Informe econòmic local de la província de Barcelona

Xavier Font Urgell, Cap de l’Oficina Tècnica de Turisme, Diputació de Barcelona
Elisabet Gonzàlez,, Responsable de Programes Europeus. Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç. Diputació de Barcelona
Georgina Calvo, Tècnica de Projectes Europeus de l’Oficina Tècnica de Turisme. Diputació de Barcelona

Entre 2015 i 2016 es van culminar diferents processos de reflexió de la comunitat internacional en què es van consensuar els principals reptes als quals el món hauria de fer front per avançar cap al desenvolupament sostenible del territori.

Aquests processos de treball van implicar a tots els nivells de govern, internacional, europeu, estatal, regional i local, al sector privat, al món de la recerca i a la societat civil, amb la voluntat de teixir aliances sòlides entre els diferents actors com a element clau per a l’èxit dels acords, tal i com es recull en l’ODS 17 de l’Agenda per al Desenvolupament Sostenible.

Així mateix, els debats es van obrir a tots els sectors i àmbits de treball, promovent una visió global, transversal i multidimensional del desenvolupament sostenible. La sostenibilitat va deixar d’associar-se exclusivament a l’àmbit mediambiental, evolucionant cap a una triple dimensió del concepte, incorporant els eixos econòmic i social. D’aquesta manera, es posa de manifest que no hi haurà progrés sense la unió de tots els esforços per avançar de forma coordinada cap al desenvolupament social, econòmic i mediambiental de les societats, promovent la igualtat i sense deixar ningú enrere.

Aquests processos es van materialitzar amb l’adopció del que es coneix com agendes globals, liderades per les Nacions Unides, d’entre les quals destaquen l’Acord de París (2015), la Nova Agenda Urbana (2016) i l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible (2015), la qual es concreta en els 17 ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible).

No obstant això, en el moment de l’adopció d’aquestes agendes, ningú s’esperava que poc després fóssim testimonis d’una crisi internacional fins aleshores mai vista causada per l’aparició de la COVID-19, la crisi dels subministraments o una nova guerra a Europa.

Lluny de caure en una lectura pessimista, aquests fenòmens són una mostra de la interpendència que caracteritza les noves dinàmiques mundials i la necessitat d’avançar cap a l’adopció de polítiques públiques resilients, amb una base sòlida, amb capacitat d’adaptar-se a contextos canviants i, sobretot, definides des del consens i el diàleg amb tots els actors del territori.

Conscients de que calien nous instruments per fer front a la crisi provocada principalment per la COVID, el 21 de juny de 2020, el Consell Europeu va adoptar el Pla de recuperació per a Europa, més conegut com a fons Next Generation per construir una Europa més ecològica, més digital, més resilient i millor adaptada als reptes actuals i de futur.

El Projecte Vies Blaves Barcelona, que es presenta en aquest article, respon a tots aquests principis i materialitza un nou plantejament de polítiques públiques modernes, ambicioses i compromeses amb el desenvolupament sostenible del territori, amb les persones al centre i en aliança amb els diferents actors implicats del sector privant, l’àmbit de la recerca, administracions públiques i la societat civil.

El Projecte Vies Blaves Barcelona, impulsat per la Gerència de Serveis de Turisme i la Gerència de Serveis d'Equipaments, Infraestructures Urbanes i Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona, i amb un pressupost de més de 50 milions d’euros, és una iniciativa clau per a la dinamització del turisme a la regió, així com per a la generació de riquesa i ocupació en les economies locals de la província de Barcelona, arrelant la gent al territori a través de la promoció d’un model de turisme sostenible i de proximitat. Aquest Projecte va començar el seu recorregut amb uns primers estudis realitzats l’any 2010 que buscaven desenvolupar turísticament el riu Llobregat i que va detectar l’oportunitat de crear un recorregut turístic al seu voltant.

