$community_name

Habitatge

Salubritat als habitatges

CONTEXT

Els habitatges insalubres son aquells que no tenen les condicions higièniques - sanitàries adequades i poden originar un problema de salut a les persones residents i a la comunitat. Les principals causes d´insalubritat són:

• Conductes personals. Les principals síndromes associades a la insalubritat dels habitatges són la síndromes de Diògenes i la síndrome de Noè.
  • Síndrome de Diògenes, persones que acumulen brutícia a les seves llars i que són incapaces de reconèixer els perjudicis causats a la seva salut i a la salubritat de l'entorn.
  • Síndrome de Noé, persones que acumulen animals a la seva llar, sense reconèixer els perjudicis que per a la seva salut i pel benestar dels propis animals suposa aquesta situació.
• Abandó o manca de manteniment de l´espai.

OBJECTIU

• Millorar les condicions higièniques d'ús dels habitatges afectats per problemes greus d'insalubritat.
• Disminuir l'aïllament i afavorir la integració social de les persones amb trastorns psiquiàtrics.de conducta.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

Propostes i recomanacions per a persones usuàries

• Ventilar els habitatges (veure fitxa "Ventilació")
• Il·luminar de manera natural els espais interiors (veure fitxa "Il·luminació")
• Evitar l’acumulació d´objectes.
• Disposar d´espais d’emmagatzematge dels aliments i de bones condicions per rentar els aliments i els utensilis de cuina.
• Establir una ubicació adequada per als residus sòlids.
• No sobreocupar l´habitatge.
• Fer una neteja i manteniment adequats dels habitatges.
• Informar als ajuntaments els casos de pisos abandonats a l’edifici i/o solars abandonats pròxims als edificis d’habitatges.

Propostes i recomanacions per a les comunitats de persones propietàries

• La comunitat dels immobles on resideixen persones amb les síndromes de Diògenes o Noè ha de comunicar a l'ajuntament aquestes situacions.
• En el casos de síndrome de Diògenes i/o de Noé, aquestes situacions estan originades per persones que pateixen un trastorn psiquiàtric i cal una resposta conjunta del tècnic/a de salut pública i de l'assistent/a social del barri. S'ha de realitzar un abordatge sociosanitari, a més de la neteja i desinfecció de l'habitatge perquè cal solucionar les conseqüències, però també la causa del problema.
• En els casos de proliferació de plagues d'insectes i rosegadors per manca de les mínimes condicions higièniques, es requerirà al propietari/llogater l'adopció de mesures mecàniques i físiques per prevenir l'aparició de plagues i la utilització, quan sigui necessària, dels plaguicides menys perillosos.

Propostes i recomanacions per a l´administració

• L´Ajuntament facilitarà mecanismes a les comunitats de veïns i veïnes per comunicar situacions d´insalubritat derivades del síndrome de Diògenes i/o Noé
• Campanyes de sensibilització o d'educació ciutadana per donar a conèixer els possibles trastorns de conducta relacionats amb la manca de salubritat i la necessitat d’informar als serveis municipals per fer-ne un tractament integral.
• Mediació amb les comunitats afectades. La resposta a situacions d’insalubritat als habitatges són complexes i no existeix una única i clara solució. És convenient recórrer a la mediació i pactar solucions amb les persones afectades o familiars. Cal informar que aquestes situacions poden estar originades per persones que pateixen un trastorn psiquiàtric i cal una resposta conjunta des dels equips de salut pública i assistència social. S'ha de realitzar un abordatge sociosanitari, a més de la neteja i desinfecció de l'habitatge perquè cal solucionar les conseqüències, però també la causa del problema.
• Actuació directa de l’administració. Quan no sigui possible resoldre la situació a través dels canals de la mediació, els ajuntaments tenen competència en matèria de control sanitari d'edificis, habitatges i llocs de convivència humana (Llei 18/2009, de Salut Pública i decret legislatiu 2/2003, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya).
• Elaboració d’Ordenances municipals de convivència ciutadana. Per aquells casos no derivats de trastorns de conducta, pot ser adequat l’establiment d’ordenances que fixin el marc d’actuació.
• El deure de conservació és d’obligat compliment per part de la propietat. Està recollit a llei pel dret a l’habitatge i la llei d’urbanisme. En cas d’abandó i amenaça de ruïna els ajuntaments podrien executar obres per via subsidiària.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

• Model d'intervenció Unitat Social-Servei Salut. Servei de salut, Ajuntament l´Hospitalet. És tracta d’un programa de detecció, intervenció i seguiment de casos d’insalubritat greu i exclusió social que aborda aquestes situacions a través d’una visió globalitzadora, interdisciplinària i participativa.  
• Intervenció municipal en materia d’insalubritat en habitatges. Diputació de Barcelona. Diagrama amb els formularis i models de documents que poden ser d´utilitat en l´abordatge de la problemàtica en insalubritat en habitatges.  
• Plagues urbanes. Diputació de Barcelona. Pàgina web amb informació, recursos i enllaços d´interès per controlar les plagues urbanes i prevenir la transmissió de malalties anomenades zoonosis.  
• Intervenció Guàrdia Urbana davant un cas de Síndrome de Diògenes – Vic. Noticia sobre la intervenció de la policia per entrar a un pis de Vic on una persona acumulava quilos d´escombraries. 

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

• Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica.
• Ley 8/2013, de 26 de junio, de rehabilitación, regeneración y renovación urbanas
• Decret 141/2012, de 30 d'octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat.
• Llei 18/2009, del 22 d'octubre, de salut pública.
• Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
• Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediació en l'àmbit del dret privat.

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA

• Ubrich, T. ; Asociación Provivienda. 2018. Cuando la Casa Nos Enferma. La vivienda como cuestión de salud pública. Madrid: Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social.
• Àrea d´Igualtat i Ciutadania; Servei de Polítiques de Diversitat i Ciutadania, 2008. La mediació ciutadana als ajuntaments. Estudi de casos. Col·lecció Documents de Treball. Barcelona: Diputació de Barcelona.
• Herrer, M., 2011. La Insalubritat dels Habitatges i la Intervenció Municipal. Curs Entorn Urbà Saludable. Barcelona: Diputació de Barcelona.
• Organización Mundial de la Salud, 1990. Principios de higiene de la vivienda. Ginebra: Organización Mundial de la Salud
• Pantoja Paz, J.A., 2010. Protocolo de Actuación Municipal ante situaciones de riesgos para la salud pública provocados por insalubridad en viviendas y locales. Salamanca: Ayuntamiento de Salamanca.
• Pantoja Paz, J.A., Intervención del trabajador social en personas afectadas por el Síndrome de Diogenes.
• Ortega Taboada, M., 2006. Síndrome de diógenes: intervención desde el Ayuntamiento de Málaga.
• DDAA. 2018. Managing In-home Environments througt Sensing, Annotating, and Visualizing Air Quality Data. New York USA: Journal Proceedings of the ACM on Interactive, Mobile, Wearable and Ubiquitous Technologies. Vol. 2 Issue 3, September 2018. Article nº 128.

ALTRES FITXES DE LA GUIA

• Àmbit Habitatge. Ús i manteniment dels habitatges. Fitxa "infrahabitatge"
• Àmbit Habitatge. Ús i manteniment dels habitatges. Fitxa "Ventilació"
• Àmbit Habitatge. Ús i manteniment dels habitatges. Fitxa "Humitats"
• Àmbit Habitatge. Ús i manteniment dels habitatges. Fitxa "Il·luminació"
• Àmbit Habitatge. Ús i manteniment dels habitatges. Fitxa "Prevenció d´accidents domèstics"

---

---