Càpsula Salut2030
Salut i educació
L’accés a l’educació millora la salut de la població i la garantia d’un sistema educatiu de qualitat per a tothom incrementa el nivell d’equitat en salut
L’educació per a la salut és fonamental per al procés d’aprenentatge al llarg de la vida
Entre els determinants socials de la salut hi trobem l’educació, que té un paper rellevant en l'equitat en salut.
L'educació té una capacitat protectora de la salut quan ens fem grans
Hi ha evidències a nivell mundial que demostren que la població amb major nivell educatiu i renda sol envellir millor i amb més salut. Les persones grans amb alt nivell educatiu (educació universitària) tindrien fins a 10 punts de salut més (sobre una escala de 100 punts) que una persona gran de la seva mateixa edat que tingui baix nivell educatiu. El nivell d’estudis, per tant, té un efecte universal protector de la salut. [Education and wealth inequalities in healthy ageing in eight harmonised cohorts in the ATHLOS consortium: The Lancet. 2020].
Concretament a l’estat espanyol, la població amb menor nivell educatiu té una triple penalització que la que té un nivell educatiu superior: menys expectatives de vida, més desigualtat en l'edat a la mort i menys proporció d'anys amb qualitat de vida, segons el primer anàlisi simultani de les desigualtats en salut i la mortalitat a la població espanyola [Viure menys anys i en pitjor salut. Centre d'Estudis Demográfics – UAB (2021)].
Font: Centre d'Estudis Demogràfics – UAB (Viure menys anys i en pitjor salut - 2021). Taxes estandarditzades de mortalitat per causes evitables per grup d’edat, sexe i nivell educatiu. Espanya 2017-19
L’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) incorpora la variable sociodemogràfica del nivell d’estudis per estratificar la població i presenta els resultats dels indicadors d'estat de salut, dels indicadors sobre comportaments relacionats amb la salut i dels indicadors d'utilització de serveis sanitaris per grup d'edat, classe social i nivell d'estudis, essent les categories del nivell d’estudis: sense estudis o estudis primaris, estudis secundaris i estudis universitaris.
En totes les variables sobre l’estat de salut, dels comportaments relacionats amb la salut i de la utilització dels serveis de salut s’observen resultats pitjors en les persones amb nivells d’estudis més baixos.
Font: Diputació de Barcelona. Secció d’informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia a partir de dades ESCA 2021.
La valoració de l’estat de salut és més alta entre les persones que tenen estudis universitaris (90,3%) que en aquelles sense estudis o amb estudis primaris (56,9%). I, igual com passa en la resta de variables analitzades a l’ESCA, les dones, sigui quin sigui el seu nivell d’estudis, presenten resultats pitjors.
Font: Diputació de Barcelona. Secció d’informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia a partir de dades ESCA 2021..
En aquest sentit, l’eliminació de les disparitats de gènere en l’educació i la garantia a les persones vulnerables de l’accés a tots els nivells de l’ensenyament i la formació professional en condicions d’igualtat (fita 4.5) és fonamental per a reduir les desigualtats en salut, ja que l'activitat educativa i de facilitació de l'aprenentatge, que condiciona les posteriors condicions laborals i el nivell socioeconòmic, és un dels pilars de la promoció de la salut de les persones i les comunitats.
Font: Infoedu juny 2021. Gènere i Educació. Anàlisi dels itineraris i resultats educatius de les noies i els nois. Diputació de Barcelona.
Un model educatiu inclusiu ha d’incorporar la igualtat de gènere i la coeducació, i donar eines per desenvolupar relacions afectives i sexuals lliures i respectuoses i prevenir, així, la violència sexual. L'educació sexual integral és clau per avançar en la garantia dels drets sexuals i reproductius de les dones, adolescents i nenes i perquè l’escola esdevingui un espai de confiança entorn a la sexualitat. Algunes enquestes assenyalen que quan les adolescents pateixen violència s’adrecen sobretot a les seves amigues i molt poques recorren al professorat i al personal dels centres. Segons l’Enquesta de convivència escolar i seguretat de Catalunya (ECESC 2016-17), només el 5,6 % de les noies que van patir algun tipus de violència masclista ho va explicar a un professor o professora buscant el suport al propi centre educatiu, mentre que en el cas dels nois la xifra ascendeix al 10,8 %.
