Càpsula Salut2030
Salut i benestar
La sostenibilitat social, ambiental i econòmica inclou factors determinants per a la salut de la població
La salut i el benestar de les persones és un determinant clau per al desenvolupament sostenible
A escala nacional i local:
La taxa de mortalitat materna a Catalunya és de 3,42 mares per cada 100.000 nadons nascuts vius (any 2020).
La taxa de mortalitat infantil neonatal a la província de Barcelona és d’1,43 (1,43 fetus nascuts morts i nadons nascuts vius i morts els primers 28 dies de vida per cada 1.000 nadons nascuts vius), mentre que a Catalunya és d’1,66 (any 2020). En 30 anys hi ha hagut una reducció del 71% a la taxa de mortalitat infantil neonatal a la província (al 1990 era de 4,88).
La taxa de mortalitat infantil (menors de 5 anys) és de 2,54 (2,54 infants per cada 1000 nadons nascuts vius), mentre que a Catalunya és de 2,96 (any 2020). Els darrers 30 anys també hi ha hagut una davallada del 70% de la taxa de mortalitat infantil dels menors de 5 anys a la província (al 1990 era de 8,44).
Font: Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE.
En aquesta línia de descens de les taxes de mortalitat, l’esperança de vida al néixer a la província de Barcelona és de 82,2 anys (any 2020), 5,4 anys superior a la del 1990 i lleugerament per sobre de la mitjana europea.
Esperança de vida al néixer a la província de Barcelona
Font: Instituto Nacional de Estadística (INE) – Indicadores de mortalidad
Esperança de vida al néixer. Catalunya, Espanya i Unió Europea.
Font: Idescat – estadística CMORT
Pel que fa a les malalties infeccioses transmissibles, a Catalunya, la taxa de mortalitat per tuberculosi, VIH i hepatitis també ha experimentat una reducció de més del 70% en la darrera dècada.
Taxa de mortalitat per tuberculosi, VIH i hepatitis. Catalunya, Espanya i Unió Europea-27. 2000-2019
Font: Idescat – estadística CMORT
Taxa de mortalitat per tuberculosi. Per sexe. Catalunya. 2000-2019.
Taxa de mortalitat per VIH. Per sexe. Catalunya. 2000-2019
Font: Idescat – estadística CMORT
Taxa de mortalitat per hepatitis. Per sexe. Catalunya. 2000-2019.
Font: Idescat – estadística CMORT
El nombre de nous diagnòstics de VIH durant els últims 10 anys ha presentat una lleugera i gradual disminució a Catalunya, des de taxes d’11,6 casos al 2010 als 8,5 casos l’any 2019 (per 100.000 habitants). L’any 2020, el nombre casos de VIH va disminuir en un 50% respecte l’any anterior, assolint una taxa de 4,2 casos per cada 100.000 habitants. Pel que fa a la Sida, també hi ha tendència descendent entre el 2010 i el 2019 amb una mitjana anual de 130 casos. L’any 2020 disminueixen en un 58% el nombre de casos respecte l’any anterior, assolint una taxa de 0,4 casos de Sida per a cada 100.000 habitants.
Evolució anual dels diagnòstics del VIH i la SIDA, Catalunya 1986-2020
Font: Vigilància epidemiològica del VIH i la SIDA a Catalunya - Informe anual 2020. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut
La pandèmia de la COVID-19 ha causat estralls en la mortalitat i l’estructura de la població de la província. S’han registrat 21.643 defuncions des de l’inici de la pandèmia, l’esperança de vida va baixar 2 anys l’any 2020 i s’ha estancat el creixement poblacional que augmentava des del 2015. Al Dibaròmetre de la Diputació de Barcelona es pot consultar la percepció de la població de la província sobre l'impacte de la COVID-19 al propi municipi (de moment als municipis de menys de 10.000 habitants) i les prioritats que es desprenen per superar la crisi.
La mortalitat prematura per malalties no transmissibles (fita 3.4) també ha demostrat una lleugera disminució en la darrera dècada gràcies a estratègies de prevenció i nous tractaments, lluny encara, però, de l’objectiu del 2015 de reduir-la un terç al 2030 (per als municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona, assolir una taxa de mortalitat per aquestes causes del 30,4%, respecte la taxa del 45,59% del 2015).
Taxa de mortalitat per malalties no transmissibles (per 10.000 habitants) dels municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona.
