$community_name

El diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Joan Carles Garcia Cañizares, i l’alcaldessa de Cubelles, Rosa Fonoll i Ventura, van inaugurar el passat 17 de desembre, la nova biblioteca del municipi. Hereva de l’antiga biblioteca municipal Mn. Joan Avinyó, el nou equipament s'adapta a la seva comunitat com un instrument educador.

Durant l’acte inaugural, el diputat de Cultura va recordar que «som el que som perquè tenim una cultura que es defensa, també des dels ajuntaments. Sense cultura, el país no és res».

L’espai ocupa 1.558 m2 i té una capacitat per a més de 34.000 documents. En el disseny, a més de la seguretat i la facilitat de manteniment, s’han tingut en compte els criteris següents:

-Confort per aconseguir un entorn on puguin conviure usos tant diversos com la lectura, la formació, les activitats, etc.

-Accessibilitat, per a facilitar-ne l'ús a persones de totes les condicions.

-Sostenibilitat, com a instrument educador de virtuts mediambientals.

-Flexibilitat en els espais transformables i polivalents, que segons les necessitats del dia a dia faciliten la realització dels usos temporals.

Pel que fa a l’edifici, consta de dos gran volums. El vestíbul, situat en el primer volum i de doble accés, es concep com un punt de trobada comunitari. És la zona més dinàmica de l’equipament, la qual facilita la relació i intercanvi entre els usuaris. A partir d’aquest vestíbul tota la biblioteca s’organitza en planta baixa, de manera que des del vestíbul es pot accedir a la zona infantil, la zona d’adults, la zona de treball intern, la sala polivalent i els espais de suport i formació, a més dels serveis higiènics i altres estances.

L’edifici incorpora un pati interior que permet la lectura i les activitats a l’aire lliure i contribueix a millorar la qualitat ambiental tant a nivell climàtic com lumínic.

En quan al mobiliari, s’han previst mobles adequats als diferents públics i les diverses activitats possibles: zones d’estar informals, cabines individuals per a l’estudi i la concentració,  cabines per a treball en grup, mobiliari per a infants i famílies, expositors diversos i varietat de seients informals.

Amb aquesta obertura, la Xarxa de Biblioteques Municipals compta ja amb 233 biblioteques i 10 bibliobusos a la demarcació de Barcelona.

La Gerència de Serveis de Biblioteques, a través de la secció de Biblioteca Pública de la IFLA, ha participat en els treballs d’elaboració del nou manifest de Biblioteca pública d’IFLA-UNESCO que es va presentar a Barcelona el 21 de novembre a la Biblioteca Jaume Fuster. El nou text renova la missió de les biblioteques públiques que esdevenen centres referents de primer ordre que vetllen per l’educació, l’accés a la informació i a la cultura, el foment de la pau així com el benestar de les persones i de les comunitats en un nou context global, social i tecnològic.   

Durant l’acte de presentació, Esther Omella, cap de l’Oficina de Programació i Qualitat de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, membre del Comitè Permanent de la Secció de Biblioteques Públiques de l’IFLA i membre del Comitè d’Implantació del nou Manifest Biblioteca Pública IFLA/Unesco 2022; va explicar els canvis que representa el nou text.

Aquest nou manifest actualitza l’anterior manifest de 1994, tot incorporant els reptes actuals de Biblioteca Pública per garantir l’accés a la informació i el coneixement a tothom.

El manifest actualitzat defensa les biblioteques com agents del desenvolupament sostenible i el seu rol d’espais d'accés públic per a l'intercanvi d'informació, l'intercanvi de cultura i la promoció de la inclusió i cohesió social.

Així mateix, destaca el paper de la biblioteca pública per ajudar a tots els membres de la societat a accedir, produir, crear i compartir coneixement. Això inclou la promoció dels serveis digitals, així com l'accés a les competències i la connectivitat necessàries per salvar la bretxa digital. L'actualització promou el desenvolupament de l'alfabetització mediàtica i informativa per combatre la desinformació i promocionar societats democràtiques informades.

El Pla de treball previst a partir d’ara és garantir que les biblioteques públiques continuïn sent presents a les agendes públiques de les diverses organitzacions internacionals, governs i societat civil.