Les Vies Blaves tenen la finalitat de vertebrar el parc fluvial més important de la província a través d’explotació de les potencialitats de les ribes dels rius Anoia, Cardener i Llobregat obrint un camí continu al llarg dels cabals dels 3 rius. El Projecte es composa de tres grans trams: la Via Blava del Llobregat, amb 186 km, la Via Blava del Cardener, amb 50 km, i la Via Blava del Anoia, amb 70 km. Al llarg d’un recorregut de 300 kilòmetres, obrirà itineraris per a l’ús ciclista, senderista i d’altres formes de mobilitat sostenible, fent-lo accessible per a totes les persones.

El conjunt de les tres vies blaves que el conformen (Anoia, Cardener i Llobregat) impacta directament en 59 municipis, arribant a un total de 7 comarques (Alt Penedès, Anoia, Bages, Baix Llobregat, Berguedà, Moianès i Barcelona), connectant a 5 milions de persones amb un patrimoni natural, cultural, gastronòmic i arquitectònic únic a la província.

Imatge resum del projecte i mapa de les Vies Blaves. Font: Diputació de Barcelona

Les Vies Blaves s’articulen a través d’un element central, el riu Llobregat, i transcorren a través d’un territori ple de recursos i atractius turístics, 12 espais naturals protegits i nombrosos llocs i recursos d’interès turístic. El riu Llobregat, alhora, va ser en el seu moment un dels principals eixos d’industrialització de la regió, motiu pel qual ofereix al visitant diversos elements patrimonials com colònies tèxtils, estructures preindustrials, explotacions mineres, infraestructures de transports, complexos residencials, juntament amb d’altres recursos naturals. Destaquen amb nom propi les Colònies tèxtils del Llobregat, la fàbrica Asland del Clot del Moro a Castellar de N’Hug, els Jardins Artigas de la Pobla de Lillet, el Museu de les Mines de Cercs, el pantà de la Baells, el monestir de Sant Benet de Bages, nuclis urbans històrics (Castellar de n’Hug, La Pobla de Lillet, Berga, Manresa, Cardona, Igualada, Sant Sadurní d’Anoia), el Parc Natural de la muntanya de Montserrat  i el seu monestir, la Cripta de Gaudí a la Colònia Güell, el Parc Agrari del Baix Llobregat, el Delta del Llobregat i el patrimoni vitivinícola.

A aquests atractius turístics se li suma una oferta de més de 5.000 places d’allotjament, entre hotels, pensions, allotjaments rurals, albergs i càmpings. La naturalesa de la província de Barcelona i la seva proximitat als atractius turístics de la ciutat de Barcelona i la seva costa, destinacions que reben un volum molt important de turistes internacionals al llarg de tot l’any, han fomentat en gran mesura el desenvolupament del sector a tota la província, que compta amb un bon número d’equipaments turístics. 

El Projecte s’ha construït a partir d’un model de turisme alineat amb les demandes i necessitats actuals del sector i dels municipis implicats, i amb un propòsit de futur que permeti consolidar aquests itineraris, desplegant-los pel territori i ampliant la xarxa de camins de la província amb l’objectiu d’assolir el desenvolupament de la zona des de la triple dimensió de la sostenibilitat: social, econòmica i mediambiental.

L’origen d’aquesta iniciativa rau en un producte similar, existent a diferents països com és la Via Verda. Les Vies verdes s’associen generalment a la recuperació d’antics itineraris ferroviaris en desús. Donada la naturalesa dels traçats ferroviaris, les  Vies Verdes tenen pendents suaus i revolts amplis, fet que les fa accessibles per a tot tipus d’usuari.  D’acord amb la Declaració de Lille (2000), en què es formalitza el compromís de diferents governs europeus amb la promoció d’aquest tipus de camins, les Vies Verdes es caracteritzen per la seva facilitat d’accés; la seguretat, gràcies a la separació física dels vehicles motoritzats; per la continuïtat dels traçats; i pel respecte al medi ambient al llarg de tot el trajecte.