Font: Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia a partir de dades del Registre de Mortalitat de l’INE i Estimacions Postcensals de Població de l'Idescat.
(Malalties no transmissibles: Malalties Cardiovasculars, Càncer, Malalties Respiratòries Cròniques i Diabetis)
El suïcidi és una de les causes de mort prematura i evitable que més ha crescut en els darrers anys, tot i que la taxa de mortalitat per suïcidi a Catalunya és baixa en relació amb la d’altres països europeus. La taxa de suïcidi a Catalunya es situa en valors similars als del principi de la dècada dels 2000.
Pel que fa a la província de Barcelona, l’any 2020 es van assignar 388 defuncions al suïcidi (286 homes i 102 dones), de les 556 del total de Catalunya (Idescat).
Segons dades de l’INE, el grup d’edat de 30 a 39 anys concentra el nombre més elevat de suïcidis, seguit del de 50 a 54 i de 45 a 49 anys. La majoria de defuncions del 2019 es van produir en pobles petits, de fins a 10.000 habitants, i a les capitals. Pel que fa a l’època de l’any, es registra el major nombre de suïcidis durant el mes de juliol, seguit del juny, maig i setembre.
Evolució de la mortalitat per suïcidis i autolesions (per 100.000 habitants) dels municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona
.
Font: Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia a partir de dades del Registre de Mortalitat de l’INE i Estimacions Postcensals de Població de l'Idescat.
Des de la Diputació de Barcelona s’exploten i s’analitzen les dades de mortalitat de la província a través del Sistema d’Indicadors de Salut Local de la Diputació de Barcelona, una eina que proporciona informació rellevant i estructurada sobre l’estat de salut dels municipis i mostra la seva tendència al llarg del temps. Es poden consultar resultats agregats dels municipis de més de 10.000 habitants a l’Informe d’Indicadors de Salut del conjunt de municipis majors de 10.000 habitants de la província de Barcelona.
Els hàbits i estils de vida tenen una incidència clara en l’estat de salut de la població i en les dades de morbiditat i mortalitat per malalties no transmissibles.
Sedentarisme
Un dels compromisos del Pla nacional per a la implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya és reduir la taxa de sedentarisme per sota del 25% de la població. Segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), vuit de cada deu persones d’entre 15 i 69 anys té un nivell d’activitat física saludable (any 2020), mentre que l’any 2015 afirmaven tenir-lo 7 de cada 10 persones. Encara s’observa un percentatge lleugerament superior en homes però respecte el 2015 la prevalença d’activitat física ha incrementat més en dones (un 7,6% respecte el 6,2% en homes).
Font: Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ESCA 2015 i 2020.
Consum de substàncies adictives
Els consums de substàncies addictives (fita 3.5) són un altre exemple d’hàbits no saludables que poden provocar trastorns per ús de substàncies (TUS) amb altres patologies psiquiàtriques associades. Les drogues més consumides a Catalunya són l’alcohol, el tabac i el cànnabis, tot i que hi ha una tendència a l’augment del consum entre els joves d’altres substàncies com la cocaïna, l’èxtasi, al·lucinògens, amfetamines, substàncies volàtils i heroïna. Les addicions comportamentals com el joc amb diners i el consum intensiu d’internet també tenen una elevada prevalença, sobretot en la població més jove.
Evolució de la prevalença de consum de tabac en la població de 15 a 64 anys (%). Catalunya, 1997-2019
Evolució de la prevalença de consum d'alcohol en la població de 15 a 64 anys (%). Catalunya, 1997-2019.
Evolució de la prevalença de consum de cànnabis en la població de 15 a 64 anys (%). Catalunya, 1997-2019
Evolució de la prevalença de consum de cocaïna en pols en la població de 15 a 64 anys (%). Catalunya, 1997-2019.
Evolució de la prevalença de consum d'èxtasi o altres drogues de síntesi en la població de 15 a 64 anys (%). Catalunya, 1997-2019
Evolució de la prevalença de consum d'amfetamines/speed en la població de 15 a 64 anys (%). Catalunya, 1997-2019.
Evolució de la prevalença de consum d'al·lucinògens en la població de 15 a 64 anys (%). Catalunya, 1997-2019.
Evolució de la prevalença de consum d'heroïna en la població de 15 a 64 anys (%). Catalunya, 1997-2019.