Font: Generalitat de Catalunya. Departament d’interior. Enquesta de convivència escolar i seguretat a Catalunya. La relació amb el pare i la mare i amb el professorat.
Per aquest fort impacte en la salut és clau la promoció de l'educació bàsica; perquè tots els infants acabin els cicles de l’ensenyament primari i secundari (fita 4.1).
L’Enquesta de Població Activa, publicada a finals de gener de 2022, mostra que l’abandonament escolar prematur ha baixat 2,5 punts en un any a Catalunya i se situa en un 14,8% (la xifra d’abandonament escolar prematur (AEP) anterior era, segons dades de 2020, del 17,4% de joves entre 18 i 24 anys sense titulació més enllà de l’ESO). Una davallada significativa, encara lluny, però, dels nivells europeus.
Font: Infoedu desembre 2021. Estudi sobre els recursos de noves oportunitats educatives als municipis a la província de Barcelona. Diputació de Barcelona.
I més enllà de la formació bàsica, també és imprescindible assegurar l’accés per a tothom a una formació tècnica, professional i superior de qualitat (fita 4.3), augmentar el nombre de joves i persones adultes que tenen les competències necessàries per a accedir a l’ocupació, el treball digne i l’emprenedoria (fita 4.4) i garantir que tot el jovent i almenys una proporció substancial d’adults tinguin competències de lectura, escriptura i aritmètica (fita 4.6).
Aquestes competències bàsiques que promou l’educació inclouen l’alfabetització en salut (AES): l’habilitat d’obtenir, llegir, entendre i utilitzar informació per prendre decisions apropiades sobre la salut i seguir instruccions de tractament, i el nivell educatiu hi té un paper molt destacat. D’una banda, un nivell educatiu més alt dels usuaris dels serveis de salut afavoreix aquesta alfabetització i, de l’altra, cal l’esforç dels professionals de la salut per garantir aquesta alfabetització en els usuaris amb nivell educatiu més baix.
Aquest concepte no es centra exclusivament en l’àmbit sanitari i el llenguatge mèdic, on clarament es percep una manca d’alfabetització. Decisions tan simples com l’alimentació, la higiene i cura del cos, l’activitat física,... estan fora d’aquest entorn i tenen una relació determinant amb la salut i la qualitat de vida. L'OMS descriu l'AES com les habilitats socials i cognitives que determinen el nivell de motivació i la capacitat d'una persona per accedir a la informació, entendre-la i utilitza-la de forma que li permeti promoure i mantenir una bona salut.
En general, nivells baixos d'AES en la població suposen un augment en la despesa pública en salut, per la inadequada utilització dels recursos disponibles, més hospitalitzacions i urgències mèdiques i una salut més precària a causa de la falta d'adherència als tractaments i a les mesures preventives.
La primera enquesta europea sobre l’alfabetisme en salut (2011) va posar de relleu la problemàtica existent a l’estat espanyol, amb un percentatge d’alfabetització del 41,7% i el percentatge més elevat de situació problemàtica d’entre els 8 estats de la Unió Europea enquestats. El qüestionari tractava l’assistència sanitària, la prevenció de malalties i la promoció de la salut i les quatre fases del processament de la informació: accés, comprensió, valoració i aplicació.
Nivells d'alfabetització general en salut. Enquesta d’alfabetització.
Font: Health literacy in Europe: comparative results of the European health literacy survey. European Journal of Public Health. EUROHEALTH 2016. European Observatory on Health Systems and Policies.
