Reptes de futur
El mes de març de 2023 la Gerència d’Infraestructures viàries i Mobilitat va organitzar el congrés De camins a carreteres i carrers: l’evolució de la xarxa viària local. A la Gerència sempre s’ha conceptualitzat un congrés com una oportunitat d’evolució, de reflexió compartida amb el món local i administracions similars a la nostra en matèria de gestió de carreteres, per tal de consensuar i establir un pas endavant, pensar en quines han de ser les idees força que han de guiar la tasca de gestió d’aquesta xarxa local de carreteres als propers anys.
L’últim congrés que s’havia organitzat amb aquesta intenció va ser l’any 2018 i va ser un gran referent per la nostra gestió als darrers 15 anys.
Sovint, la tasca més apassionant i enriquidora d’un congrés d’aquestes característiques és la preparació, es tracta de que al llarg de la celebració del congrés es recullin els fruits d’aquesta feina prèvia. Durant la preparació del congrés van anar sortint progressivament, i en col·laboració amb els ponents triats, les tres grans idees orientadores, al nostre entendre, de la gestió de les carreteres als propers anys:
- La humanització
- La naturalització i descarbonització
- La digitalització
Aquests tres vectors son també la orientació fonamental de les prioritats de la Unió Europea pels propers anys en el marc dels fons NEXT EU, en els que es posa en valor sobretot l’evolució cap a una mobilitat més neta i menys motoritzada, la lluita contra el canvi climàtic i la disposició d’infraestructures resilients, la conservació dels valors naturals, la descarbonització i la digitalització.
A continuació es detallen cadascun d’aquests àmbits, d’acord amb les conclusions del congrés.
Humanització de la xarxa de carreteres
La idea d’una gestió humanitzada de la xarxa local de carreteres ja forma part del nostre tarannà des de fa anys. Una gestió propera al ciutadà a través dels seus ajuntaments, sensible a les necessitats de les persones, dels vianants i els ciclistes, dels usuaris vulnerables, i també a les necessitats de seguretat i fiabilitat de l’usuari motoritzat. Sempre intentant no perdre de vista que la xarxa local serveix en general a recorreguts de curta i mitja distància i sovint són el suport d’una micromobilitat molt important, la que comunica els equipaments o llocs generadors d’activitat més propers als nuclis urbans, la que serveix per acostar-se a la natura, al gaudi en temps d’oci, etcètera.
Pretenem aprendre de l’experiència urbana en la transformació de l’espai públic urbà, amb moltes experiències en les que també hem participat als darrers anys, per tal d’extrapolar-la als àmbits periurbans i interurbans, dotant les carreteres de certs equipaments per tal de facilitar la mobilitat dels vianants i ciclistes, l’accés al transport públic, i fer-ho amb seguretat i qualitat.
Per tant, la carretera serveix per molt més que pel seu ús dels vehicles a motor. Aquestes transformacions són fonamentals per tal de prestar nous serveis de qualitat a la ciutadania, estan en la línia de les demandes ja actuals dels ajuntaments, i constitueixen el camí que ens ha d’acostar al concepte de la carretera com un espai públic, com carrers del territori.
Per nosaltres forma part d’aquesta humanització de les carreteres, el reconeixement i valorització del patrimoni cultural i construït associat a les carreteres, especialment a aquestes infraestructures que són històriques, evolucions d’antics camins i rutes de comunicació immemorials, algunes de les quals atresoren, en si mateixes, valors que cal conèixer, reconèixer i conservar.
La humanització: principals idees força:
Cal seguir millorant la seguretat viària per garantir que la xarxa local sigui un suport per als diferents modes de transport, el gaudi, l’oci i l’esport.
La humanització ha de cercar l’atractiu per a les persones usuàries del transport col·lectiu i els modes actius.
La humanització de la xarxa local ha de trobar la seva màxima expressió a les travesseres, on cal aconseguir que esdevinguin un espai de relació.
Cal protegir el patrimoni de la pròpia xarxa local de carreteres per contribuir a satisfer les necessitats immaterials de les persones.
La xarxa local de carreteres s’ha de convertir en un espai de comunicació segur, funcional i atractiu per a les persones.
Naturalització i Descarbonització
Un segon concepte de transformacions necessàries per evolucionar cap a una visió de la xarxa local com a carrers del territori fa referència a la cura i la integració amb l’entorn on s’insereix la infraestructura, així com a la introducció de la naturalització dels marges de les carreteres en trams interurbans i la introducció d’elements naturals dins dels àmbits urbans de les carreteres.
Si bé les velocitats de projecte, els radis de curvatura o les seccions de les plataformes de la xarxa local de carreteres tenen poc a veure amb altres grans infraestructures viàries, encara hi ha diferents aspectes que cal millorar per tal de respondre millor als reptes ambientals contemporanis. Exemples en aquest sentit serien la protecció de la biodiversitat o la recuperació de trams arbrats –com a elements funcionals, paisatgístics i patrimonials. A més, també es planteja el repte de la descarbonització de l’activitat gestora de la xarxa, tot realitzant les compensacions necessàries per tal d’esdevenir neutres en les emissions associades a la gestió en un horitzó temporal que no hauria de ser molt llunyà. En aquest sentit, es preveuen directives europees que poden ser cada cop més exigents i creiem que més enllà del marc normatiu que tinguem, la descarbonització de l’activitat de les administracions públiques ha de ser vocacional i referencial, tal i com recull el Pla Clima de la Diputació de Barcelona
Als àmbits urbans, hem d’actuar en la línia de l’actuació urbana executada pels ajuntaments als darrers anys, amb una clara incorporació dels elements naturals a l’espai públic, com un element essencial, funcional, orientat a millorar la percepció i qualitat de vida dels usuaris, molts d’ells vianants, que no només es mouen al llarg de la carretera sinó que hi viuen i la fan servir com un espai públic més.