L’Enquesta d’hàbits relacionats amb la salut que es realitza des de la Diputació de Barcelona als alumnes de 4t d’ESO permet conèixer i posa de relleu aquestes tendències en el consum de substàncies addictives entre la població adolescent de 14 a 17 anys de la província, juntament amb la pràctica esportiva i/o d’activitat física i altres conductes relacionades amb la salut. Els resultats agregats fins al 2018 es troben recollits en l’Informe de resultats 2018.
Accidents de trànsit
Les víctimes per accidents de trànsit (fita 3.6) és una altra de les causes de mortalitat evitable. Les polítiques de seguretat viària de la Unió Europea fixen l’assoliment de la Visió Zero, amb la total desaparició de la mortalitat viària per a l’any 2050 i, per al 2030, la reducció del 50% de les víctimes mortals i els ferits greus per accident de trànsit respecte del 2020.
A Catalunya l’any 2020 hi va haver una reducció del 33% del total d’accidents i del 35% de les víctimes (morts i ferits) respecte al 2019.
Pel que fa a la província de Barcelona, concretament al conjunt dels municipis de més de 10.000 habitants, durant el període 2019-2020 es va produir una disminució notable dels accidents de trànsit amb víctimes respecte el bienni anterior, així com del nombre de víctimes (19.970, un 20,3% menys) i de morts i ferits greus (1.166, un 12,1% menys).
Es poden consultar dades agregades dels accidents de trànsit ocorreguts als municipis de més de 10.000 habitants a l’Informe d’Indicadors de Salut del conjunt de municipis majors de 10.000 habitants de la província de Barcelona.
Evolució de la mortalitat per accidents de trànsit de vehicles a motor (per 100.000 habitants).
Font: Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia a partir de dades del Registre de Mortalitat de l’INE i Estimacions Postcensals de Població de l'Idescat.
La salut sexual i reproductiva (fita 3.7) és fonamental per a garantir el recanvi generacional i la salut global de les poblacions, així com un dret universal estretament vinculat a la capacitat de planificació familiar i a l’educació per a la salut.
A la província de Barcelona (i en línia amb la resta de Catalunya), des de l’any 2008 s’observa un descens de la natalitat, així com una caiguda mantinguda de l’índex sintètic de fecunditat amb un valor d’1,33 l’any 2019, molt inferior al 2,1 que caldria per garantir el recanvi generacional. Aquesta situació s’agreuja amb l’augment de l’edat mitjana materna (32,07 anys al 2019), associada a una reducció de la taxa de natalitat en mares de 20 a 24 anys (un 5,2% inferior a l’any anterior) i a l’increment de les interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) en aquest mateix grup (un 2,2%).
Cal posar l’accent en la franja d’edat adolescent, en què l’educació és clau per a garantir una bona salut sexual i reproductiva. Als països desenvolupats els darrers anys s’ha observat un descens significatiu de la fecunditat entre adolescents (que podria indicar bons nivells d’educació sexual) però va en paral·lel a un increment de les IVE en aquest mateix grup (fet que pot evidenciar una manca de coneixement, accés o ús de mètodes anticonceptius, així com un possible mal ús de la píndola del dia després). A nivell local, l’any 2019 a la província de Barcelona les dones d'entre 12 i 19 anys van presentar un increment de l’1,1% de la taxa d'embarassos respecte l’any anterior, una disminució de l’1,1% de la taxa d’IVE i un increment del 6,4% de la taxa de natalitat.
Evolució de les taxes específiques de fecunditat per edat de la mare
Font: Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia a partir de dades del Registre de Naixements de l'INE, Estimacions Postcensals de Població de l'Idescat i Padró Municipal d’Habitants de l’INE. Taxa de fecunditat per grups d'edat: Nombre de naixements segons grup d'edat per cada 1.000 dones del mateix grup d'edat.
Evolució de les taxes específiques d’IVE en dones joves
Font: Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia a partir de dades del Registre d'Interrupcions Voluntàries de l'Embaràs del Ministeri de Sanitat, Registre de Naixements de l'INE, Estimacions Postcensals de Població de l'Idescat i Padró Municipal d’Habitants de l’INE Nombre d'embarassos de dones de 12 a 19 anys residents als municipis per cada 1.000 dones de 12 a 19 anys. Nombre d'embarassos de dones de 20 a 24 anys residents als municipis per cada 1.000 dones de 20 a 24 anys.
També es posen de relleu aquestes tendències en l’Informe de resultats 2018 de L’Enquesta d’hàbits relacionats amb la salut.
