Planificació urbana
Carrer com a escena i lloc de trobada
CONTEXT
La segregació dels barris en funció dels nivells d'ingressos de la ciutadania origina diferències d'accés als serveis, l'educació i la salut. Aquest fet produeix el desenvolupament de la vulnerabilitat en la comunitat, el que suposa una disminució de la percepció de benestar i qualitat de vida, nivells més elevats d’obesitat i fracàs escolar.
Per fomentar la integració urbana, convivència i cohesió social és necessària la igualtat d’oportunitats per a tothom. Tanmateix, és imprescindible la dinamització dels espais públics com escena i lloc de trobada.
OBJECTIU
- Potenciar iniciatives integrals que afavoreixin la convivència i cohesió social als barris, reduint d’aquesta manera l’aïllament i les desigualtats socials.
PROPOSTES I RECOMANACIONS
- Preveure espais verds comunitaris als barris, espais que siguin de qualitat, accessibles i ubicats en zones adjacents a tot tipus d'habitatges.
- Destinar espais per a l'agricultura recreativa i comunitària (horts urbans) per fomentar les xarxes i la cohesió social.
- Planificar ampliant els espais verds i els parcs petits que es trobin a prop d'habitatges on hi conviuen persones de diferents cultures.
- Preveure àrees de jocs pels infants entre els blocs d'habitatges.
- Realitzar millores en la infraestructura de l'entorn escolar per promoure l'activitat física, la integració urbana i el benestar comunitari.
- Actualitzar i rehabilitar els espais i les zones que estiguin deteriorats prioritzant aquells que es troben en les zones més desafavorides. Promoure la igualtat d'oportunitats, el benestar de la comunitat i la integració social.
- Millorar la infraestructura verda de les zones d'alta densitat de població més desafavorides i que disposen de poca capacitat d'ús d'espai verd perquè sigui més inclusiva. Desenvolupar millores innovadores per ampliar les oportunitats de tot tipus de destinataris (gent gran, població jove, població immigrant, etc.) perquè puguin gaudir i beneficiar-se d'aquesta infraestructura i les seves opcions. Prioritzar les següents recomanacions: crear jardins de sostre o edificis i carrers verds, esborrar les fronteres dels parcs tradicionals (les baranes que delimiten els parcs) per definir una transició absoluta entre l'espai urbà i l'espai verd, crear coberta verda a teulades d'edificis públics d'accés obert o jardins suspesos en diferents parts de la ciutat, aprofitar al màxim l'espai verd dels parcs públics que s'utilitzen menys per fer-hi jardins i horts urbans, ampliar les possibilitats per fer activitat física i gaudir del lleure.
- Preveure àrees de l'espai públic per fer-hi activitats diverses, flexibles i adaptables, confortables, segures, amb valor estètic i educatiu, que contribueixin a crear identitat i sentiment de pertinença a la comunitat.
- Incorporar instal·lacions artístiques temporals al carrer per promoure la cultura, l'activitat física i el benestar.
- Organitzar activitats orientades als vianants: comerç al carrer, dia sense cotxes, etc. per facilitar el contacte i la coneixença de la comunitat, la participació social i la convivència.
- Promoure l'ús de terrasses i activitats a la via pública per millorar l'activitat al carrer i contribuir a la barreja de persones de diferents classes socials en un mateix barri.
- Prioritzar la barreja d'habitatges de diferents preus i règims (lliure/protegit) per a diferents destinataris (gent gran, joves, immigrants, persones afectades per alguna discapacitat o malaltia, etc.).
- Fomentar intervencions des dels diferents programes del "Plan Estatal de Vivienda": subsidiació de préstecs convinguts; ajudes al lloguer de l'habitatge; ajudes a les persones en situació de desnonament; foment del parc d’habitatges de lloguer; foment de la millora de l'eficiència energètica i sostenibilitat dels edificis; foment de la conservació, de la millora de la seguretat d'utilització i de l'accessibilitat a l’habitatge; foment de la regeneració i renovació urbana i rural; ajuda als joves; i foment d'habitatges per a persones grans i persones amb discapacitat.
- Adequar els carrers perquè siguin atractius i segurs i ofereixin diverses oportunitats i experiències. Tenir en compte la jerarquia dels tipus de carrers, els vincles físics i de moviment entre ubicacions i els modes de transport. Procurar que hi hagi un equilibri entre el paisatge urbà permanent d'alta qualitat amb espais urbans flexibles que puguin canviar i permetre desenvolupar activitats i esdeveniments diversos que animin i enriqueixin la diversitat social de la ciutat, afavoreixin la cultura de la participació, el diàleg i compatibilitzar els diferents usos segons els horaris del dia.
EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA
- Copenhague. La ciutat de Copenhagen té com a objectiu el disseny de l’espai urbà (places, carrers, parcs, façana marítima...) encaminat a fer que més gent passi més temps al carrer. Aproximadament un 50% dels habitants té a menys de 5’ caminant una àrea recreativa (parc, port...). I un 34% en té un entre 5 i 10 minuts. A més, i en aquest sentit, els espais públics de joc a la ciutat són molt variats. Tant en tipologies com en dimensions. N’hi ha pensats per ser espais artístics, electrònics, o espais verds de jocs, i també n’hi ha dels clàssics amb gronxadors, tobogans i zones d’escalada. També n’hi ha enfocats a l’aventura, per provar sensacions noves i reptadores, i alguns amb atraccions d’aigua, o amb animals domèstics (una mena de petits zoos urbans). La política de la ciutat no és només augmentar el nombre de parcs, sinó augmentar la qualitat dels que ja hi ha.
Els usuaris de les àrees de joc en destaquen les següents qualitats: l’originalitat i que permeten fer-hi moltes coses diferents. Es centren en la capacitat de l’equipament per promoure el moviments i els reptes de cos i ment. Hi cerquen, en aquest sentit, que siguin lleugerament ‘salvatges i perillosos’ (que hi hagi lloc per la sorpresa, que hi puguin córrer ràpid, amagar-se, posar-s’hi de cap per avall...).
El cas de la Guldbergs Byplads. Aquesta plaça és, alhora, un lloc de joc, moviment i espai de relax. És un bon exemple de mixticitat d’usos. És un espai públic al costat d’una escola. Permet fer-hi actes, tot tipus d’activitats, ser un lloc de trobada i un lloc de joc (també fa de pati de l’escola adjacent). El projecte fusiona el concepte de pati amb els edificis i els altres espais urbans del voltant. I convida els residents a fer-ne un ús actiu.- Urban Life Account. Trends in Copenhagen’s urban life 2013. Technical and Environmental Administration.
- Urban Life Account. Trends in Copenhagen’s urban life 2013. Technical and Environmental Administration.
- Freiburg. El ‘Vauban Sustainable Urban District’ és un barri pensat perquè sigui sostenible i que tingui un alt nivell de cohesió social. Hi viuen 5000 persones. Hi han fet un pla de reestructuració ecològica que ha tingut en compte els següents criteris: densitat urbana, eficiència energètica als edificis i en la planificació urbanística, alta qualitat en els espais públics i àrees verdes, la promoció del transport públic i la implantació de serveis i equipaments públics. En relació a la mobilitat, el districte de Vauban desencoratja activament l’ús del cotxe privat, i presenta dues importants iniciatives en aquest sentit: el ‘car-free neighbourhood’ i el ‘parking-free neighbourhood’, amb prioritat per la mobilitat a peu i en bici. A l’àrea residencial del barri no es pot aparcar, s’ha de fer al perímetre de l’àrea residencial (en uns pàrquings específics). Només hi ha dos punts d’accés pels cotxes en tot el districte i la velocitat està limitada a 5 km/h –la mateixa velocitat de qui es desplaça a peu-. La xarxa de distribució urbana del districte (equipaments, serveis i també llocs de treball) permet que tots els desplaçaments es puguin fer a peu o en bici. Vauban presenta els índexs més baixos de propietaris de cotxes d’Alemanya. Al costat del barri hi passa el tram que connecta el barri amb el centre de Friburg. Tots els habitatges tenen un espai cobert a l’entrada per deixar-hi les bicicletes. Així, tenen més a l’abast les bicis que no pas els cotxes.
- Alfredo Ramos. Freiburg, Germany: Vauban sustainable Urban District. Inclusive Cities Observatory. United Cities and Local Governments. 2010.
- Joseph Little. Lessons from Friburg on Creating a Sustainable Urban Community. MSc Architecture: AEES. 2006.
- Andrea Broaddus. Tale of Two Ecosuburbs in Freiburg, Germany. Encouraging Transit and Bicycle Use by Restricting PArking Provision. (2010). Transportation Research Record: Journal of the Transportation Research Board. Nº 2187. Pp. 114-122. DOI: 10.3141/2187-15
- Bristol. Aproximadament 50.000 residents participen en alguna green activity (menar un hort urbà, plantes botàniques, accions puntuals als espais verds relacionades amb plantes i jardineria...).
