$community_name

Habitatge

Edificis d'habitatges sostenibles i ecoeficients

CONTEXT

L’ecoeficiència s’orienta a generar edificis més respectuosos amb l’entorn i tèrmicament més estables que permeten un major confort alhora que redueixen la demanda energètica. L’ecoeficiència i el desenvolupament sostenible, derivats d’una planificació espacial i un disseny arquitectònic dels entorns residencials, tenen una influència significativa en la salut.

Les millores en la reducció de la contaminació ambiental física (soroll, ones electromagnètiques, reducció de les emissions i la necessitat de generar energia, etc), química o biològica repercuteixen, directament o indirecta, en la salut: disminució de malalties cardiovasculars, respiratòries i de les alteracions immunològiques i hormonals.

OBJECTIU

• Fomentar la construcció d'edificis d'habitatges (públics i privats) sostenibles i ecoeficients pels seus efectes positius en la salut: disminució de les malalties cardiovasculars, respiratòries i de les alteracions immunològiques i hormonals.
• Descens de les emissions de CO2, a partir de la disminució de la demanda energètica, l’augment de l’ús d’energies renovables i millora de l’eficiència energètica.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

Propostes i recomanacions per a la promoció d´habitatges (pública i privada) i comunitats

• Disminuir la demanda energètica dels habitatges mitjançant:
  • L’ús de materials de tancament amb alta inèrcia tèrmica.
  • L’augment de l’aïllament en el conjunt dels tancaments: murs de façana, cobertes, soleres, etc.
  • L’ús dels materials més aïllants possibles als tancament de les obertures i les finestres, tenint en compte, entre d’altres: l’ús de marcs no metàl·lics o amb trencament de pont tèrmic, un nivell d´estanqueïtat elevat, l’ús de vidres dobles o triples amb càmera emplenada amb gasos nobles (p.ex argó) i amb tractament de baixa emissivitat.
  • La protecció adequada a les obertures per evitar una excessiva incidència del sol a l'interior. En les obertures d'orientació sud (sol de migdia) amb un voladís horitzontal, en relació a la dimensió de la finestra, s'evita que el sol incideixi directament a l´estiu, permetent la seva entrada a l´hivern. A les obertures d'orientació est o oest (sol de matí o tarda), el voladís no és eficient ja que el sol incideix més horitzontal sobre els vidres. Caldrà col·locar lamel·les verticals que respectin a la vegada la transparència visual a l´interior de l’habitatge, persianes o estores. Si fos necessari, els vidres podrien incorporar filtres de control solar capaços de regular l´entrada de radiació solar.
• Utilitzar sistemes de climatització passiva (sense despesa energètica), que eviti el consum d’energia, afavoreixi el confort i eviti la contaminació ambiental, com poden ser:
  • La previsió de sistemes de ventilació creuada.
  • Oferir diferents solucions de façana per a les diferents orientacions
  • L’ús de patis que generen ventilacions creuades i/o l´efecte xemeneia i amb vegetació que potenciï crear un microclima.
  • La col·locació de murs Trombe per afavorir l'escalfament i la ventilació de l'aire.
  • L’ús de formes aterrassades que aprofiten la incidència del sol, així com de formes semi soterrades que configuren murs tèrmics i cobertes verdes, per aprofitar l’inercial tèrmica i la estabilització de la temperatura.
• Incorporar el concepte de l’ecoeficiència a la construcció d’edificis d’habitatges, a partir de:
  • El foment de tècniques constructives que facilitin la reutilització i la reducció de residus.
  • L’ús d’energies renovables i d’inversions en l’eficiència de les instal·lacions.
• Aplicar lògiques tipològiques a favor del medi ambient
  • Promoure tipologies d’habitatges que fomentin la participació de les persones usuàries en la seva transformació: habitatges flexibles, ampliables i perfectibles, entre d’altres. Els habitatges ja pensats per a què sigui possible la seva transformació són habitatges més sostenibles gràcies a l’estalvi d’energia en reformes i la incorporació dels desitjos i a la major facilitat per a la incorporació de les necessitats de les persones usuàries.
  • Fomentar els equipaments compartits i socialitzar al màxim els serveis domèstics: garatges, trasters, aparcaments per a bicicletes, estenedors, saunes, llocs de reunió, oci, espais per a nens i nenes, etc. Compartir espais a l´edifici millora el rendiment i l’eficàcia dels habitatges.
  • Utilitzar materials de baixa petjada ecològica i de proximitat

Propostes i recomanacions per a l’administració

Molts aspectes mediambientals ja s´han anat incorporant mica en mica i són d'obligat compliment pel CTE i per tant els ajuntaments només cal que vetllin pel seu estricte compliment.