Respirar aire net i viure en un entorn saludable també és un dret i garantir la qualitat de l’aire i el medi una mesura indispensable per reduir els efectes negatius sobre la salut, tant a nivell de mortalitat com de morbiditat a curt i/o llarg termini (fita 3.9). Actualment, la contaminació atmosfèrica és el quart factor de risc de malaltia i mortalitat a nivell mundial, només darrere de la hipertensió, el tabaquisme i la malnutrició.
Al setembre de 2021 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va fer públiques noves pautes de qualitat de l’aire, amb uns nivells de referència per diversos contaminants de l’aire més restrictius que els anteriors i, per tant, amb una major capacitat per protegir la salut. S’han rebaixat els llindars màxims de partícules en suspensió (PM10 i PM2,5), diòxid de nitrogen (NO2), ozó (O3), diòxid de sofre (SO2) i afegeixen el llindar del monòxid de carboni (CO).
Segons una avaluació d'impacte en la salut liderada per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) amb dades de 1000 ciutats europees, es podrien evitar fins a 166.000 morts prematures anuals si s’aconseguís rebaixar els nivells d’NO2 i PM2,5 fins als nivells recomanats per l’OMS, 114.000 morts més que amb els nivells de referència anteriors.
A Catalunya, la taxa de mortalitat atribuïda a intoxicacions involuntàries (2020) és del 0,901, un 42% inferior a la del 2018 i un 22% inferior a la taxa del conjunt de l’estat espanyol (2020).
Les organitzacions adherides a l’Acord per a la qualitat de l’aire a Catalunya (entre elles la Diputació de Barcelona i altres ens locals de la província) s’han compromès a reduir, l’any 2025, com a mínim un 15 % les emissions d’NOx i PM generades, prenent com a referència l’any 2019.
Es poden consultar dades actualitzades dels nivells dels contaminants a les estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) al Visor de dades. Des de la Diputació de Barcelona s’està treballant per a poder oferir dades de qualitat de l’aire als municipis de la província en el marc del sistema d’indicadors de salut local.
Més enllà de totes les actuacions de promoció, protecció i vigilància de la salut, cal garantir l'accés a serveis de salut essencials de qualitat (fita 3.8), començant per l’àmbit local.
Segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA 2020), el 94,0% de la població general ha visitat un professional de la salut el darrer any (92,0% els homes i 96,0% les dones), especialment les persones dels grups d’edat més joves (96,0% les de 0 a 14 anys) i dels més grans (97,9% de 75 anys i més).
El 87,9% de persones que han usat més freqüentment els serveis sanitaris públics declaren estar satisfetes (89,7% els homes i 86,3% les dones), i especialment les persones del grup d’edat més jove (93,8% en el grup de 0 a 14 anys). D’altra banda, de l’enquesta de condicions de vida (ECV 2020) es desprèn un lleuger augment des del 2018 de l’autopercepció de desatenció de les necessitats mèdiques a Catalunya.
Necessitats mèdiques autopercebudes com a no ateses. Per sexe. Catalunya. 2013-2020
Font: Idescat, a partir de dades de l’Enquesta de condicions de vida i indicadors d’Eurostat.
L’Agenda 2030, a través de l’ODS 3, constitueix un bon compromís per reduir la mortalitat per totes aquestes causes, promoure estils de vida saludables i aconseguir una cobertura universal de salut, medicaments i vacunes segures i eficaces per a tothom.
L’ODS 3 “Garantir una vida sana i promoure el benestar per a totes les persones a totes les edats” es focalitza en protegir la vida humana i aconseguir una qualitat de vida millor per a tothom, amb especial èmfasi a reduir la mortalitat materna (fita 3.1) i dels nounats i menors de 5 anys (fita 3.2), combatre les epidèmies i les malalties transmissibles (fita 3.3), reduir la mortalitat prematura per malalties no transmissibles amb especial incís a la promoció de la salut mental (fita 3.4), prevenir i tractar l’abús de substàncies addictives (fita 3.5), rebaixar a la meitat el nombre mundial de morts i lesions causats per accidents de trànsit (fita 3.6), garantir l’accés universal als serveis de salut sexual i reproductiva (fita 3.7), disminuir les morts i malalties causades per productes químics perillosos i la pol·lució de l’aire, l’aigua i el sòl (fita 3.9) i assolir la cobertura sanitària universal (fita 3.8).