Més informació:

• Manifest de l'IFLA sobre la Biblioteca Pública 2022

La nova Biblioteca Pilarin Bayés de Vic que s’erigeix com a nou pol d’atracció cultural de la ciutat i amb la que es consolida el nou model de servei bibliotecari de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona (XBM), s'ha inaugurat el 7 d’octubre amb un acte encapçalat pel diputat de Cultura de la Diputació, Joan Carles Garcia Cañizares, i l’alcaldessa de Vic, Anna Erra.

En aquesta jornada festiva, els representants polítics van estar acompanyats per la dibuixant i ninotaire Pilarin Bayés que dona nom al nou equipament perquè la gent del poble així ho va voler. L’any 2019 es va realitzar un procés participatiu en el qual unes 1.500 persones van triar la figura d’aquesta vigatana nascuda el 1941 i autora de més de nou-cents llibres per donar nom a un equipament tan emblemàtic com aquest situat a l’espai de l’antiga Caserna de la Guàrdia Civil.

Durant la seva intervenció, Cañizares va explicar que aquest nou equipament que forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona “és un exemple del nou model de biblioteca pública que busca transformar el servei relacionant les necessitats i els interessos de la ciutadania així com garantir l’equitat social i l’accés al coneixement” i va afegir que "Pilarin Bayés es mereix que la nova Biblioteca de Vic porti el seu nom per votació popular, per la qualitat de l'edifici i per ser un espai cultural en majúscules per al coneixement i per fer-nos sentir lliures”.

La Biblioteca

La Biblioteca Pilarin Bayés s'allotja en un edifici de 5 plantes (aparcament inclòs) amb una superfície útil total de quatre mil metres quadrats. L’edifici es desplega entorn d'un jardí obert a la ciutat que és un espai commemoratiu. Totes les sales de la nova biblioteca estan construïdes mirant el jardí que l’embolcalla, on s’hi han plantat 11 arbres d’espècies diferents en record a les onze víctimes de l’atemptat terrorista de 1991. Però el jardí és també un espai que pot ser utilitzat com a espai de relaxació i descans, per a llegir a l'ombra dels arbres. El fet que sigui inclinat permet que la planta inferior gaudeixi també de llum natural i de vistes als elements vegetals.
Totes les sales de lectura s'orienten cap al jardí, i estan dissenyades amb la voluntat de crear espais de dimensió domèstica, que assegurin la comoditat i confort dels usuaris. La doble façana, amb la gelosia exterior de fusta i una geometria articulada, permet orientar les vistes des de les sales de lectura cap al jardí i la ciutat.

L’equipament acull espais innovadors per a la creació artística, l’aprenentatge, o l’atenció ciutadana, entre d’altres, com són l’ Espai Lab Ausa, per a residències musicals i gravació de maquetes musicals, l’Aula Multilingüe, per a l’aprenentatge d’idiomes o l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC), per a tràmits i gestions municipals.

La planta principal acull la zona de revistes, la zona infantil i la cafeteria, així com la bústia de retorn automatitzat. A la planta inferior hi ha l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC), la Sala d’Actes U d’Octubre, l’àrea de música i l’àrea de treball intern. La planta primera té l’ Aula Multilingüe, l’espai multimèdia, l’àrea jove, amb el fons de còmics, i el servei d’ Internet i +. La planta segona acull la sala mirador, amb les millors vistes sobre la ciutat, sales de fons general, i l’accés a la terrassa, apta per a presentacions i actes a l’exterior. La planta soterrani acull dos dipòsits documentals: el major acull la col·lecció general, i el dipòsit especial acull el fons patrimonial del Círcol Literari.

L’edifici té una capacitat per a més de 115.000 documents en total, incloent-hi els més de 5.000 llibres del Círcol Literari, els 5.000 CD del Mercat de Música Viva de Vic, i els més de 15.000 documents del dipòsit general. Per tal de garantir uns espais acollidors sense una densitat excessiva de prestatgeries s’han instal·lat armaris compactes en sala, de lliure accés als usuaris, i totalment automatitzats.

Durant tot el cap de setmana hi ha hagut jornada de portes obertes però a partir d’avui l’horari serà de dilluns a divendres de 9:30 h a 20 h i els dissabtes de 10 h a 14 h i de 16 h a 19 h.

La Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació compta amb 232 biblioteques i 10 bibliobusos a la província de Barcelona, un fons de més de 10 milions de documents i de 2,1 milions d’usuaris amb carnet.

