Envelliment

CONTEXT

Les projeccions demogràfiques apunten a una intensificació del procés de maduració i envelliment de la població. Aquest col·lectiu es troba, en moltes ocasions, abocat a viure en soledat i és especialment femení, degut a la major esperança de vida de les dones. Alhora, normalment llars encapçalades per una persona gran (de més de 65 anys) tenen ingressos anuals reduïts, la qual cosa provoca dificultats per mantenir l'habitatge on viuen.

L’envelliment, no és una problemàtica per ell mateix, però pot portar aparellades una sèrie de canvis en les persones que poden derivar en limitacions per al desenvolupament de la seva activitat habitual. Per tant, cal evitar que aquests canvis es tradueixin en problemes de salut com a conseqüència de les característiques dels habitatges i edificis on aquestes persones resideixen.

Llegir +/-

En relació amb l’habitatge, l’envelliment pot portar vinculades 4 problemàtiques bàsiques, que poden tenir conseqüències per a la salut:

Les dificultats de pagament de l’habitatge. Aquestes es deuen fonamentalment a la reducció dels ingressos de la llar. Actualment, aquesta situació afecta a menys unitats de convivència gràcies als contractes de lloguer de pròrroga forçosa que han aconseguit mantenir a uns preus assumibles el lloguer. No obstant, si que presenten problemàtiques les llars que resideixen en habitatges amb contractes de lloguer regits per l’actual Llei d’Arrendaments Urbans, així com aquelles llars que tot i tenir contractes de lloguer de pròrroga forçosa, es troben sotmeses a processos d’assetjament immobiliari per intentar revertir aquests contractes (veure fitxa 5.1.3 Assetjament immobiliari). D’altra banda les dificultats en el pagament també poden afectar a moltes persones per la pèrdua de la persona amb la que compartien habitatge.
La deficient conservació dels immobles. La reducció dels ingressos de la llar, així com la dificultat de portar a terme obres de reforma i millora de l’habitatge, pot conduir a la seva degradació i a l’aparició de patologies diverses que no són resoltes com humitats, intercanvis energètics no controlats o afectacions en la salubritat.
La manca d’accessibilitat dels edificis i els habitatges. Els problemes d’accessibilitat s’agreugen amb l’envelliment de les persones residents i poden fer impossible la seva sortida de l’habitatge. Per altra banda, la resolució d’aquesta problemàtica xoca amb la reducció dels ingressos de la llar i la menor capacitat per portar a terme intervencions complexes a l’edifici.
Inadaptació de l’habitatge a les seves necessitats, per raons de mida, tipologia...

Totes aquestes problemàtiques comporten múltiples i diversos problemes de salut que s’agreugen en les persones grans al tractar-se d’un col·lectiu especialment vulnerable. Els principals problemes per a la salut que es poden desencadenar són els següents:

Increment de l'obesitat i el sobrepès i de malalties cardiovasculars per viure en immobles sense ascensor i no poder sortir al carrer.
Increment de problemes de salut mental com ansietat o depressió a causa de l´aïllament per viure en immobles sense ascensor i no poder sortir al carrer.
Increment de lesions i morts per accident per viure en habitatges no adaptats a les seves condicions físiques.
Increment de mortalitat associada a onades de calor/fred, per viure en immobles antics en mal estat i que no disposen dels mitjans adequats ni d'aïllament tèrmic ni sistemes de climatització/refrigeració artificials.

OBJECTIU

Garantir l´adaptabilitat dels habitatges a les condicions físiques de la gent gran.
Fomentar la rehabilitació dels habitatges per millorar les condicions d´accessibilitat i les condicions tèrmiques dels interiors dels edificis i dels habitatges.
Controlar l´especulació i els processos d'assetjament immobiliari.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

Propostes i recomanacions per a les persones usuàries

Per facilitar que l’habitatge tingui unes condicions adequades durant la vellesa, és important portar a terme les adaptacions necessàries prèviament, ja que després els ingressos de les unitats de convivència tendeixen a ser menors. Les principals millores a realitzar són:

Actuacions generals. Col·locar endolls i punt de llum, ampliar portes, canvis de gir de portes, anivellar els desnivells amb petites rampes, instal·lació d´escalfador elèctric.
Adequació del bany. Canvi de banyera per una dutxa, canvi d´aixetes, substitució de wc i lavabo, inclinació mirall, eliminació bidet.
Adequació de la cuina. Substitució de la placa de gas per una placa elèctrica, canvi d´aixetes, reforç de la il·luminació en zones de treball.

Propostes i recomanacions per a l´administració

Millora dels habitatges

Impulsar ajuts a la cohesió que possibilitin que en cas de pocs recursos l'Ajuntament pugui assumir la despesa. Aquests ajuts hauran de permetre ampliar fins a cobrir el 100% de la intervenció els ajuts ja existents per a la millora dels habitatges.
Impulsar ajuts a l’arranjament interior d’habitatges per resoldre mancances en accessibilitat i habitabilitat.
Difondre els ajuts existents per a la millora dels habitatges entre aquesta població

Dotació de serveis als habitatges

Facilitar serveis a les persones grans per tal que puguin seguir residint als seus habitatges i no hagin de traslladar-se a residències o habitatges amb serveis amb els equipaments ja incorporats. En podria començar per facilitar serveis com la perruqueria, atenció d’infermeria, ajuts a la compra, etc.

