Tipus d'actuacions
La gestió i millora de la xarxa local de carreteres implica un gran nombre d'actuacions, algunes d'elles de gran visibilitat i presència en el territori, d'altres menys perceptibles, però igualment necessàries. Tot seguit us presentem alguns exemples de les actuacions que es duen a terme a la xarxa de carreteres locals.
Conservació i manteniment
- Conservació semi-integral
- Senyalització vertical
- Senyalització horitzontal
- Vegetació i marges
- Conservació estructural de ponts
Millora de la seguretat viària
- Renovació de ferms
- Barreres de seguretat i SPM
- Protecció de talussos i marges
- Millora de revolts
- Reordenació d'accessos
- Contencions i equipaments en ponts
- Millora d'interseccions
Actuacions de millora de la xarxa
- Nous traçats
- Condicionament de trams
- Eixamplament i millora de ponts
- Millores de drenatge
- Desplegament de la fibra òptica
- Naturalització de la xarxa
Humanització de la xarxa viària
- Itineraris de vianants o ciclistes
- Urbanització de travesseres
- Millores de les parades de bus
- Portes d'entrada i pacificació dels nuclis urbans
- Altres millores en àmbit urbà
Actuacions en camins del Pla zonal
Conservació semi-integral:
La conservació semi-integral és aquella que es dur a terme de manera permanent per a actuar a les carreteres locals en el moment en que es detecta una situació que en perjudica la circulació i la seguretat viària.
Exemples:
Senyalització vertical:
Dins de la conservació ordinària, una de les tasques que es realitza és la millora permanent de la senyalització vertical, tant la d'advertència, reglamentació i indicació.
Exemples:
Senyalització horitzontal:
Dins de la conservació ordinària, una de les tasques que es realitza és la millora de la senyalització horitzontal, tant pel que fa al manteniment de la pintura com a la millora de la seguretat viària.
Exemples:
Vegetació i marges:
Dins de la conservació ordinària, una de les tasques que es realitza és la neteja de la vegetació dels marges de la carretera, tant per motius de seguretat viària com per a una millor prevenció dels incendis forestals.
Exemples:
Conservació estructural de ponts:
Conservació continuada i ordinària en el manteniment d’un patrimoni de més de 400 ponts de la xarxa local de carreteres, molts construïts sobre els rius més importants de les conques de Catalunya, per tal de garantir les condicions de seguretat i allargar-ne la vida útil, tenint en compte el seu valor patrimonial, estètic i històric.
Exemples:
Renovació de ferms:
Els paviments pateixen desgast i deteriorament produït principalment per efecte del trànsit i les condicions meteorològiques, fet que redueix la seva adherència superficial i n'augmenta les irregularitats. Per aquest motiu és necessari invertir en la renovació de les condicions superficials dels ferms, que redunda, de forma directa, en la seguretat viària i la comoditat de circulació del trànsit.
Exemples:
Barreres de seguretat i sistemes de protecció per a motoristes:
Les barreres de seguretat són de gran importància per tal de reduir la gravetat dels accidents de trànsit. Són especialment importants els sistemes de protecció de motoristes ja que, en cas d'accident d'un vehicle de dues rodes, és el propi conductor qui en rep l'impacte directe.
En els darrers anys s'ha fet una important inversió per a millora les proteccions per a motoristes i actualment la xarxa local de carreteres ja compta amb quasi 600 quilòmetres que són segures per als motociclistes.
Exemples:
Protecció de marges i talussos:
La conservació i millora dels marges i talussos és un aspecte important per tal de mantenir en bon estat de les carreteres a i millorar-ne la seguretat. Moltes de les carreteres de la Diputació de Barcelona transcorren per zones muntanyoses, per tant, la tasca de protecció dels talussos encara pren més importància
Exemples:
Millora de revolts:
Té per objecte valorar i prioritzar les actuacions necessàries de millora de traçat en els revolts amb deficiències geomètriques (radis molt estrictes) on les maniobres dels vehicles puguin suposar un risc important per a la seguretat viària. S’exclouen del Pla els trams urbans i les travesseres, la seguretat viària dels quals s’aborda en l’àmbit d’altres plans (trams estrets, portes d’entrada, passos de vianants). Es proposa actuar sobre aquells revolts on les deficiències geomètriques afecten més directament a la seguretat viària, sense menysprear altres objectius necessaris, però no tan prioritaris, relacionats amb el confort i la uniformitat del recorregut.
Exemples:
Reordenació d'accessos:
La reordenació d’accessos és una de les mesures més efectives per a la millora de la seguretat viària en els trams interurbans. La gran quantitat d’accessos directes, amb freqüència i ubicació generalment no planificada, originen problemes de seguretat viària especialment en els girs a l’esquerra. En general, per a la reordenació d'un accés s'actua, no només en el punt de l'accés sinó al llarg de tot el tram adjacent.
Exemples:
Contencions i equipaments en ponts:
Millora de l’equipament dels ponts, especialment els elements que tenen una influència decisiva en les condicions de seguretat, com ara les contencions o les juntes de dilatació, i els elements que milloren la durabilitat de l’estructura, com per exemple els drenatges.
Exemples:
Millora d'interseccions:
S’actua en el conjunt d’interseccions de la xarxa gestionada millorant-ne els paràmetres geomètrics, la visibilitat i percepció, i en la implementació d’un enllumenat, enjardinament i reg adequats; les interseccions es consideren elements clau de seguretat viària de les nostres carreteres.
