Comparteix

Planificació urbana

Garantir la suficiència de recursos

CONTEXT

© Earl D.Walker / Shutterstock.com

A l'hora de realitzar el planejament territorial s'ha de comptar amb els recursos d'energia i aigua de què es disposa per fer la previsió de les zones més òptimes per a nous desenvolupaments urbans.

A escala local s'ha d'intentar compensar parcialment el consum de recursos energètics i hídrics planificant els barris de manera que es projectin minicentrals fotovoltaiques, district heating (xarxes de calor/fred centralitzades), dipòsits pluvials per reaprofitament d'aigües... Així s’assegura minimitzar el consum de recursos i d'energies no renovables, mantenint la qualitat de vida.

Llegir +/-

La planificació de l’espai i el disseny arquitectònic dels entorns residencials tenen una influència significativa en la ecoeficiència i el desenvolupament sostenible i també en els factors determinants de la salut. Totes les millores en la reducció de la contaminació ambiental repercuteixen directament o indirecta en la salut de l'ésser humà. 

Des del món local es pot fomentar la planificació d'espais, equipaments i habitatges (públics i privats) sostenibles i ecoeficients. Així es pot satisfer equilibradament les relacions entre les necessitats de l'usuari i el medi ambient, sense afectar els recursos i sense comprometre el futur de posteriors generacions.

La disminució de l’ús de recursos permet, a més d’un estalvi de materials, la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle associades al cicle de vida d’aquests. Per tant, l’ecoficiència, és també una mesura per lluitar contra el canvi climàtic.

 

OBJECTIU

  • Fomentar un model territorial i de ciutat sostenible, ecoeficient i saludable.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

  • Analitzar les disfuncions ambientals del planejament urbanístic.
  • Revitalitzar les lleres i els canals fluvials per aconseguir un drenatge eficient.
  • Revitalitzar les masses d'aigua dels espais verds i blaus.
  •  Crear parcs emblemàtics que contribueixin a la xarxa de drenatge per contribuir a reduir el risc d'inundació, millorar la gestió, l'emmagatzematge i la neteja de l'aigua.
  • Planificar una infraestructura verda a les parades de transport públic que contribueixi a millorar la gestió de l'aigua de la pluja de manera sostenible.
  • Preparar la infraestructura verda pel canvi climàtic restaurant els rius dels parcs, creant oportunitats d'emmagatzematge de la pluja cap amunt, millorant el sistema de drenatge dels jardins i dels sostres verds perquè siguin més sostenibles i contribueixin a frenar l'abocament d'aigües pluvials a la xarxa d'aigües públiques o clavegueram.
  • Millorar la funcionalitat de les zones humides ampliant els metres quadrats dels hàbitats humits per millorar l'emmagatzematge i la qualitat de l'aigua reduint el risc d'inundacions. Restaurar els metres quadrats d'aigua en curs i planificar-hi noves rutes per fer a peu o amb bicicleta.
  • Dissenyar la rehabilitació i reconversió de carreteres antigues o que ja no serveixen per gestionar la filtració de l'aigua superficial dels camins i les rutes de cicloturisme.
  • Disposar de tècniques de reg passiu per als paisatges urbans.
  • Protegir i millorar les vies navegables locals i els entorns aquàtics. Integrar mesures de disseny urbà sensibles a l'aigua que millorin la filtració de les aigües pluvials utilitzant vegetació i sòls. Disminuir i reduir la filtració d'aigües pluvials urbanes mitjançant la gestió de les aigües pluvials de la superfície i l'ús de cobertes verdes que augmentin la filtració i evaporació de l'aigua. Millorar els corredors de les vies navegables mitjançant la naturalització de les vies fluvials modificades i les plantes de ribera.
  • Millorar la conservació dels carrers residencials amb un disseny urbà sensible amb l'aigua. Millorar el tractament de les aigües pluvials, la mida i la posició dels camins d'aigua han de garantir el drenatge de la pluja.
  • Plantar una gran varietat d'espècies autòctones adequades a diferents nivells de profunditat de l'aigua a les zones humides, les zones de bioretenció o els embornals dels parcs.
  • Millorar la bioretenció dels jardins de pluja (rain gardens) dels carrers i dels aparcaments de les zones comercials: la mida i la posició dels jardins dins el paisatge urbà i la seva filtració segons les característiques de la zona.
  • Realitzar el planejament considerant:
    • Els recursos d'aigua disponibles i justificar-ho.
    • La tipologia d'edificacions pel foment de l'estalvi i la reutilització de l'aigua.
    • Preveure sistemes de col·lectors d'aigua en xarxes separades d'aigües negres i de pluja. Estranys de laminació.
    • Els programes de sanejament previstos.
    • La previsió de zones per a establiment de sistemes de tractament de les aigües, i si n'hi ha, valorar si aquests són suficients pel creixement previst.
    • Establir quins corredors per a les línies elèctriques podrien ser aptes i quines zones del sòl no urbanitzable caldria protegir d'aquestes instal·lacions.
    • Reservar el sòl per infraestructures energètiques: energies renovables: eòlica/fotovoltaica/ solar, district heating, ...
    • Les recomenacions de distàncies mínimes entre línies d'alta tensió i habitatges.
    • Les zones del terme municipal on les instal·lacions de radiocomunicació siguin incompatibles amb altres usos.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