L’educació per a la salut (EpS) és un procés d’ensenyament i aprenentatge mitjançant el qual individus i col·lectius obtenen coneixements per modificar els hàbits i actituds amb l’objectiu de dur estils de vida saludables. Aquest s’inicia ja en la primera infància i és clau al llarg de tot el procés vital d’aprenentatge de la persona. Aquí rau la importància de vetllar perquè totes les nenes i nens tinguin accés a serveis d’atenció i desenvolupament en la primera infantesa, i a un ensenyament preescolar de qualitat (fita 4.2).
Més enllà de l’educació infantil de 1r cicle (0-3), la família té un paper determinant en l’educació, i especialment en l’educació per a la salut, sobretot en les primeres fases de la vida, en què vetlla per la cura del nadó i de l’infant, pel seu estat de salut, pel desenvolupament de les seves capacitats i pel seu creixement com a persona. En aquesta línia, a Catalunya s’ofereix un conjunt de recursos en criança positiva, entre els que destaquen els Espais Familiars de Petita Infància (EFPI), que tenen com a objectiu millorar la qualitat de vida dels infants, promoure els seus drets i vetllar per les seves necessitats.
Tant en les primeres etapes de la vida com en les successives etapes educatives, és important que tot l’alumnat adquireixi els coneixements necessaris per a promoure el desenvolupament sostenible, a través de l’educació per la sostenibilitat, l’adopció d’estils de vida sostenibles i saludables, la cultura de pau i la no-violència, l’atenció a la diversitat, entre altres (fita 4.7).
L’Enquesta d’hàbits relacionats amb la salut que es realitza des de la Diputació de Barcelona als alumnes de 4t d’ESO permet conèixer i posa de relleu la percepció de l'estat de salut i els estils de vida dels adolescents de 14 a 17 anys de la província de Barcelona: l’estat d'ànim, els hàbits d'alimentació, de pràctica esportiva i de lleure, de consum de tabac, alcohol i altres substàncies, de sexualitat i relacions interpersonals, entre altres conductes relacionades amb la salut. Els resultats agregats fins al 2018 es troben recollits en l’Informe de resultats 2018 i aporten informació per enfocar activitats d’EpS dirigides a aquest col·lectiu, així com també en etapes prèvies de l’educació (infantil i primària), i anticipar l’aparició de determinades conductes poc saludables durant l’adolescència.
Desenvolupar un estil de vida saludable comporta incorporar bons hàbits en les 3 dimensions del benestar: física (alimentació, higiene personal, activitat física, descans, autoprotecció,...), mental-emocional (autoestima, autonomia, control emocional, addiccions...) i social (sexualitat, oci, relacions socials,...), amb la finalitat de minimitzar els riscos per a la salut. En aquesta línia la DIBA ofereix tota una sèrie d’Activitats d’Educació per a la Salut en el marc del Catàleg de Serveis que s’ofereix als ajuntaments de la província.
Font: Diputació de Barcelona. Activitats d’educació per a la salut.
En l’àmbit de les relacions interpersonals als centres educatius l’assetjament escolar, conegut com el bullying i el ciberbullying, és un problema important de salut pública.
Gairebé un terç dels adolescents del món han patit assetjament recentment i un nivell socioeconòmic baix és un dels factors de risc, segons dades publicades per primera vegada per l'Institut d'Estadística de la UNESCO (IEU).
A Catalunya, des de l'abril del 2021, el Departament d'Educació ha registrat 843 casos de violència en l'àmbit escolar (una mitjana de 2 casos diaris), en el marc del Pla Les Escoles Lliures de Violències, un programa per identificar i actuar davant les violències als centres educatius, i a través de la Unitat de suport a l’alumnat en situació de violència (USAV).
Una relació d'assetjament i d'abús prolongada en el temps arriba a afectar la salut mental de la víctima, amb efectes com inseguretat i baixa autoestima, solitud, tristesa, ansietat, trastorns d’alimentació, trastorns del son, depressió... i, com a conseqüència fatal, les conductes suïcides.
