Descripció
Aquests estudis avaluen les partícules PM10, els òxids de nitrogen i l’ozó amb un registre continu, en un punt del municipi on està instal·lada la unitat mòbil. En alguns casos també s’avalua el benzè i les partícules PM2,5.
S'estudien les mitjanes diàries, els valors horaris, el dia tipus i valors 8-horaris en el cas de l’ozó. Es comparen els resultats obtinguts en µg/m3 amb els valors legislats al Reial decret 102/2011. També es comparen amb els nivells de la directiva (UE) 2024/2881 de Qualitat de l’aire i una atmosfera més neta a Europa i amb els valors recomanats per l’OMS a les guies de qualitat de l’aire relatives al material particulat (PM2,5 i PM10), l’ozó i el diòxid de nitrogen. A més a més, s’obtenen registres meteorològics.
Ubicacions actuals de les unitats mòbils:
UM1: Cerdanyola del Vallès (octubre 2024 - gener 2025)
UM2: Montmeló (desembre 2024 - febrer 2025)
UM3: Corbera de Llobregat (novembre 2024 - gener 2025)
Metodologia
Cada 30 minuts es registren els tres tipus de contaminants. El personal tècnic valida les dades dia a dia i els contrasta amb la normativa de referència. S'obté també un històric de l’evolució dels contaminants al municipi.
Equips
Tres vehicles unitats mòbils (UM) equipats amb:
- Analitzador automàtic de PM10 (determinació microgravimètrica)
- Analitzador automàtic de PM10 i PM2,5 (dispersió làser)
- Captador d’alt volum de PM10 (gravimetria manual laboratori)
- Analitzador d’òxids de nitrogen (quimioluminiscència)
- Analitzador d’ozó (fluorescència UV)
- Sensors meteorològics que mesuren els paràmetres: direcció i velocitat del vent, temperatura, radiació solar, pressió, humitat relativa i pluja
Requisits d’instal·lació
Es concretarà la ubicació de la UM tenint en compte els sis instruments d'anàlisi enumerats al punt anterior.
Durada
Al voltant de dos mesos
Descripció
S’avaluen els nivells d’immissió de partícules PM10 mitjançant un registre continu, en un punt del municipi on està ubicada la unitat de partícules. Després, s'analitzen els valors diaris, el dia tipus, l'efecte cap de setmana i mitjanes mensuals, i es comparen amb els valors legislats al Reial decret 102/2011, la directiva (UE) 2024/2881 i els recomanats per l’OMS.
Ubicacions actuals de les unitats de partícules:
UP1: Malgrat de Mar (juliol 2024 – gener 2025)
UP2: Sant Quirze de Besora (novembre 2024 - maig 2025)
Metodologia
Mitjançant dos equips gravimètrics s'enregistren les dades de PM10. D'una banda, l'equip 1 enregistra dades durant tot el període d’estudi automàticament i s’obtenen valors cada 30 minuts. Per l'altra, l'equip 2 treballa en manual, s’instal·la durant un període de quaranta-cinc dies aproximadament i s’obté un valor diari. Els filtres captats es pesen al Laboratori de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.
La normativa vigent cita com a mètode de referència el mètode manual i és per això que es fa una comparació entre els dos equips de les concentracions de PM10 en µg/m3. Es determina la relació entre els dos mètodes de mesura i s’aplica, si escau, un factor de correcció a les mesures contínues de l’analitzador automàtic.
Equips
Equip 1: unitat de partícules
- Armari refrigerat equipat amb un analitzador automàtic de partícules PM10 (marca TEOM), uns sensors meteorològics i un datalogger.
- Dimensions: 102 cm d’amplada x 67,5 cm de fons x 147 cm d’alt. A més, s’ha de tenir en compte l’alçada del suport dels sensors de meteorologia, que és d’uns 4 metres. El pluviòmetre s’instal·la al costat.
- El registre de dades es fa cada 30 minuts, de manera que s’obtenen 48 dades diàries de PM10 i paràmetres meteorològics. Totes les dades queden emmagatzemades al datalogger i s’envien a la central.
Equip 2: captador d'alt volum (CAV)-S
- Captador seqüencial d’alt volum de PM10
- Cada filtre fa una captació de partícules PM10 durant 24 h.
- Es fa una campanya: una captació de 45 filtres durant l’estiu o l’hivern, en funció del període de mostreig.
- Aquest equip pot instal·lar-se a posteriori de l’equip 1.
