$community_name

Equipaments

L’edifici malalt. Els materials d’efecte nociu o perjudicial per a la salut

CONTEXT

Quan més del 20% dels ocupants d’un edifici es queixen de la qualitat de l’aire o presenten uns símptomes indeterminats, semblants als del refredat comú o als de les malalties respiratòries, es pot afirmar que existeix el fenomen conegut com a «síndrome de l’edifici malalt». Tot i que, en general, els símptomes són lleus, causen molèsties a un nombre elevat de les persones que viuen cada dia en aquests edificis i, en determinades circumstàncies, poden influir d’una manera significativa en els índexs d’absentisme.

Els edificis més susceptibles de presentar aquest problema solen ser eficients des d’un punt de vista energètic, estan equipats amb sistemes de ventilació forçada —normalment comuns a tot l’edifici— i són de construcció moderna o han estat refor-mats no fa gaire amb materials nous. El problema té relació, principalment, amb la construcció d’edificis cada vegada més hermètics per raons d’estalvi energètic, fet que limita les possibilitats d’obtenir una ventilació natural amb menys aportació d’aire renovat de l’exterior que permeti reciclar el de l’interior. L’ampli ventall de materials de construcció, de recobriment i d’aïllament, a més dels elements decoratius (pintures, vernissos, moquetes, etc.) que acompanyen aquests edificis, així com la contaminació produïda pels camps magnètics i per la qualitat de la il·luminació, entre d’altres, poden desencadenar els efectes propis dels contaminants en l’ambient interior.

Llegir +/-

OBJECTIU

• Augmentar la qualitat de l’aire interior i disminuir la concentració de contaminants i d’altres factors que puguin alterar la salut dels edificis d’ús freqüent, com ara oficines, hospitals o escoles.
• Ser capaços de diagnosticar i de reconèixer la síndrome de l’edifici malalt a partir de les queixes de les persones que hi treballen o que hi viuen, i identificar les causes del problema.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

• Reconèixer les causes més freqüents de la síndrome de l’edifici malalt: ventilació insuficient provocada per una falta de manteniment; distribució i entrada d’aire fresc deficients; presència de contaminants (formaldehid i altres compostos orgà-nics volàtils o COV) i de partícules en suspensió en l’aire interior, provinents dels materials de construcció i de decoració, de les màquines d’oficina o dels productes de neteja (els valors límit recomanats per l’OMS es poden consultar a la «NTP 289»).
• Reconèixer els símptomes característics de la síndrome de l’edifici malalt i actuar quan més del 20% dels ocupants de l’edifici formulin queixes. La simptomatologia per diagnosticar un edifici malalt és molt diversificada i té un caràcter temporal; és a dir, en abandonar l’edifici, els símptomes disminueixen progressivament. Els més significatius i comuns són: els ulls, el nas i la gola irritats; sensació de sequedat a les membranes, a les mucoses i a la pell; respiració dificultosa; erupcions cutànies; hipersensibilitats inespecífiques; nàusees, marejos i vertigen, i mal de cap i fatiga mental.
• Recollir la informació necessària sobres les queixes formulades pels ocupants d’aquests edificis mitjançant el qüestionari recomanat a la «NTP 290: La síndrome de l’edifici malalt. Qüestionari per detectar-la».
• Evitar l’ús de materials de construcció i de decoració que continguin formaldehid o altres COV. La presència de COV en materials de construcció és freqüent en pintures plàstiques, en vernissos sintètics i en sòls o en revestiments a base de PVC. Si no hi ha cap alternativa, convé triar materials amb baixes emissions de COV (l’ideal és ≤ 100 mg/m3). Les emissions de COV de cada material de construcció es poden consultar a la fitxa tècnica corresponent.
• Aïllar les zones de creació de camps magnètics i apantallar les conduccions elèctriques.
• Prioritzar la il·luminació natural i complementar-la amb una il·luminació artificial que respecti els cicles circadiaris.
• Per disminuir la presència dels símptomes descrits abans, així com la insatisfacció dels ocupants amb la qualitat de l’aire, es recomana, com a valor de referència, una velocitat de ventilació de 10 l/s per persona.
• Mantenir una humitat relativa que permeti mantenir controlats els nivells d’energia electroestàtica.
• Evitar la presència de superfícies que afavoreixin l’acumulació d’agents contami-nants, que costin de netejar i que puguin afavorir el creixement de floridura.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

• Torre AGBAR, a Barcelona.
• L'edifici seu central de la companyia Gas Natural situat a Barcelona (la Barceloneta).
• La Ciutat de la Justícia de Màlaga.

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

• Reial Decret 486/1997, de 14 d'abril, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball.
• Reial Decret 238/2013, de 5 d'abril, pel qual es modifiquen determinats articles i instruccions tècniques del Reglament d'Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis, aprovat per Reial Decret 1027/2007, de 20 de juliol.

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA

• NTP 289. "Síndrome de l'edifici malalt: factors de risc".
• NTP 380. "La síndrome de l'edifici malalt: qüestionari simplificat".
• NTP 290. "La síndrome de l'edifici malalt: qüestionari per a la seva detecció".
• NTP 288. "Síndrome de l'edifici malalt: malalties relacionades i paper dels bioaerosols"
• Healthy Building Network. "Home free products".
• Schettler, Ted, 2006. Efectos de los edificios sobre la salud: ¿Qué es lo que sabemos? . Instituto de Medicina (IOM)
• Azuma K., Ikeda K., Kagi N., Yanagi U., Osawa H. (2014). "Prevalence and risk factors associated with nonspecific building-related symptoms in office employees in Japan: Relationships between work environment, Indoor Air Quality, and occupational stress". Indoor Air. 25 (5): 499–511.
• Bruce, N., Perez-Padilla, R., Albalak, L. (2002). The health effects of indoor air pollution exposure in developing countries. WHO/SDE/OEH/02.05. 
• Ghaffarianhoseini, A., et al. (2018). Sick building syndrome: are we doing enough? Architectural Science Review, Volume 61- Issue 3.
• Marmot, A.F., et al. (2006). Building health: an epidemiological study of “sick building syndrome” in the Whitehall II study. Occup Environ Med. 2006 Apr; 63(4): 283–289.
• Mohammad, J.J., et al. (2015). Association of Sick Building Syndrome with Indoor Air Parameters. Tanaffos. 2015; 14(1): 55–62.
• Wolveton, B.C., et al. (1989). Interior landscape plants for indoor air pollution abatement. National Aeronautics and Space Administration. John C. Stennis Space Center Science and Technology Laboratory Stennis Space Center, MS 39529-6000. 
• World Health Organization Regional Office for Europe, Sick building syndrome 

---

---