$community_name

La Diputació de Barcelona ha aprovat un fons de prestació de suport per a la programació d’activitats de promoció de la lectura per a municipis petits que no disposen de servei de biblioteca ni bibliobús de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona. Aquest recurs s’adreça a 51 municipis de menys de 5.000 habitants de la província de Barcelona en el marc de la convocatòria del Catàleg 2022 del Pla de concertació Xarxa de Governs Locals 2020-2023.

Aquest suport econòmic es distribueix per franges de població:

• 250 euros per a municipis amb població fins a 150 habitants
• 560 euros per a municipis amb població de 151-1.100 habitants
• 810 euros per a municipis amb població de 1.001-5.000 habitants

Per facilitar la tria i programació d’activitats de promoció de la lectura per a tots els públics, la Gerència de Serveis de Biblioteques ha elaborat un dossier amb 50 propostes d’activitats infantils i 25 propostes d’activitats per adults de companyies i artistes, tots ells de llarga experiència en el seu camp.  El dossier presenta les activitats de promoció de la lectura organitzades segons la seva tipologia i públic a qui s’adrecen.

La concessió d’aquests imports és automàtica i el termini d’execució és fins el 31 de desembre de 2022.

Més informació:

• Suport per a la programació d'activitats de promoció de la lectura per a municipis petits no adherits a la XBM

“La cultura és una eina de transformació social que ha jugat un paper cabdal durant la pandèmia i enguany ja estem treballant per estendre el servei de lectura pública a tot el territori perquè les biblioteques són els centres de dinamització cultural i d’accés igualitari a la informació, a la creativitat i l’experimentació” són paraules del president delegat de l'Àrea de Cultura, Joan Carles Garcia Cañizares, durant la presentació el passat 22 de febrer de les principals línies de treball per aquest 2022 a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

Tot i que per segon any consecutiu la sessió es va fer virtualment, un centenar de professionals de la XBM van seguir la presentació que va servir per fer un balanç de la feina feta durant aquest darrer any encara marcat per la crisi de la COVID-19. Cañizares va agrair especialment la gran capacitat d’adaptació dels equips professionals en un context de canvis constants i que ha suposat donar resposta a les necessitats que han anat sorgint així com garantir la prestació del servei a les biblioteques. Si bé s’ha pogut evitar haver de tornar al tancament total d’equipaments, tant els aforaments com el volum d’activitat han quedat lluny dels estàndards que hi havia abans de la pandèmia.

Durant aquest darrer any s’ha posat a disposició de la ciutadania el catàleg col·lectiu Atena per donar accés al conjunt de col·leccions de les biblioteques públiques de Catalunya i ara, amb les noves línies estratègiques, totalment alineades amb el pla de mandat de la corporació, es vol que el servei de biblioteca pública arribi a més pobles i a més gent.

En aquest sentit es treballaran un conjunt d’estratègies per poder arribar d’una manera sostenible fins el darrer racó del nostre territori. Per una banda s’actualitzarà la flota dels bibliobusos amb un vehicle nou i per l’altra, s’implementarà un nou servei per arribar a municipis petits. Aquests reptes es desenvoluparan, integrant els objectius de l’agenda 2030, i amb la voluntat que la biblioteca pública contribueixi a construir una nova realitat més inclusiva socialment, més respectuosa amb el medi ambient i que impulsi la represa i la dinamització en termes d’igualtat.

La biblioteca, ubicada al cor del barri de Les Roquetes, vol ser un nou espai comunitari de trobada i relació, incrementar el valor social i ser espai de participació, co-creació i cultura oberta. Per això disposa de nous espais i nous recursos com mobles compactes oberts als usuaris.

El diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Joan Carles Garcia Cañizares, i l’alcaldessa de Sant Pere de Ribes i diputada de Turisme de la corporació, Abigail Garrido, van inaugurar el passat 19 de febrer les noves instal·lacions reformades de la Biblioteca Josep Pla que han permès ampliar i posar al dia l’equipament cultural.

