Habitatge
Fonts de risc ambiental
CONTEXT
Aquesta fitxa aborda la proximitat a fonts de risc de contaminació ambiental com a factor decisiu alhora d'escollir un emplaçament per desenvolupar una promoció residencial.
El risc ambiental està relacionat amb els danys que poden produir-se per factors de l´entorn, propis de la natura o provocats per les persones. L´activitat productiva o econòmica i la ubicació geogràfica són qüestions que poden deixar a una persona o un grup de persones en una situació de risc ambiental.
- Els riscos naturals. Deriven de processos naturals com el vent, la pluja, el sol, etc. Es tracta de recursos indispensables, tot i que a partir d´uns límits es converteixen en riscos (huracans, inundacions, càncer de pell, terratrèmols,...). El Canvi Climàtic, degut a l´augment de temperatura de l´ambient bàsicament per les emissions de gasos d´efecte hivernacle, està agreujant aquests riscos naturals provocant, entre altres, climes més extrems, onades de calor, sequeres o pluges torrencials, augment del nivell del mar, més incidència de incendis, contaminació atmosfèrica, alteració de la biodiversitat, el risc d’inundabilitat i el riscs geològics ( esllavissaments, i caigudes de masses ).
- Els riscos antròpics. Estan causats per l´activitat humana. Aquests riscos tenen un impacte menor que els naturals, tot i que poden durar molts anys i constituir una amenaça per a la salut de les persones i per als ecosistemes per la presència de substàncies tòxiques, inflamables, explosives i/o cancerígenes. Els incendis forestals, el transport de matèries perilloses o la industria química poden ser fonts de contaminants. Les fonts principals dels contaminants més importants que es mesuren actualment i les seves característiques poden consultar-se al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. (http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/atmosfera/la_contaminacio_atmosferica/principals_contaminants/)
Cal tenir especialment en consideració tota una sèrie de riscos antròpics, que a vegades estan també relacionats amb riscos naturals:- Risc elèctric i electromagnètic, produït per elements artificials (xarxes sense fils, electrostàtica, camps electromagnètics, etc.) i també pels elements naturals (línies d’aigua subterrània, línies d’origen geològic, radiació de certs materials naturals, etc.) que han de ser analitzats i evitats o corregits. L’exposició continua a aquests camps elèctrics o electromagnètics pot comportar mals de cap, migranyes, nàusees i en casos extrems desenvolupar hipersensibilitat electromagnètica. (Veure Fitxa Higiene energètica i camps electromagnètics).
- Risc per vibracions. Cal evitar el risc per exposició continuada a vibracions creades per ascensors, corrents d’aigua en canalons, pas de persones, moviment d’aparells domèstics, tràfic i transport públic subterrani, etc. Vibracions superiors a 2 Hz poden desenvolupar mal d'esquena, mal de cap, marejos, síndrome del túnel carpià, trastorns vasculars, cervicàlgies o dorsolumbàlgies. Les vibracions menors a 2 Hz, considerades de baixa freqüència, són molt molestes i poden afectar el sistema nerviós central, causant marejos, nàusees, vòmits, etc.
- Contaminació atmosfèrica. Gran part de la població de les zones molt poblades viu en llocs on se superen alguns dels valors límits legals establerts. La principal font d'emissió a les zones urbanes és el trànsit, tot i que també hem de tenir en compte elements com el gas radó. L'augment de l'asma i les al·lèrgies en els infants està relacionada amb la qualitat de l'aire. Les partícules en suspensió provoquen a la població problemes respiratoris i cardiovasculars, també s'han relacionat amb problemes en la salut reproductiva. (Veure fitxa "Qualitat de l´aire").
- Contaminació acústica. L’excés de soroll es relaciona amb les malalties cardiovasculars (Veure fitxa Soroll i Veure Fitxa "Confort acústic") (Veure Fitxa "La contaminació acústica").
- Contaminació per residus urbans. L’increment de residus urbans mal gestionats poden donar lloc a episodis de males olors, plagues i a un augment de gasos d´efecte hivernacle. (Veure fitxa "La contaminació dels residus urbans").
Finalment, cal tenir en compte que els efectes sobre la salut de viure en un entorn amb possibles fonts de risc ambiental pot tenir efectes directes sobre la salut de les persones que ja s’han comentat, però també efectes indirectes com poden ser la por i l'angoixa a que els efectes negatius es donin.
OBJECTIU
- Evitar la proximitat a fonts de risc ambiental.
- Establir mesures que redueixin al mínim el possible impacte que poden tenir aquestes fonts de risc ambiental sobre la salut de les persones, en el cas que no es puguin evitar.
PROPOSTES I RECOMANACIONS
Les següents propostes i recomanacions són per a la promoció d´habitatges (tant pública com privada):
- Cal ser conscients que la majoria dels riscos no es poden eliminar i cal utilitzar estratègies de gestió del risc, basada en la prevenció.
- Utilitzar tècniques constructives que facilitin la reutilització, ja que permeten estalviar energia i recursos, i per tant, reduir la contaminació ambiental i millorar la salut pública.
- Canviar les fusteries, vidres, finestres i portes, que no garanteixin l’estanqueïtat amb l’exterior.