Més informació:

• Biblioteca Pilarin Bayés de Vic

L’esdeveniment entorn del llibre en català més important del país ha celebrat aquest any el seu 40è aniversari i la Xarxa de Biblioteques Municipals no ha faltat a la cita ineludible que marca la represa literària de tardor. El 12 de setembre, representants de les biblioteques públiques es van desplaçar fins al Moll de la Fusta de Barcelona per gaudir d’aquesta edició que ha crescut en dimensions i ha comptat amb més expositors i novetats editorials que mai i ha reforçat la programació amb més de 300 activitats destinades a tots els públics.

Més de 100 biblioteques públiques de tot Catalunya han estat beneficiàries d'una aportació econòmica per part de la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i empreses col·laboradores per tal que aquests equipaments ampliïn el seu fons adquirint llibres a les casetes de les diferents editorials i llibreries presents a l’esdeveniment.

Els professionals de les biblioteques públiques van poder gaudir de la taula rodona “El joc de la tradició: llibres infantils d’ahir en les mediacions d’avui?”, en què els especialistes en el tema Anna Juan, Mon Mas i Pep Molist van explicar com es pot donar visibilitat a la tradició literària feta a casa des de les biblioteques.

A part de la compra de llibres, la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació ha dinamitzat la Setmana amb un munt d’activitats tant per al públic infantil i familiar com per al públic adult, amb l’objectiu de difondre la riquesa i vitalitat del llibre en català. El mateix 12 de setembre al vespre la periodista Eva Comas va entrevistar a l’escriptora Eva Baltasar que recentment va publicar la seva última novel·la “Mamut” davant un públic molt especial, els clubs de lectura de les biblioteques que també celebraven els seus 40 anys. Un any més, a l’estand de la Llibreria de la Diputació es podran trobar les darreres publicacions de la corporació.

Enguany, i per primer cop, les famílies han tingut un espai propi, amb un racó de lectura, escenari per presentacions i zona tallers, i on la visita dels infants ha estat molt divertida gràcies al "Passaport de recomanacions" que compta amb el suport de la Xarxa de Biblioteques Municipals, el Servei de Biblioteques de la Generalitat i Biblioteques de Barcelona. Aquest passaport de recomanacions ha permès als nens i nenes fer una visita a La Setmana d'una manera lúdica i divertida i construir, també, una guia pròpia amb els llibres que més els han agradat entre els que els han recomanat els mateixos editors i llibreters.

La 40a edició de la Setmana del Llibre en Català se celebra des del passat dia 9 i fins al 18 de setembre al Moll de la Fusta. Consolidada ja com un dels esdeveniments sectorials més importants del país (per projecció, volum de negoci, participants, assistents, difusió, etc.), la Setmana ofereix en un sol espai l’oferta de llibres i de publicacions en català més gran a l’abast de tothom.

Les biblioteques de la Gerència del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i Consorci de Biblioteques de Barcelona són un puntal important a La Setmana, i per això hi participen directament en diversos formats.

La Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona serà present, un any més, a La Setmana del Llibre en Català que se celebrarà del 9 al 18 de setembre al Moll de la Fusta de Barcelona. Enguany arriben a la 40a edició d’aquest esdeveniment que s’ha celebrat durant tots aquests anys sense excepció, fins i tot amb la pandèmia, i que s’ha consolidat com la gran festa del llibre en català.

El 12 de setembre serà el Dia de les biblioteques i una quarantena de biblioteques de la XBM assistiran a La Setmana per comprar llibres amb l’aportació econòmica per part de la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i empreses col·laboradores de La Setmana.

Durant aquests dies, la Xarxa de Biblioteques Municipals participarà en la dinamització d’activitats enfocades al públic familiar. Un any més, a l’estand de la Llibreria de la Diputació es podran trobar les darreres publicacions de la corporació.

Aquest any el 26è Premi Trajectòria, que EDITORS.CAT lliura anualment des del 1997 a un professional vinculat al món de la cultura catalana que hagi destacat en la seva divulgació, serà per en Joan-Francesc Mira (València, 1939), escriptor, traductor, antropòleg i memorialista, un dels grans noms de la literatura en català.

Dissabte 9 de juliol a les 12 h el president delegat de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, Joan Carles Garcia Cañizares, i l’alcalde de Mataró, David Bote, van inaugurar la nova biblioteca del municipi. Ubicada al centre de la ciutat, l’equipament formarà part de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la demarcació de Barcelona.