La salut pública ocupa un paper inequívoc a l'Agenda 2030. La salut de les persones és un bé i un dret inqüestionable, alhora que un mitjà per assolir altres objectius. L’ODS 3 estableix una xarxa d’interrelacions amb els altres 16 ODS com la salut es relaciona amb els seus determinants. En aquest sentit, l’ODS 3 es posiciona com un ODS “tractor” amb la vida de les persones al centre i la necessitat indissociable de vetllar per garantir entorns saludables, pròspers, justos i socialment cohesionats, a través de la creació de sinèrgies entre els ens locals, la ciutadania, el sistema sanitari i el teixit social de cada territori.
Els 5 grans àmbits d’acció de l’Agenda 2030, les 5P (Persones, Planeta, Prosperitat, Pau i Partenariats-aliances) i els 17 ODS impacten directament sobre el conjunt de determinants de la salut, propiciant un encaix complet amb el model de determinants de Dahlgren i Whitehead (1991). En aquesta línia, els determinants de la salut es defineixen com el conjunt de factors personals [PERSONES], socials [ALIANCES, PAU], econòmics [PROSPERITAT] i ambientals [PLANETA] que determinen la salut dels individus o poblacions (OMS, 1946), com les 5 P de l’Agenda 2030 amb els corresponents ODS estableixen les fites necessàries per a garantir una vida sana i una població saludable.
Els determinants de la salut i els objectius de desenvolupament sostenible (ODS)
Font: Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia a partir del model A health map for the local human habitat de Barton i Grant (2006) desenvolupat a partir el concepte de Dahlgren i Whitehead (1991)
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demostrat la voluntat de treballar amb l'enfocament de transversalització dels continguts de l'Agenda 2030 al camp de la salut pública i la implementació progressiva del marc d'acció de “salut a totes les polítiques”. La pròpia definició de salut pública ha d'integrar les tres dimensions del desenvolupament sostenible -social, econòmica i ambiental-, que es conformen també com a grans determinants de la salut de la població, per la qual cosa, des del sector salut, s'han de contemplar i integrar en les estratègies.
Els indicadors
Les estratègies de promoció i protecció de la salut requereixen un sistema de vigilància, seguiment i alerta que evidenciï quin és l’estat de salut de la població per a poder planificar les intervencions. En aquest sentit, des de la Diputació de Barcelona s’utilitza i es proposa el propi sistema d’indicadors de salut local, així com altres eines i fonts de dades, per a mesurar l’estat dels determinants de la salut dels municipis de la província de Barcelona i contribuir a l’assoliment de les fites de l’ODS 3 des de la perspectiva de la salut local:
Recurs disponible per al conjunt de municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona consistent en una eina interactiva disponible en línia que permet consultar els principals indicadors de salut local.
Font: Quadre de comandament d’indicadors de salut pública local. Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública (Accés restringit als municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona)
Concretament, els indicadors associats a les fites de l’ODS 3:
Salut reproductiva:
- Distribució i evolució d’embarassos per edat (fita 3.7)
- Naixements i taxes de fecunditat (fites 3.2 i 3.7)
- Interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) (fita 3.7)
Mortalitat:
- Esperança de vida al néixer (fita 3.2)
- Evolució de les taxes de mortalitat i Principals causes de defunció (fites 3.3 i 3.4)
- Principals causes de mortalitat evitable (fita 3.4)
Morbiditat:
- Principals causes de morbiditat(fita 3.2)
- Morbiditat atesa als recursos sanitaris (fita 3.8)
Salut mental:
- Principals trastorns mentals(fita 3.4)
Trànsit:
- Evolució indicadors d’accidents de trànsit i víctimes(fita 3.6)
Visor interactiu i obert de dades municipals de la pandèmia, que mostra les dades de la COVID-19 dels municipis de més de 200 habitants de la província de Barcelona a partir d'informació del Portal de Dades Obertes de la Generalitat de Catalunya (registre RSAcovid19 del Departament de Salut), que s’actualitzen diàriament i es representen a través de gràfics d’elaboració pròpia. Permet consultar, per municipi, els casos positius, les defuncions i l’evolució diària i setmanal de casos positius.
Font: Visor Casos COVID-19 per municipi. Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública.
L’edat mitjana de les defuncions (fita 3.4), les víctimes de trànsit per 10.000 habitants (fita 3.6) i l’índex de sobreenvelliment (fita 3.4) són tres indicadors de mesura de l’estat de salut de la població que formen part del sistema d’indicadors de salut local de la Diputació de Barcelona, concretament als blocs de mortalitat, accidents de trànsit i demografia, respectivament.
