Espai públic
La contaminació atmosfèrica
![]()
CONTEXT
CONTEXT 
La contaminació de l’aire és un dels riscos més grans per a la salut segons l’Estudi de la Càrrega Mundial de Morbiditat (Global Burden of Disease (GBD) Study) i s’estima que un 7,5% de les morts globals l’any 2016 s’atribueixen als alts nivells de la contaminació atmosfèrica (GBD Study, 2017).
Un 19% del total de la població urbana de la Unió Europea (UE) es va exposar a nivells de PM10 que estaven per damunt del valor límit que estableix la UE mentre que aquest percentatge equivaldria a un 53% si seguim les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) de l’any 2015. Pel que fa a les concentracions de PM2.5, un 7% de la població urbana de la UE es va exposar a nivell per sobre del valor límit que estableix la UE i un 82% segons les recomanacions de l’OMS de l’any 2015. A més, un 9% de la població urbana de la UE viu en àrees amb concentracions de NO2 que sobrepassen el límit anual que dicta la UE i l’OMS (EEA, 2017).
La contribució del trànsit a les concentracions urbanes de matèria particulada en suspensió (PM) a Europa és d’un 9-53% per PM10 i d’un 9-66% per PM2.5, amb una mitjana de un 39% i un 43% respectivament a les vies molt transitades. Pel que fa al NO2 la contribució del trànsit és encara més alt, situant-se per damunt del 80% (Sundvor et al., 2012), fent que el trànsit viari sigui la font principal de la contaminació de l’aire a les ciutats europees. Altres fonts d’emissió de contaminants a l’aire poden ser les centrals elèctriques, fàbriques, la construcció, l’ús de calefacció i fonts naturals.
L’augment dels gasos d’efecte hivernacle, causants del canvi climàtic, i diferents efectes meteorològics, com poden ser la falta de pluges o onades de calor, ajudaran a l’augment de la mala qualitat de l’aire, sobretot en grans ciutats i àrees industrials.
La contaminació atmosfèrica està associada a un alt nombre de problemes de salut incloent el naixement prematur, baix pes al néixer, asma en els infants, mortalitat prematura, malalties cardiovasculars, ictus, bronquitis crònica, càncer de pulmó o diabetis tipus 2. A més de contribuir en un pitjor rendiment laboral i econòmic (Cesaroni et al. 2014, Eze et al. 2015, Hamra et al. 2015, Héroux et al. 2015, Khreis et al. 2017, Nafstad et al. 2003, OMS 2014, Pedersen et al. 2013, Stafoggia et al. 2014).
![]()
OBJECTIU
OBJECTIU - Disminuir la contaminació atmosfèrica i els seus efectes sobre la salut.
- Complir amb els valors guia anuals establerts per l’OMS: 10 µg/m3 per PM2,5, 20 µg/m3 per PM10 i 40 µg/m3 per NO2
- Complir les recomanacions de l’OMS: 10 μg/m3 (PM2.5), 20 μg/m3 (PM10) i 40 μg/m3 (NO2).
![]()
PROPOSTES I RECOMANACIONS
PROPOSTES I RECOMANACIONS - Desincentivar el transport motoritzat a les ciutats (p.ex. reducció carrils i places d’aparcament, introducció d’una càrrega de congestió) i promoure el transport actiu i en transport públic fent-lo més eficient i de qualitat (p.ex. amb infraestructura necessària, freqüència alta, bona connectivitat i econòmicament assequible per a tots els ciutadans de la Regió Metropolitana de Barcelona).
- Augmentar l’espai verd urbà. Reemplaçar espai del vehicle per parcs, jardins i arbrat viari (efecte de reemplaçament), donat que la vegetació té propietats d’absorció de la contaminació.
- Restringir la circulació en dies d’alta contaminació atmosfèrica.
- Promoure l’ús de vehicles públics (busos, tramvies) híbrids i elèctrics.
- Endurir les mesures perquè les indústries redueixin l’emissió de substàncies contaminants a l’atmosfera.