Requisits d’instal·lació
El lloc ha de ser representatiu de l’aire ambient de la zona d’estudi, sense estar aïllat de la resta, i ha de ser un lloc més o menys obert, sense parets ni semàfors o cruïlles al costat. Tampoc ha d’estar cobert pels arbres, perquè el capçal de mostreig no quedi tapat. La captació de la mostra s’ha de fer, preferiblement, entre 1,5 - 4 metre d’alçada, que equival a instal·lar els equips en una planta baixa o en una primera planta.
- Si és possible, cal posar-lo en un recinte tancat o protegir-lo amb una tanca per evitar problemes de vandalisme.
- S’ha de tenir fàcil accés per realitzar el manteniment preventiu (quinzenalment) i correctiu. En el cas que l’equip s’instal·li en alçada, haurà de complir els requisits de prevenció (baranes o qualsevol altre element de seguretat perquè hi pugui treballar el personal tècnic).
- Els equips han de tenir subministrament elèctric durant tot el període d’avaluació (sis mesos). La connexió elèctrica és de 220 V, monofàsica. El cable és d’uns 15 metres i porta endoll tipus Schuko. Es recomana que l’interruptor tèrmic de protecció del quadre sigui de 20 A.
- Cal cobertura de telefonia mòbil perquè les dades s’envien a la central mitjançant un rúter.
- Pes del conjunt (equips 1 i 2): 300 - 400 quilos.
- En cas de necessitar un camió grua per fer la instal·lació, l’ajuntament l’haurà de facilitar.
Durada
Sis mesos
Descripció
S’analitzen els nivells de NO2 en diversos punts del municipi mitjançant la captació passiva amb tubs de difusió Palmes. L'objectiu principal és avaluar la influència del trànsit en la qualitat de l'aire local i proporcionar dades per a futures decisions sobre gestió del trànsit i polítiques ambientals.
Mitjançant l’ús de captadors passius que s’instal·len en més de 20 punts del municipi s'obté la distribució espacial dels nivells de NO2. Això permet identificar les zones on la presència del contaminant és més significativa i, per tant, més crítica per a la salut pública i l'entorn.
Metodologia
El mètode de captadors passius es considera indicatiu i s’utilitza per complementar les xarxes oficials dotades d’equips de referència, així com per elaborar estudis preliminars i de base per identificar les distribucions espacials del diòxid de nitrogen en entorns urbans.
Aquesta tècnica indicativa presenta diversos avantatges en comparació amb els sistemes automàtics més sofisticats. És més econòmica, permet la instal·lació de múltiples captadors per cobrir àrees extenses de manera ràpida i senzilla en un mateix període, i facilita la comparació entre diferents zones del municipi. A més, no requereix manteniment, calibratge ni alimentació elèctrica, i els resultats obtinguts són molt fiables, perquè es verifiquen amb la instal·lació de tres captadors en una estació de referència, i s’obtenen correlacions molt bones.
Un cop finalitzat el temps d'exposició, els tubs de difusió es tanquen, es retiren i s’envien al laboratori, on el nitrat s'extreu de cada tub per analitzar-ne la concentració mitjançant espectrofotometria. Finalment, mitjançant una equació de difusió, la concentració de nitrat es transforma en la concentració de NO2 en l'aire ambient (en µg/m3).
Equips
Els tubs Palmes són captadors de gas formats per un tub acrílic de 7,1 cm de longitud i un diàmetre intern d'1,1 cm. Una membrana impregnada de trietanolamina (TEA) situada al tap superior absorbeix el diòxid de nitrogen de l'aire. El transport del gas a través del tub es produeix per difusió molecular.
Requisits d’instal·lació
- Cal que l’ajuntament proporcioni un plànol del municipi amb els punts d'estudi, la informació de trànsit disponible i els mitjans materials i personals per a la instal·lació i desinstal·lació dels tubs de difusió passiva.
- Els captadors s’instal·len a una altura de 2,5 metres fixats amb brida a elements de mobiliari urbà, principalment fanals.
- Cal que un operari de l'ajuntament, amb una escala d'alumini curta i segura i una furgoneta, faciliti els desplaçaments entre els punts de mesura. Ell lloc exacte de col·locació es determina in situ pel personal tècnic de l'ajuntament i de la Diputació de Barcelona.
- Cal instal·lar captadors de control a l’Estació de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica més propera. Es necessita una escala de 3,5 metres per fer-ho.
Durada
Tres setmanes
Descripció
Avaluen els nivells d’immissió de partícules PM10 i benzo(a)pirè en un punt del municipi, a partir de la captació diària de filtres de fibra de vidre, que posteriorment s’analitzen a laboratori.
