Espai públic
Espai públic segur
CONTEXT
Com més segura se sent la gent, més ús fa de l'espai públic i més l'utilitza, i per tant, més en gaudeix. La gent gran i les criatures, i més concretament les dones, són els col·lectius més vulnerables; si es projecten espais segurs per a ells, seran segurs per a tothom. La sensació d’inseguretat pot implicar que les persones no surtin al carrer, amb les seves conseqüències: aïllament social, i no gaudir dels efectes beneficiosos de l'exercici físic.
La manca d'un espai segur pot provocar l'increment de problemes de salut física i mental. Si l’espai públic es percep com a insegur (tant si és pel trànsit, els delictes, o per un manteniment deficient) les persones deixaran de fer-ne ús, amb les conseqüències que això comporta: menys activitat física i un augment en les malalties cròniques (p.ex. malalties cardiovasculars). A més, una percepció d’inseguretat provoca un augment dels nivells d'estrès i una disminució de la salut mental (p.ex. depressió, ansietat, aïllament, discomfort emocional) (Cozens 2007, Foster et al. 2008, 2012, Aytur et al. 2015, Cristian et al. 2017).
És evident que el disseny urbà, per si sol, no pot evitar situacions de conflicte o agressions però si pot col·laborar a crear espais vius alhora que segurs, nodrits de l'activitat de les mateixes persones. La seguretat a l'espai públic de la ciutat també està relacionada amb la geometria dels espais i en la micro-arquitectura que els conformen. A través d’aquesta eina s’ha de garantir un espai de confort a escala humana i amb visibilitat per entendre el que està passant al nostre voltant (Crowhurst Lennard 2018).
OBJECTIU
- Afavorir l’ús de l'espai públic per incrementar la cohesió social i disminuir l'aïllament de determinats col·lectius.
- Crear espai públic de qualitat, segur i ben mantingut per promoure una comunitat activa, cohesiva i inclusiva.
- Increment de la percepció de seguretat viària i disminució del risc d’accidentalitat.
PROPOSTES I RECOMANACIONS
Fer espais públics segurs que:
- Donin prioritat a les persones que caminen i als ciclistes. Limitar la velocitat dels modes motoritzats i prioritzar als usuaris més vulnerables mitjançant el disseny dels espais.
- Eliminin culs de sac, racons i barreres arquitectòniques, plantejar punts de sortida d’emergència en tots els recorreguts, crear xarxes amb els camins de circulació quotidiana de la gent.
- Es dissenyi l'enllumenat en funció del tipus d'ús de cada espai, l'entorn que té i les franges horàries d'utilització d’acord amb el compliment de la normativa.
- Tinguin cura de l’estètica, tant en el nou disseny com en la restauració d’espais públics. L’eliminació d’elements incívics a l’entorn (mobiliari trencat, zones abandonades, graffitis, escombraries, brossa etc.) són clau per l’augment de percepció de seguretat en els barris.
- Tots els elements que en formen part estiguin ordenats i pensats en conjunt (il·luminació, mobiliari urbà, senyalització, contenidors de residus, vegetació, jocs, parades de transport públic, etc.) i que els diferents materials que els conformen en facilitin els desplaçaments i l'orientació de les persones a l’entorn.
- Es generin tenint en compte les necessitats i les demandes de les persones de l'entorn on s'ubica, tant de les que hi viuen com de les que hi treballen, trobant l'equilibri entre els espais destinats a diferents usos de l'espai públic (circulació, trobada, jocs urbans, descans, trama urbana, espai verda, etc.).
- Es desenvolupin a través de mecanismes de participació conjunta, tant de la pròpia ciutadania com de les persones que treballen al consistori. Utilitzar eines per identificar totes les persones que poden ser usuàries d'un espai, com els sociogrames.