L’acte, que va començar amb l'animació musical de la Dixie Band i una visita prèvia per part de les autoritats a la biblioteca, també va comptar amb la participació del director general de Promoció Cultural i Biblioteques de Catalunya de la Generalitat de Catalunya, Josep F. Vives, el regidor de Cultura de Les Roquetes, Adrià Solà, i la directora de la biblioteca, Ester Callao.

Posteriorment a l’obertura de portes a la ciutadania per visitar les instal·lacions, es va donar pas als parlaments de les autoritats.

Durant la seva intervenció, Garcia Cañizares va subratllar el paper destacat que es fa des de la Diputació de Barcelona d’acompanyament els ajuntaments en l’àmbit de la cultura. «Un àmbit estratègic per a la nostra ciutadania que, en aquests darrers dos anys ha patit una terrible pandèmia mundial de la qual sembla ser que ja ens n’estem sortint». El diputat ha reivindicat les biblioteques com «espais vius que canvien segons ho va fent la societat».

De la seva part, l’alcaldessa de Sant Pere de Ribes, Abigail Garrido, va manifestar «la satisfacció d’haver pogut renovar i ampliar la biblioteca perquè havia quedat petita i obsoleta. Feia molta falta modernitzar-la, adaptar-la i posar-la al dia per donar resposta a les necessitats actuals dels veïns i veïnes. Ara tenim un equipament més funcional, amb més espai i que s’ajusta als diferents usos i persones usuàries». I va afegir que «Les Roquetes està en constant creixement i necessitava d’uns equipaments culturals com aquest, adaptats a la població, dignes i de qualitat. Juntament amb el Centre Cívic l’Espai i el Teatre Municipal “La Bòvila”, la Biblioteca Josep Pla esdevindrà un element clau en la dinamització sociocultural de Les Roquetes que estem potenciant amb la consolidació d’aquest eix d’equipaments que enriquiran l’oferta cultural i d’oci i el dia a dia d’aquest nucli».

Per últim, Garrido va agrair «el suport rebut de la Diputació que ens permet tirar endavant projectes culturals i d’equipaments com aquests».

Noves instal·lacions

La biblioteca Josep Pla s’ha ampliat i reformat amb un nou disseny interior de Feu Godoy Arquitectes. Passa dels 543 m² útils que tenia a 869 m² útils, gràcies a la incorporació d’espais a la planta superior. La connexió entre les dues plantes ha suposat la instal·lació d’un ascensor i una escala, adaptats a la normativa.

Amb l’increment de superfície la biblioteca guanya nous espais com l’àrea jove, amb un petit makerspace, i una sala d’actes. Com a particularitat cal destacar que s’ha concentrat part de la col·lecció documental en armaris compactes a l’àrea general de manera que es minimitza la col·lecció allotjada al dipòsit i els documents dels compactes resten de lliure accés per als usuaris. En el disseny interior s’ha prioritzat la transparència i lluminositat, així com un mobiliari i acabats contemporanis, que doten a l’equipament d’una nova imatge acord amb el servei de qualitat.

L’equipament ofereix un fons de més de 32.000 documents i porta el nom de Josep Pla (1897-1981), un dels escriptors catalans més llegit i més popular de totes les èpoques.

Espai de trobada i relació

Ubicada al cor del nucli de Les Roquetes, pretén esdevenir espai comunitari de trobada i relació, incrementar el valor social i ser espai de participació, co-creació i cultura oberta.

El nou concepte de biblioteca també incorpora el servei d’autopréstec de documents per a incrementar l’autonomia de l’usuari, amb màquines al vestíbul i maquinària de gestió als punts de treball intern, tots equipats amb tecnologia RFID.

A banda d’aquestes obres, l’actuació també ha solucionat problemes d’acústica, aïllament i qualitat de climatització.

La Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona compta amb 228 biblioteques i deu bibliobusos a la província, que donen cobertura de lectura pública al 98% de la població, a 145 municipis amb una o més biblioteques i a 110 municipis atesos pels bibliobusos. La XBM té 2,6 milions d’usuaris amb carnet, que tenen accés a un fons de gairebé 10 milions de llibres, CD’s i pel·lícules.