La conservació de la biodiversitat és un dels reptes contemporanis més importants de la nostra societat. Ens volem demanar què poden fer les carreteres per tal de col·laborar en la consecució d’aquest objectiu. En aquest camp hi ha molt per fer, en primer lloc , que des de la gestió de la carretera es coneguin els valors a conservar, adopció de polítiques afavoridores de les espècies que viuen al costat de les carreteres, disminució de l’efecte barrera de la carretera en llocs singulars, detecció i adopció de mesures per tal de disminuir la mortalitat de determinades espècies al creuar la via, etcètera.
Històricament, i sovint tenint com origen l’època en la que per les carreteres transitaven vehicles sense motor, s’han plantat arbres a banda i banda d’alguns trams de carretera. Aquests arbrats en filera, també anomenats boscos lineals, tenien com a objectiu aportar ombra als viatgers. Durant els anys en els que les carreteres s’han fet servir de manera quasi exclusiva pels cotxes i els camions, aquests boscos lineals han perdut gran part de la seva funció original, a més de constituir elements sovint reductors de les condicions de seguretat viària de les carreteres, amb usuaris que cada cop anaven a major velocitat.
El fet de que cada cop anem reconeixent l’existència de vianants i ciclistes a les carreteres, pels quals és fonamental l’existència d’espais arbrats que aportin ombra, la voluntat creixent de la conservació dels valors naturals i fins i tot entendre alguns d’aquests boscos lineals com a elements patrimonials a conservar, poden donar una oportunitat als arbres en filera. Es tracta d’un repte important que s’ha d’abordar amb cura i plena consciència , ja que ha de ser en qualsevol cas compatible també amb la millora de la seguretat de les infraestructures, la lluita contra la sinistralitat i la visió zero a les polítiques de seguretat viària.
La descarbonització és una nova variable en la gestió sostenible de la xarxa viària, que sorgeix d’un mandat legal i social. Malgrat els reptes tecnològics que significa a curt, mig i llarg termini, o s’aborda aquesta qüestió o col·lectivament caldrà pagar per les emissions. El repte, doncs, no rau únicament en reduir emissions, sinó també en buscar possibles compensacions.
La descarbonització forma part de les previsions del Pla Clima de la Diputació de Barcelona, està totalment alineada amb els ODS i ha passat a formar part de l’agenda de les administracions gestores de carreteres més innovadores.
La naturalització: principals idees força:
- És necessària la naturalització de les travesseres per millorar l’entorn urbà i el benestar de les persones.
- La conservació de la biodiversitat és un dels principals reptes a considerar en la gestió i planificació de la xarxa local de carreteres.
- L’arbrat no és un mer element icònic i ornamental de les carreteres, sinó que cal potenciar-lo com a element de naturalització.
- La descarbonització de la xarxa s’erigeix com un nou mandat legal i social.
La xarxa local de carreteres ha de donar resposta als principals reptes ambientals de conservació de la biodiversitat i descarbonització.
Digitalització
Els carrers de pobles i ciutats, i la xarxa local de carreteres, comparteixen el repte d’emprar les oportunitats que les noves tecnologies posen a l’abast. Així, la digitalització esdevé una eina que ha de donar suport als diferents reptes de modernització de la xarxa de carrers i carreteres locals, permetent noves maneres de treballar, gestionar i fer ús d’aquesta.
La digitalització, per tant, no consisteix en una transformació física de la pròpia xarxa, sinó en una transformació de les formes de treball i ús d’aquesta. En aquest sentit, cal tenir present no només la digitalització de la gestió interna de la xarxa, sinó tot un ventall de noves possibilitats que actualment s’estan explorant. Un bon exemple l’ofereix la sensorització de la xarxa, per tal d’obtenir paràmetres que permetin millorar la seguretat de les persones usuàries i la gestió de la carretera. O encara més: per potenciar la circulació de vehicles connectats.
Una altra vessant de la digitalització és la que fa referència a l’ús de la infraestructura com a canal de distribució de dades, ens agrada parlar de les dades com un usuari més de les nostres carreteres. En aquest sentit, la Diputació porta ja 6 anys estenent canalitzacions de fibra òptica pel territori, prioritzant de manera coordinada l’accés a la fibra òptica de petites localitats que sense l’acció pública seria molt difícil que poguessin gaudir d’aquests serveis.
La digitalització de la gestió de les carreteres està relacionada també amb la informació als ciutadans, la transparència i objectivitat en la gestió, la col·laboració entre administracions i una relació més àgil amb els municipis i els ciutadans.
En definitiva, si bé l’experiència de la Diputació de Barcelona en aquest camp és encara incipient, no es pot obviar el paper que també pot jugar la xarxa local en aquest sentit.
La digitalització: principals idees força
- El principal objectiu de la digitalització és l’aportació de coneixement per tal de poder optimitzar els recursos.
- La digitalització de la gestió interna permet optimitzar les tasques de manteniment i exercir un millor control sobre la qualitat d’aquestes.
- La instal·lació de fibra òptica a les carreteres és l’opció de transmissió de dades que permet la connexió a temps real amb major fiabilitat.
- La novetat que signifiquen tots aquests aspectes requereix d’una cooperació interadministrativa per tal d’avançar en models unificats.
La xarxa local de carreteres ha d’incorporar la digitalització al servei de la necessària humanització i naturalització de la xarxa.
