Habitatge
Integració urbana
CONTEXT
Aquesta fitxa tracta d'abordar la integració urbana d'una promoció d'habitatge i el seu efecte sobre la qualitat de vida i la salut dels residents.
Si volem aconseguir una bona integració urbana d'una promoció residencial o edifici d'habitatges hem de tenir en compte (potenciar/ pensar / implementar ) alguns aspectes o qualitats urbanes com ara la DIVERSITAT (funcional, tipològica, social), la PROXIMITAT (connectivitat, ubicació, mobilitat, accessibilitat) i l'AUTONOMIA (independència, seguretat, accessibilitat) i la VITALITAT (densitat d'activitats, usos, espais de relació, equipaments).
- La diversitat. La diversitat de funcions permet la integració de diferents usos i serveis en un espai pròxim als quals s’és pot accedir a peu o amb bici, sense necessitat de disposar de vehicle motoritzat. La diversitat social i tipològica ajuda a la integració de persones amb nivells de renda diferents, aconseguint que l'espai públic l'utilitzi qualsevol persona independentment de la seva condició social.
- La proximitat. Quan parlem de proximitat parlem de la ubicació propera en espai i temps, la connectivitat a peu dels espais de relació, equipaments quotidians, parades de transport públic i comerços en relació als habitatges i entre ells, de forma que sigui possible per a tothom efectuar a peu les activitats quotidianes amb recorreguts que relacionen els diferents usos. (obesitat, sobrepès i malalties respiratòries)
- L´autonomia. L´accessibilitat i la seguretat, permeten que la gran majoria de les persones tinguin accés a la ciutat i als seus serveis sense dependre de ningú, ni condicionada als desplaçaments amb cotxe.
- La vitalitat. Facilita el contacte entre les persones, l’intercanvi i la comunicació.
Tant la diversitat de funcions com la proximitat, així com l’accessibilitat, son qualitats urbanes que disminueixen l´aïllament de les persones i afavoreixen la seva autonomia. La pèrdua d’autonomia i independència poden provocar problemes d’aïllament, i per tant problemes de salut física, com l’increment d’obesitat i sobrepès, però també l’increment de problemes de salut mental com ansietat, depressió i desconfort emocional. (Veure fitxa 5.3.2 Edificis d´habitatges accessibles).
Per la seva banda, la diversitat social i tipològica, així com la vitalitat son qualitats urbanes que afavoreixen i potenciïn la cohesió social i la convivència, reduint la probabilitat de patir problemes de salut mental causats per l´aïllament, com l´ansietat o la depressió. (Veure fitxa Edificis d´habitatges diversos i per a tothom)
OBJECTIU
- Reduir l'aïllament de les persones i potenciar la seva autonomia
- Afavorir la diversitat de funcions i usos
- Fomentar la proximitat
- Implementar l'accessibilitat
- Incrementar la cohesió social i la convivència
- Afavorir la diversitat social i tipològica
- Fomentar la vitalitat urbana
PROPOSTES I RECOMANACIONS
Propostes i recomanacions per a la promoció d'habitatges (pública i privada)
- Afavorir la diversitat
- Fomentar la convivència d'usos als edificis d’habitatges.
- Fomentar el comerç variat i els equipaments quotidians, especialment en edificis compartits amb habitatges.
- Modificar l'entorn i l’accessibilitat a l’edifici de forma que faciliti l'activitat física.
- Generar espais de relació als edificis i al seu entorn que potenciïn la presència de diferents col·lectius.
- Fomentar la proximitat de l'entorn urbà
- Tenir en compte la distribució i la distància a peu entre els diferents usos i serveis amb un radi màxim de 300 m a peu amb un recorregut accessible a escala de veïnat i un radi màxim de 10 min a peu sense dificultats, a escala de barri.
- Fomentar la ubicació i la connectivitat urbana amb els serveis, equipaments, espais públics, transport públic, comerços i altres habitatges. Dissenyar els accessos als edificis per potenciar aquesta proximitat. Preveure les connexions amb el transport públic amb parades a un màxim de 6 min a peu.
- Implementar l'accessibilitat i l'autonomia de l'entorn urbà
- Prioritzar els desplaçaments a peu i en bicicleta i disposar d’espais d’aparcament adequats als edificis.
- Disposar d'elements físics que generin percepció de seguretat.
- Disposar d'elements d'informació per poder ubicar-se (en el cas de complexes residencials de grans dimensions).
- Fomentar la vitalitat urbana de l'entorn urbà
- Fomentar els espais intermedis entre habitatge i edifici, i edifici i espai públic.
- Dissenyar la relació entre la planta baixa i la façana amb les voreres per la seva potencialitat d'activitats i varietat.