Des de la Xarxa de Biblioteques Municipals es continua treballant per construir un sistema de mediació cultural al voltant de la ficció digital a les biblioteques. Aquesta nova iniciativa, ficció en JOC és la continuació del Laboratori de ficció digital infantil i juvenil on els professionals de quinze biblioteques de la XBM sota la direcció de  l’investigador en literatura i ficció digital infantil i juvenil, Lucas Ramada, van constituir una comunitat de bibliotecaris per debatre com incorporar la ficció digital a les biblioteques.

Aquesta tardor, vint biblioteques participaran amb noves activitats formatives que es realitzaran en el context d’una nova comunitat d’aprenentatge un altre cop sota la direcció i dinamització de Lucas Ramada.  

Els objectius d’aquest projecte són:  

• Facilitar coneixements, habilitats, experiències als professionals de les biblioteques amb l’objectiu d’ajudar-los a desenvolupar la seva autonomia per dissenyar una programació estable entorn de la ficció digital al seu centre.
• Generalitzar el coneixement i procés viscut al Laboratori de ficció digital, capacitant nous bibliotecaris de la XBM com a mediadors culturals al voltant de la ficció digital.
• Dissenyar noves propostes de dinamització específiques en l’àmbit de biblioteca pública que serveixin com espai de contacte cultural amb el món del videojoc.
• Ajudar les biblioteques a construir una programació estable al voltant de la ficció digital.
• Constituir un grup de bibliotecaris que comparteixen el propòsit comú de continuar creant recursos que puguin ser emprats per a generalitzar el marc de referència establert i contribuir també a implementar un sistema de formació horitzontal entre els professionals de la XBM.

A partir de l’1 de novembre tindrà lloc la Quinzena CulturaMENT, una experiència pilot que programa una setantena d’activitats culturals adreçades exclusivament a persones grans amb malalties mentals i els seus familiars i cuidadors.

Aquesta experiència pilot impulsada per la Diputació de Barcelona es realitza juntament amb dotze municipis de la província amb voluntat d’estendre-la properament a la resta del territori. Moltes d’aquestes activitats es desenvoluparan a les biblioteques d’aquests municipis.

El diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Joan Carles Garcia Cañizares, va presentar el passat 20 d’octubre a l’Institut del Teatre el projecte transformador CulturaMENT, La cultura i les arts al servei de la salut mental de les persones grans,  juntament amb els alcaldes i representants dels 12 municipis que hi participen en el projecte. En aquesta primera edició participen els municipis de Berga, Castellterçol, Igualada, Llinars del Vallès, Manresa, Montcada i Reixac, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Tordera, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.  

CulturaMENT té per objectiu donar eines als ajuntaments perquè desenvolupin les seves propostes culturals i les integrin en l’oferta d’activitats del municipi adreçades a malalts, familiars i cuidadors.

El programa és un dels 21 Projectes Transformadors elaborats per la Diputació de Barcelona amb la intenció de contribuir a la represa i dinamització econòmica, social i cultural a tot el territori de la província; i en aquest projecte concret, oferir propostes transformadores que prevegin actuacions culturals locals que fomentin el benestar de les persones grans que pateixen malalties mentals, com ara l’Alzheimer.

En un context de pandèmia epidemiològica, ha quedat palès com la cultura, amb els seus beneficis, ha ajudat i està ajudant a tota la ciutadania a gaudir d’una bona salut mental i a superar les situacions de crisi. Aquest projecte es basa en la cultura com a eina transformadora i en els beneficis de l’art comunitari i promou l’apoderament de les persones amb malalties mentals i les seves famílies i cuidadors. A més, gràcies al treball des del món local, aquest projecte pretén contribuir a la dinamització del sector cultural i els seus agents al territori.