Són els 3 indicadors de base municipal que la Diputació de Barcelona posa a disposició dels ens locals i la ciutadania, a través de la plataforma VISOR2030, per mesurar el grau d’assoliment de l’ODS 3 als municipis i comarques de la província.
El VISOR 2030 és un sistema d’indicadors multidimensional (econòmics, socials i ambientals) per facilitar la localització, alineació i monitoratge de l’Agenda 2030 i dels ODS. Es presenten les taules de dades i les visualitzacions dels resultats de cada indicador en gràfics de comptaquilòmetres i evolutius. També s’ofereix un índex sintètic que permet conèixer i comparar el grau d’assoliment de cada municipi en relació amb l’ODS (el 3, en aquest cas) a partir de l’agregació dels resultats dels 3 indicadors, així com la representació geogràfica.
Font: Visor 2030-Indicadors locals ODS. Diputació de Barcelona. Servei d'Agenda 2030 i Participació.
Marc d’indicadors estadístics per al seguiment dels objectius i fites de l’Agenda 2030 que forma part del Pla nacional estadístic de l’INE. La plataforma inclou 374 subindicadors corresponents a 148 indicadors dels ODS i es va ampliant.
Conté dades dades dels indicadors de salut per a les comunitats autònomes que poden servir com a referència del context, però no estan desagregades a nivell municipal o provincial.
Sistema integrat per dos conjunts d’indicadors anuals per fer el seguiment i l'avaluació del grau de compliment dels ODS a Catalunya:
- Indicadors ODS de la UE per a Catalunya, d'acord amb els criteris metodològics d'Eurostat
- Indicadors ODS de les NU per a Catalunya, d'acord amb els criteris metodològics de les Nacions Unides
Proporcionen dades a nivell de Catalunya i en algun cas estan desagregades per província.
Recull d’indicadors bàsics de salut que faciliten dades de mortalitat, morbiditat, d’estils de vida i d’ús de recursos i serveis útils per a una primera aproximació al diagnòstic comunitari. Les dades es presenten per ABS, sense desagregació municipal, però aporten informació d’interès d’un context molt ajustat al municipi.
Els reptes que tenim
El principal repte a nivell local per a garantir bons nivells de salut i benestar i l’assoliment dels objectius globals de salut per al 2030 és el foment d’estils de vida saludables, en especial l’envelliment actiu, per mantenir sana la població cada vegada més envellida com a resultat de l’increment de l’esperança de vida i la baixa natalitat, fenòmens que estan intensificant el trànsit cap a edats madures i velles de les generacions plenes, amb els conseqüents problemes de salut i l’increment de l’índex de dependència de la gent gran.
Les prioritats en salut pública no s’han de tractar de manera aïllada, sinó com a part de l’ecosistema social, econòmic i territorial dels municipis. Aquesta necessitat s’ha constatat en el context de la pandèmia de la COVID-19, que ha posat de manifest les múltiples interrelacions de la salut de les persones amb factors i actors socials, econòmics, ambientals i territorials i la importància d’establir marcs de treball multisectorials i multiactors per garantir la salut individual i col·lectiva de la població, com a dret fonamental de les persones. I es posa de nou de relleu en el context de guerres que vivim contínuament, on la salut de les persones es veu afectada i es relaciona directament amb altres temes globals, com la pau i el desenvolupament dels pobles, prioritaris també en el marc de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. En última instància, des de l’àmbit de la salut pública vetllem per la vida i per a una salut plena de les persones, i aspirem i treballem per uns territoris no violents que integrin la diversitat humana.
L’Agenda 2030 i el conjunt dels ODS obren una oportunitat per a la planificació en matèria de salut pública i ofereixen un marc conceptual idoni per a l’elaboració dels plans de salut locals. L’alineament dels plans amb els 17 ODS, a través de la vinculació dels eixos o les línies estratègiques, els objectius i les actuacions (així com els indicadors de seguiment) amb els ODS i les seves fites, enforteix l’enfocament de la Salut en totes les polítiques i posa de relleu la necessària col·laboració entre tots els àmbits de l’ens local i els actors del municipi, més enllà del sector sanitari i assistencial, per a la seva consecució.
Alineament dels plans locals de salut amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS)
Font: Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia
