infecciosos (sobretot plàstic) i 731.000 litres de deixalles químiques, una quantitat que equival a un terç d’una piscina olímpica. L’OMS va comprar 87.000 tones d’EPI extres entre març de 2020 i novembre de 2021 que es van enviar a altres països per protegir al personal mèdic i la majoria d’aquests equips ha acabat als abocadors. Els plàstics d’un sol ús també han incrementat desmesuradament; un 17% per funcions mèdiques i un 40% per a l’empaquetament.
Font: Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OMS. Global analysis of health care waste in the context of COVID-19.
La campanya global contra el coronavirus ha generat desenes de milers de tones de deixalles mèdiques addicionals i ha posat de relleu les llacunes i els aspectes desatesos del flux de residus i la forma en què produïm, utilitzem i rebutgem els recursos sanitaris.
Actualment, al voltant del 30% dels centres sanitaris no tenen la capacitat de gestionar la quantitat de desaprofitaments generats. El percentatge ascendeix al 60% en els països menys desenvolupats.
El malbaratament alimentari (fita 12.3) és responsable d’entre el 8 i el 10% de les emissions globals amb efecte hivernacle i es produeix en tots els processos de la cadena alimentària, des de l’agricultura fins al consum. Abans d’arribar al plat, el menjar s’ha de produir, processar, envasar, transportar i distribuir. Cada etapa utilitza recursos i genera residus i contaminació.
Una tercera part dels aliments que es produeixen mundialment es perd o es malbarata i a Catalunya el 58% del malbaratament alimentari té lloc a les llars i cada persona genera 35 quilos de residus alimentaris per any (ARC).
Font: Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ARC i l’European Environment Agency.
Es poden identificar impactes creuats directes de la circularitat en matèria de seguretat i lluita contra el malbaratament. D'una banda, es deriven estalvis domèstics de la reducció del malbaratament alimentari, a més d'una certa justícia social si es donen els excedents. Això pot suposar impactes positius en salut, per la major disponibilitat de renda per dedicar-la a activitats i serveis per a la millora de la salut. Si reduïm la quantitat de residus alimentaris a les nostres llars podem arribar a estalviar gairebé 600 € per any i llar, segons estimacions de WRAP.
D’altra banda, la retirada dels envasos dels aliments redueix el risc sanitari de l'entrada d'aquests contaminants a la cadena alimentària. La implementació de l'economia circular promou, no sols la producció, sinó també el consum d'aliments més sostenibles i de proximitat, a través d’una major disponibilitat de productes frescos i sans, i, per tant, una alimentació saludable per a la millora de la salut de les persones.
L’Agenda 2030, a través de l’ODS 12, constitueix un bon compromís per a minimitzar l’impacte de la generació de residus en la salut pública i fomentar l’adopció de pràctiques de consum i producció més responsables i saludables.
L’ODS 12 “Garantir modalitats de consum i producció sostenibles” es focalitza en l’impuls de l’economia verda i circular (fita 12.1) i més concretament en la promoció de la gestió sostenible i de l’ús eficient dels recursos naturals (fita 12.2), la reducció del malbaratament alimentari (fita 12.3) i de la generació de residus (fita 12.5), el foment de la gestió ecològicament racional dels productes químics (fita 12.4), l’adopció de pràctiques sostenibles per part de les empreses (fita 12.6) i de pràctiques de contractació pública sostenibles (fita 12.7), amb especial incís al foment de la sensibilització i conscienciació social sobre el desenvolupament i els estils de vida sostenibles (fita 12.8).
Els indicadors
En aquest marc d’impacte dels hàbits de consum i la generació de residus en la salut pública, des de la Diputació de Barcelona proposem 5 sistemes d’indicadors per a mesurar possibles riscos per a la salut derivats de la generació de residus i la seva gestió als municipis de la província de Barcelona i el seu grau d’assoliment de l’ODS 12:
Eina interactiva de gestió i benchmarking dels serveis municipals, disponible en línia a través del Portal d'Informació Econòmica i de Serveis Locals (aplicatiu QVS_INFODADES), que permet mesurar, comparar i avaluar resultats mitjançant indicadors comuns consensuats, formar un grup de treball per intercanviar experiències i impulsar la millora contínua dels serveis municipals, a través d’un conjunt d’indicadors per a l’anàlisi del servei de gestió i tractament de residus dels municipis. Hi ha 16 indicadors disponibles per a mesurar la contribució municipal a l’ODS 12.