Aquestes característiques són compartides també per les Vies Blaves. En aquest cas, l’element diferencial és el blau, en referència al traçat marcat pels rius i els quals determinen la naturalesa de les Vies Blaves. Aquest element, més enllà d’oferir un enfocament innovador de les lleres dels rius, posa en valor la vinculació de l’aigua amb el seu aprofitament turístic, des del respecte a la conservació del medi i del patrimoni natural, cultural, històric i econòmic que l’envolta.

L’aposta per recuperar les lleres dels principals rius de la província es fa des d’una perspectiva “glocal”: amb clara vocació de posar en valor el territori, implicant els municipis, la ciutadania, les empreses i la societat civil; però també amb una visió global, que permeti atraure nous visitants a les comarques d’interior, apropant els seus actius naturals, culturals, històrics i gastronòmics a la ciutadania de municipis propers, de la resta del país i al turisme internacional. D’aquesta manera, com a part integrant de la marca de destinació Barcelona és molt més, les Vies Blaves volen contribuir a la desestacionalització, diversificació i desconcentració del turisme a la ciutat de Barcelona, mostrant els atractius de la província. A més a més, en un futur, les Vies Blaves tenen voluntat de connectar amb altres xarxes similars per ampliar l’oferta d’itineraris com, per exemple, les Vies Verdes Girona, la Via InterCatalunya, la ruta Pirinexus o la xarxa Eurovelo. 

El Projecte Vies Blaves Barcelona ha implicat un esforç ingent a nivell de planificació i planejament, del qual cal destacar la redacció, consens i aprovació del Pla Director Urbanístic de les Vies Blaves Barcelona aprovat el mes de juliol de 2020, com a instrument de planificació territorial urbanístic que garanteix una correcta implantació en el territori.

Un Projecte de grans dimensions com el Vies Blaves requereix d’un finançament important amb visió de futur. Els fons Next Generation, adoptats de forma extraordinària per a la recuperació de les economies europees en l’època post-pandèmia, esdevenen una gran oportunitat per al Projecte.

3.1.    Fons Next Generation

Davant un context de canvi com l’actual, calia repensar el model de desenvolupament apostant per projectes a mig i llarg termini que, des d’una visió transversal, interdisciplinar i interinstitucional fossin capaços de dinamitzar i activar diferents sectors de l’economia, amb iniciatives plantejades amb i des del territori, que retornin els beneficis als municipis i que impulsin aliances de treball fonamentades en el concepte de quàdruple hèlix (administració pública, sector privat, àmbit de la recerca i societat civil).

Per donar suport a polítiques públiques d’aquesta naturalesa, s’ha adoptat un finançament fins aleshores mai vist que permet posar en marxa motors de transformació sobre la base de la innovació. Els fons Next Generation s’han pensat precisament en aquesta direcció: com una oportunitat única per sortir reforçats de la pandèmia i transformar les economies i societats europees. 

El Pla de Recuperació per a Europa, aprovat el 21 de juny de 2020 pel Consell Europeu i adoptat el 17 de desembre de 2020 pel conjunt d’institucions europees, esdevé el major instrument d’estímul econòmic finançat per la Unió Europea. El Pla mobilitza 806,9 bilions d’euros  com a fons extraordinaris, els Next Generation, per impulsar una recuperació dels Estats Membre de la Unió Europea sobre els següents eixos: 

• Transició ecològica
• Transició digital
• Ocupació i creixement intel·ligent, sostenible i integrador
• Cohesió social i territorial
• Salut i resiliència
• Polítiques per a la propera generació, incloses l’educació i el desenvolupament de capacitats

Els fons Next Generation s’estructuren en 2 grans paquets:

• ­Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) dotat amb 723.800 M€ (preus corrents)

El MRR s’organitza en préstecs i subvencions per a donar suport a les reformes i inversions impulsades pels països de la Unió Europea. L’objectiu és mitigar l’impacte econòmic i social de la pandèmia del coronavirus i fer que les economies i societats europees siguin més sostenibles i resilients i estiguin millor preparades per als reptes i les oportunitats de les transicions ecològiques i digital