Impuls als programes per compartir habitatge

La possibilitat de compartir habitatge podria donar resposta tant a persones grans que viuen soles i necessiten companyia, com a aquelles amb rendes més baixes que necessiten complementar-la per fer front al pagament del lloguer. Es poden establir diferents programes per compartir habitatge:

Programes intergeneracionals d'habitatges compartits entre gent gran i joves estudiants.
Programes d’habitatges compartits entre persones grans i les seves cuidadores
Programes establerts entre dues persones grans que es poden complementar per atendre a les seves necessitats bàsiques.

Disponibilitat de nous habitatges i espais residencials

Generació d'habitatges amb serveis per a gent gran, que faciliten la vida autònoma a partir de dotar d’una sèrie de serveis comuns.
Foment de les permutes: canvi d'habitatges no adaptats (sense ascensor) per habitatges adaptats (amb ascensor i sense barreres arquitectòniques).
Foment dels edificis d'habitatges plurifuncionals, (barrejant l'ús residencial amb altres usos més productius, ja sigui en planta baixa o d'altres) i pluritipològics (barrejant habitatges de diferents mides i característiques).
Foment de les Cooperatives d´habitatges en cessió d’ús per a gent gran (cooperatives sènior), on es combinen habitatges de petites dimensions amb serveis comuns.
Fomentar altres tipologies residencials per a gent gran: centres de dia, residencies, habitatges tutelats.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

Programa de rehabilitació i adaptació funcional (arranjament) d´Habitatges per a persones grans. (2009-2015). Diputació de Barcelona. Programa que neix amb l’objectiu de facilitar reformes bàsiques als habitatges de les persones grans més vulnerables per tal de garantir les condicions de seguretat, higiene i habitabilitat mínimes, afavorint l’accessibilitat i les condicions de vida de la persona dins de la seva llar. Es tracta per tant, de petites reformes imprescindibles perquè la persona gaudeixi d’autonomia i qualitat de vida en el seu domicili.
Habitatges amb serveis per a gent gran l’Institut Municipal de l'Habitatge i la Rehabilitació de Barcelona (IMHAB). Ajuntament de Barcelona. Promoció d’apartaments amb serveis per a la gent gran que es componen d´un conjunt d´habitatges d´una mitjana de 40 m2 útils, amb serveis comuns que ofereixen un servei alternatiu a persones grans que disposen d´autonomia personal.
- Promoció de 32 habitatges amb serveis per a gent gran, IMHAB. Promoció d’habitatges per a gent gran guanyadora del Premi Endesa a la Promoció Residencial més Sostenible 2011. Barcelona.
- Torre Júlia – Nou Barris, Barcelona. Promoció de 77 habitatges amb serveis per a gent gran, promoguda per l’IMHAB.
Programa de convivencia intergeneracional - Ajuntament de León. Programa Intergeneracional entre gent gran i estudiants, que dona resposta a les necessitats d’habitatge dels estudiants durant el curs acadèmic, afavorint la permanència de la gent gran del seu entorn.
Projecte Teixim Barri. Ajuntament de Barcelona, Fundació Família i Benestar Social, Fundació Hàbitat 3, Impulsem, La Boqueria Arquitectes. Projecte a través del qual sis persones grans amb pocs recursos podran accedir a un habitatge de lloguer a un preu accessible. Els tres pisos del projecte han estat cedits per un particular durant 10 anys per a ús social. A canvi, aquests habitatges han de ser rehabilitats.
La Muralleta (cohabitatge sènior). Cooperativa d’habitatges en cessió d’ús situada al municipi de Santa Oliva, constituïda per persones madures amb la voluntat de desenvolupar un projecte autogestionat. El projecte compta amb 15 habitatges i instal·lacions comunitàries que responen a criteris de sostenibilitat ambiental i estalvi energètic. L’objectiu és poder comptar amb serveis similars a una residència en el moment en què les persones sòcies ho necessitin
Un projecte referent del cohabitatge sènior a l’estat espanyol és la cooperativa Trabensol.

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

Llei 18/2007 de 28 de desembre, del Dret a l'Habitatge a Catalunya, modificada per la Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l'activitat econòmica.
Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret de l'habitatge.
Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica.
Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme de Catalunya.
Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme de Catalunya.
La Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l´Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de Dependència, la Llei catalana 12/2007, d´11 d´octubre, de Serveis Socials y la Llei 13/2014, de 30 d´Octubre, d´accessibilitat, Impulsen mesures orientades a afavorir que les persones grans puguin viure a la seva llar el màxim temps i amb les millors condicions possibles d´habitabilitat i accessibilitat.