- Promoure edificis d'habitatges amb relació amb l'espai públic i que generen espai públic.
El marge de maniobra que disposen els ajuntaments alhora de desenvolupar les seves promocions públiques és relatiu, ja que depenen d'aquells solars dels quals en són titulars. En aquest sentit caldrà:
- Prioritzar aquells solars integrats a la trama urbana
- Introduir modificacions de planejament per millorar la integració dels entorns més aïllats.
- Aconseguir emplaçaments saludables per al desenvolupament de les seves promocions. Això es pot aconseguir a través de diferents instruments:
- Reserva de terrenys per a la seva adquisició per al Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge (PMSH); i alienació de béns afectes al PMSH.
- Constitució i funcionament del registre de solars sense edificar o
- Adquisició de sòl, edificis o d'habitatges al mercat lliure i a través de tanteig i retracte.
EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA
- Edifici 111 - Terrassa. 2007-2011 Flores i Prat arquitectes. L’accés als habitatges es realitza a través d’un pati interior obert que esdevé un lloc de trobada, d’estada i de jocs.
- Edifici mix d’habitatges i allotjaments temporals - Barcelona. 2018. Coll Leclerc Arquitectes. L’edifici combina habitatges protegits de lloguer amb un equipament d’allotjaments temporals per la incusió de col·lectius més vulnerables.
- Sargfabrik housing- Viena. 1992. BKK3 Architectur. Cooperativa d’habitatges que ocupa l’interior d’una illa i presenta una volumetria complexa que s’articula amb l’entorn i el teixit existent. El conjunt proposa equipaments comunitaris i aporta diversitat d’activitats públiques i privades.
- Barri BO01 - Malmo, Suècia. Barri amb 350 habitatges de nova planta dissenyat amb criteris de sostenibilitat i pensants des de l’escala humana. Incorpora elements per afavorir la biodiversitat.
- Valoració de la proximitat de las zones verdes, equipaments i serveis. – 2012. Ayuntamiento de Zaragoza. Document que analitza la ciutat a partir dels Indicadors Comuns Europeus A4 “Disponibilitat d’àrees públiques obertes i serveis locals bàsics” que quantifica si aquests espais es troben a una distància accessible a peu.
LEGISLACIÓ I NORMATIVA
- Decret 75/2014, de 27 de maig del Pla per al dret a l'habitatge
- Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pels qual s'aprova el Text refós de la llei d'urbanisme modificat per Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del text refós de la llei d'urbanisme, i per Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.
- Llei 18/2007, de 28 de desembre, del Dret a l'Habitatge a Catalunya.
- Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme de Catalunya
- Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
- Decret 336/1988, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals de Catalunya.
- Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA
- Orduña. M.A.; Del Caz, M.R. Barrios y sostenibilidad. La aplicación de criterios sociales, medioambientales y económicos en el diseño y evaluación de procesos de regeneración urbana sostenible.
- Bauluz del Rio, G. 2004. Guía de Buenas prácticas de planeamiento urbanistico sostenible. Consejería de Medioambiente de Castilla-La Mancha.
- Gehl, J. 2014. Ciudades para la gente. Buenos Aires: Edicions Infinito.
- Montaner, JM; Muxí, Z; Falagan, D. 2012. Herramientas para habitar el presente. La vivienda del siglo XXI. Barcelona: Universitat Politècnica de catalunya
- Col·lectiu punt 6. 2017. Entornos habitables. Auditoria de Seguridad urbana con perspectiva de genero en la vivienda y el entorno. Barcelona: Diputació de Barcelona.
- Col·lectiu Punt 6. 2014. Espacios para la vida cotidiana. Auditoria de calidad urbana con perspectiva de genero. Barcelona: Comanegra. Diputació de Barcelona.
- Muxí, Z. (Coord) 2013. Postsuburbia: Rehabilitación de urbanizaciones residenciales monofuncionales de baja densidad. Barcelona: Comanegra.
- Bofill, A. 2008. Guia per al planejament urbanístic i l'ordenació urbanística amb la incorporació de criteris de gènere. Barcelona: Institut Català de les Dones.
- Hiria Kolektiboa. 2010. Manual de anàlisis urbano. Género y vida cotidiana. Donostia-San Sebastian: Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco.
- Miralles-Guash, Carme. 2010. Dones, mobilitat, temps i ciutats. Quaderns de l'Institut/14. Barcelona: Institut Català de les Dones.
ALTRES FITXES DE LA GUIA
- Edificis d'habitatges diversos i per a tothom
- Edificis d'habitatges accessibles
Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat
Data de l'última actualització:
dl., 30 d’ag. 2021 09:29:11 +0000