Durant la primera quinzena de novembre les biblioteques municipals programaran:

• Biblioteca Municipal de Llinars del Vallès: Taller d’ArtTeràpia a càrrec de l’Institut d’Arteràpia Interdisciplinària de Barcelona
• Biblioteca del Casino de Manresa: Inauguració de l’exposició del taller fotogràfic “Tu, jo i l’objecte” (23 de novembre)
• Biblioteca Elisenda de Montcada de Montcada i Reixac: Tallers de motivació i estimulació narrativa, patrimoni, arts plàstiques i cor (10, 17 i 24 de novembre)
• Biblioteques de Santa Coloma de Gramenet: Préstec interbibliotecari a domicili
• Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca del Penedès: Sessió lúdica de lectures i audiovisuals per a persones amb Alzheimer, a càrrec d’Àngels Cererols i Montse Bueno (9 de novembre)
• Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca del Penedès: Sessió de conta-contes “L’Àvia que perdia les paraules”, a càrrec de Pere Martí
• Biblioteques de Vilanova i la Geltrú: Taller còmic col·lectiu participatiu, a càrrec d’Albel Carrasco i  Francesc de Diego
• Biblioteques de Vilanova i la Geltrú: Tertúlia literària sobre el llibre El que em queda de tu a càrrec de Pepa Aguar
• Biblioteques de Vilanova i la Geltrú: Taller de suport presencial
• Biblioteques de Vilanova i la Geltrú: Sessions de lectura en veu alta de textos adaptats

Més informació:

• CulturaMENT

Un any més, les biblioteques de la Diputació de Barcelona no han faltat a la seva cita a la Setmana del Llibre en Català per buscar i adquirir fons bibliogràfic en aquest gran aparador de la lectura en català. El 13 de setembre, representants de les biblioteques públiques es van desplaçar fins al Moll de la Fusta de Barcelona per gaudir d’aquesta 39a edició amb 226 expositors, entre llibreries, editorials i entitats, i d’un programa que inclou 256 activitats que s’allargarà fins aquest diumenge 19 de setembre.

Enguany 114 biblioteques públiques de tot Catalunya han estat beneficiàries d'una aportació econòmica per part de la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i empreses col·laboradores per tal que aquests equipaments ampliïn el seu fons adquirint llibres a les casetes de les diferents editorials i llibreries presents a l’esdeveniment.

La capacitat total de compra de les biblioteques públiques en aquesta nova edició de la Setmana serà de més de 50.000€. Aquest pressupost permet adquirir les darreres novetats que s’exposen aquests dies.

Els professionals de les biblioteques públiques van poder gaudir del “taller de lectura en veu alta” amb David Anguera. Una iniciativa de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona que té l’objectiu de dinamitzar la lectura dins de la comunitat. El dia de les biblioteques a la Setmana va comptar també amb l’assistència del diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Joan Carles Garcia Cañizares que va remarcar el paper que juga la Xarxa de Biblioteques Municipals a l’hora d’enfortir el vincle entre el que passa a La Setmana amb el territori. En aquest sentit, les biblioteques i bibliobusos de la XBM, han preparat aquests dies diferents aparadors amb una mostra de les novetats, llibres de fons i col·leccions que cada segell ha portat a la gran festa del llibre en català.

A part de la compra de llibres, la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació dinamitzarà la Setmana amb un munt d’activitats tant per al públic infantil i familiar com per al públic adult, amb l’objectiu de difondre la riquesa i vitalitat del llibre en català. Es poden consultar totes les activitats programades en aquest enllaç.

Cal recordar que a l’estand de la Llibreria de la corporació, que disposa dins de la Setmana, es poden adquirir les darreres novetats editades per la Diputació de Barcelona. El mòdul de la Llibreria de la Diputació ofereix més d’un centenar de títols a l’esdeveniment literari més important del país, a més de la presentació de tres llibres editats aquest 2021.

L'estand és també des d'on es lliurarà l'obsequi d'una bossa de la campanya “Cultura en moviment” a tots aquells visitants que es descarreguin la nova aplicació BibliotequesXBM i la mostrin al personal de la caseta. L’horari de l’estand de la Llibreria és de dilluns 13 a divendres 17, de 16.30h a 21.00h, dissabte 18, de 10.30h a 21.00h, i diumenge 19, de 10.30h a 14.00h.

La Setmana s’ha adaptat a la situació actual en relació a la COVID-19, i està instal·lada, com ja es va fer l’any passat, per complir amb tots els protocols sanitaris i de seguretat, al Moll de la Fusta de Barcelona.