- In it for good. Bristol 2015 Green Capital. 2015. Bristol City Council.
- In it for good. Bristol 2015 Green Capital. 2015. Bristol City Council.
- Bristol. A Bristol elaboren la ‘Quality of Life survey’ que entre altres qüestions mostra que la variable ‘qualitat dels espais’ és cabdal a l’hora d’afavorir-ne el seu ús per dels ciutadans. Per ‘qualitat’ s’entén: bon manteniment i reparació ràpida de qualsevol dany, varietat d'equipaments, espais verds i sensació de seguretat per usar-los, sense gossos ni excrements, diferents tipus d'espais, espais multifuncionals que permetin diferents experiències en un mateix lloc... En relació a la qualitat, el ‘valor’ de l’espai també s’ha de tenir en compte. El valor depèn de diferents factors: nivell d’ús de l’espai, les visions i percepcions de l’espai per part dels usuaris, la implicació de la comunitat en aquell espai, els aspectes d’igualtat, la significativitat educativa de l’espai, el canvi demogràfic, els esdeveniments que s’hi fan, l’accessibilitat, el valor paisatgístic, la significació en termes de conservació i natura...
- Bristol's Park and Green Space Strategy. 2008. Bristol City Council.
- Bristol's Park and Green Space Strategy. 2008. Bristol City Council.
- Dunkerque. A Dunkerque hi ha els jardins compartits, que son jardins dissenyats, cuidats i gestionats pels veïns dels diferents barris. Esdevenen un lloc de trobada i socialització pels veïns.
- Healthy urban Planning. What is the role of local authorities? French network of WHO Healthy cities. (2016)
LEGISLACIÓ I NORMATIVA
- Decret 53/2012, de 22 de maig, pel qual es modifica el Decret 369/2004, de 7 de setembre, pel qual es desplega la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial.
- Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'urbanisme.
- Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge.
- Real Decreto 233/2013, de 5 de abril, por el que se regula el Plan Estatal de fomento del alquiler de viviendas, la rehabilitación edificatoria, y la regeneración y renovación urbanas, 2013-2016.
- Ley 8/2013, de 26 de junio, de rehabilitación, regeneración y renovación urbanas
- Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial.
- Decret 369/2004, de 7 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial. Real Decreto 2066/2008, de 12 de diciembre, por el que se regula el Plan Estatal de Vivienda y Rehabilitación 2009-2012.
- Decret 13/2010, de 2 de febrer, del Pla per al dret a l'habitatge del 2009-2012.
- Carta europea de salvaguarda dels drets humans a la ciutat, aprovada al municipi de Saint-Denis al 2000.
- Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases de Régimen Local (article 25).
- Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.
ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA
Guies i documents
- Govern d'Espanya, 2018-2021. Real Decreto 106/2018, por el que se regula el Plan Estatal de Vivienda 2018-2021.
- Greater London Authority on behalf of the Green Infrastructure Task Force. 2015, Natural Capital. Investing in a Green Infrastructure for a Future London.
- Planning Department the Government of the Hong Kong Special Administrative Region (HKSARG). 2016. Green and Blue Space Conceptual Framework. Hong Kong Special Administrative Region.
- Tiran, J. et al. 2017. Baseline study on the status quo of regional UGS governance and European good practices. .Interreg Central Europe
- World Health Organization. 2016. Global Report on Urban Health equitable healthier cities for sustainable development, World Health Organization.
- World Health Organization, 2016. Physical activity strategy for the WHO European Region 2016–2025. World Health Organization.
Estudis científics
- Albercht, S. et al. (2015) ‘Change in waist circumference with longer time in the US among Hispanic and Chinese immigrants: the modifying role of the neighborhood built environment Sandra’, Ann Epidemiol., 25(10), pp. 767–772. doi: 10.1016/j.annepidem.2015.07.003.Change.
- Christian, H. et al. (2017) ‘Relationship between the neighbourhood built environment and early child development’, Health & Place, 48. doi: 10.1016/j.healthplace.2017.08.010.
- Heesch, K. C., Giles-corti, B. and Turrell, G. (2015) ‘Cycling for transport and recreation : Associations with the socio-economic , natural and built environment’, Health & Place. Elsevier, 36, pp. 152–161. doi: 10.1016/j.healthplace.2015.10.004.
Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat
Data de l'última actualització:
dj., 06 de maig 2021 10:50:49 +0000