Per garantir el procés d’aprenentatge en totes les etapes de l’educació, també cal garantir que les instal·lacions escolars responguin a les necessitats dels infants i les persones amb discapacitat, tinguin en compte les qüestions de gènere, i ofereixin entorns d’aprenentatge saludables, segurs, no violents, inclusius i eficaços per a totes les persones (Fita 4a). En aquest sentit, aspectes com el disseny, el manteniment, la gestió i l’ús dels equipaments educatius, esportius, culturals, així com els seus accessos (camins escolars segurs),són clau per garantir entorns saludables, minimitzar els riscos per a la salut i millorar la qualitat de vida i el benestar de la ciutadania.
Impacte de la COVID-19 en l’educació a l’àmbit local
La COVID-19 ha tingut un fort impacte en l’educació i ha accentuat la necessitat d’enfortir el paper de la salut en la comunitat educativa, capacitant i dotant els professionals d’eines i estratègies de prevenció i promoció per fer front als reptes de salut pública.
L’enquesta als regidors d’educació dels municipis de més de 5.000 habitants de la Província de Barcelona entorn a les polítiques educatives locals i la COVID-19, promoguda per la Gerència de Serveis d’Educació de la Diputació de Barcelona l’any 2021, posa de manifest que la totalitat dels municipis participants havien fet formació per fer front als nous reptes i necessitats professionals i pedagògiques esdevingudes amb la COVID-19: un 85% en la gestió i prevenció de la COVID-19, un 44% en tècniques d’acompanyament als infants, les famílies i als propis professionals i un 19% en eines pedagògiques.
Font: Infoedu maig 2021.
L’Agenda 2030, a través de l’ODS 4, constitueix un bon compromís per a garantir una educació de qualitat per a tothom, que és un important determinant de la salut, i, alhora, incorporar la perspectiva de la salut en tots els nivells de l’educació.
L’ODS 4 “Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom” es focalitza en assegurar l’accés a serveis d’atenció en la primera infància i a un ensenyament preescolar de qualitat (fita 4.2); potenciar que tothom acabi l’ensenyament primari i secundari -gratuït, equitatiu i de qualitat- (fita 4.1) i pugui accedir a una formació tècnica, professional i superior de qualitat (fita 4.3); augmentar el nombre de joves i persones adultes amb competències per a accedir a l’ocupació i al treball digne (fita 4.4); eliminar les desigualtats de gènere i garantir l’accés a l’educació a les persones vulnerables (fita 4.5); vetllar perquè tota la població jove i part de l’adulta tingui competències de lectura, escriptura i aritmètica (fita 4.6); i garantir que l’alumnat adquireixi coneixements per promoure el desenvolupament sostenible, amb l’adopció d’estils de vida sostenibles i saludables (fita 4.7).
Els indicadors
En aquest marc de relació del context educatiu amb la salut de la població, des de la Diputació de Barcelona proposem 6 sistemes d’indicadors per a mesurar el nivell educatiu com a determinant social de la salut de la població de la província de Barcelona i el grau d’assoliment de l’ODS 4:
Eina interactiva de gestió i benchmarking dels serveis municipals, disponible en línia a través del Portal d'Informació Econòmica i de Serveis Locals (aplicatiu QVS_INFODADES), que permet mesurar, comparar i avaluar resultats mitjançant indicadors comuns consensuats, formar un grup de treball per intercanviar experiències i impulsar la millora contínua dels serveis municipals, a través d’un conjunt d’indicadors per a l’anàlisi del servei d'escoles bressol dels municipis. Hi ha 58 indicadors disponibles per a mesurar la contribució municipal a l’ODS 4.
Hi poden participar els responsables de la gestió dels serveis municipals dels ajuntaments de municipis de més de 10.000 habitants (55 ens participants el 2021).
Font: Portal d’Informació Econòmica i de Serveis Locals. Diputació de Barcelona. Servei de Programació (Accés restringit als municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona).
El Programa Hermes (sistema d'informació estadística local amb informació socioeconòmica pels 311 municipis de la província de Barcelona) inclou indicadors de nivell educatiu dins els blocs de Demografia i Mercat de treball. Concretament, els indicadors disponibles per a l’ODS 4 (fita 4.1 i 4.5):
Recull d’indicadors bàsics de salut que faciliten dades de mortalitat, morbiditat , d’estils de vida i d’ús de recursos i serveis útils per a una primera aproximació al diagnòstic comunitari. Les dades es presenten per ABS, sense desagregació municipal, però aporten informació d’interès d’un context molt ajustat al municipi.