La 39a edició de la Setmana del Llibre en Català se celebra des del passat dia 9 i fins al 19 de setembre al Moll de la Fusta. Consolidada ja com un dels esdeveniments sectorials més importants del país (per projecció, volum de negoci, participants, assistents, difusió, etc.), la Setmana ofereix en un sol espai l’oferta de llibres i de publicacions en català més gran a l’abast de tothom.

El 13 de juliol es posa en marxa el projecte Llegim el riu, una iniciativa de ciència ciutadana (recerca participativa) a l’entorn del riu Llobregat i dels seus afluents principals, Anoia i Cardener, per afavorir-ne el coneixement i la col·laboració de la ciutadania en la seva protecció.

Llegim el riu, impulsat i coordinat per la Gerència de Serveis de Biblioteques i la Gerència de Serveis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona i que complementa el ja existent RiuNet, arrenca amb la participació de 15 municipis de l’àrea d’influència del riu Llobregat. El projecte s’inicia el 13 de juliol amb una sessió formativa en línia dels tàndems locals d’aquestes 15 localitats (formats per una persona tècnica de medi ambient i una altra de biblioteques). Aquestes parelles seran les que organitzaran els grups locals de voluntariat que participaran en les sortides de camp, previstes entre els mesos d’octubre i novembre. Durant el primer trimestre del 2022, previsiblement, es presentaran els resultats obtinguts i es faran propostes d’acció per ser incorporades en les polítiques públiques de gestió i conservació del patrimoni fluvial d’aquests entorns. El procés científic estarà tutelat i dirigit pel Grup de Recerca (FEHMlab) del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona.

Projecte transversal

Durant la presentació del projecte el passat 8 de juny, en què van participar en línia una seixantena de personal tècnic municipal de biblioteques i de medi ambient, la gerent de Serveis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Inma Pruna, va assenyalar el caràcter compartit de la iniciativa. Inma Pruna va recordar la Declaració d’emergència climàtica, aprovada pel ple de la Corporació al setembre de 2019, que subratllava la necessitat “d’impulsar iniciatives que considerin la preservació del patrimoni natural i les polítiques ambientals de forma transversal.” Inma Pruna va destacar que Llegim el riu “és una oportunitat d’arribar a la ciutadania a través d’aquests equipaments, com són les biblioteques, ben arrelats als nostres pobles i ciutats, i alhora una experiència de transversalitat interna en la mateixa Corporació però també en els ajuntaments.”

Per la seva banda, la gerent de Serveis de Biblioteques, Marta Cano, va assenyalar que “les biblioteques públiques són equipaments de proximitat compromeses amb el seu entorn i en aquest sentit ja fa anys que estem treballant en un model de biblioteca entès com un espai de descoberta, d’aprenentatge, un espai per a la ciutadania per compartir i per fomentar el pensament crític i la difusió del coneixement i la reflexió”. En aquest sentit va afegir: “Nosaltres apostem per aquest projecte perquè en aquests moments la defensa i el desenvolupament d’un entorn respectuós amb el medi ambient és un projecte cultural, educatiu i social compartit.”

Llegim el riu neix del plantejament de dues realitats: d’una banda, els sistemes aquàtics continentals són espais de gran valor ecològic i social que cal preservar; i de l’altra, els projectes de ciència ciutadana són una oportunitat per conscienciar activament la ciutadania. Així, doncs, la iniciativa vol complementar el projecte existent RiuNet impulsant espais d’innovació social creats a les biblioteques mitjançant comunitats de persones usuàries que treballen el mateix repte social vinculat a l’estat hidrològic i ecològic d’un riu. Llegim el riu és un projecte de recerca de ciència ciutadana centrat en el coneixement de la qualitat de l’aigua de diferents municipis de l’àrea d’influència del riu Llobregat i els seus afluents que ha de permetre la generació de noves dades, la recerca i la interpretació de la informació. Amb els resultats d’aquest procés científic ciutadà, es cocrearan amb la ciutadania recomanacions de polítiques públiques de gestió i conservació del patrimoni fluvial.  