- Millorar l’eficiència energètica en els habitatges, empreses i equipaments per tal de minvar la contaminació provocada per la calefacció.
- En el cas de municipis amb instal·lacions portuàries, cal millorar la qualitat de l’aire, adoptant alternatives energètiques menys contaminants quan els vaixells estan amarrats al port.
![]()
EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA
EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA - Ajuntament de Barcelona. Zones de Baixes Emissions (ZBE) per restringir el trànsit en els dies de contaminació alta.
- Ajuntament de Barcelona, 2015. Pla de millora de la qualitat de l’aire de Barcelona 2015-2018.
- Ajuntament de Barcelona, 2016. Programa de mesures contra la Contaminació de l’Aire 2017-2010.
- Diputació de Barcelona. Qualitat de l’aire exterior.
- Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. Distintiu ambiental de la DGT.
- Gobierno de España. Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente, 2017. Plan Nacional de Calidad del AIRE 2017-2019.
![]()
LEGISLACIÓ I NORMATIVA
LEGISLACIÓ I NORMATIVA - OMS, 2005. Directrius de la qualitat de l’aire de la OMS. Actualització global 2005. Matèria particulada, ozó, diòxid de nitrogen i diòxid de sofre.
- Directiva de la Comissió Europea 2008/50/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, relativa a la qualitat ambiental de l’aire i a una atmosfera més neta per Europa.
- Real Decreto 102/2011, de 28 de enero, relativo a la mejora de la calidad del aire.
![]()
ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA
ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA - Agència Europea de Medi Ambient (EEA), 2020. Air quality in Europe — 2020 report 09/2020
- Global Burden of Disease Study Collaborators, 2017. Global, regional, and national comparative risk assessment of 84 behavioural, environmental and occupational, and metabolic risks or clusters of risks, 1990–2016: a systematic analysis for the Global Burden of Disease Study 2016. The Lancet, 390.
Referències científiques:
- Cesaroni, G., et al., 2014. Long term exposure to ambient air pollution and incidence of acute coronary events: prospective cohort study and meta-analysis in 11 European cohorts from the ESCAPE Project. The BMJ, 348(f412).
- Eze, I.C., et al., 2015. Association between ambient air pollution and diabetes mellitus in Europe and North America: systematic review and meta-analysis. Environmental Health Perspectives, 123(5).
- Hamra, G., et al., 2015. Lung Cancer and Exposure to Nitrogen Dioxide and Traffic: A Systematic Review and Meta-Analysis. Environmental Health Perspectives, 122(9).
- Héroux, M., et al., 2015. Quantifying the health impacts of ambient air pollutants: recommendations of a WHO/Europe project. International Journal of Public Health, 60(5).
- Khreis, H.,et al., 2017. Exposure to traffic-related air pollution and risk of development of childhood asthma: A systematic review and meta-analysis. Environment International,100.
- Nafstad, P., et al., 2003. Lung cancer and air pollution: a 27 year follow up of 16209 Norwegian men. Thorax, 58.
- OMS, 2014. WHO Expert Meeting: Methods and tools for assessing the health risks of air pollution at local, national and international level, Copenhagen.
- Pedersen, M., et al., 2013. Ambient air pollution and low birthweight : a European cohort study (ESCAPE). The Lancet Respiratory Medicine, 1(13).
- Sapkota, A., et al., 2010. Exposure to particulate matter and adverse birth outcomes: a comprehensive review and meta-analysis. Air Quality, Atmosphere & Health, 5(4).
- Stafoggia, M., et al., 2014. Long-Term Exposure to Ambient Air Pollution and Incidence of Cerebrovascular Events : Results from 11 European Cohorts within the ESCAPE Project. Environmental Health Perspectives, 122(9).
- Sundvor, I., et al., 2012. Road traffic contribution to air quality in European cities. ETC/ ACM technical paper 2012/14 November 2012. The European Topic Centre on Air Pollution and Climate Change Mitigation (ETC/ACM).
Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat
Data de l'última actualització:
dg., 09 de maig 2021 16:54:24 +0000