• ­REACT-EU dotat amb 50.600 M€

El fons REACT-EU representa una contribució extraordinària a programes europeus de caràcter estructural ja existents com el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), el Fons Social Europeu (FSE) o el Fons Europeu per a les Persones més Desafavorides (FEAD), entre d’altres

• ­Contribució addicional a programes europeus ja existents dotat amb 32.500 M€

Els Next Generation també reserven una partida per a reforçar altres programes europeus com l’Horizon Europe, l’Invest EU, el fons de Desenvolupament Rural, el Fons per una Transició Justa i el RescEU

Aquest conjunt de fons extraordinaris es complementa amb el nou Marc Financer Pluriennal de la Unió Europea, el pressupost ordinari per al període 2021-2027, formant el que s’ha anomenat com a long-term budget (pressupost a llarg termini) ascendint fins als 2.018 trilions d’euros per als propers 7 anys.

3.2.    El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) – España Puede

Seguint les prioritats marcades pel Pla de Recuperació per Europa, els Estats Membre van elaborar els plans nacionals de recuperació identificant els reptes específics per a cada país. En el cas d’Espanya, va presentar el seu Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència – España Puede (PRTR), davant les institucions europees el 30 d’abril de 2021. Després de negociacions entre el govern espanyol i les institucions europees, finalment, el Pla va ser aprovat el 16 de juny de 2021 amb una dotació de 69.500 M€ en transferències directes i fins a 140.000 M€ en crèdits per al període 2021 – 2023 (ampliable fins a 2026).

El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència s’estructura en 4 eixos, 10 polítiques palanca, 30 components i 252 inversions.

El Pla aposta per reforçar la inversió pública i privada per transformar el model productiu, impulsant la transició verda (eix 1); estableix un full de ruta per a la transició digital a Espanya (eix 2), d’acord amb l’Estratègia digital europea i l’Agenda Espanya Digital 2025; es compromet amb la promoció de l’Estat del Benestar, el sistema educatiu, un sistema d’ocupació de qualitat i us sistema fiscal just, per abordar el repte demogràfic generant oportunitats per a les properes generacions, com a base de la cohesió social i territorial (eix 3); i vetlla per l’adopció de mesures transversals que garanteixin una igualtat de gènere efectiva (eix 4).

Alhora, les 10 polítiques palanca del PRTR donen forma a una estratègia clara per al creixement sostenible i inclusiu, fidel als principis de l’Agenda 2030 i a la triple dimensió de la sostenibilitat: social, econòmica i mediambiental.

Als efectes que ens ocupa en aquest article, el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència destaca les prioritats d’Espanya en l’àmbit del turisme en el seu component 14, Pla de modernització i competitivitat del sector turístic, dins de la política palanca V, Modernització i digitalització de l’ecosistema de les empreses, amb una dotació del Mecanisme de Recuperació i Resiliència de  3.400 M€. 

Així, les prioritats per al sector del turisme, recollides en el Component 14, ressalten les següents línies de treball: 

I.    Transformació del model turístic cap a la sostenibilitat
II.    Programa de digitalització i intel·ligència per a destinacions i sector turístic
III.    Estratègies de resiliència turística per a territoris extrapeninsulars
IV.    Actuacions especials en l’àmbit de la competitivitat

A través de la modernització i la millora de la competitivitat del sector, molt castigat durant la pandèmia, persegueix situar la sostenibilitat i la digitalització com a eixos de transformació del model turístic, contribuint d’aquesta manera a objectius vinculats com:

1. Transició verda: impulsar l’eficiència energètica i l’economia circular del sector, protegint els recursos naturals com a atractiu turístic
2. Transició digital: accelerar l’adquisició de noves tecnologies digitals per a la millora de la gestió en les destinacions i la competitivitat de les empreses turístiques
3. Diversificació i desestacionalització: desenvolupar nous productes turístics i millorar les capacitats de les destinacions per incrementar la diversitat de l’oferta
4. Desconcetració: desenvolupar productes i destinacions turistes a noves destinacions rurals o d’interior a través de la protecció de l’entorn natural i el patrimoni històric i cultural, abordant també el repte demogràfic
5. Qualitat: actualitzar els sistemes de qualitat que monitoritzen l’oferta turística, renovant la seva infraestructura i millorant la formació i condicions dels i les treballadores del sector
6. Governança: enfortir les capacitats de les destinacions, millorant els instruments de col·laboració públic – públic i públic – privat , apostant per la seva innovació i la sostenibilitat turística

Aquests objectius es desenvolupen a la inversió C14.I1, Transformació del model turístic cap a la sostenibilitat, concretament en les submesures 1, Estratègia de Turisme Sostenible Espanya 2030, i 2, Plans de Sostenibilitat Turística en Destinació. Com veurem més endavant, aquests 2 documents seran el marc sobre el qual es dibuixa el Projecte Vies Blaves Anoia – Fase I, presentat a la convocatòria extraordinària 2021 de Plans de Sostenibilitat Turística en Destinacions (PSTD) finançada amb fons Next Generation.

3.3.    Estratègia de Sostenibilitat Turística en Destinació

L’Estratègia de Sostenibilitat Turística en Destinació, aprovada per la Conferència sectorial de Turisme el 30 de juliol de 2021 i modificada el 29 de març de 2022, desenvolupa la submesura 2 del Component 14 i estableix els principis bàsics de la política del govern espanyol amb relació a la sostenibilitat de les destinacions. L’Estratègia té 2 objectius principals: 1. donar suport a les destinacions turístiques espanyoles en el seu procés de transformació cap a hubs o pols d’innovació turística, i 2. Assolir una major cohesió territorial creant connexions entre destinacions de diferents regions, no només dins de cada territori.

El document defineix els components operatius de l’Estratègia en què es ressalta el Programa Extraordinari de Sostenibilitat Turística en Destinacions, amb finançament Next Generation, i el Programa Ordinari de Sostenibilitat Turística en Destinacions, convocat amb una periodicitat anual i d’acord amb el funcionament habitual d’aquesta convocatòria finançada amb fons del govern.

És precisament en el marc del Programa Extraordinari de Sostenibilitat Turística en Destinacions en què el Projecte Vies Blaves Barcelona: Recuperació de camins fluvials naturals per a un turisme sostenible Anoia – Fase I va ser aprovat el mes de desembre de 2021 i resolt el juny de 2022 amb un import de 4,5 milions d’euros per als propers 3 anys (abril 2022 – abril 2025) per finançar una part, la fase I de la Via Blava de l’Anoia, dels 300 Km de les Vies Blaves Barcelona.

Una vegada descrit el context, és possible entendre la importància d’aquest Projecte com un dels primers passos per materialitzar les Vies Blaves a la província de Barcelona. El Projecte presentat fa referència a la primera de les dues fases en què es preveu construir el tram de la Via Blava al riu Anoia.

En aquesta primera fase, es construiran 19 km de via implicant a 5 municipis de la comarca: Jorba, Santa Margarida de Montbui, Igualada, Vilanova del Camí i La Pobla de Claramunt amb l’objectiu de dinamitzar el territori econòmicament mitjançant la creació d’un producte turístic gràcies a la rehabilitació de gran part de la riba del riu Anoia garantint-ne la seva sostenibilitat social, econòmica i mediambiental i la cohesió territorial.