- En el cas que no es disposi d’emplaçaments saludables caldrà generar nous solars per a l’edificació a través de diferents instruments:
- Reserva de terrenys per a la seva adquisició per al Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge (PMSH); i alienació de béns afectes al PMSH.
- Constitució i funcionament del registre de solars sense edificar
- Adquisició de sòl, edificis o d'habitatges al mercat lliure i a través de tanteig i retracte.
- Per reduir els efectes nocius de les fonts de contaminació ambiental i millorar la qualitat de l’aire podem: potenciar el verd, tant a nivell urbà com als propis edificis (cobertes o façanes verdes); tenir en compte i potenciar les circulacions de l’aire, per evitar la concentració de contaminants; preveure la presència d’aigua per dotar l’ambient de més frescor i humitat; o preveure zones ombrivoles per protegir-nos de la radiacio solar (en espais privats i comuntaris).
EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA
- Pla per la millora de la qualitat de l’aire. Barcelona. 2015-18. El Pla recull actuacions per tal de lluitar contra la contaminació de l'aire per tal d’avançar cap a una societat amb menys emissions i que compti amb una millor qualitat ambiental i de vida per a la ciutadania.
- L’autoprotecció davant dels incendis forestals a urbanitzacions i cases aïllades- Generalitat de Catalunya. Aquesta guia informa del risc d’incendis, estableix mesures de prevenció i com actuar en situacions d’emergència.
- Memòria de riscos ambientals – Banyeres del Penedès. 2007. Document on s´estudien aquells aspectes ambientals (inundacions, incendis, camp electromagnètic) que poden posar en risc les persones o els béns.
- Informe de sostenibilitat ambiental del Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques del Maresme. Redactat per Geoservei. 2008. Document que descriu el medi físic de l’àmbit del pla i els riscos ambientals associats i proposa mesures correctores per mitigar els impactes.
LEGISLACIÓ I NORMATIVA
- Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pels qual s'aprova el Text refós de la llei d'urbanisme modificat per Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del text refós de la llei d'urbanisme, i per Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.
- Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme de Catalunya
- RD 314/2006, de 17 de març, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación
- Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya
- Decret 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya
- Llei 22/2011, de 28 de julio, de residuos y suelos contaminados.
- Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei Reguladora dels residus
- Llei 8/2008, de 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus.
- Decret 21/2006, de 14 de febrer, que regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis. Article 7 Paràmetres relatius als residus
- Directiva Europea 2008/98/CE, sobre residus.
- Reial Decret 903/2010, de 9 de juliol, d´avaluació i gestió del risc d´inundacions.
- Directiva dels risc d´inundacions, Directiva 2007/60/CE del 23 d´octubre, del Parlament europeu i del Consell relativa a l´avaluació i la gestió del risc d´inundació.
- Reial Decret, 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària enfront a emissions radioelèctriques. Publicat al BOE, núm. 234, de 29.09.2001
- Recomanació del Consell de 12 de juliol de 1999 relativa a l'exposició del públic en general a camps electromagnètics de 0 Hz a 300 GHz.
- Directiva 2004/40/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 29 de abril de 2004, sobre las disposiciones mínimas de seguridad y de salud relativas a la exposición de los trabajadores a los riesgos derivados de los agentes físicos (campos electromagnéticos) (decimoctava Directiva específica con arreglo al apartado 1 del artículo 16 de la Directiva 89/391/CEE)
- DECRET 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n'adapten els annexos.
- Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.
ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA
Sostenibilitat ambiental global
- Carceller, X. 2007. Plans Parcials Urbanístics: Guia per a l'elaboració de l'informe de sostenibilitat ambiental dels plans parcials urbanístics. Barcelona: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.
- Ballesteros, V. (Edit.) 2011. Urbanismo, medio ambiente y salud. Junta de Andalucia.
Inundacions
- Agència Catalana de l'Aigua. Pla de Gestió del Risc d'Inundació districte de conca fluvial de Catalunya. Barcelona: Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya.
- TV3. 2014. El Litoral Català, en risc creixent – Catalunya.
- Guillén, J. 2008. Els riscos litorals a Catalunya. Projecte RISKCAT. Barcelona: Consell Assessor per al Desenvolupament sostenible.
Risc electromagnètic
- Consell assessor del Parlament sobre ciència i tecnologia. 2017. L’espectre electromagnètic no ionitzant. Butlletí del CAPCIT 12. Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia.
- Diputació de Barcelona. Radiacions no ionitzants : Camps electromagnètics
- Silvestre E. 2011. L’habitatge saludable. Aspectes que promouen la salut. Curs Entorn Urbà saludable. Barcelona: Diputació de Barcelona.
Vibracions
ALTRES FITXES DE LA GUIA
- Àmbit Habitatge. Fitxa "Confort acústic"
- Àmbit Habitatge. Fitxa "Soroll"
- Àmbit Habitatge. Fitxa "Higiene energètica i camps electromagnètics"
- Àmbit Planificació urbana. "Fitxa Qualitat de l´aire"
- Àmbit Espai públic com a promotor de salut. Fitxa "La contaminació acústica"
- Àmbit Espai públic com a promotor de salut. Fitxa "La contaminació dels residus urbans"
Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat
Data de l'última actualització:
dt., 11 de maig 2021 13:09:31 +0000