S'analitzen els valors diaris i es determina la mitjana del període. En el cas del benzo(a)pirè, a partir de les dades dels darrers anys obtingudes a la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) es fa una estimació anual de les concentracions, ja que aquest contaminant té una elevada variabilitat en funció de l’època de l’any.
Es comparen els resultats obtinguts amb els valors legislats al Reial decret 102/2011 i la directiva (UE) 2024/2881.
Metodologia
Per tal de realitzar el mostreig de benzo(a)pirè, s’instal·la un Captador Seqüencial d’Alt Volum (CAV) que fa una captació diària de partícules PM10 durant 24 hores. El CAV conté filtres de fibra de vidre i els canvia de forma automàtica durant catorze dies. Aquest mostreig és manual i els filtres de partícules es pesen al Laboratori de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. Un cop pesats, són enviats a un laboratori extern per efectuar l’anàlisi de benzo(a)pirè i s’obtenen les concentracions en ng/m3.
Equips
- Dimensions: 84 cm x 60 cm x 142 cm
- Pes: 65 kg
- Connexió elèctrica de 230Vac monofàsica amb presa de terra i potència mínima de 1100 W
Requisits d’instal·lació
- El lloc ha de ser representatiu de l’aire ambient de la zona d’estudi, sense estar aïllat de la resta, i ha de ser un lloc més o menys obert, sense parets Tampoc ha d’estar cobert pels arbres, perquè el capçal de mostreig no quedi tapat.
- La captació de la mostra ha de ser entre 1,5- 4 metres d’altura, que equival a instal·lar els equips en una planta baixa o primera planta.
- La instal·lació s’ha de fer preferiblement en un recinte tancat o posar una tanca per evitar problemes de vandalisme.
- S’ha de tenir fàcil accés per realitzar el canvi de filtres quinzenalment.
- L’equip ha d’estar connectat durant tot el període d’estudi.
- En cas de necessitar un camió grua per fer la instal·lació, l’ajuntament l’haurà de facilitar.
Durada
Entre dos i quatre mesos, durant l’època d’hivern (entre novembre i febrer).
Descripció
Els estudis tenen lloc a diversos punts del municipi.
Metodologia
La presa de mostres d’aire es realitza amb uns cartutxos a l’interior dels quals hi ha un medi de captació per adsorció. La captació és passiva (no s’utilitza cap bomba d’aspiració). L’anàlisi de les mostres es realitza en un laboratori acreditat, mitjançant la separació cromatogràfica dels compostos d’interès amb un cromatògraf de gasos acoblat a espectrometria de masses.
Equips
Els cartutxos són uns tubs metàl·lics a l’interior dels quals hi ha un medi de captació per adsorció.
Requisits d’instal·lació
S’instal·len captadors passius a les ubicacions acordades amb el personal tècnic municipal. Per definir els punts de mostreig es recomana tenir en compte les especificacions tècniques establertes als mètodes EPA 325A 3 i 325B 4, les direccions predominants de vent i les incidències d’olors detectades per habitants de la zona.
Els captadors es fixen amb brides a algun element urbà, com per exemple fanal o pal indicador, amb una alçada per sobre de 2,5 metres del terra (per evitar el vandalisme).
Per fer el mostreig és necessària la col·laboració de l’ajuntament en aquestes tasques:
- Proposta de la situació dels punts de mostreig.
- Col·locació dels cartutxos als fanals (o els llocs triats). Caldrà una persona que pugui pujar a una escala i fixar els cartutxos a certa alçada.
- Treure els cartutxos una vegada han passat els catorze dies de captació.
Durada
Presa de mostres: catorze dies
Entrega de l’informe tècnic amb els resultats i conclusions: dos mesos
Descripció
El Reial decret 102/2011 proposa el control dels nivells d’immissió de les partícules PM10 i PM2,5 i n'estableix els valors límits específics i restrictius, basant-se en criteris d’impacte sobre la salut.
Els estudis consisteixen en mesures puntuals de concentració de les partícules en aire en diferents punts del municipi per comparar els valors amb els d'un punt extern de control.
Metodologia
El personal tècnic de la Diputació de Barcelona es desplaça al municipi per fer les mesures durant les dates acordades i en els punts establerts. Cada dia es fan diverses rondes de mesura de partícules. Posteriorment, es comparen les mesures entre si i també amb els valors mesurats en una estació de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) propera i es redacta l’informe final amb les gràfiques i les conclusions.