La Biblioteca Popular és la tercera biblioteca pública de la ciutat i es presenta com un equipament modern i funcional que aposta per espais més flexibles, dinàmics i versàtils per passar a ser un espai comunitari de creació de coneixement. Durant l'acte d'inauguració de la biblioteca, el diputat va explicar que "si hi ha un equipament important als municipis que son font de cultura son les biblioteques que ajuden a fer més fort un país".

La creació de dos espais de suport, totalment flexibles, concebuts per donar nous serveis i activitats, l’espai jove o el servei d’auto préstec són algunes de les novetats del nou equipament.

El vestíbul d’entrada al públic ofereix una primera acollida i atenció al públic còmoda i propera i dona suport a les persones que facin ús del servei d’auto préstec de documents.

La biblioteca compta amb una àrea general amb espais destinats a una lectura relaxada i informal, i taulells d’informació que permeten oferir un servei proper i individualitzat, una sala infantil adaptada a les necessitats dels més petits i les seves famílies on poden triar i gaudir de lectures de tota mena.

També una àrea de joves que disposa d’una tria de documents i un mobiliari informal que els convida a compartir aquest punt de trobada, una àrea d’adults amb un fons actualitzat i espais de treball i dos espais de suport, totalment flexibles i versàtils concebuts per acollir tota mena de propostes, de serveis, formacions i activitats.

Per últim, hi ha una sala d’actes, oberta a acollir tant actes com exposicions que fomentin l’accés a la informació, la cultura i el coneixement. Un espai per fomentar una programació cultural àmplia, rica i variada.

S’oferiran 40 hores setmanals d’obertura del servei.

Amb aquesta obertura, la Xarxa de Biblioteques Municipals compta ja amb 232 biblioteques i deu bibliobusos a la demarcació de Barcelona.

Cornellà amplia els seus serveis bibliotecaris amb dos nous equipaments: la Biblioteca Clara Campoamor al barri de Fontsanta-Fatjó i la Biblioteca Teresa Pàmies al barri d’Almeda.

La posada en marxa dels dos nous equipaments culturals donen el tret de sortida a la Festa Major i l’11 i el 12 de juny, a banda d’obrir les portes de les biblioteques perquè la ciutadania conegui aquestes dues noves instal·lacions, també s’ha programat un seguit d’activitats per celebrar la seva estrena.

A partir del dilluns 13 de juny de 2022, ambdues biblioteques començaran a oferir per primer cop els seus serveis de forma habitual. Com les altres tres biblioteques de la xarxa, aquestes són de titularitat municipal i es gestionen en conveni amb la Diputació de Barcelona. La biblioteca pública proporciona accés lliure i gratuït a la informació, al coneixement, a l’aprenentatge al llarg de la vida, a la cultura i al lleure. Entre els seus serveis es trobaran zones d’estudi, accés a wi-fi i a ordinadors, consulta i préstec de llibres, còmics, revistes i pel·lícules, així com una oferta d’activitats diverses per a totes les edats encaminades a promoure el gust per la lectura, la formació, el desenvolupament personal i crític i la cohesió social. A més també ofereixen servei d’aules d’estudi les 24 hores i la incorporació de bucles magnètics als taulells i sales polivalents per facilitar l’escolta a les persones que portin audiòfons.

Biblioteca Teresa Pàmies

L’edifici de la Biblioteca Teresa Pàmies s’ubica al costat del casal d’avis del barri, tindrà una superfície útil de 970 metres quadrats dividits en dues plantes, amb espais polivalents i aules diverses amb comparticions mòbils que permetran redistribuir els ambients segons les necessitats del moment. La biblioteca té un disseny molt funcional, de manera que s’integra en l’espai públic i els usuaris puguin gaudir de la lectura tant a l’interior com a l’exterior de les instal·lacions.

Biblioteca Clara Campoamor

La Biblioteca Clara Campoamor, a Fontsanta-Fatjó, té la peculiaritat que està situada al parc del Canal de la Infanta, i per tant s’ha dissenyat amb grans vidrieres per obrir-la a l’espai natural i el paisatge, a més de preveure un espai exterior però vinculat a l’edifici, amb capacitat per a 60 persones i destinat a realitzar actes i activitats a l’aire lliure relacionats amb la lectura. L’edifici té  una superfície útil total de 1.011 metres quadrats i té dues entrades: una a la planta superior, que dona a la carretera de Sant Joan Despí, i l’altra a la planta inferior, que dona al parc.

