Álvaro Pombo premi Cervantes 2024
14/11/2024 13:03 h.
L’escriptor Álvaro Pombo (1939), ha estat guardonat amb el Premi Cervantes 2024, el màxim reconeixement de les lletres en castellà i dotat amb 125.000 euros. Segons el jurat, Pombo ha estat reconegut amb aquesta distinció per la capacitat de crear “un món literari propi que commou” i per la seva “extraordinària personalitat creadora, lírica singular i original narració”. També “Al seu notabilíssim nivell com a poeta i assagista, s’uneix el fet de ser un dels grans novel·listes de la nostra llengua, que indaga en la condició humana des de les perspectives afectives d’uns sentiments profunds i contradictoris”. Recorden que, “en les seves creacions, mostra el món a través de la construcció d’un llenguatge en el qual les deformacions de la realitat apareixen reflectides sota la disfressa de la ironia i de l’humor”. I consideren a més que “en la seva prosa, l’oralitat es reflecteix en la voluntat d’un estil que aspira a l’escric com parlo valdesià”.
Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Madrid, Pombo és Bachellor of Arts pel Birberk College de Londres. El 1973, va publicar el seu primer llibre, el poemari Protocolos. Pombo és un autor molt premiat per obres com Donde las mujeres, que va obtenir el Premio Nacional de Narrativa del 1997; La cuadratura del círculo, Premi Fastenrath del 2001, o El cielo raso, Premi Fundació José Manuel Lara. Per El metro de platino iridiado va rebre el 1991 el Premio Nacional de la Crítica. El Premi Planeta li va arribar el 2006 amb La fortuna de Matilda Turpin. És membre de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola des del 2004.
Més informació
Mor Antonio Skármeta
16/10/2024 12:22 h.
L'escriptor xilè Antonio Skármeta ha mort aquest dimarts als 83 anys. Va néixer el 7 de novembre de 1940 a la ciutat xilena d'Antofagasta, al si d'una família d'origen croat.
Després del cop militar, l'autor va marxar a Argentina, i un any després, a Alemanya, on va ser professor de Guió Cinematogràfic a l'Acadèmia Alemanya de Cinema i Televisió de Berlín.
El 1989 va tornar a Xile compaginant la seva tasca literària amb la creació de guions i direcció cinematogràfica. Des de l'any 2000 al 2003, va ser ambaixador de Xile a Alemanya. Entre altres premis, el 2003, va obtenir el Premi Planeta de novel·la.
La fama li arribà per les seves novel·les i l'adaptació al cinema d'alguna d'elles. És el cas d'”Ardiente Paciencia”, que primer fou una pel·lícula dirigida per Skármeta el 1983, i que dos anys després donaria peu al llibre homònim del mateix autor. D'aquest llibre en sortí una segona adaptació el 1994, sota el títol “El cartero de Neruda” (o Il Postino), que tingué tant èxit que obligà a reeditar la novel·la amb un nou títol.
El 2011 va rebre el IV Premi Iberoamericà Planeta-Casa d'Amèrica per la seva novel·la “La casa de l'arc de Sant Martí”, centrada en el procés intern que van patir els xilens en el seu camí de la dictadura cap a la democràcia
El 2015 fou elegit membre de nombre de l'Acadèmia Xilena de la Llengua. Veié com altres dels seus títols foren adaptats a la pantalla gran: el 2009, Fernando Trueba adaptà “Baile de la Victoria”; el 2012, Pablo Larraín adaptà “El plebiscito” en la pel·lícula “No” i el 2017, el cineasta brasiler adaptà “Un padre de família” en “La película de mi vida”.
Més informació
Premi Planeta 2024
16/10/2024 08:49 h.
L'escriptora Paloma Sánchez-Garnica ha guanyat el Premi Planeta 2024 amb la novel·la “Victoria”, dotat amb un milió d'euros. És una història d'amor ambientada en la guerra freda. La protagonista és Victoria, una dona obligada a abandonar Berlín després de la Segona Guerra Mundial per marxar als Estats Units i exercir d'espia dels russos. Anys més tard, quan torna a la seva ciutat, es convertirà en una famosa locutora de ràdio.