Concretament, els indicadors disponibles (de l’àmbit socioeconòmic) per a l’ODS 4 (fita 4.1):
- Població de 16-44 anys amb nivell d'instrucció insuficient 2018 (%)
- Població de 45-64 anys amb nivell d'instrucció insuficient 2018 (%)
- Població de 65-74 anys amb nivell d'instrucció insuficient 2018 (%)
- Població de 75 o més anys amb nivell d'instrucció insuficient 2018 (%)
La taxa de graduació a l’ESO, la taxa de participació en educació infantil de primer cicle, l’evolució de la taxa de matriculació a programes de formació i inserció i l’evolució de despesa en cultura sobre el pressupost corrent municipal són els 4 indicadors de base municipal que la Diputació de Barcelona posa a disposició dels ens locals i la ciutadania, a través de la plataforma VISOR2030, per mesurar el grau d’assoliment de l’ODS 4 als municipis i comarques de la província.
Es presenten les taules de dades i les visualitzacions gràfiques dels resultats de cada indicador. També s’ofereix un índex sintètic que permet conèixer i comparar el grau d’assoliment de cada municipi en relació amb l’ODS (el 4, en aquest cas) a partir de l’agregació dels resultats dels 4 indicadors, així com la representació geogràfica.
Font: Visor 2030-Indicadors locals ODS. Servei d'Agenda 2030 i Participació (Diba).
Sistema integrat per dos conjunts d’indicadors anuals per fer el seguiment i l'avaluació del grau de compliment dels ODS a Catalunya:
Proporcionen dades a nivell de Catalunya que poden servir com a referència del context, però no estan desagregades a nivell municipal o provincial. Concretament, els indicadors actualment disponibles per a l’ODS 4:
- Abandonament prematur dels estudis (fita 4.1)
- Abandonament prematur dels estudis. Per ciutadania (fita 4.1)
- Població amb estudis de nivell terciari (fita 4.3)
- Participació en educació infantil per sexe (a partir dels 3 anys) (fita 4.2)
- Baix rendiment en lectura, matemàtiques i ciències (fita 4.6)
- Formació permanent de la població (fita 4.3)
- Població que té almenys competències digitals bàsiques. Per sexe (fita 4.4)
- Taxa de participació dels joves i adults en l'ensenyament i formació acadèmica i no acadèmica en els últims 12 mesos, desglossada per sexe (fita 4.3)
- Proporció de joves i adults amb competències en tecnologia de la informació i les comunicacions (TIC), desglossada per tipus de competència tècnica (fita 4.4)
- Índexs de paritat (entre dones i homes, zones rurals i urbanes, quintils de riquesa superior i inferior i grups com els discapacitats, els pobles indígenes i els afectats pels conflictes, a mesura que es disposi de dades) (fita 4.5)
Marc d’indicadors estadístics per al seguiment dels objectius i fites de l’Agenda 2030 que forma part del Pla nacional estadístic de l’INE. La plataforma inclou 374 subindicadors corresponents a 148 indicadors dels ODS i es va ampliant.
Conté dades dels indicadors d’educació a nivell nacional, que poden servir com a referència del context, però no estan desagregades a nivell municipal o provincial.