Amb aquestes obertures, la Xarxa de Biblioteques Municipals compta ja amb 231 biblioteques i 10 bibliobusos a la demarcació de Barcelona, que donen cobertura de lectura pública al 98% de la població i amb un total de 2.1 milions d’usuaris que disposen del carnet de biblioteques, formant el club més gran de Catalunya.

El president delegat de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, Joan Carles Garcia Cañizares, juntament amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, van inaugurar dissabte 28 de maig la nova biblioteca del districte de Sant Martí de Provençals de Barcelona que està especialitzada en literatura llatinoamericana i s’ubica en un edifici ple de llum que inclou un estudi de ràdio, un espai sensorial i un fons de 40 mil documents.

Durant la seva intervenció, Cañizares va explicar que aquest nou equipament que forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona “és un exemple del nou model de biblioteca pública que busca transformar el servei relacionant les necessitats i els interessos de la ciutadania així com garantir l’equitat social i l’accés al coneixement” i va afegir que "aquest edifici exemplar està destinat a les persones i mostra com les biblioteques conserven la seva essència, els llibres, però a més apleguen totes les noves propostes".

De la seva part, l’alcaldessa Ada Colau va enviar un missatge als lectors més petits: “Em dirigeixo a vosaltres, nens i nenes perquè aquesta biblioteca és vostra. Us farà poderoses. Així que utilitzeu-la tots els dies perquè és tota vostra”.

Fins ara, el barri de Sant Martí de Provençals tenia la biblioteca més petita de la ciutat, amb 280 m2. A partir d’ara, els 19.000 usuaris de l’equipament gaudiran del tercer més gran, amb 3.318 m2. Són 10 vegades la superfície de l’antiga biblioteca, que ha estat operativa durant 54 anys.

La biblioteca que homenatja amb el seu nom l’escriptor colombià Gabriel García Márquez és un edifici d’inspiració nòrdica amb dos volums units a l’interior per un pati central.  S’ha fet amb panells de fusta i les façanes estan revestides de jàsseres i forjats.

L'equipament es distribueix en tres plantes que s'obren cap al pati interior, essent la planta baixa d'accés la zona més pública, la planta intermèdia la zona infantil i la planta superior la zona general, a més, connectada a la darrera planta hi ha un altell que acull sales de suport i un espai de silenci.

L’àrea de còmic de la primera planta dedica un espai al dibuixant i veí de Sant Martí, Francisco Ibañez, amb un fons inicial de quasi 500 títols amb historietes protagonitzades pels seus personatges més emblemàtics com Mortadelo y Filemón o els veïns de la 13 Rue del Percebe.

La biblioteca tindrà un fons aproximat de 40.000 documents, 140 punts de lectura i 30 punts d’accés a Internet i disposarà de diferents espais per a la realització d’activitats. A més, comptarà amb dos espais característics: una zona sensorial per estimular els sentits de nens amb discapacitats auditives o cognitives quan s’expliquin contes i un estudi de ràdio.

Més informació:

• Biblioteca Gabriel García Márquez

Des del passat 24 d’abril, Sant Martí Sarroca compta amb biblioteca municipal pròpia i porta el nom de l’activista Neus Català i Pallejà.  Fins ara el servei bibliotecari es prestava des del Bibliobús El Castellot i la creació d’aquest nou equipament aporta un gran valor pel que fa a la proximitat i la centralització de l’activitat cultural.

A l’acte inaugural hi van prendre part el diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Joan Carles Garcia Cañizares, el director general de Promoció Cultural i Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, Josep Ferran Vives, i l’alcalde de Sant  Martí Sarroca, Josep Maria Padullés.

En el seu parlament, el diputat Garcia Cañizares  va afirmar que «un municipi que aposta per la cultura té futur, ja que la cultura és un bé de primera necessitat». I va afegir que «la creació d’aquest nou equipament aporta un gran valor pel que fa a la proximitat i la centralització de l’activitat cultural».