La finalista del premi ha estat Beatriz Serrano, amb un guardó dotat amb 200.000 euros per “Fuego en la garganta." És una novel·la iniciàtica amb tocs de fantasia en què una adolescent es rebel·la contra l’abandonament que va patir durant la infantesa. Anys després que la seva mare fos condemnada pel fet de sentir-se diferent, la noia descobrirà gràcies a un xat d’internet que té poders sobrenaturals, i a través de la comunitat d’internautes que li donen suport aconseguirà sobreposar-se a la ferida que arrossega des de petita.
Més informació
Han Kang guanya el Premi Nobel de Literatura 2024
10/10/2024 14:22 h.
La Real Acadèmia Sueca de Ciències ha atorgat el premi 2024 Premi Nobel de Literatura a l'escriptora sud-coreana Han Kang "per la seva intensa prosa poètica que afronta traumes històrics i exposa la fragilitat de la vida humana".
L’acadèmia considera que l’obra de Han Kang es caracteritza per una doble exposició del sofriment, com a turment mental i físic, i per les seues connexions amb el pensament oriental.
Hang Kang va nàixer el 1970 a Gwanju, però es va traslladar amb la seva família a Seül als 11 anys. És graduada en literatura coreana i encara que va debutar com a poeta es va fer coneguda abans que res com a narradora.
El 1994 va guanyar, amb la seva narració “Vela roja”, el premi del diari Seouk Shinmun i a partir d’aquell moment va publicar diversos llibres amb narracions.
El 2016 va guanyar, juntament amb la seva traductora a l’anglès, Deborah Smith, el premi Man Booker International per la seva primera novel·la, titulada “La vegetariana”, un retrat de l'aïllament d'una persona per la senzilla decisió de no tornar a menjar carn.
Una altra de les seves novel·les, “Blanc”, també va estar entre les candidates al mateix guardó i “Obra humana” va obtenir el Premi Malaparte a Itàlia.
Més informació
Mor Rosa Regàs
18/07/2024 08:37 h.
Rosa Regàs ha mort a l’edat de 90 anys al municipi de Llofriu, al Baix Empordà. Regàs va néixer el 1933 a Barcelona, i va passar la Guerra Civil a França amb el seu germà.
Va estudiar Filosofia a la Universitat de Barcelona on va conèixer poetes com José Agustín Goytisolo. La seva formació literària es va consolidar entre 1964 i 1970, època en què va treballar a l’editorial Seix Barral.
El 1970 fundaria el segell La Gaya Ciencia on va publicar obres d’autors poc coneguts aleshores, com Juan Benet, Álvaro Pombo, María Zambrano, Manuel Vázquez Montalbán o Javier Marías, entre molts d’altres.
L’any 1983 va vendre la seva editorial i va començar a treballar com a traductora i editora temporal per a diferents organitzacions del sistema de Nacions Unides en ciutats d’arreu del món.
El 1991 va publicar “Memoria de Almator”, la seva primera novel·la. Quatre anys més tard. va guanyar el Premi Nadal amb la novel·la “Azul”, una història d’amor i de mar que li va obrir les portes al gran públic. La van seguir “Viaje a la luz del Cham” (1995) i “Luna lunera” (1999), novel·la d’estil autobiogràfic que transcorre a Barcelona durant la postguerra i per la qual li va ser atorgat el Premi Ciutat de Barcelona de Narrativa.
L’any 2001, va guanyar la 50a edició del Premi Planeta amb una novel·la d’intriga,“La Canción de Dorotea”. Des d’aleshores publica diverses obres, entre les quals destaca “Diario de una abuela de verano”, que va ser portada a la televisió en una sèrie del mateix títol.
A banda de la seva activitat literària, Regàs també va ser directora de l’Ateneu Americà de la Casa de América de Madrid (1994-1998) i directora general de la Biblioteca Nacional d’Espanya (2004-2007).
Més informació
S'estan mostrant 1 - 5 de 158 resultats.