El projecte és una oportunitat d’arribar a la ciutadania i alhora una experiència de transversalitat que ajudarà a preservar el nostre entorn natural per poder-lo gaudir més i millorar la qualitat dels nostres rius.

En aquesta iniciativa, també hi col·labora l’Associació Habitats, una entitat ambiental que impulsa el Projecte Rius, per tal de coordinar totes les propostes que actualment hi ha al territori.

Les biblioteques participants són:

• Biblioteca Josep Roca i Bros (Abrera)
• Biblioteca Pere Casaldàliga (Balsareny)
• Biblioteca (Gironella)
• Biblioteca Central (Igualada)
• Biblioteca Bellvitge (L'Hospitalet de Llobregat)
• Biblioteca del Casino (Manresa)
• Biblioteca (Martorell)
• Biblioteca Sant Valentí (Navarcles)
• Biblioteca (Pallejà)
• Biblioteca Valentí Almirall (El Papiol)
• Biblioteca Guillem de Berguedà (Puig Reig)
• Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer (Sant Boi de Llobregat)
• Biblioteca Salvador Vives Casajuana (Sant Vicenç de Castellet)
• Biblioteca Pilarín Bayés (Santa Coloma de Cervelló)
• Biblioteca de Vilanova del Camí (Vilanova del Camí)

La Biblioteca Maria Àngels Torrents a Sant Pere de Riudebitlles, que forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, s’ha traslladat al Palau dels marquesos de Llió del municipi i aquesta setmana ja ha començat a donar servei.

La biblioteca quadruplica la seva superfície ubicada en un casal gòtic del segle XIV, situat al nucli històric de la població.

El passat 29 de juny va tenir lloc l’acte d’inauguració amb la participació del president delegat de l'Àrea de Cultura, Joan Carles Cañizares, que va reivindicar les biblioteques com "espais de cultura per la llibertat" i va destacar que "en aquests temps de pandèmia la cultura s’ha refermat com a bé de primera necessitat".

El projecte de restauració es va fer el 2015 per encàrrec de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona amb la intenció de recuperar l’equipament, amb un ús cultural no definit. L’any 2017, amb una fase de l’obra ja construïda, s’acorda el trasllat de la biblioteca a aquest equipament i s’adapta la distribució per poder acollir-la.

Els espais de la biblioteca es distribueixen per l’edifici existent, aprofitant la seva morfologia. L’accés es fa a través d’un vestíbul en planta baixa on s’hi poden fer exposicions, xerrades i altres activitats de petit format.

El vestíbul forma un balcó sobre el doble espai del semisoterrani, el qual es podrà utilitzar com a sala polivalent. El vestíbul i la sala podran funcionar independentment de les àrees de consulta de la  biblioteca, que es desenvolupen a les plantes primera i segona del casal.

A la planta primera es troba l’àrea d’adults amb un taulell d’atenció a l’ala més noble de l’edifici, donant façana al carrer Major. A la mateixa planta, però a l’ala posterior, connectada per una volta que passa per sobre del carrer de Baix, hi ha una zona informal de música i una sala de consulta, d’estudi o de formació. L’àrea infantil se situa a la planta segona, amb un racó espacialment separat per als petits lectors. El treball intern i els serveis higiènics també es troben a la planta segona.

La proposta presentada per l’estudi COLL-LECLERC, arquitectes, SLP, sota el lema Aplec Olesa, ha resultat guanyadora del concurs amb intervenció de jurat per a la selecció d’una proposta amb caràcter d’avantprojecte per a l’ampliació de la Biblioteca Santa Oliva d’Olesa de Montserrat, convocat pel Servei d'Equipaments i Espai Públic de la Diputació de Barcelona.

D’acord amb l’acta del jurat, es tracta d’una molt bona proposta que resol l’ampliació de la biblioteca actual, només creixent en planta baixa, sota una gran coberta verda, de manera que l’edifici s’integra perfectament amb l’entorn més proper.

També resol correctament la relació amb la resta d’usos existents a l’equipament i compleix tot el programa funcional de la biblioteca. Permet distribuir el total del fons general en una sola planta, on tots els espais tenen llum natural i gaudeixen de vistes a l’espai públic que l’envolta.