Per la seva part, l’alcalde de Sant Martí Sarroca, Josep Maria Padullés, va destacar que el seu desig és que la biblioteca «sigui un formigueig de gent de totes les edats i de tots els indrets i un referent de cultura, convivència, civisme, tolerància, llengua i pau». Padullés va agrair el suport econòmic de la Generalitat i la Diputació, la presència dels seus representants, de diversos alcaldes de la comarca i de tota la gent implicada en la biblioteca, destacant especialment l’intens treball i les hores invertides per part de la regidora de Cultura, Sònia Jansà.

Als parlaments també van intervenir Carme Martí, autora del llibre “Un cel de plom”, basada en la vida de Neus Català, i Carme Rei-Granger, vicepresidenta de l’Amical de Ravenbrück, entitat creada el 2005 per Neus Català. Ambdues va mostrar-se il·lusionades pel nom escollit per a la biblioteca, ja que, van dir, és un nom que «transmet lluita i a més és femení».

La festa va continuar amb una jornada de portes obertes i un pica-pica popular. Va coincidir, al Parc de la Pau, amb la Fira d’Entitats que cada any se celebra per Sant Jordi.

Amb aquesta obertura, la Xarxa de Biblioteques Municipals compta ja amb 229 biblioteques i 10 bibliobusos a la demarcació de Barcelona, que donen cobertura de lectura pública al 98% de la població i amb un total de 2.8 milions d’usuaris que disposen del carnet de biblioteques, formant el club més gran de Catalunya.

La Biblioteca

El nou espai es distribueix en una única planta, semisoterrada a nord i oberta a sud, per a integrar-se amb el parc i reduir l’impacte visual als habitatges posteriors. Això ha permès de fer una coberta enjardinada, que vol restituir el fragment de parc que ocupa l’edifici i és alhora un mirador al castell i al nucli històric del municipi.

El volum edificat s’estructura en tres franges: la central, on es distribueix el programa funcional; la de la façana sud, amb un porxo format per la volada de la coberta-jardí, i la de la façana nord, on es disposa un pati longitudinal que permet l’entrada de llum de nord.

 

A l’esquerra de l’entrada hi ha l’àrea d’informació i fons general i la zona de diaris i revistes, així com l’àrea infantil, convenientment aïllada acústicament amb fusteries però mantenint el contacte visual. A la dreta de la zona d’acollida hi ha l’espai polivalent, que compta amb una entrada independent des de l’exterior perquè pugui ser utilitzat en horaris en què la biblioteca està tancada, amb un servei sanitari independent i magatzem propi. La zona de direcció i treball intern se situa a la cantonada nord-est, oberta a un pati amb vegetació del qual rep llum i ventilació.

S’ha incorporat un petit bar a la cantonada sud-est, obert al parc per tal de donar servei a les activitats a l’aire lliure. Els serveis de l’espai polivalent es disposen de tal manera que també puguin tenir accés des de l’exterior per completar el servei al parc.

El porxo de la façana principal dona a un equipament de mida reduïda alhora que protegeix l’interior de la radiació solar excessiva en els mesos d’estiu, mentre que el pati longitudinal de la façana nord garanteix la llum constant al llarg del dia i, per tant, apropiada per a la lectura i el treball.

El mobiliari s’ha dissenyat per a afavorir els usos informals i de lectura de lleure, vinculats a una grada en la zona d’adults, i amb un sistema modular de taules i bucs hexagonals a la zona infantil. Les taules principals, per a la lectura formal i d’estudi són longitudinals i adjacents a la façana principal, per la seva part interior, per a permetre vistes a l’exterior.

Davant l’arribada de refugiats ucraïnesos als nostres pobles i ciutats, la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona treballa per garantir l’accés al serveis de biblioteques d’aquestes persones que fugen de la guerra i poder oferir-los eines i tot el suport necessari per a la seva adaptació.

Garantir l’accés als serveis, com ara accedir a ordinadors i internet de forma gratuïta, poder consultar llibres, mirar pel·lícules en streaming, gaudir d’espais tranquils o fer tràmits amb l’ajuda dels bibliotecaris són algunes de les propostes que s’ofereixen a les persones refugiades. És per això que des de les biblioteques es facilitarà el carnet de biblioteca amb el que podran gaudir de tots aquests serveis. Així mateix, qualsevol persona major de 14 anys podrà accedir als serveis virtuals que ofereix la XBM de forma immediata. Totes aquestes informacions bàsiques ja es recullen en diferents materials de difusió que s’han traduït a l’ucraïnès.

