$community_name

Equipaments

Plans d’autoprotecció

CONTEXT

Un pla d’autoprotecció és un sistema d’accions i de mesures estipulat per prevenir i controlar situacions de risc i d’emergència per a les persones i els establiments. Per tant, la cultura de prevenció que es pretén establir té la finalitat de minimitzar les possibilitats que un risc esdevingui real i de garantir la seguretat de totes les persones en casos d’emergència.

Segons el Decret 30/2015, de 3 de març, els centres, els establiments, les instal·lacions i les dependències que duguin a terme activitats docents, sanitàries, d’espectacles públics i recreatius, entre altres accions regulades per la normativa d’autoprotecció, han de disposar d’un pla d’autoprotecció, elaborat per un equip tècnic capacitat, que cal inscriure en el registre dels plans d’autoprotecció de la comunitat autònoma corresponent.

OBJECTIU

• Implementar i regular una cultura de prevenció en els equipaments per minimitzar les possibilitats que un risc esdevingui real i garantir la seguretat de totes les persones en casos d’emergència.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

• Designar un tècnic competent i acreditat per l’administració pública perquè redacti i signi el pla d’autoprotecció; un director perquè el gestioni, i un director perquè posi en pràctica el pla d’actuació d’emergències.
• Recopilar la documentació necessària sobre les dependències de l’equipament i elaborar el pla d’autoprotecció.
• Inscriure el pla d’autoprotecció en l’òrgan respectiu de la comunitat autònoma corresponent i implantar-lo en l’equipament.
• Mantenir l’eficàcia del pla d’autoprotecció, revisar-lo i actualitzar-lo periòdicament, i conservar-lo com un document viu.
• Classificar, d’acord amb el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), els locals i les zones de risc d’acord amb: a) les característiques de l’edifici; b) la densitat d’ocupació més adequada i les condicions d’evacuació, i c) les instal·lacions de protecció contra incendis d’acord amb l’ús previst de l’edifici.
• Definir elements estructurals constructius resistents al foc, d’acord amb l’ús previst de l’edifici. A més a més, encara que no sempre és obligatori, cal assegurar l’ús d’ascensors d’emergència, garantir la seguretat mitjançant una il·luminació adequada, i senyalitzar les instal·lacions manuals de protecció contra incendis.
• Preveure i programar diferents activitats formatives i de simulació derivades del pla d’autoprotecció de l’equipament. Definir observadors que puguin millorar els punts crítics, en especial per a les persones amb diversitat funcional.
• Establir un protocol d’emergència en què es garanteixi que l’avís oral no coincideix amb l’alarma sonora. L’avís oral s’ha de transmetre en un mínim de tres idiomes. 
• Incentivar l’elaboració de plans d’autoprotecció de caràcter voluntari per als edificis d’ús públic que, segons la normativa, no hi estan obligats.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

• Jesús Ángel Valencia Sar (2011) Plan de Autoprotección del centro CIFP COROSO. Consellería de Educación e Ordenación Universitaria. Xunta de Galicia.
• Pla autoprotecció de la Casa de Cultura del municipi d'Ortuella (Bizkaia), 2015.

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

• Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.
• Reial Decret 393/2007, de 23 de març, pel qual s'aprova la Norma bàsica d'autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats a activitats que puguin donar origen a situacions d'emergència.
• Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA

• Generalitat de Catalunya. Plans d'autoprotecció i registre electrònic HERMES.
• Generalitat de Catalunya, 2011. Guia per a la redacció de plans d'autoprotecció de centres municipals.
• Ferreira Gordillo,Luis; Marga Moralo Fernández; Ana Belén Sánchez Morales, 2011. Guía práctica para la elaboración e implantación de planes de autoprotección y/o medidas de emergencia en las empresas. Gabinete Técnico de Prevención de Riesgos Laborales de la Confederación Regional Em-presarial Extremeña (CREEX).

---

---