Totes les estratègies passives i actives que la proposta planteja permetran assolir un edifici de consum energètic quasi nul (nzeb). La nova gran coberta verda no només potenciarà l’eficiència energètica de l’equipament sinó que aportarà vegetació i biodiversitat a l’entorn, ajudarà a disminuir l’efecte d’illa de calor i millorarà la qualitat de l’aire. 

El diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Joan Carles Garcia Cañizares, i l’alcalde de Sant Climent de Llobregat, Isidre Sierra, van inaugurar el 22 de maig la nova biblioteca Ca l’Altisent del municipi. Ubicat en una antiga construcció de principis del S. XX, l’equipament formarà part de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la demarcació de Barcelona.

Durant l’acte d’inauguració, el diputat de Cultura, Joan Carles Garcia Cañizares, va afirmar que «les biblioteques són equipaments oberts a tothom i aquest equipament neix de la voluntat municipal i de la suma del conjunt de les institucions». A més, va afegir que amb la biblioteca Ca l’Altisent «recuperem patrimoni, amb l’afegit que va ser la casa d’un músic; recuperem un dels espais important per la vila i que aquest s’incorpori a  la xarxa de biblioteques de la Diputació. Hi tindrem mes de 6.000 documents i tot el catàleg de totes les biblioteques de Catalunya».

Finalment, el diputat va assegurar, que «en situacions de crisi, estirem de la cultura perquè ens ajuda a superar-les. La cultura és un bé de primera necessitat i prova és que durant la pandèmia ha augmentat un 300% la demanda a les biblioteques».

Per celebrar l’inici de l’activitat de la biblioteca es van organitzar jornades de portes obertes i a partir de dilluns 24 de maig l’equipament va obrir les seves portes en l’horari habitual.

La Biblioteca

La nova biblioteca de Sant Climent està situada en una antiga construcció de principis del segle XX originàriament destinada a casa d’estiueig de la família Altisent. La intervenció ha conservat el volum principal de l’edifici, ampliant la planta baixa per poder encabir el nou equipament municipal. 

La planta baixa i el primer pis es destinen a ús bibliotecari. La planta baixa acull tot el fons documental, els diferents espais de lectura i estudi, per adults i infants. A la primera planta s’habilita un espai polivalent, amb possibilitat d’accés en horaris flexibles diferents dels horaris d’obertura de la resta de la biblioteca. La superfície útil total de l’equipament és de 535.6 m2 distribuïts en aquestes dues plantes.

Cireres i banderes

Entre les principals característiques de la biblioteca climentona es troben els diferents fons monogràfics que posa a disposició de la població. Es podran consultar així documents relacionats amb el municipi, també un fons centrat en el conreu de la cirera –molt arrelat al municipi-i, a més, un fons especial divulgatiu sobre vexil·lologia ―la disciplina que tracta de les banderes, dels estendards i dels gallardets―, gràcies a l’acord assolit entre l’Ajuntament i l’Associació Catalana de Vexil·lologia.

Un nou equipament en un edifici històric

Ca l’Altisent era la finca d’estiueig de la família Altisent, residents a Barcelona. Va ser construïda entre 1925 i 1930 pel matrimoni format per Joan Altisent i Carme Balmas, dues personalitats amb una intensa activitat artística en el camp de la música i la pintura respectivament. A Ca l’Altisent hi passaven llargues temporades i van arribar a establir forts lligams amb la vil·la. L’any 2014 la casa passa a titularitat municipal després de la cessió de la família hereua com a contrapartida pel desenvolupament urbanístic en terrenys de la seva propietat. Durant els anys de la Guerra Civil la família es refugia a la seva casa d’estiueig de Sant Climent, i intensifiquen la seva vida social i cultural a la vila, establint forts lligams amb el poble que perduraria ja tota la seva vida. L’any 1958 són nomenats fills adoptius del poble.

Amb aquesta obertura, la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació compta ja amb 228 biblioteques i 10 bibliobusos a la província de Barcelona, un fons de més de 10 milions de documents i de 2,7 milions d’usuaris amb carnet.