Concretament, els indicadors actualment disponibles per a l’ODS 4:
- Proporció de nens, nenes i adolescents que, a) en els cursos segon i tercer, b) al final de l’educació primària i c) al final de l’educació secundària, han adquirit almenys un nivell mínim de competències en i) lectura i ii) matemàtiques, desglossada per sexe (fita 4.1)
- Índex de finalització educació primària, primer cicle d’educació secundària i segon cicle d’educació secundària) (fita 4.1)
- Taxa de participació en l’aprenentatge organitzat (un any abans de l’edat oficial d’ingrés a l’educació primària), desglossada per sexe (fita 4.2)
- Taxa de participació dels joves i adults en l’educació i formació acadèmica i no acadèmica en els últims 12 mesos, desglossada per sexe (fita 4.3)
- Proporció de joves i adults amb competències en tecnologia de la informació i la comunicació (TIC), desglossada per tipus de competència tècnica (fita 4.4)
- Índexs de paritat (entre dones i homes, zones rurals i urbanes, quintils de riquesa superior i inferior i grups com els discapacitats, els pobles indígenes i els afectats pels conflictes, a mesura que es disposi de dades) (fita 4.5)
- Proporció de la població en un grup d’edat determinat que ha adquirit almenys un nivell fix de competència funcional en a) alfabetització y b) nocions elementals d’aritmètica, desglossada per sexe (fita 4.6)
- Grau en què (i) l’educació per a la ciutadania mundial i (ii) l’educació per al desenvolupament sostenible s’incorporen en (a) les polítiques nacionals d’educació (b) els plans d’estudi (c) la formació del professorat i (d) l’avaluació dels alumnes (fita 4.7)
- Proporció d’escoles que ofereixen serveis bàsics, desglossada per tipus de servei (fita 4.a)
Els reptes que tenim
Un dels 10 reptes prioritaris plantejats pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible l’any 2021 és l’educació, perquè les taxes d’abandonament prematur dels estudis, els elevats nivells d’atur juvenil i l’accés insuficient a la formació al llarg de la vida són una amenaça per al desenvolupament sostenible i per la qualitat de vida de les persones menys formades.
En aquesta mateixa línia, el nou Pla de salut 2021-2025 inclou l’abandonament prematur dels estudis (18-24 anys) (%) entre els 11 indicadors de context que pretenen reflectir les característiques principals de la població catalana en relació amb la pobresa, l’educació, el treball i l’entorn, com a base per al disseny d’intervencions dirigides a reduir les desigualtats en salut.
El nivell d’instrucció insuficient es tradueix en una baixa qualificació per entrar al món laboral i, per tant, més risc de precarietat a nivell d’ingressos. I també comporta dificultats d’aprenentatge a tots nivells: de llengua, de comprensió i accés a la informació d’interès general i als serveis, de participació social, etc. Limitacions que empitjoren la qualitat de vida de la població menys formada i generen desigualtats en salut.
Paral·lelament, l’educació per a la salut és una peça clau en el context educatiu, perquè un bon estat de salut i els estils de vida saludables faciliten el procés d’aprenentatge i contribueixen als bons resultats educatius.
A la nostra societat són molts i diversos els agents educatius que afecten l’aprenentatge d’hàbits i actituds de promoció de la salut. Per això és important la coordinació de tots els àmbits comunitaris (família, escola, centres de salut, serveis socials, d’oci...), per garantir una educació integral i promoure la salut i qualitat de vida de la població.
En aquest marc, els ens locals, d’acord amb els serveis mínims que han de prestar en matèria de salut pública, han d’exercir un paper de coordinació de tots els àmbits comunitaris (família, escola, centres de salut, serveis socials, d’oci...), per garantir una educació integral i promoure la salut i qualitat de vida de la població. Per això, les polítiques locals de salut pública han de vetllar per garantir a la població la formació al llarg de la vida i la compensació de desigualtats educatives. I, concretament, els plans locals de salut han d’incloure objectius i mesures per reforçar les activitats d’educació per a la salut als centres educatius, especialment a les escoles.
En aquest sentit, cal donar tot el suport que es pugui facilitar a nivell local per garantir la incorporació de la perspectiva de la salut en tots els àmbits de funcionament dels centres escolars: activitats educatives, capacitació dels professionals, menjadors, espais i equipaments, ...
Font: Diputació de Barcelona. Secció d’informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia.
L'educació és un dels motors més poderosos per a garantir la qualitat de vida als nostres pobles i ciutats i el desenvolupament sostenible
Un estil de vida saludable és clau en el procés d’aprenentatge al llarg de la vida
