Comparteix

Espai públic

Camins escolars

CONTEXT

© unguryanu / Shutterstock.comEl camí escolar és una iniciativa educativa i urbanística que promou i facilita que els nens i les nenes es desplacin de manera autònoma per anar a l’escola. També, es pot considerar una estratègia que pretén incidir en matèries relacionades amb la salut pública com la seguretat viària, el sedentarisme, la qualitat de l’aire i el soroll i l’apoderament de l’espai públic.

Segons un estudi de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques, l’any 2016 hi havia a l’estat 24 milions de persones adultes amb un excés de pes (50% d’homes i 70% de dones de més de 16 anys). D’altra banda, segons el darrer estudi de la OMS, on es va mesurar l’altura i el pes de 250.000 nens entre sis i nou anys de 35 països durant una dècada, a Espanya, prop del 40% dels infants pateixen sobrepès o obesitat, i, entre ells el 19% dels nens i el 17% de les nenes tenen obesitat. Una mala alimentació, amb un alt contingut en greixos i pobra en fibra, i la manca de pràctica habitual d'activitat física i esport, constitueixen les principals causes de l'obesitat i les malalties cròniques associades. Per aquest motiu és essencial que els governs locals estableixin mesures preventives per evitar-ho.

Llegir +/-

Quant a l’autonomia personal dels infants, hi ha diversos estudis al respecte que evidencien com la sobreprotecció (amb la consegüent privació de desenvolupament de la seva autonomia) que els hi estem donant en les darreres dècades, fomenta que creixin amb manca de seguretat en si mateixos, pors i tolerància zero a les frustracions.

La mobilitat activa i autònoma cap i des de l'escola és beneficiosa per a l'autonomia, la confiança en si mateix i les habilitats socials del nen o nena. La mobilitat activa i autònoma també s'ha associat amb emocions positives durant el viatge escolar, millors habilitats de cerca i coneixença del barri, i millors resultats escolars.

L’efectivitat de les intervencions (projectes de camins escolars) per tal d’incrementar la mobilitat activa cap a l’escola depèn de:

  1. la combinació d’estratègies (p. ex., actuacions a l’entorn urbà combinades amb activitats de conscienciació i divulgació, i, activitats educatives que es duen a terme dins dels mateixos centres educatius) resulta més efectiva que no pas si es duu a terme una sola actuació;
  2. la distància és un factor important, però no és l’únic; per tant, cal entendre bé els motius pels que cada família escull un sistema de transport (i que pot variar al matí, quan els nens van cap a l’escola, i a la tarda, quan els nens surten de l’escola);
  3. la zonificació escolar (“buffer” al voltant de la residència del nen) hauria de promoure la mobilitat activa (i a més té beneficis des del punt de vista de reduir desigualtats socials, segons un estudi de la Fundació Bofill del 2017);
  4. si els diversos actors (alumnes, pares, escola i administració local) participen del projecte i s’hi involucren, l’èxit i continuïtat dels projectes són més probables (Veure annex estudis i informes “Avaluació del programa camí escolar de l’Ajuntament de Barcelona”).
  5. segons aquest mateix estudi, des del punt de vista urbanístic, entorns urbans més compactes tendeixen a afavorir l’èxit de la implementació dels camins escolars.
 

OBJECTIU

  • Potenciar l’autonomia dels nens i les nenes en els seus desplaçaments a l’escola
  • Disminuir l’ús del vehicle privat i motoritzat per anar a l’escola a favor de modes més sostenibles per tal d’estimular l’activitat física dels infants i reduir la contaminació atmosfèrica i acústica als entorns escolars.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

  • Abans de fer qualsevol actuació, cal fer un bon estudi dels hàbits de mobilitat dels infants, mares i pares, i, professorat dels centres analitzats, on es defineixin les rutes habituals, els modes de transport utilitzats i la motivació, mitjançant enquestes als alumnes, pares i mares i representants de les escoles. Involucrar a tota la comunitat educativa i a l’administració pública en els projectes des del principi.
  • A partir de les dades recollides, superposant totes les rutes es poden definir els itineraris més utilitzats d’accés a l’escola. A partir d’aquí, s’ha de fer una anàlisi acurada de les possibles disfuncions i detectar els punts conflictius per tal de proposar les actuacions per solucionar-los i obtenir uns camins escolars segurs, accessibles i continus.
  • Els recorreguts dissenyats han de garantir la pacificació del trànsit, una amplada de voreres suficient, i senyalització, per tal que s'identifiquin visualment de forma clara i els nens i nenes puguin anar sols a l’escola, ja sigui a peu o en bicicleta
  • Fer un bon estudi de zonificació escolar al municipi, per veure com els diversos models (zona única, diverses zones o zonificació variable) poden tenir un impacte en la mobilitat local, tenint en compte altres factors a l’hora de fer l’estudi (p. ex., impacte social, etc.).
  • En les noves planificacions urbanístiques i en l’assignació d’equipaments educatius entre les famílies, tenir en compte la importància de la proximitat entre adreça de residència i adreça de l’escola per afavorir la mobilitat activa: connectivitat dels carrers, voreres amples, pacificació del trànsit, presència d’arbrat, presència de comerços (ús mixt de l’espai), etc.
  • Promoure el "Bus escolar a peu", una iniciativa que consisteix en establir uns punts de recollida degudament senyalitzats, al llarg de l'itinerari, on uns voluntaris (normalment els propis pares i mares) o persones contractades recullen els alumnes que s'esperen per poder anar tots junts a l'escola. Aquest sistema millora la seguretat dels infants, que van aprenent les normes de circulació i educació vial, la solidaritat, la convivència i coneixença entre els alumnes i els adults, i la salut. Les experiències existents fins ara han demostrat que si el sistema es basa en el voluntariat dels pares, llavors tendeix a no ser efectiu al llarg del temps. Per tant, es recomana la contractació de personal per assegurar-ne la continuïtat.
  • En el cas de camins escolars, els recorreguts dissenyats han d’incloure la pacificació del trànsit, l’ampliació de voreres i la senyalització, per tal que s'identifiquin visualment de forma clara.
  • Buscar la participació dels comerços de la zona, per donar suport a la iniciativa del camí escolar, de manera que els infants que utilitzin el camí es beneficiïn de les avantatges de tenir a l’abast un teixit social col·laboratiu que potenciï el seu grau de pertinença al barri.
  • Informar als ciutadans i a les famílies de les actuacions dutes a terme (ex. inauguracions, tallers, fulletons informatius, etc.), ja que augmenta la seva eficàcia.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

Documents:

Audiovisuals:

Portals:

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA

Referències científiques:

  • D’Haese, S., et al., 2015. Cross-continental comparison of the association between the physical environment and active transportation in children: a systematic review. International Journal of Behavioural Nutrition and Physical Activity; 12(1), 145.
  • Larouche, R., et al., 2018. Effectiveness of active school transport interventions: a systematic review and update. BMC Public Health; 18(1), 206.
  • Lu, W. et al., 2014. Perceived barriers to children’s active commuting to school: a systematic review of empirical, methodological and theoretical evidence. International Journal of Behavioural Nutrition and Physical Activity; 18(11), 140.
  • Wong, BY.-M., et al., 2011. GIS measured environmental correlates of active school transport: a systematic review of 14 studies. International Journal of Behavioural Nutrition and Physical Activity; 6(8), 39.

ALTRES FITXES DE LA GUIA

  • Fitxa "Camins Escolars".

Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat

Data de l'última actualització:
dg., 09 de maig 2021 17:59:27 +0000