Equips
S’utilitzen dos Espectròmetres d’aerosols GRIMM Mini LAS model 11-E dissenyats per a les condicions de mesura d’ambient exterior, que determinen de forma contínua la concentració de partícules atmosfèriques PM10, PM2,5, PM1 i nombre total de partícules, pel mètode de dispersió làser.
Descripció
Aquests estudis permeten mesurar i avaluar la qualitat de l'aire en temps real. Es compara la qualitat de l’aire a les ubicacions acordades amb l’ajuntament i es determinen les diferències i similituds en els nivells de partícules PM2,5, diòxid de nitrogen i ozó en diferents carrers.
Metodologia
S’instal·len sensors de monitoratge de l’aire dins l’entorn urbà, que és on la qualitat de l'aire pot estar influenciada per la concentració de vehicles i altres activitats humanes. El sistema de monitoratge utilitza nodes intel·ligents que mesuren diferents contaminants atmosfèrics.
Equips
Dispositius amb múltiples sensors que funcionen de forma autònoma i requereixen alimentació externa de la xarxa. Mesuren els gasos contaminants (ozó i diòxid de nitrogen) mitjançant sensors electroquímics i la concentració de partícules mitjançant sensors de tipus òptic.
S’instal·la també l'anemòmetre i el node intel·ligent, que proporciona dades sobre la intensitat i direcció del vent.
Es poden visualitzar i descarregar les dades, en temps real, en el visor web Bettair® platform, amb els permisos d’usuari corresponents.
Recomanacions d’instal·lació
- Els equips de mesura han d'estar allunyats de les fonts d'emissió pròximes (xemeneies, sistemes de ventilació, etc.).
- No es recomana instal·lar els equips prop de finestres: han d'estar, com a mínim, a un metre de distància.
- Assegurar una connexió elèctrica de 220 V.
- No instal·lar equips a la copa d'arbres o en llocs que puguin quedar envoltats per vegetació.
- Lluny d'elements absorbents o adsorbents.
- El sensor ha d’estar entre 3 i 4 metres del terra.
- La distància respecte a possibles punts de retenció de trànsit ha de ser superior a 10 metres. Si no es vol mesurar emissions directes del trànsit, es recomana instal·lar els equips a més de 25 metres de semàfors o de llocs amb molt trànsit, com a senyals de «stop» o passos de vianants. Tampoc s'han d'instal·lar els equips a prop de parades d'autobusos.
- No instal·lar els equips sota focus de llum potent (per exemple, halògens).
- No instal·lar els equips a prop d'antenes de comunicacions.
- En cas de tenir un anemòmetre connectat, aquest s'ha d'instal·lar en un suport que el separi, com a mínim, un metre de qualsevol objecte/obstacle; si no, es mesurarà la turbulència de l'aire que impacta amb l'objecte en lloc de la velocitat de l'aire que passa pel lloc.
Durada
El termini màxim per la realització de l’estudi és de tres mesos.
Descripció
L'equip de treball està format per personal tècnic de la Diputació de Barcelona, l’ajuntament i l’empresa especialitzada.
S’analitza la concentració de gas radó en edificis municipals (en ubicacions que siguin representatives de l’ocupació prevista de treballadors i públic, segons el Reial decret 1029/2022) per determinar el nivell d’exposició a gas radó de les persones. A continuació, es proposen accions de mitigació en els casos de superació dels nivells límit.
Metodologia
Es mesura amb detectors de traces de llarga exposició, dissenyats per permetre la difusió cap a l'interior del dispositiu. Les dades obtingudes es converteixen en una concentració mitjana anual de radó, que permet determinar-ne de manera eficaç la concentració mitjana de radó en punts representatius.
Equips
Consisteixen en un contenidor de plàstic amb una pel·lícula sensible a l’interior. El radó entra al contenidor, es desintegra i genera partícules alfa que deixen traces a la pel·lícula que permet mesurar la concentració de radó.
Requisits d’instal·lació
Cal que l’ajuntament proporcioni els plànols de les plantes baixes i les plantes sota rasant dels edificis per determinar la disposició i el nombre de detectors de traces. El personal tècnic municipal facilitarà l’accés als edificis el dia de la instal·lació dels dispositius al personal de l’empresa especialitzada.
Durada
Tres mesos (durant l’hivern).
Oficina Tècnica d'Avaluació i Gestió Ambiental (OTAGA)
ot.avga@diba.cat
93 402 29 94