De forma més concreta, el Projecte persegueix:

• Contribuir al desenvolupament local mitjançant la creació d’ocupació
• Contribuir a mitigar el despoblament de la zona afectada
• Millorar la cohesió territorial
• Reduir les emissions entorn als nuclis urbans
• Contribuir a la millora de la competitivitat turística
• Millorar la conservació del patrimoni cultural i natural 
• Millorar l’accés universal a espais públics segurs, verds, inclusius i sostenibles
• Reduir la despesa sanitària per la pràctica continuada d’activitats saludables

El Projecte s’estructura en 6 actuacions principals que es corresponen amb els 4 eixos marcats per la convocatòria:

El Projecte representa una iniciativa especialment rellevant per a la província de Barcelona i el conjunt del país. La seva proximitat a una zona molt poblada i que compta amb atractius turístics molt consolidats, com és la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, fan d’aquest un instrument clau de diversificació de l’oferta turística i, alhora, de reequilibri i desenvolupament econòmic local de l’interior de la província, en una regió que encara no compta amb aquest tipus de producte turístic.

Les actuacions recollides s’alineen també amb el compromís de la Diputació de Barcelona d’impulsar de forma activa l’assoliment de l’Agenda 2030 i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per al desenvolupament de les ciutats i comunitats, a través de la voluntat de promoure el cicloturisme i el senderisme a la província, contribuint així a la lluita contra el canvi climàtic, la generació d’hàbits saludables i benestar en la població o al desenvolupament de serveis de transport i turisme sostenibles, entre d’altres. 

El Projecte de Vies Blaves en el seu conjunt, i també de la Fase I de la Via Blava de l’Anoia, signifiquen un gran repte per a la Diputació de Barcelona que va més enllà de la rehabilitació d’un traçat i d’una xarxa d’itineraris, i busca generar un nou model turístic que situa a la sostenibilitat en la seva triple dimensió: mediambiental, social i econòmica, com a eix vertebrador de la destinació i també del territori. Ofereix solucions i millores per a la complexitat del recorregut i incorpora conceptes com la digitalització, la intel·ligència artificial, l’accessibilitat, el benestar, amb una clara voluntat d’innovació i sostenibilitat. En aquest sentit, algunes de las propostes més rellevant que incorpora el Projecte són:

• Turisme local sostenible: el turisme com a motor econòmic que promou el patrimoni natural, gastronòmic, cultural i arquitectònic local en zones rurals i d’interior de la província, generant oportunitats per a la ciutadania de la zona, arrelant la població jove al territori i reforçant la cohesió territorial
• Connectivitat i accessibilitat: la Via com una nova xarxa de connectivitat local i interurbana, així com la identificació de nous reptes com la connectivitat amb els mitjans de transport públics com el tren. La Via també es construirà sota criteris d’accessibilitat universal apropant aquests itineraris a totes les persones, amb especial atenció a les capacitats diverses
• Eficiència energètica: La Via té el repte, també, de ser autosuficient energèticament i utilitzar fonts renovables d’alimentació. Tant és així, que l’actuació 2 del Projecte promourà el desplegament de lluminària eficient i pantalles LED i l’ús d’un sistema d’alimentació independent i autònom de l’equipament tecnològic amb la instal·lació d’estacions d’energia eòlica i fotovoltaica
• Mobilitat diària sostenible: Promovent la integració local de la Via al passar per espais urbans, una xarxa que enllaci els municipis a nivell local, generació de nous espais de mobilitat compartida i alternatives de mobilitat quotidiana sostenibles per a la població
• Beneficis per a la salut de la ciutadania: Generació de noves infraestructures i espais verds a prop dels nuclis urbans per a la pràctica d’activitats recreatives i saludables
• Turisme intel·ligent: Amb solucions com la implementació de sistemes digitals de senyalització i informació extensiva, o sensors de petjada per a la monitorització dels nivells d’ús, garantir una gestió i conservació més eficients de las vies i facilitar als usuaris la planificació de les seves activitats
• Innovació i seguretat: instal·lació de càmeres de videovigilància 360º, informació amb temps real dels nivells del cabal del riu i comunicació directa amb els serveis d’emergència
• Mínima intervenció: Prioritzant l’aplicació de solucions constructives modernes i intel·ligents, utilitzant materials de baix impacte ambiental i de fàcil manteniment, per a una intervenció mínima en el paisatge i respectant els valors mediambientals de la regió
• Governança: Sobre la base de la coordinació dels actors implicats per a una gestió eficient del Projecte i de la destinació, a través de la definició de rols, mecanismes i aliances amb entitats locals, supramunicipals i altres organitzacions del sector privat, l’àmbit de la recerca i la societat civil. Creació d’un ens de gestió específic per a les Vies Blaves
• Gran escala: Voluntat d’integració i de connexió amb la resta de la xarxa cicloturista i de senders disponible a Catalunya, amb xarxes com Eurovelo 8 (Via Pirinexus i Via Mediterrània), les Vies Verdes o la Via Intercatalunya.