  • Dunkerque. La ciutat s’ha compromès des de l’any 2004 a fer front al canvi climàtic. És una ciutat industrial, molt vinculada al port i a l’economia que se’n desprèn, i a la producció d’energia.
    Una de les intervencions urbanístiques més destacades de la ciutat és la que s’està desenvolupant a les antigues drassanes. La ciutat, que ja no pot créixer més en extensió, ha vist en aquestes 42 hectàrees una bona oportunitat per fer-hi un nou districte sostenible, amb una gran varietat d’edificis i espais públics, que enllaci el centre de la ciutat amb el mar. El projecte, anomenat Gran Large Green District Project, ‘from the city to the sea’, es basa en els principis de l’arquitectura bioclimàtica i empra mesures d’alta qualitat ambiental. En una primera fase (1991) s’anomenà Neptuno Project. El projecte inclou: emprar aigua de la pluja per regar els espais públics verds, calefacció de gas i escalfadors via energia solar per l’aigua, sostres verds a les cases, panells solars, un disseny que aprofita i maximitza la ventilació natural, orientació adequada dels edificis...
    Una de les accions que es duen a terme a Dunkerque és la combinació i aprofitament d’energia entre la indústria i l’entorn urbà. La Dunkirk Industrial Symbiosis (DIS) és un exemple d’èxit. La DIS es basa en la recuperació de la calor despresa pels gasos de l’empresa d’acer ArcelorMittal, bàsicament. Més de 6000 cases es beneficien d’aquesta calor, que al mateix temps suposa una gran reducció de les emissions de CO2. Això ha propiciat la creació d’una Industrial Waste Heat Network (2010). Aquesta xarxa d’aprofitament d’energia ha reduït les emissions de CO2, ha creat molts llocs de treball directes i indirectes, ha reduït els costos de l’energia i ha variat a l’alça el percentatge emprat d’energies renovables.
  • Todmorden. El municipi destaca, principalment, per ser un poble que ha desenvolupat un projecte de menjar local que impregna tota la població. Amb l’objectiu de fomentar una economia al voltant de l’alimentació local s’ha generat una àmplia comunitat (a Community Benefit Society) que planta i cultiva menjar per tots els racons de la ciutat i que al mateix temps crea un entorn molt atractiu.
    És una comunitat autosuficient (Incredible Edible Project), que no rep cap tipus de subvenció, només els ingressos dels visitants que participen del ‘tour’ que organitza l’entitat per mostrar el seu projecte, i que es basa en treball dels voluntaris. Tothom que mengi pot participar-hi (If you eat you’re in, és el seu lema).
    Aprofiten tots els espais, per insignificants que puguin semblar, per plantar-hi verdures, plantes, herbes... Han construït i col·locat jardineres de tot tipus i totes mides a tot arreu. Així mateix, els aliments que cultiven els ofereixen gratuïtament a qui els vulgui/necessiti.
    A més de cultivar aliments arreu, també han reconvertit àrees en desús o en mal estat en parcs de butxaca (Pocket Parks), o espais verds oberts a tothom.

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA

Documents i guies 

Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat

Data de l'última actualització:
ds., 08 de maig 2021 20:55:02 +0000