Com és la xarxa local de carreteres?

 

Carreteres per a les persones

La Diputació de Barcelona és l'administració titular de la xarxa local de carreteres de la província de Barcelona, d'acord amb la Llei de Carreteres modificada l'any 2009. 
 
Des de la Diputació de Barcelona entenem que la gestió d'aquesta xarxa de carreteres té sentit en la mesura en què estigui orientada cap a les persones i en la mesura en què la gestió sigui compartida, discutida i consensuada amb les persones i el territori. 
 
Orientem la nostra tasca, doncs, cap a una gestió humanitzada de les carreteres locals que incorpori les persones i el territori en tots els seus processos. Per nosaltres la xarxa local de carreteres serveix per a reforçar l'escala humana de les infraestructures i també per a potenciar el paper vertebrador del territori, del qual en forma part. 
 
 
 

Una funció complexa

La xarxa local forma part del que anomenem "viari intermedi", que permet la connexió entre la xarxa bàsica de carreteres i el territori. Es tracta d'un viari divers, que serveix a llocs i usuaris molt diferents des de la proximitat.

La seva gestió, per tant, és força complexa ja que ha de relligar aquestes dues realitats, conciliant necessitats  contraposades en un equilibri funcional, social, ambiental i econòmic.
 
 

 

Una xarxa connectora

Treballem per establir una planificació específica per a la xarxa local de carreteres, que garanteixi la seva connexió amb la resta de la xarxa de carreteres, amb la resta del viari intermedi i amb el territori.

 

 

Una xarxa multimodal

A l'hora de dissenyar i gestionar les carreteres de la xarxa local s'han de tenir en compte els condicionants derivats de la multiplicitat d'usuaris que circulen, cohabiten o es veuen afectats per elles.
 

 

 
 

Una xarxa integrada

La connexió contínua de les carreteres locals amb el territori les fa sensibles a tot el seu entorn i en especial, a les persones que l'habiten. En la seva planificació, gestió, construcció i explotació resulta essencial la consideració tant de la infraestructura com del seu entorn. 

 

Les carreteres locals són poc lineals, la seva secció, equipaments i característiques van variant al llarg del seu recorregut precisament per tal d'adaptar-se al territori al que pertanyen, no tenen barreres separadores amb la realitat que les envolta, sense limitació d'accessos, sense enllaços a diferent nivell, amb traçats que s'esforcen en no separar-se del terreny que les sustenta, no solen ser barreres ni per l'activitat humana, ni per les dinàmiques naturals adjacents. Tenen, doncs, una naturalesa molt integrada en el seu entorn.