Si es pretén un nivell d’ecoeficiència i sostenibilitat per sobre dels estàndards fixats pel CTE, els ajuntaments poden:

• Exigir la seva incorporació mitjançant ordenances o normatives d'edificació municipal que puguin afectar tant a obra nova com a processos rehabilitadors
• Fomentar l’ecoeficiència i la sostenibilitat mitjançant desgravacions fiscals vinculades a un nivell d’eficiència i sostenibilitat establert, promoure premis locals a la "innovació", etc.
• Fomentar sistemes comunitaris de climatització dels edificis d'habitatges (district heatings, que permetin una major eficiència en els consums i els manteniments, una implementació tècnicament més simplificada i econòmica i amplifiquen el rendiment dels sistemes instal·lats.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

•  Habitatges protegits a Formentera.- Illes Balears. El projecte de l’Institut Balear de l'Habitatge sorgeix d’un rigorós estudi del clima, dels recursos locals per tal de reduir la petjada ecològica tant en la construcció com en la vida útils dels habitatges.
• Habitatges al barri Vauban - Freiburg, Alemanya. 2006. Habitatges dissenyats amb criteris d’eficiència energètica i arquitectura bioclimàtica. Tot el barri està concebut minimitzar el baix consum energètic i de recursos.
• Transformació bloc d’habitatges- Paris, França. Inicialment es preveia enderrocar tot l’edifici, però el projecte dels arquitectes Lacaton&Vassal proposa una rehabilitació que incorpora elements de control climàtic dels habitatges.
• HuloHaus – Cerdanyola del Vallès, Barcelona. 2015-16. Cooperativa Celobert. Habitatge dissenyat amb criteris de passivhaus i construint amb estructura de fusta i aïllaments tèrmics de fibra de fusta i llana d’ovella.
• Habitatges carrer Roc Boronat. 2004-11 – Barcelona. El disseny de la façana de l’edifici millora el seu aïllament i estanqueïtat, aconseguint una reducció important de la demanda energètica.
• RePublic_ZEB Project – Unió Europea. Projecte centrat en la definició de paquets de mesures amb un cost òptim i basats en tecnologies eficients i de qualitat garantida per a la remodelació d’edificis públics cap a criteris d’edificis de consum d’energia quasi nul (nZEB).
• Rehabilitació del carrer Pirineus. Santa Coloma de Gramenet 2016 – 2017. A partir de la delimitació d’una Àrea de Conservació i Rehabilitació l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha facilitat la rehabilitació de 32 edificis (inclouen 360 habitatges) a partir de la realització d’un projecte unitari i la facilitació del finançament.

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

• Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica.
• Decret 75/2014, de 27 de maig del Pla per al dret a l'habitatge.
• Decret 111/2009, de 14 de juliol, de modificació del decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis.
• RD 314/2006, de 17 de març, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación i les seves modificacions introduïdes per les disposicions posteriors.
• Decret 21/2006, de 14 de febrer, per qual es regula l'adopció de criteris ambientals d'ecoeficiència en els edificis.

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA

• EcoHabitar. 2018. Casas saludables y eficientes. Congreso online. 
• Rubio, F.J. (Grupo ferrovial, fundación entorno) Construcción Sostenible como inversión en salud: Vivienda y entornos residenciales saludables. Congreso nacional de Medioambiente.
• M.Rojas, J., Galán-Marin, C., Fernandez-Nieto, E. 2012. Parametric Study of Thermodynamics in the Mediterranean Courtyard as a Tool for the Design of Eco-Efficient Buildings. Energies 2012, 5(7), pp. 2381-2403.
• Montaner, J.M. 2015. Sostenibilidad e integración en el entorno. In: Barcelona: Editorial Reverté La arquitectura de la vivienda colectiva. Prácticas y proyectos en la ciudad contemporánea.
• Comissió Europea, 2020. A Renovation Wave for Europe - greening our buildings, creating jobs, improving lives.

ALTRES FITXES DE LA GUIA

• Àmbit Habitatge Fitxa "Toxicitat dels materials" 
• Àmbit Habitatge Fitxa "Edificis d´habitatges amb materials saludables" 
• Àmbit Planificació urbana. Fitxa "Fomentar tècniques constructives més sostenibles"
• Àmbit Equipaments. Fitxa "Energia renovable"

---

---