Trobada conjunta dels 16 líving labs del projecte Life eCOadapt50 a Vila-seca per aprendre eines de cocreació i definir accions - Life eCOadapt50
A finals de 2023 es van constituir aquests espais de treball i de participació que involucren administracions públiques, sectors econòmics, entitats i ciutadania per definir les estratègies i accions a seguir per augmentar la resiliència local. Les primeres trobades han comptat amb la participació de més de 415 agents del territori.
Durant el primer semestre de 2024, els diferents líving labs s’han tornat a reunir per dur a terme una identificació dels riscos i vulnerabilitats del territori respecte al canvi climàtic. El resultat d’aquesta feina, amb el suport de l’Institut Cerdà i la supervisió de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic, serà disposar d’una diagnosi de vulnerabilitat al canvi climàtic per cada un dels diferents territoris. Les accions d’adaptació al canvi climàtic que s’implementaran en aquests territoris estaran alineades amb els resultats d’aquesta diagnosi.
Al llarg del segon semestre de 2024 es preveu que s’implementin les primeres accions demostratives d’adaptació a canvi climàtic en els diferents territoris del projecte.
La Cambra de Comerç de Barcelona, per la seva banda, ha dissenyat un pla que permetrà capacitar els agents implicats per dotar-los de criteri a l’hora de proposar i escollir les accions més adequades. De les temàtiques amb major grau d’interès en rebre formació, van destacar la gestió de l’aigua, les estratègies d’adaptació, les solucions basades en la natura, i la gestió sostenible i tècniques específiques, entre altres.
Després de la benvinguda institucional a càrrec del vicerector de la URV, Juan Antonio Duro, el degà de la FTG, Òscar Saladié, el director de l’IU-RESCAT, Enric Aguilar, i la directora del projecte Life eCOadapt50, Núria Parpal, el tècnic d’Eurecat Ferran Bertomeu va impartir una ponència contextual sobre la definició dels líving lab. En aquesta intervenció es va posar de relleu la utilitat d’aquestes estructures participatives que involucren agents de la quíntuple hèlix (administració pública, empreses, societat civil, acadèmia i medi ambient) per fomentar la innovació i el desenvolupament sostenible. Bertomeu va recalcar la importància de la co-creació en el marc dels líving lab. És a dir, la implicació de múltiples actors per dissenyar solucions que recullin els diferents punts de vista i responguin a un o diversos reptes territorial ben identificats.
Després d’aquesta intervenció, l’equip tècnic d’IU-RESCAT conformat per Anna Boqué, Jon Olano i l’investigadora predoctoral Caterina Cimolai, van impulsar dues dinàmiques de grup a través de la metodologia de co-creació. La primera va permetre analitzar a nivell territorial l‘estat actual dels líving labs involucrats en el projecte. Mentre que la segona va facilitar l’aprenentatge d’eines per a la co-cocreació de mesures d’adaptació al canvi climàtic a través d’un aprenentatge de la metodologia que els diferents territoris podran implementar en les reunions periòdiques dels seus respectius líving labs.
En acabar les dinàmiques de grup, Antoni Domènech, professor lector de la URV, va moderar un debat sobre la composició i les funcions que hauria d’assumir el Consell Tècnic Assessor, un òrgan cientificotècnic ha de proporcionar suport i assessorament als líving lab en la definició d’accions per l’adaptació al canvi climàtic, i en la valoració i priorització de les mateixes. Durant el debat van sorgir propostes que serviran per acabar de constituir aquest òrgan que ha de posar-se en funcionament en els pròxims mesos per tal que tots els territoris puguin avançar amb garanties en la definició d’accions i la seva subseqüent implementació.
La cloenda de l’acte va anar a càrrec de la director del projecte, Núria Parpal, després de fer una intervenció en la que presentava la contractació per part de Diputació de Barcelona de la plataforma Decidim, que facilitaria la gestió i l’organització de la informació i dels processos participatius vinculats al projecte i als líving labs.