La concessió del Projecte Vies Blaves Barcelona: Recuperació de camins fluvials naturals per a un turisme sostenible. Anoia – Fase I a desenvolupar durant els propers 3 anys en el marc dels Fons Next Generation obre una gran oportunitat per a la Diputació de Barcelona, els municipis implicats i els actors amb els quals es durà a terme, amb especial atenció en l’impacte positiu que tindrà per a la ciutadania.

Entre els reptes més rellevants que marcaran un punt d’inflexió en l’impuls d’una iniciativa tant innovadora i ambiciosa com les Vies Blaves destaquen:

• Concepte de Vies Blaves: Promoció d’un nou concepte de recuperació del medi natural, les ribes del riu, al servei del territori i de la ciutadania, fent-lo accessible per a l’ús esportiu, de lleure i de coneixement del medi com a producte turístic de la destinació. Les Vies Blaves esdevindran l’eix vertebrador dels principals rius de la província, dels municipis pels quals passen i dels espais naturals que la conformen, dibuixant una xarxa d’itineraris que contribueixin al desenvolupament sostenible, des d’una triple dimensió: social, econòmica i mediambiental. De la mateixa manera, les Vies Blaves seran un motor de transformació de la zona generant ocupació, conservant i protegint el patrimoni natural i cultural i fent de la cohesió territorial una garantia d’igualtat per a la ciutadania
• Gestió de fons Next Generation: El finançament obtingut per a l’execució de la Fase I de la Via Blava de l’Anoia serà un gran repte de gestió i de governança multinivell. Els Fons extraordinaris Next Generation representen un canvi fins ara mai vist en la gestió de fons europeus, l’actualització de la normativa de contractació, intervenció i secretaria de les administracions públiques i l’execució en un període de temps curt de grans quantitats de diners al servei de projectes transformadors que contribueixin a un nou model més sostenible de desenvolupament innovador i resilient
• Transformació del model turístic: La pandèmia i les crisis que l’han seguida obliguen els governs a repensar les polítiques públiques motors de l’economia. En el cas de la província de Barcelona i en el conjunt d’Espanya, el turisme representa una de les principals activitats de l’economia i cal adaptar-lo a les necessitats del sector i a les noves demandes dels turistes a partir de les bases dibuixades per les agendes globals que es mencionaven a l’inici d’aquest article i que conviden al compromís amb la mitigació del canvi climàtic, la lluita contra les desigualtats i la defensa de vetllar per la igualtat a tots els nivells, entre territoris però també, i sobretot, entre les persones

Des de la Diputació de Barcelona es té ple convenciment de l’èxit d’aquest Projecte, conscients dels reptes i la complexitat que comporta. Des de la Gerència de Serveis de Turisme, liderar un Projecte com el present és una gran oportunitat per materialitzar els principis estratègics que orienten les actuacions de la Diputació de Barcelona com ara la governança del turisme i les aliances, un model de treball que ha d’implicar a tots els actors en una relació sòlida i de confiança; la sostenibilitat, com a model de futur i sobre la base de la seva triple dimensió social, econòmica i mediambiental; la digitalització, fent ús de les noves tecnologies al servei de l’accessibilitat i la qualitat de les destinacions DTI; la cohesió territorial, amb el territori com a factor de cohesió, d’igualtat i generador d’oportunitats per a tothom; i la competitivitat com a eix transversal a aquests principis i que esdevé motor de transformació.