Ampliació de les col·leccions

La plataforma pública de continguts digitals eBiblioCAT ja disposa d’un fons digital en ucraïnès, tant per públic adult com infantil i s’està treballant en la incorporació de més títols. Actualment, al Catàleg Aladí hi ha 304 títols ens ucraïnès i 1500 en rus. S’afegirà l’ucraïnès a la cerca avançada.

Recursos disponibles a la Biblioteca Virtual

Des de la Biblioteca Virtual s’ha preparat l’Especial Claus per entendre el conflicte militar entre Rússia i Ucraïna que ja es pot consultar a la pàgina web. A l’aparador de l’EBiblioCAT es poden trobar llibres d’àmbits  infantil i juvenil i d’adults   

L’ampliació de la bibliografia sobre el dret a la pau de la guia Drets dels infants, i al Gènius contes explicats de Nicola Davies, amb El dia que va arribar la guerra narrat per la Silvia Cantos, de la Biblioteca Vilassar de Mar i de Gianni  Rodari, La Guerra de les campanes narrat per Jordi Folck.

Edició especial Altres Veus- Ucraïna

La XBM ha preparat un especial d’“Altres Veus” El cicle de conferències a les biblioteques i entrevistes en directe, pel canal Instagram de @bibliotequesXBM, per tractar temes d’actualitat amb experts. S’han organitzat tres trobades on es podrà conèixer i obtenir informació sobre la guerra entre Ucraïna i Rússia.

A la primera trobada del dia 28, a les 19h, i sota el títol “Informar sobre la Rússia de Putin...I la dels russos”, el corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a Moscou, Manel Alías, que coordinarà aquest cicle especial d’Altres Veus serà entrevistat per la reconeguda periodista Gemma Nierga.

Alías acaba de tornar del Donbass i de Rússia des d’on ha informat des de primera fila de la l’atac contra Ucraïna ordenat per Vladímir Putin. El periodista de TV3 i Catalunya Ràdio respondrà les preguntes de Gemma Nierga sobre l’actualitat del conflicte i com l’estan vivint els russos i els ucraïnesos.

La conversa entre els dos periodistes servirà però també per obrir la mirada i parlar de la del país que ha intentat modelar el president rus en els seus últims anys de mandat i que Manel Alías ha retratat al llibre ”Rússia, l’Escenari més gran del món”.

Des del canal @bibliotequesXBM d’Instagram es faran dos entrevistes més en directe: El 4 d’abril, a les 19h, Manel Alías entrevistarà Carmen Claudín. Fets, pretextos i mentides de la guerra contra Ucraïna. I el 6 d’abril Alías parlarà amb Abel Riu. Es podria haver evitat la guerra contra Ucraïna? Es pot convertir en una guerra contra la unió europea? Com es pot aturar?.

Carmen Claudín (Mèxic, 1949) és investigadora del CIDOB, el Centre d’Investigació de Relacions Internacionals de Barcelona. Ha viscut a la Unió Soviètica i és una gran coneixedora de la història soviètica i de Rússia. És autora del llibre “Lenin y la revolución cultural” i ha firmat diversos articles sobre temes soviètics i post soviètics per a publicacions de prestigi. Ha sigut observadora electoral de l’OSCE a Rússia i a Ucraïna.

Abel Riu (Barcelona, 1986) és llicenciat en Ciències Polítiques per la UB i és el director del centre d’anàlisi Catalonia Global Institute. El seu àmbit d’estudi són els països de l’antiga Unió Soviètica. Ha estat un dels experts de referència per a diversos mitjans de comunicació en conflictes fronterers com el que enfronta Armènia i l’Azerbaidjan per l’Alt Karabakh o la guerra entre Rússia i Ucraïna pel Donbass.

Sobre Altres Veus

D’aquesta manera aquest any el cicle es dividirà en tres àmbits temàtics: "Especial Ucraïna" coordinat per Manel Alías; “Intel·ligència artificial i 5G” coordinat per Albert Cuesta; i “Cultura perseguida” coordinat per Laura Huerga.

Aquest cicle vol promoure el debat, fomentar l’esperit crític a l’entorn de temes d’actualitat. Per estar al dia sobre aquests temes es poden consultar les diferents propostes i escollir la que més s’adapti a cada ususari: conferències presencials a la biblioteca o les entrevistes en directe per Instagram.

Més informació:

• Altres Veus