Hi poden participar els responsables de la gestió dels serveis municipals dels ajuntaments de municipis de més de 10.000 habitants.
Font: Portal d’Informació Econòmica i de Serveis Locals. Diputació de Barcelona. Servei de Programació (Accés restringit als municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona).
El Visor GIA (Gestor d’Informació d’Activitats) ofereix censos que inclouen activitats de diversos sectors econòmics dels municipis, en aquest cas els inventaris d’instal·lacions de gestió de residus: municipals, industrials i de la construcció, respectivament. La integració del GIA i el SITMUN (sistema d'informació territorial municipal), amb informació cartogràfica disponible per a tots els municipis de la província de Barcelona, permet cercar i visualitzar les activitats de gestió de residus de cada municipi en un mapa.
Font: SITMUN: Sistema d’Informació Territorial Municipal – Diputació de Barcelona. Oficina Tècnica de Cartografia i SIG Local, a partir de dades facilitades per l’Àrea d’Acció Climàtica.
La producció de residus domèstics per habitant (fita 12.5), la taxa de recollida selectiva (fita 12.5) i el nombre de socis de cooperatives registrades per 1.000 habitants (fita 12.8) són els 3 indicadors de base municipal que la Diputació de Barcelona posa a disposició dels ens locals i la ciutadania, a través de la plataforma VISOR2030, per mesurar el grau d’assoliment de l’ODS 12 als municipis i comarques de la província.
El VISOR 2030 és un sistema d’indicadors multidimensional (econòmics, socials i ambientals) per facilitar la localització, alineació i monitoratge de l’Agenda 2030 i dels ODS.
Es presenten les taules de dades i les visualitzacions dels resultats de cada indicador en gràfics de comptaquilòmetres i evolutius. També s’ofereix un índex sintètic que permet conèixer i comparar el grau d’assoliment de cada municipi en relació amb l’ODS (el 12, en aquest cas) a partir de l’agregació dels resultats dels 3 indicadors, així com la representació geogràfica.
Font: Visor 2030-Indicadors locals ODS. Diputació de Barcelona. Servei d'Agenda 2030 i Participació.
El Programa Hermes (sistema d'informació estadística local amb informació socioeconòmica pels 311 municipis de la província de Barcelona) inclou indicadors de residus dins el bloc de Qualitat de vida. Concretament, es presenten dades de residus municipals domiciliaris (Quantitats de les diferents fraccions de recollida selectiva i de rebuig que generen els domicilis i els comerços de cada municipi), i de residus industrials (perillosos i no perillosos) en base a la declaració anual de residus que omplen les indústries de cada municipi.
Les estadístiques de residus municipals de l’Agència de Residus de Catalunya presenten visualitzacions d’evolució de la generació de residus i de la recollida selectiva, desagregades per municipis i comarques. Es presenten dades de recollida de totes les fraccions de residus municipals més la fracció resta recollida a cada municipi. Aquestes dades s’agrupen per obtenir la generació de residus municipals de les comarques i províncies.
Els reptes que tenim
El canvi de paradigma, d’un model lineal a un de circular, representa no només un repte sinó una oportunitat a escala local, per generar estils de vida i ambients saludables: municipis saludables.
Es tracta d’una aposta intersectorial, de cooperació, de col·laboració, per a l’aprofitament de recursos en l’economia local. L’opció del km 0 com a mesura de proximitat i circularitat entre tots els actors locals generarà un rendiment per al territori i per les persones que hi viuen.
En aquest context, a nivell local, és fonamental aplicar criteris de circularitat i polítiques de carboni zero (promoció de l’agricultura i ramaderia locals, del comerç de proximitat, aliments de km 0, foment del reciclatge,...), en tots els àmbits de gestió municipal per contribuir a accelerar la descarbonització de la societat i generar impactes positius en la salut de les persones.
No només en les activitats assistencials, sinó en tots els espais, instal·lacions i equipaments municipals (centres educatius, instal·lacions esportives, centres cívics i socials, llars d’infants,...), en les activitats de manteniment parcs i jardins i via pública, així com en l’organització d’actes populars i esdeveniments.
La COVID-19 ha incrementat el consum de materials d’un sol ús i la generació de residus, però també ha creat consciència i solidaritat. El compromís dels professionals, les institucions i la societat civil davant l'emergència ha estat molt gran, i suposa una oportunitat i un repte per enfortir aquesta responsabilitat social, adoptant hàbits de consum més sostenibles i saludables.
Font: Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia.