- Tinguin en compte els usos de les plantes baixes dels edificis que els conformen, oferint equipaments públics de proximitat en el seu àmbit, comerços i serveis. En municipis amb forts desnivells, pensar en la doble funcionalitat d'un equipament, on es pugui fer ús dels elements verticals de comunicació, tant pel propi edifici, com per l'espai exterior.
- Assegurar que els equipaments a l’espai públic (fonts, zones de picnic, barbacoes, berenadors públics, mobiliari, etc.) estan cuidats i en bon estat.
EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA
- Ajuntament de L´Hospitalet de Llobregat, s/d. Plec de condicions tècniques per al disseny, l'execució i la recepció de les Àrees de Joc Infantil.
- Basauri, 2002. Mapa de la ciudad prohibida para las mujeres.
- Diputació de Barcelona, s/d. Campanya contra el sexisme “No és No”.
- Diputació de Barcelona, 2008. Cardona - Centre Cívic Casal de Joves.
- Diputació de Barcelona, 2010. Manlleu - Remodelació de l’espai públic del Barri de l’Erm.
- Diputació de Barcelona, 2012. Banc de bones pràctiques dels governs locals.
- Lavola amb la Diputació de Barcelona, s/d Campanya d’informadors per millorar la neteja a la ciutat.
- Sant Adrià de Besòs, s/d. Remodelació de l'espai sota la C31.
LEGISLACIÓ I NORMATIVA
- ORDEN VIV/561/2010, de 1 de febrero, por la que se desarrolla el documento técnico de condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación para el acceso y utilización de los espacios públicos.
- Decret 135/1995, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d'aprovació del Codi d'accessibilitat.
- Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d'agost.
- Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial.
- Llei 4/2003, de 7 d'abril, d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya.
- Real Decreto 1627/1997, de 24 d'octubre, por el que se establecen disposiciones mínimas de seguridad y salud en las obras de construcción.
ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA
- Pluma Vilanova, Ania, 2019. Plec de prescripcions tècniques dels projectes d'urbanització d'espai públic urbà. Diputació de Barcelona.
- Diputació de Barcelona, 2016. Guia "on line" Entorn urbà i salut. Espai públic. Fitxa "L'espai públic per gestionar la cohesió social".
- Diputació de Barcelona, 2016. Guia "on line" Entorn urbà i salut. Informació i participació. Fitxa "Urbanisme i participació".
- Naredo Molero, M. and Praxágora Cooperativa, 2010. Guia per a l'elaboració de diagnòstics de seguretat amb visió de gènere a l'àmbit rural i urbà. Generalitat de Catalunya.
- Freixanet, Maria, et al., 2011. "No surtis sola, Espais públics segurs amb perspectiva de gènere". Institut de Ciències Polítiques i Socials.
Referències científiques:
- Aytur, S., et al., 2015. Measuring physical activity in outdoor community recreational environments: Implications for research, policy, and practice. Current Cardiovascular Risk Reports, 9(1).
- Cozens, P., 2007. Public health and the potential benefits of Crime Prevention Through Environmental Design. New South Wales Public Health Bulletin, 18(11-12).
- Cristian, H., 2017. A longitudinal analysis of the influence of the neighborhood environment on recreational walking within the neighborhood: Results from RESIDE. Environmental Health Perspectives, 125(7).
- Crowhurst Lennard, S., 2018. Livable Cities: Concepts and Role in Improving Health. In M. J. Nieuwenhuijsen & H. Khreis, eds. Integrating Human Health into Urban and Transport Planning. Springer, pp. 51–71.
- Foster, S. & Giles-Corti, B., 2008. The built environment, neighborhood crime and constrained physical activity: an exploration of inconsistent findings. Preventive Medicine, 47(3).
- Foster, S., Giles-Corti, B. & Knuiman, M., 2012. Does Fear of Crime Discourage Walkers? A Social-Ecological Exploration of Fear As a Deterrent to Walking. Environment and Behavior, 46(6).
Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat
Data de l'última actualització:
dg., 09 de maig 2021 07:02:17 +0000