Exemples:
Nous traçats:
Millora de traçats i revolts que en molts casos són del segle xix i que gairebé no s’han modificat, per tal d’adequar-los a les necessitats del trànsit actual.
Exemples:
Condicionament de trams:
En algunes ocasions hi ha carreteres que no requereixen una actuació puntual, sinó un conjunt de petites actuacions al llarg del seu recorregut, tals com millores del ferm, senyalització horitzontal i vertical, reordenació d'accessos, etc.
En aquests casos es du a terme una actuació integral de la carretera tenint en compte totes les seves necessitats.
Exemples:
Eixamplament i millora de ponts:
Adaptació dels ponts als nous condicionants d’ús, concretament, els elements decisius en les condicions de seguretat i els que milloren la durabilitat de l’estructura.
Exemples:
Millores de drenatge:
El drenatge de les carreteres és un element clau per a mantenir en bones condicions de circulació la calçada, especialment en moments de pluja intensa. Sense un bon drenatge es poden acumular bosses d'aigua a la calçada que posen en risc la circulació dels vehicles.
Aprofitant les obres de millora del drenatge de les carreteres locals, també es fa la canalització per a la instal·lació de fibra òptica.
Exemples:
Desplegament de la fibra òptica:
El desplegament de la fibra òptica és un dels projectes estratègics de la Diputació de Barcelona, amb l’objectiu de treballar per assegurar que tota la població tingui accés a uns serveis públics de qualitat, amb independència del seu lloc de residència.
Per fer-ho possible, s’aprofiten els projectes ja planificats com a obra ordinària de conservació i millora de la seguretat a les carreteres locals per incorporar la infraestructura per a la fibra òptica dins del voral de formigó..
Exemples:
Naturalització de la xarxa de carreteres:
Les actuacions en les carreteres locals sovint impliquen moviments de terra i altres afectacions al territori. Per tal de mantenir la xara viària local plenament integrada en el seu entorn natural, en molts casos, un cop acabada la obra es procedeix a realitzar una actuació d'integració en l'entorn natural mitjançant revegetació de les zones afectades per l'obra, passos de fauna, entre d'altres actuacions.
Exemples:
Itineraris per a vianants i ciclistes:
A l'entorn dels nuclis urbans, les carreteres locals sovint són utilitzades per a vianants i ciclistes per a accedir a serveis propers (escoles, zones esportives, polígons industrials, urbanitzacions, etc.). Per aquest motiu es fa necessari assegurar que aquests usuaris poden desplaçar-se amb condicions de seguretat i comoditat, per aquest motiu una actuació molt comuna a les carreteres locals és la creació d'itineraris per a vianants i ciclistes paral·lels a la carretera.
Exemples:
Urbanització de travesseres:
La xarxa local de carreteres travessa més de 300 nuclis de població. Al llarg del temps els nuclis urbans han anat creixent seguint l'eix de la carretera i això comporta que progressivament calgui millorar, tant la pròpia carreteres, com urbanitzar el seu entorn, especialment si es tracta d'un àmbit urbà.
Exemples:
Millores a les parades de bus:
Les parades de bus de les carreteres locals sovint no disposen de la senyalització i de la seguretat per tal que el bus pugui realitzar la parada. Alhora els usuaris del bus també han de poder accedir a la parada amb seguretat.
La Diputació de Barcelona actua en aquelles parades de bus mancades de seguretat. Amb actuacions senzilles i econòmiques s'aconsegueix una important millora, tan de l'accés com de la comoditat de la parada. Alhora el bus pot realitzar la parada i la posterior reincorporació al trànsit amb més seguretat.
Exemples:
Portes d'entrada i pacificació de nuclis urbans:
El pas de l'àmbit no urbà a l'àmbit urbà sempre és un punt complicat a nivell de la seguretat viària ja que el conductor es veu obligat a canviar el seu estil de conducció. Per tal d'avisar i adaptar aquest canvi de conducció del no urbà a l'urbà, es duen a terme actuacions "portes d'entrada" que avisen al conductor del canvi i faciliten que adapti el seu estil de conducció a l'entorn urbà.
Per mantenir una velocitat adequada en tot el tram urbà, es complementen aquestes actuacions amb altres actuacions de pacificació del trànsit i moderació de la velocitat.
Exemples:
Altres millores en àmbit urbà:
La mobilitat a través de les carreteres locals en l'àmbit urbà és especialment complexa, per la gran varietat d'usuaris i usos que presenta la via. Això implica la realització d'un ampli ventall d'actuacions de millora continues a les travesseres urbanes, que tenen com a principal objectiu la millora de la seguretat viària de tots els usuaris de la via.
Exemples:
Transformació de camins en carreteres:
El Pla Zonal de les carreteres locals identifica alguns camins de titularitat municipal que, per les seves característiques i funcionalitats, s'hauran d'incorporar a la xarxa de carreteres locals. Això implica la realització d'una millora integral de la via per adaptar-la als estàndards de les carreteres locals.
Exemples:
Exemple de camí que té prevista la transformació a carretera en la Fase I del Pla Zonal
Millores de la seguretat viària de camins:
El Pla zonal de les carreteres locals ha identificat un conjunt de vials de titularitat municipal (camins) que, tot i que no són candidats a ésser incorporats a la xarxa local de carreteres, si que es considera que necessiten actuacions de millora de la seva seguretat viària.
Exemples:
Les fotografies corresponen a l'estat actual de camins on està previst realitzar accions de millora en el Pla zonal.