Comparteix

Espai públic

Foment de l'activitat física

CONTEXT

© Iryna Inshyna / Shutterstock.com

La inactivitat física es classifica com un dels principals factors de risc que causen mortalitat i discapacitats segons l’Estudi de la Càrrega Mundial de Morbiditat (Global Burden of Disease Study) (2016). El sedentarisme contemporani és la causa de moltes malalties cròniques. Els darrers estudis de l'OCDE (2014), comptabilitzen que al voltant del 16% dels adults espanyols pateixen obesitat i gairebé el 40% presenta sobrepès. Un de cada quatre infants espanyols pateix algun d'aquests dos problemes.

La inactivitat física està associada amb una mortalitat prematura, malalties cardiovasculars, ictus, alguns càncers (colon o càncer de mama), diabetis, depressió i deteriorament de les capacitats cognitives a les edats tardanes (demència) (Hamer & Chida 2009, Kyu et al. 2016, Woodcock et al. 2011).

Llegir +/-

 

L'evidència científica demostra que la pràctica regular d'activitat física té nombrosos beneficis per a la salut física i mental, que es tradueixen en una millora de la qualitat de vida, una major satisfacció i vitalitat en les persones (Maher et al. 2015). L’OMS recomana 150 minuts d’activitat física a intensitat moderada o 75 minuts de forta intensitat al llarg de la setmana (OMS, 2010). Per això, és essencial que els governs locals estableixin mesures per promoure aquesta activitat física.

L'espai públic ens ofereix un escenari ideal per implementar intervencions públiques que permetin dissenyar viles i ciutats saludables que tinguin com a objectiu proporcionar oportunitats per a què les persones puguin ser físicament actives. A més, es tracta d’una activitat sense cap cost econòmic per a les persones.

 

 

OBJECTIU

  • Fomentar l'activitat física.
  • Integrar l’activitat física a la rutina diària (p.ex. a través del sector del transport mitjançant la promoció dels desplaçament a peu i en bici).

PROPOSTES I RECOMANACIONS

El plantejament de les intervencions en l'espai públic s'haurien de considerar no només en el foment de la pràctica esportiva de manera puntual, mitjançant la participació en esdeveniments esportius concrets, sinó prioritzant les intervencions en l'espai públic que facilitin la pràctica d'activitat física continuada, ja que és la manera més eficient de millorar la salut i l'adopció d'estils de vida actius.

Les propostes d'intervenció es poden realitzar tant en l'espai urbà com en el medi natural:

  • Promoure en general un estil de vida actiu i hàbits saludables (p. ex., pujar les escales en comptes d’agafar l’ascensor, poder gaudir de més dies de vacances si es realitza activitat física, camins escolars per les criatures, etc.).
  • Promoure l’ús del transport actiu i públic com una manera d’integrar l’activitat física al sector del transport. Proveir infraestructures segregades i segures per als vianants i els ciclistes. Prioritzar aquestes formes de transport en el trànsit viari.
  • Incorporar zones verdes (i blaves) als itineraris dels vianants i els ciclistes. Són zones preferibles per a la pràctica d’activitat física, ja que està demostrat que augmenten el nivell de gaudi i intensitat física (Gladwell et al. 2013).
  • Les zones verdes han d’estar equipades amb la infraestructura adequada per a caminar, córrer i anar en bicicleta, i facilitar així l’activitat física.
  • Proporcionar punts d'hidratació i zones d'ombra (p. ex., arbres) en les zones de pràctica d'activitat físico-esportiva.
  • Incorporar itineraris pels voltants del municipi per caminar, córrer o anar en bicicleta en condicions de seguretat per als practicants i vianants.
  • Senyalitzar punts quilomètrics en els circuits i xarxa de camins per córrer o per anar en bicicleta, amb mobiliari que permeti realitzar estiraments a l'inici i al final.
  • Si hi ha demanda, incorporar espais esportius singulars: equipaments esportius i de lleure antivandàlics, skateparcs, pistes de bàsquet, parcs infantils, taules de ping-pong, etc.
  • Adequar paviments per l'ús esportiu (fusta triturada o superfícies naturals com herba en els circuits de córrer, paviments elàstics en la zona de jocs, etc.)
  • Promoure l’obertura dels patis de les escoles fora de l'horari lectiu com a extensió de l'espai públic i dinamitzar-hi jocs i activitats esportives per a infants i famílies.
  • Crear activitats físiques als espais públics com parcs i als centres cívics (p.ex. ball, exercicis aeròbics i circuits de gimnàstica i de jogging) que siguin econòmicament accessibles per a tothom.
  • Adequar les infraestructures que queden en desús (carreteres, vies de tren, lleres del riu, etc.) per adaptar-les a l'ús esportiu.
  • Promoure l’activitat física segura a la platja (p. ex., incloure línies de boies, camps de vòlei i ta-ka-ta delimitats, il·luminació fora de les hores de sòl, etc.)

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

  • Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, pel qual s'aprova el Text únic de la Llei de l'esport. L'article 48 assenyala que les administracions catalanes han de promoure l'esport d'esbarjo, lleure i salut, i han de facilitar l'activitat física lliure espontània i organitzada, donant, dins les seves possibilitats, el màxim d'alternatives al major nombre de persones. En qualsevol cas, cal donar oportunitats especials als joves, a les persones de la tercera edat, als discapacitats i també als sectors de la societat més deficitaris.
  • Pla director d'instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC), maig 2005.

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA

Referències científiques (revisions sistemàtiques):

  • Gladwell, V.F., 2013. The great outdoors: how a green exercise environment can benefit all. Extreme Physiology & Medicine, 2(3), 1-7.
  • Hamer & Chida 2009. Physical activity and risk of neurodegenerative disease: a systematic review of prospective evidence. Psychological Medicine, 39(1), 3-11.
  • Kyu, H.H., et al., 2016. Physical activity and risk of breast cancer, colon cancer, diabetes, ischemic heart disease, and ischemic stroke events: systematic review and dose-response meta-analysis for the Global Burden of Disease Study 2013. BMJ, 354(i3857), 1-9.
  • Mayer, J.P., 2015. Daily Physical Activity and Life Satisfaction across Adulthood Jaclyn. Developmental Psychology, 51(10), 1407-1419.
  • Mueller, N., et al. 2015. Health impact assessment of active transportation: A systematic review. Preventive Medicine, 76, 103-114.
  • Rojas-Rueda, D., et al. 2011. The health risks and benefits of cycling in urban environments compared with car use: health impact assessment study. BMJ, 343(d4521).
  • Woodcock, J., et al. 2011. Non-vigorous physical activity and all-cause mortality: systematic review and meta-analysis of cohort studies. International Journal of Epidemiology, 40(1),121-138.

ALTRES FITXES DE LA GUIA

  • Àmbit Equipaments. Informació i Participació. Fitxa "Promoció de l'activitat física".

Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat

Data de l'última actualització:
dg., 09 de maig 2021 17:50:57 +0000